{"id":2237,"date":"2010-07-17T13:24:11","date_gmt":"2010-07-17T11:24:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2237"},"modified":"2010-07-17T13:24:56","modified_gmt":"2010-07-17T11:24:56","slug":"intervencio-del-president-de-la-generalitat-en-debat-sobre-la-sentencia-del-tribunal-constitucional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/intervencio-del-president-de-la-generalitat-en-debat-sobre-la-sentencia-del-tribunal-constitucional\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 del president de la Generalitat en el debat sobre la sent\u00e8ncia del  Tribunal Constitucional"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/montillaapaisat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-2239\" title=\"montillaapaisat\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/montillaapaisat-300x100.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"100\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/montillaapaisat-300x100.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/montillaapaisat.jpg 640w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Gr\u00e0cies senyor President, senyores i senyors diputats. Estem en una hora greu de Catalunya. Una hora greu i exigent.<\/p>\n<p>\u00c9s una hora greu perqu\u00e8 una decisi\u00f3 legal del Tribunal Constitucional  ha esmenat l\u2019acord assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts  Generals per aprovar l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya.<\/p>\n<p>\u00c9s una hora greu perqu\u00e8 la voluntat manifestada pel poble de Catalunya  en el refer\u00e8ndum de l\u2019Estatut, ara fa quatre anys, ha estat alterada i, a  judici de molts, menystinguda.<\/p>\n<p>\u00c9s una hora greu perqu\u00e8 aquesta decisi\u00f3 del Tribunal Constitucional ha  anat acompanyada d\u2019una actitud hostil d\u2019una part de la classe pol\u00edtica i  de la societat espanyola vers les leg\u00edtimes aspiracions catalanes de  reconeixement nacional i de progr\u00e9s de l\u2019autogovern.<\/p>\n<p>\u00c9s una hora greu perqu\u00e8 s\u2019ha posat en q\u00fcesti\u00f3 la possibilitat de  renovar la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya \u2013millorant-ne l\u2019encaix- a trav\u00e9s dels  procediments i dels instruments democr\u00e0tics previstos per la Constituci\u00f3 espanyola de 1978.<br \/>\nI al mateix temps, \u00e9s una hora exigent.<\/p>\n<p>\u00c9s una hora exigent perqu\u00e8 requereix de les institucions catalanes, de  les forces pol\u00edtiques democr\u00e0tiques, de la ciutadania, del conjunt de la nostra  societat, una resposta a l\u2019al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques.<\/p>\n<p>\u00c9s una hora exigent perqu\u00e8 la nostra resposta ha de conjugar la  determinaci\u00f3 col\u00b7lectiva de defensa de l\u2019autogovern de Catalunya en els termes  pactats, aprovats i ratificats, amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia necess\u00e0ria per evitar que aquesta  crisi institucional i\u00a0pol\u00edtica agreugi encara m\u00e9s la dif\u00edcil situaci\u00f3  que vivim a causa de la crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s una hora exigent perqu\u00e8 requereix, en relaci\u00f3 a la gravetat  del problema suscitat, una resposta adequada tamb\u00e9 per part de les institucions  democr\u00e0tiques de l\u2019Estat espanyol (el govern i les Corts Generals), que, en el seu  moment, van creure en\u00a0la constitucionalitat de l\u2019Estatut i hi van votar a  favor.<\/p>\n<p>Una hora exigent perqu\u00e8 l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut, el 2006, no va ser  una concessi\u00f3 d\u2019Espanya a Catalunya. Va ser un pacte pol\u00edtic entre els representants  leg\u00edtims de la sobirania del poble de Catalunya i els representants  leg\u00edtims de la sobirania del conjunt d\u2019Espanya.<\/p>\n<p>Un pacte que inclou, naturalment, els ciutadans i ciutadanes de  Catalunya. De manera que el poble catal\u00e0 ha aprovat tres vegades  l\u2019Estatut vigent: a trav\u00e9s dels seus representants al Parlament, a  trav\u00e9s dels seus representants a les Corts i directament a trav\u00e9s del  refer\u00e8ndum celebrat el 18 de juny de 2006. No hauria de sorprendre  ning\u00fa, fora de Catalunya, per tant, la indignaci\u00f3 que provoca la decisi\u00f3  de l\u2019Alt Tribunal.<br \/>\n\u00c9s obvi que la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional ha de ser acatada  des d\u2019un punt de vista legal.<\/p>\n<p>No ser\u00e9 jo, com a president de Catalunya, qui cridi a la rebel\u00b7lia  transgredint els l\u00edmits del que ha de ser el capteniment institucional, repetint episodis  est\u00e8rils del nostre passat. Per\u00f2 \u00e9s evident, tamb\u00e9, que la situaci\u00f3\u00a0 originada per la  sent\u00e8ncia planteja, d\u2019entrada, un problema democr\u00e0tic: com restituir la  voluntat popular expressada per les\u00a0institucions i la ciutadania?<\/p>\n<p>Aquesta restituci\u00f3 \u00e9s la que hem de reclamar, la que tenim dret a  reclamar. \u00c9s el que vam reclamar el dissabte 10 de juliol,  manifestant-nos pels carrers de Barcelona, de la capital de Catalunya.<br \/>\nEn un clam emocional, massiu i c\u00edvic d\u2019indignaci\u00f3 democr\u00e0tica. Una  indignaci\u00f3 democr\u00e0tica, tant pel fons d\u2019una decisi\u00f3 que malmet aspectes  sensibles de l\u2019Estatut, com, sobretot, per les formes mostrades en un  llarg proc\u00e9s farcit d\u2019anomalies. Als catalans ens han fet un tort en  mutilar, censurar i interpretar l\u2019Estatut. Per\u00f2, a m\u00e9s, per la manera com ho han fet, percebem que se\u2019ns ha menystingut, que  ens han faltat\u00a0al respecte.<\/p>\n<p>Una falta al respecte que ja vam sentir al llarg del proc\u00e9s de  tramitaci\u00f3 estatutari, i que\u00a0va denunciar en el seu moment el president  Pasqual Maragall, afirmant en un discurs\u00a0al Senat, fa gaireb\u00e9 cinc anys.  Deia el president Maragall en castell\u00e0, era al Senat:<\/p>\n<p>\u201cCatalu\u00f1a pide respeto para su proceso de reforma&#8230; El mismo respeto  con el que Catalu\u00f1a ha actuado y seguir\u00e1 actuando. Respeto para la  tramitaci\u00f3n de esta propuesta que se hace siguiendo escrupulosamente los  procedimientos establecidos\u00a0en la Constituci\u00f3n y en el actual  Estatuto&#8230;\u201d<\/p>\n<p>Malauradament, malauradament, aquella petici\u00f3 va ser com predicar en el  desert. Vam\u00a0veure com es multiplicaven actituds i fets poc respectuosos  amb les nostres\u00a0aspiracions.<\/p>\n<p>Ens han faltat al respecte aquells qui van presentar un recurs contra  l\u2019Estatut de\u00a0Catalunya i no ho van fer contra altres Estatuts amb  disposicions id\u00e8ntiques a les\u00a0recorregudes en el nostre.<\/p>\n<p>Ens han faltat al respecte grups i persones que han propiciat o tolerat  una campanya\u00a0indigna contra l\u2019Estatut i contra tot all\u00f2 que vingu\u00e9s de  Catalunya.<\/p>\n<p>Ens han faltat al respecte determinats altaveus que han llen\u00e7at les  seves inf\u00e0mies sobre el nostre model ling\u00fc\u00edstic o sobre l\u2019aportaci\u00f3 solid\u00e0ria de  Catalunya al finan\u00e7ament del conjunt de l\u2019Estat.<\/p>\n<p>Ens han faltat al respecte aquells que han maniobrat per alterar la  composici\u00f3 del Tribunal Constitucional.<\/p>\n<p>Ens han faltat al respecte aquells que han impedit la seva renovaci\u00f3 en  temps i forma. Ens falten al respecte aquells que ara voldrien que la gent oblid\u00e9s el  seu paper motor del conflicte institucional i pol\u00edtic creat i que tant ha malm\u00e8s els  lla\u00e7os emocionals entre Catalunya i el conjunt dels pobles d\u2019Espanya.<br \/>\nEns falten al respecte quan volen reduir les nostres aspiracions a una  q\u00fcesti\u00f3 administrativa, ignorant la seva profunda c\u00e0rrega simb\u00f2lica i  identit\u00e0ria.<\/p>\n<p>I tampoc no han sabut estar a l\u2019al\u00e7ada els que es vanagloriaven d\u2019haver  passat el ribot per l\u2019Estatut presentat per Catalunya i ara minimitzen el fet que el  Tribunal Constitucional hagi censurat tot all\u00f2 que van votar perqu\u00e8 ho  consideraven ajustat a la Constituci\u00f3.<\/p>\n<p>Tot plegat constitueix una desconsideraci\u00f3 cap a les nostres  institucions democr\u00e0tiques i cap a la societat catalana, que han  manifestat les seves aspiracions observant les regles del joc  establertes. El que hem proposat i aprovat ho hem fet apel\u00b7lant a un  esperit constitucional obert i integrador, i respectant les regles de  joc democr\u00e0tic.<br \/>\nEn la negativa a considerar la constitucionalitat de l\u2019Estatut en la  seva integritat hi veig una vulneraci\u00f3 del pacte estatutari i, anant m\u00e9s lluny, tamb\u00e9 una  degradaci\u00f3 d\u2019aquell esperit obert sobre el que es va edificar el pacte constitucional. Per  aix\u00f2 crec que tenim tot el dret a reaccionar en els tres nivells que ho  estem fent: l\u2019emocional, el jur\u00eddic i el pol\u00edtic.<\/p>\n<p>Tenim dret a expressar la nostra indignaci\u00f3, tenim dret a reclamar  respecte i volem, sobretot, exigir el compliment del que vam pactar. Despr\u00e9s d\u2019exercir el  nostre dret a protestar, reclamar i exigir, com va fer el poble de  Catalunya sortint al carrer com poques vegades ho havia fet, ens hem de  plantejar, amb la m\u00e0xima serenitat i el m\u00e0xim rigor possible, quin cam\u00ed  seguim a partir d\u2019ara.<\/p>\n<p>Com ha dit encertadament el president Jordi Pujol, la resposta a la  sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019expressi\u00f3  emocional del rebuig, s\u2019ha d\u2019articular de diverses maneres i s\u2019ha de traduir pol\u00edticament en diferents etapes.  Per\u00f2 per fer-ho cal destriar amb cura els problemes de diversa \u00edndole  que planteja la decisi\u00f3 del Tribunal. \u00c9s necessari distingir, per  clarificar i per poder actuar amb m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia.<br \/>\nEntenc que ens trobem davant tres tipus de problemes, de naturalesa  diversa, i que necessiten de plantejaments i respostes d\u2019abast conceptual i temporal  ben diferents.<br \/>\nEs tracta<\/p>\n<ul>\n<li> de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya,<\/li>\n<li> del problema democr\u00e0tic derivat de la confrontaci\u00f3 de legitimitats,<\/li>\n<li> i de com aplicar l\u2019Estatut vigent i recuperar-ne els aspectes  esmenats.<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00c9s molt probable que les respostes de les forces que hem defensat  l\u2019Estatut a aquestes q\u00fcestions no siguin coincidents.<br \/>\nPerqu\u00e8 els objectius de les forces pol\u00edtiques catalanes, pel que fa al  futur de l\u2019encaix o de la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya s\u00f3n molt diferents. De tota  manera, en tant que problema d\u2019avui, estic segur que hi ha marge suficient per definir i  acordar un full de ruta compartit.<br \/>\nPerqu\u00e8 si del que es tracta \u00e9s de definir com aplicar l\u2019Estatut i com  recuperar-ne els aspectes esmenats, crec que podem i hem de trobar un terreny compartit  que ens permeti ser efectius.<br \/>\nI ser-ho en un termini no massa llarg de temps, i evitar, aix\u00ed, decebre  la ciutadania.<br \/>\nTemps hi haur\u00e0 de contrastar propostes, models i horitzons per al pa\u00eds i  per al nostre autogovern quan les diferents forces pol\u00edtiques competiran d\u2019aqu\u00ed a uns  mesos davant la ciutadania.<br \/>\nPer\u00f2 aquest \u00e9s un debat que no correspon al moment present i farem b\u00e9  tots procurant resistir la temptaci\u00f3 de posar aquest inter\u00e8s leg\u00edtim dels partits  davant de l\u2019exig\u00e8ncia de defensar l\u2019esperit i la lletra de l\u2019Estatut.<br \/>\nVoldria tractar, a continuaci\u00f3, amb una mica m\u00e9s de deteniment, els  tres problemes que tenim plantejats i com els haur\u00edem d\u2019abordar.<br \/>\nLa relaci\u00f3 Catalunya-Espanya: Sens dubte, la sent\u00e8ncia del Tribunal  Constitucional i les vicissituds connexes influiran i marcaran, a partir d\u2019ara, en la  relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya.<br \/>\nInfluiran en els \u00e0nims col\u00b7lectius, en la conformaci\u00f3 de les voluntats,  en les expectatives de futur, en el grau de confian\u00e7a d\u2019aquesta  relaci\u00f3. No es tracta d\u2019un problema d\u2019ara, \u00f2bviament.<\/p>\n<p>Es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de fons que travessa la nostra hist\u00f2ria  contempor\u00e0nia des del moment que els catalans prenem consci\u00e8ncia de la posici\u00f3  insatisfact\u00f2ria que ocupem a Espanya i el catalanisme es planteja l\u2019objectiu de transformar-la.<\/p>\n<p>Es tracta del que s\u2019ha convingut a definir com l\u2019encaix de Catalunya a  Espanya. I que, des de Catalunya, s\u2019ent\u00e9n com el reconeixement i respecte necessaris  envers la nostra identitat nacional, cultural, ling\u00fc\u00edstica singular i  diferenciada, i la possibilitat d\u2019autogovernar-nos en el marc d\u2019un Estat  espanyol que accepti, empari, animi i defensi la seva pluralitat constitutiva. Seguir construint la naci\u00f3 catalana,  aconseguir i exercir l\u2019autogovern. Aquests han estat els objectius del  catalanisme. Al costat d\u2019una voluntat manifesta de participar activament  en la construcci\u00f3 d\u2019un projecte col\u00b7lectiu amb els altres pobles  d\u2019Espanya. Aquesta ha estat l\u2019aspiraci\u00f3 mantinguda des del seus inicis  pel moviment catalanista. Un moviment plural i transversal que ha  conegut \u00e8xits i fracassos durant el segle XX.<\/p>\n<p>I que, des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica, podr\u00edem afirmar que ha iniciat  el segle XXI amb un grau de satisfacci\u00f3 dels seus objectius inicials que, Catalunya  endins, qualificar\u00edem de notable:<\/p>\n<ul>\n<li> Hem salvat la nostra identitat,<\/li>\n<li> La nostra cultura i la nostra llengua;<\/li>\n<li> Hem consolidat la nostra consci\u00e8ncia nacional;<\/li>\n<li> I hem estat exercint pac\u00edficament l\u2019autogovern des de fa m\u00e9s de  trenta anys.<\/li>\n<\/ul>\n<p>S\u2019ha de recon\u00e8ixer aquesta realitat. I s\u2019ha d\u2019admetre que aquest  progr\u00e9s ha estat possible gr\u00e0cies al restabliment de la Generalitat amb  el President Tarradellas, gr\u00e0cies a una Constituci\u00f3 que ha fet viable l\u2019autogovern, concretat a  Catalunya, en els\u00a0 Estatuts de 1979 i de 2006.<br \/>\nS\u2019ha de recon\u00e8ixer que, al costat d\u2019aquesta realitat positiva, hi  conviu una insatisfacci\u00f3 sobre l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019Estat auton\u00f2mic i sobre el tractament rebut per  Catalunya, en aquest marc al llarg de tres d\u00e8cades, molt especialment en el tombant  de segle, entre els anys 2000 i 2004.<br \/>\nUna insatisfacci\u00f3 centrada en les limitacions institucionals,  competencials i financeres de l\u2019autogovern i, sobretot, en l\u2019insuficient reconeixement de la  singularitat nacional de Catalunya. Amb \u00e8xits i fracassos, amb encerts i amb errors, aquest ha  estat el cam\u00ed elegit pel corrent central del catalanisme durant m\u00e9s d\u2019un  segle.<\/p>\n<p>I tal com ho entenc jo, aquest \u00e9s un cam\u00ed que el poble de Catalunya va  ratificar en el refer\u00e8ndum del 18 de juny de 2006.<\/p>\n<p>Un cam\u00ed que cal seguir mentre la majoria del poble de Catalunya aix\u00ed ho  vulgui i ho decideixi. Cal deixar molt clar que aquesta aspiraci\u00f3 catalanista  depassa el simple joc pol\u00edtic convencional. \u00c9s una aspiraci\u00f3 que no ser\u00e0  possible aconseguir mitjan\u00e7ant el simple joc de majories i minories  pol\u00edtiques o d\u2019aliances conjunturals.<\/p>\n<p>El seu motor \u00e9s un sentiment majoritari i transversal que sorgeix de la  societat.<br \/>\nLa seva for\u00e7a resideix en la integraci\u00f3 de sensibilitats pol\u00edtiques i  socials diverses.<br \/>\nLa seva operativitat es multiplica quan es produeix l\u2019acord ampli de  les forces pol\u00edtiques del pa\u00eds que permet negociar en bona posici\u00f3 amb  les institucions de l\u2019Estat. Possiblement aqu\u00ed rau bona part del  malent\u00e8s amb Espanya:<br \/>\nEn la nostra dificultat per fer entendre (o amb la seva negativa a  entendre) que no estem parlant de q\u00fcestions administratives, ni de pactes pol\u00edtics  conjunturals, sin\u00f3 d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 que demana una predisposici\u00f3 i una cultura  democr\u00e0tica que admeti la pluralitat nacional, cultural i ling\u00fc\u00edstica d\u2019Espanya.<br \/>\nUna pluralitat que, el fet que no la sentin amb la mateixa intensitat  una part de les comunitats, no resta ni un \u00e0tom de for\u00e7a i ra\u00f3 als que s\u00ed que la  sentim, la volem i l\u2019exigim.<br \/>\nI el fet d\u2019admetre aquesta realitat ha de configurar d\u2019una altra manera  tant la cultura pol\u00edtica com el marc institucional de l\u2019Estat espanyol.<br \/>\nEn definitiva, si Espanya vol donar una soluci\u00f3 al secular problema  catal\u00e0 ha d\u2019estar disposada a canviar.<br \/>\nComen\u00e7ant per admetre que es tracta no del problema d\u2019uns quants sin\u00f3  d\u2019un problema constitutiu de la seva pr\u00f2pia ess\u00e8ncia. Un problema de  reconeixement democr\u00e0tic de la realitat plurinacional d\u2019Espanya. Espanya  no canviar\u00e0 fins que no canvi\u00ef la manera com es presenti, s\u2019expressi i  es consideri aquest problema, des de la capital i des dels diferents  nuclis de poder pol\u00edtic i medi\u00e0tic.<\/p>\n<p>Tant a Madrid com al conjunt del pa\u00eds, hi ha veus potents que conformen  l\u2019estat an\u00edmic i d\u2019opini\u00f3 de bona part dels espanyols en relaci\u00f3 amb Catalunya, les  seves institucions i la seva voluntat col\u00b7lectiva.<br \/>\nHi ha, a Espanya, qui nega el problema perqu\u00e8 considera que no t\u00e9  entitat pol\u00edtica, que es tracta d\u2019un problema \u201cinventat\u201d \u2013gaireb\u00e9 metaf\u00edsic- i per tant  insoluble.<\/p>\n<p>\u00c9s una nova manera de tornar a la coneguda tesi orteguiana de la  \u201cconllevancia\u201d, que ens condemnaria a un malestar cr\u00f2nic i a sentir que vivim, en el marc  de l\u2019Estat, en una situaci\u00f3 d\u2019inferioritat.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s una manera de no assumir que es tracta d\u2019un problema d\u2019Espanya  \u2013com molts hem estat dient, des de Catalunya, des de fa temps. Entenc que  Catalunya ha plantejat aquesta q\u00fcesti\u00f3 amb lleialtat, que ha fet  reiterats esfor\u00e7os per explicar el fonament i l\u2019abast de la seva demanda  de reconeixement. Per\u00f2 val a dir que hem arribat al punt que Catalunya  mostra s\u00edmptomes de fatiga. Sobretot quan veu, despr\u00e9s de tant d\u2019esfor\u00e7,  que nuclis que conformen un sentiment espanyol for\u00e7a est\u00e8s, no semblen  massa interessats a correspondre-hi. Precisament aquest cansament \u00e9s el  qu\u00e8 est\u00e0 alimentant, a Catalunya, una desafecci\u00f3 sentimental i pol\u00edtica,  que hauria de preocupar seriosament els responsables institucionals,  pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials d\u2019Espanya.<br \/>\nJo mateix ho vaig advertir, parlant com a President a Madrid mateix, ja  el novembre de 2007.<\/p>\n<p>Francament resulta sorprenent veure, no ja l\u2019hostilitat d\u2019una minoria  radical i estrepitosa, sin\u00f3 la indifer\u00e8ncia d\u2019una majoria confiada en  una suposada immutabilitat de la realitat espanyola. L\u2019animadversi\u00f3 o la indifer\u00e8ncia de l\u2019altre  s\u00f3n el pitjor punt de partida si es vol resoldre adequadament un  problema agut. I aquesta \u00e9s la pitjor hip\u00f2tesi que es podria verificar,  des del meu punt de vista. Possiblement hi ha qui vol creure\u2019s que el  problema no existeix, a la vegada que confia en els nostres errors o en  la nostra incapacitat, per no veure\u2019s en la necessitat d\u2019afrontar-lo.<\/p>\n<p>Ho deixo aqu\u00ed, plantejat en aquests termes, com una reflexi\u00f3 que crec  ineludible, a Catalunya, a Madrid i a la resta d\u2019Espanya. I crec que \u00e9s inseparable  del plantejament que ens cal fer, a l\u2019hora d\u2019abordar com resolem de  forma concreta el problema creat per la sent\u00e8ncia del Tribunal  Constitucional.<\/p>\n<p>Ja he dit abans que \u00e9s l\u00f2gic que es proposin respostes ben diferents  per part de les forces que van treballar per un Estatut que ara el Tribunal  Constitucional ha retallat.<br \/>\nPerqu\u00e8 els objectius de les forces pol\u00edtiques catalanes, pel que fa al  futur de la relaci\u00f3 o l\u2019encaix de Catalunya amb Espanya s\u00f3n molt diferents. De tota manera,  en tant que problema d\u2019avui, estic segur que s\u2019ha de poder definir i  acordar un full de ruta ompartit.<\/p>\n<p>I \u00e9s responsabilitat nostra abordar avui els problemes del present,  tant com ho \u00e9s oferir als nostres conciutadans horitzons engrescadors i plausibles per al  futur de Catalunya.<br \/>\nVull fer esment breument tamb\u00e9 al segon tema de fons: el problema  democr\u00e0tic derivat de la confrontaci\u00f3 de legitimitats entre les institucions democr\u00e0tiques  i el Tribunal Constitucional.<\/p>\n<p>No \u00e9s un problema nou, per\u00f2 s\u00ed que s\u2019ha manifestat amb tota la seva  intensitat en el cas de l\u2019Estatut perqu\u00e8 \u00e9s la primera vegada que el Tribunal  Constitucional ha hagut de dictaminar sobre una llei aprovada pel vot popular en refer\u00e8ndum.  Les sospites sobre la parcialitat del Tribunal i sobre la seva  vulnerabilitat a les pressions externes, no han fet altra cosa que  cr\u00e9ixer, des del moment que el Partit Popular va decidir presentar el  seu recurs contra l\u2019Estatut.<br \/>\nNo \u00e9s moment de tornar a recordar els episodis viscuts. \u00c9s moment de  constatar el dany causat i de procedir en la mesura del possible a la seva  reparaci\u00f3. Per aix\u00f2 vam prendre iniciatives per la renovaci\u00f3 immediata  de l\u2019actual Tribunal i per reformar la llei que el regula per evitar  processos tan dilatats i convulsos com el que hem hagut de patir.<\/p>\n<p>Per\u00f2 crec que tamb\u00e9 \u00e9s necessari i oport\u00fa obrir una reflexi\u00f3 de fons  sobre les relacions entre les institucions democr\u00e0tiques i les institucions de  control judicial.<br \/>\nCom vost\u00e8s saben, \u00e9s un problema de fons que acompanya pol\u00e8micament el naixement i el desenvolupament de les democr\u00e0cies. Que ha tingut  episodis fins i tot hist\u00f2rics de gran ress\u00f2 com la confrontaci\u00f3 del  president Roosevelt i el Tribunal Suprem dels Estats Units, arran de la  legislaci\u00f3 del New Deal. Que en l\u2019\u00e0mbit doctrinal es planteja la tensi\u00f3  entre les institucions majorit\u00e0ries i les institucions  contra-majorit\u00e0ries. Entre autogovern democr\u00e0tic i restriccions  institucionals a la democr\u00e0cia.<\/p>\n<p>En el nostre cas aquesta tensi\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s rellevant perqu\u00e8 en la  pr\u00e0ctica de l\u2019Estat auton\u00f2mic s\u2019ha convingut la necessitat d\u2019arbitrar les tensions i  els conflictes entre centre i perif\u00e8ria, entre les institucions centrals de l\u2019Estat i  les autonomies.<br \/>\nUna relaci\u00f3 que \u00e9s desigual, asim\u00e8trica i que per compensar-la  requeriria disposar d\u2019una instituci\u00f3 arbitral realment independent.<br \/>\nNo \u00e9s tampoc la meva intenci\u00f3 fer ara una valoraci\u00f3 del protagonisme  del Tribunal Constitucional en la configuraci\u00f3 de l\u2019Estat de les Autonomies.<br \/>\nTot i que ha contribu\u00eft de manera indubtable a precisar l\u2019abast  d\u2019alguns dels seus elements b\u00e0sics, el Tribunal Constitucional no havia pret\u00e8s mai fins  ara tenir un paper fonamental en la definici\u00f3 del model d\u2019Estat. No li corresponia i no li  correspon.<\/p>\n<p>Tampoc \u00e9s ara el moment, ni aquest \u00e9s el lloc adient, per plantejar les  conseq\u00fc\u00e8ncies de portar fins al final la reflexi\u00f3 que he apuntat.<br \/>\nPer\u00f2 no tinc cap dubte que la reforma del Tribunal Constitucional \u00e9s  necess\u00e0ria, podr\u00edem dir imprescindible, per millorar la nostra qualitat  democr\u00e0tica.<\/p>\n<p>I que \u00e9s necess\u00e0ria per evitar situacions de contraposici\u00f3 flagrant amb  la voluntat democr\u00e0tica i per garantir un tractament equitatiu als interessos de  les autonomies.<br \/>\nLa sent\u00e8ncia del TC sobre els recursos contra l\u2019Estatut, ha fet cr\u00e9ixer  entre nosaltres aquesta percepci\u00f3 de baixa qualitat democr\u00e0tica.<\/p>\n<p>I alguns ja fa temps que advert\u00edem de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives, no  tant d\u2019una o altra sent\u00e8ncia, com del simple fet que cap tribunal sentenci\u00e9s sobre  una llei referendada per la sobirania popular malgrat que s\u2019hagi fet amb la llei  al seu favor.<br \/>\nPassem a tractar, ara, el nucli del debat que avui tenim plantejat:  \u00bfqu\u00e8 fem amb l\u2019Estatut tal com ha quedat despr\u00e9s del seu pas pel Tribunal  Constitucional?<\/p>\n<p>I transcendint aquesta pregunta, \u00bfquina \u00e9s la resposta que som capa\u00e7os  de donar, en forma d\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica compartida o no, al poble de Catalunya, a la  societat catalana?<\/p>\n<p>Ens cal, primer, disposar d\u2019un diagn\u00f2stic prec\u00eds de les conseq\u00fc\u00e8ncies  de la sent\u00e8ncia sobre la pr\u00f2pia llei, sobre el propi Estatut. Un diagn\u00f2stic que crec  que ha de comen\u00e7ar per la part positiva, \u00e9s a dir per determinar tot el  que podem seguir fent amb l\u2019Estatut.<\/p>\n<p>Un Estatut en vigor, que hem estat desplegant a bon ritme, des de fa  quatre anys i que apliquem amb tota normalitat.<br \/>\nCertament, el Tribunal Constitucional amb la seva sent\u00e8ncia salva el  cos central de l\u2019Estatut, en confirmar en gran mesura la seva constitucionalitat.  Podem afirmar que no s\u2019ha aconseguit l\u2019objectiu d\u2019invalidar l\u2019Estatut,  tal com pretenien els seus impugnadors, tal com reclamen els magistrats  m\u00e9s conservadors del TC en els seus vots particulars.<\/p>\n<p>I tal com reclamaven tamb\u00e9 els sectors m\u00e9s durs de la dreta pol\u00edtica i  medi\u00e0tica espanyola en els seus comentaris i posicionaments editorials. Nom\u00e9s cal  recordar que els recurrents impugnaven m\u00e9s de la meitat dels preceptes  estatutaris. Per tant, l&#8217;Estatut segueix vigent i plenament operatiu,<\/p>\n<ul>\n<li> amb la seva carta de drets i deures;<\/li>\n<li> amb les seves millores competencials consolidades, conservant els nous  \u00e0mbits materials, eixamplant aix\u00ed l\u2019espai legislatiu del nostre  autogovern;<\/li>\n<li> amb les possibilitats de participar en l\u2019exercici de determinades  compet\u00e8ncies estatals;<\/li>\n<li> amb el nostre propi r\u00e8gim ling\u00fc\u00edstic que confirma la validesa del  model i, per tant, la utilitzaci\u00f3 del catal\u00e0 com a llengua vehicular de  l\u2019ensenyament;<\/li>\n<li> amb el nou model de finan\u00e7ament<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per entendre\u2019ns, cap nova compet\u00e8ncia transferida s&#8217;ha de retornar,&#8230;  ni s&#8217;ha de revisar l&#8217;acord de finan\u00e7ament,&#8230; ni s&#8217;ha de modificar el  nostre model escolar,&#8230; i la llengua catalana seguir\u00e0 sent la dels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics de  la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals.<br \/>\nNo hem de desfer la feina feta en aquests quatre anys d\u2019aplicaci\u00f3 de  l\u2019Estatut, durant els quals,&#8230;<\/p>\n<ul>\n<li> s&#8217;ha desplegat normativament (amb una cinquantena de lleis aprovades),<\/li>\n<li> s\u2019han transferit compet\u00e8ncies tan rellevants com la inspecci\u00f3 de  treball, la gesti\u00f3 del servei ferroviari de rodalia o l\u2019expedici\u00f3 del  primer perm\u00eds de treball als treballadors immigrants i algunes altres,<\/li>\n<li> s\u2019ha aprovat i ha entrat en vigor el nou model de finan\u00e7ament.<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00c9s a dir, l&#8217;Estatut \u2013malgrat les esmenes del Tribunal Constitucional-  segueix sent un instrument \u00fatil del nostre autogovern.<br \/>\nI aix\u00f2 crec que tinc \u2013que tenim- el deure de dir-ho ben clar, per  sortir al pas d\u2019afirmacions apocal\u00edptiques que pretenen fer creure a la ciutadania  que l\u2019Estatut ha quedat redu\u00eft a un simple paper mullat.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, un cop precisat que l\u2019Estatut mant\u00e9 una part important del seu  potencial, cal que parem atenci\u00f3 a les anul\u00b7lacions i limitacions que, per la via  interpretativa, ens imposa el Tribunal Constitucional amb la seva sent\u00e8ncia.<\/p>\n<p>I cal que avaluem qu\u00e8 s\u00f3n i qu\u00e8 suposen aquestes limitacions.<br \/>\nEn primer lloc, crec necessari ressaltar la intencionalitat pol\u00edtica de  fons que traspua la decisi\u00f3 de l\u2019Alt Tribunal. \u00c9s precisament aquesta manifesta  intencionalitat pol\u00edtica la que fa que aquesta Sent\u00e8ncia, des del meu  punt de vista, provoqui tant de rebuig. Perqu\u00e8 el Tribunal, en comptes  de procurar comprendre i respectar la intenci\u00f3 del legislador, pret\u00e9n  imposar la seva pr\u00f2pia visi\u00f3 de l&#8217;Estat auton\u00f2mic. Una visi\u00f3 reticent  cap al l\u00f2gic desenvolupament i enfortiment d\u2019un Estat descentralitzat i  complex que la Constituci\u00f3 Espanyola de 1978 fa possible.<\/p>\n<p>I una visi\u00f3 que, a m\u00e9s, entra en contradicci\u00f3 amb anteriors  interpretacions del propi Tribunal. L&#8217;informe del grup d\u2019experts de la Generalitat -al que vull  agrair p\u00fablicament la bona feina feta, amb tant de rigor com dilig\u00e8ncia-  ho diu ben clar [cito:]<br \/>\n\u201cLa sent\u00e8ncia no aplica la seva reiterada doctrina sobre el principi de  defer\u00e8ncia cap al legislador que, en aquest cas, encara s\u2019hauria d\u2019haver aplicat de forma  m\u00e9s exquisida per la funci\u00f3 constitucional de l&#8217;Estatut i pel plus de legitimitat que  deriva del procediment de la seva elaboraci\u00f3 i aprovaci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>Amb la sent\u00e8ncia, el Tribunal Constitucional, fa una intervenci\u00f3  pol\u00edtica, extralimitant-se, en voler imposar la seva pr\u00f2pia concepci\u00f3 per damunt de la del  legislador, posant aix\u00ed en q\u00fcesti\u00f3 el pacte pol\u00edtic assolit entre les  institucions centrals de l&#8217;Estat i la Generalitat, i adoptant la figura  impr\u00f2pia del legislador negatiu.<\/p>\n<p>\u00bfI quina \u00e9s aquesta visi\u00f3 que es pret\u00e9n imposar? La trobem  expl\u00edcitament en la seva doctrina sobre la naci\u00f3, en no admetre el reconeixement de Catalunya  com a naci\u00f3, en negar el respecte al sentiment d&#8217;identitat nacional manifestat pel  Parlament de Catalunya.<\/p>\n<p>Una negaci\u00f3 emf\u00e0tica, expressada amb una ret\u00f2rica recarregada dirigida a  destacar reiteradament la naci\u00f3 espanyola com a \u00fanica sobirana de manera  absoluta i gratu\u00efta, a m\u00e9s a m\u00e9s, ho podr\u00edem dir aix\u00ed.<\/p>\n<p>Amb el seu correlat en el cas de la llengua, en considerar la llengua  castellana com l\u2019\u00fanica que se\u2019n pot exigir el coneixement. Sembla que d&#8217;aquesta manera  es volgu\u00e9s tancar la porta a una interpretaci\u00f3 de l&#8217;Estat auton\u00f2mic en  termes m\u00e9s plurinacionals, pluriculturals i pluriling\u00fc\u00edstics. Una  interpretaci\u00f3 que, portada a l\u2019extrem, faria impossible la integraci\u00f3 de  la realitat nacional de Catalunya en el marc constitucional.<\/p>\n<p>En aquest sentit es pot dir que la decisi\u00f3 del Tribunal \u00e9s  irresponsablement excloent,<br \/>\nque no ha ponderat les conseq\u00fc\u00e8ncies hist\u00f2riques del pas que ha donat,  ni ha tingut<br \/>\nen compte la realitat social de Catalunya. Aquesta sensibilitat  hist\u00f2rica i social seria exigible en un \u00f2rgan jurisdiccional de tanta  rellev\u00e0ncia.<\/p>\n<p>En conson\u00e0ncia amb aquesta visi\u00f3 es vol rebaixar tamb\u00e9 la posici\u00f3  constitucional de l&#8217;Estatut. L&#8217;informe dels nostres experts ho afirma taxativament en les  seves conclusions, quan diu:<br \/>\n\u201cLa sent\u00e8ncia debilita significativament la funci\u00f3 constitucional de  l&#8217;Estatut d&#8217;autonomia i en substitueix el seu paper en el bloc de la constitucionalitat pel  del propi Tribunal\u201d.<\/p>\n<p>I m\u00e9s endavant, segueix l&#8217;informe, tot afirmant que: \u201cLa sent\u00e8ncia tracta, sovint, l&#8217;Estatut com una llei merament  auton\u00f2mica, a trav\u00e9s de la qual la comunitat aut\u00f2noma pretendria imposar  a l&#8217;Estat obligacions i mandats, i oblida que \u00e9s una norma estatal  fruit d&#8217;un pacte pol\u00edtic entre el Parlament de Catalunya, la Generalitat  i l&#8217;Estat\u201d.<\/p>\n<p>\u00c9s a dir, s&#8217;ha produ\u00eft una regressi\u00f3 en la doctrina del propi Tribunal  Constitucional, que sembla expulsar l&#8217;Estatut del bloc de constitucionalitat. Ho sembla.  Sembla que no s&#8217;admeti la funci\u00f3\u00a0\u00a0 d&#8217;est\u00edmul que l&#8217;Estatut volia representar per a la  innovaci\u00f3 de l&#8217;Estat auton\u00f2mic en el seu conjunt.<\/p>\n<p>A la vista d&#8217;aquest plantejament no \u00e9s gens d&#8217;estranyar que la  sent\u00e8ncia estigui feta des de la desconfian\u00e7a i, per tant, plena de prevencions injustificades  vers el legislador.<\/p>\n<p>Prevencions que sobretot es concreten en una lectura de la tipologia  competencial que invalida la intenci\u00f3 primig\u00e8nia de l&#8217;Estatut d&#8217;establir una garantia  plena del nostre autogovern, i en la p\u00e8rdua de garanties concretes en determinats  \u00e0mbits. D&#8217;aquesta manera es limita seriosament la capacitat de l&#8217;Estatut  per aprofundir l&#8217;autogovern i es deixa aquesta possibilitat, de nou, a  mans de la negociaci\u00f3 amb el Govern de l&#8217;Estat i, per tant, sotmesa a  les conting\u00e8ncies de l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n<p>En resum, la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional produeix un resultat  ambivalent:<\/p>\n<p>Per una banda podem dir que no afecta les parets mestres del nostre  autogovern, per\u00f2 per l\u2019altra, condiciona seriosament les possibilitats d\u2019engrandir-lo.  Denota i deixa sembrat un p\u00f2sit de desconfian\u00e7a en les relacions entre  les institucions de la Generalitat i les institucions centrals de  l\u2019Estat, que ser\u00e0 dif\u00edcil i cost\u00f3s superar. Al final em referir\u00e9 de nou a  aquesta q\u00fcesti\u00f3 de la confian\u00e7a.<\/p>\n<p>Com he dit en tot moment, crec que la nostra resposta ha de saber  conjugar, alhora, el respecte de la voluntat popular, la defensa de l&#8217;autogovern,  l&#8217;acompliment del pacte pol\u00edtic i el respecte a l&#8217;Estat de Dret. Perqu\u00e8 nom\u00e9s una resposta  formulada des de la m\u00e0xima unitat, serena, constructiva i confiada en la  nostra for\u00e7a, tindr\u00e0 l&#8217;efic\u00e0cia pol\u00edtica de defensar l&#8217;autogovern i  l&#8217;efic\u00e0cia social de preservar la cohesi\u00f3 del pa\u00eds.<br \/>\nUna resposta guiada per la voluntat de no renunciar a la satisfacci\u00f3  plena de les aspiracions d&#8217;autogovern contingudes en l&#8217;Estatut, tal com vaig dir  hores despr\u00e9s de con\u00e8ixer la resoluci\u00f3 del Tribunal.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 vaig dir, ja des del moment que es va rec\u00f3rrer l\u2019Estatut, que la  meva norma de conducta, en cas que el TC estim\u00e9s alguns dels aspectes del recurs,  estaria presidida per l\u2019objectiu de salvar el pacte pol\u00edtic en qu\u00e8 es fonamenta  l\u2019Estatut.<br \/>\nEl pacte pol\u00edtic assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts  Generals i entre les forces pol\u00edtiques que van donar suport a l\u2019Estatut amb els seus vots.<br \/>\nLa preservaci\u00f3 d\u2019aquest pacte pol\u00edtic i l\u2019exig\u00e8ncia del seu ple  acompliment amb total lleialtat institucional, \u00e9s la principal garantia que la voluntat de  millora de l\u2019autogovern concretada en l\u2019Estatut no podr\u00e0 ser ignorada o rebaixada. Penso que  cal exigir ara aquesta garantia. Cal fer valdre el pacte estatutari. I  aix\u00f2 implica dialogar amb els principals responsables de les  institucions de l\u2019Estat i de les forces pol\u00edtiques epresentades tamb\u00e9 a  les Corts Generals.<\/p>\n<p>Per plantejar la necessitat (l\u2019obligaci\u00f3, diria jo) d\u2019assumir  conjuntament les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques i jur\u00eddiques de la sent\u00e8ncia i per proposar  altres vies per donar compliment al contingut del pacte subscrit.<\/p>\n<p>Per tant, doncs: exig\u00e8ncia, di\u00e0leg i negociaci\u00f3. Per comen\u00e7ar amb el  president del Govern d\u2019Espanya. Crec que aquesta \u00e9s l\u2019obligaci\u00f3 del president de la  Generalitat, com a m\u00e0xima autoritat institucional de Catalunya. Una  obligaci\u00f3 derivada del deure ineludible de dirigir l\u2019autogovern amb  l\u2019instrument de que es disposa.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, crec necessari que el di\u00e0leg vagi m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acompliment  del pacte estatutari, per emmarcar-se en la necessitat de refor\u00e7ar el pacte  constitucional i revifar, per tant, l\u2019esperit constitucional obert i integrador.  Apel\u00b7lant leg\u00edtimament a l\u2019esperit de la Constituci\u00f3 de 1978 que vam  respectar amb el proc\u00e9s estatutari i que ara hem vist rebaixat i  menystingut.<br \/>\nCrec que no podem rebaixar ni un mil\u00b7l\u00edmetre&#8230;<\/p>\n<ul>\n<li> la nostra aspiraci\u00f3 a ser reconeguts com a naci\u00f3;<\/li>\n<li> les garanties de l\u2019adequada dotaci\u00f3 financera, d&#8217;infraestructures,  d\u2019inversions i de participaci\u00f3 en els centres de decisi\u00f3, que ens han de  permetre seguir sent un pa\u00eds pr\u00f2sper que \u2013cal recordar-ho?- \u00e9s tamb\u00e9 la  gran locomotora d\u2019Espanya;<\/li>\n<li> la determinaci\u00f3 a fer sentir la nostra veu i la nostra llengua en les  institucions espanyoles i europees;<\/li>\n<li> la nostra exig\u00e8ncia de sentir-nos reconeguts en les institucions  comunes de l\u2019Estat.<\/li>\n<\/ul>\n<p>I tot aix\u00f2 s\u2019ha de fer comen\u00e7ant a negociar amb el Govern espanyol la  modificaci\u00f3 de determinades lleis estatals, tal tamb\u00e9 com es suggereix en l\u2019informe  del grup d\u2019experts, que apunta la possibilitat de modificar-ne m\u00e9s d\u2019una desena.<\/p>\n<p>O b\u00e9 mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3, en casos espec\u00edfics, dels articles  150.1 o 150.2 de la Constituci\u00f3.<\/p>\n<p>I seguir vetllant pel compliment satisfactori dels acords adoptats en  ferm com el del nou model de finan\u00e7ament o del comprom\u00eds sobre les inversions de  l\u2019Estat en infraestructures a Catalunya. Utilitzant a fons els instruments de  relaci\u00f3 bilateral&#8230;<\/p>\n<p>I impulsant noves iniciatives legislatives per recon\u00e8ixer efectivament  la pluralitat cultural i ling\u00fc\u00edstica d\u2019Espanya.<br \/>\nS\u00f3c conscient que aquesta negociaci\u00f3 l\u2019hem de fer en alguns casos sense  la garantia jur\u00eddica que l\u2019Estatut ens proporcionava i que ara el Tribunal  Constitucional ens nega.<br \/>\nI que, per tant, el resultat d\u2019aquesta negociaci\u00f3 dep\u00e8n molt m\u00e9s de les  condicions pol\u00edtiques en que es realitzi.<\/p>\n<p>I que, m\u00e9s enll\u00e0, caldr\u00e0 \u2013quan es donin les circumst\u00e0ncies favorables,  que no \u00e9s precisament ara- recuperar i eixamplar aquesta garantia, molt  probablement per mitj\u00e0 d\u2019una reforma de la Constituci\u00f3 que, entre d\u2019altres coses, reconegui  expl\u00edcitament la nostra realitat nacional.<br \/>\nNo conec millor garantia d\u2019\u00e8xit que la d\u2019establir un acord b\u00e0sic (de  m\u00ednims, si volen) entre les forces pol\u00edtiques catalanes que vam aprovar l\u2019Estatut i les  que s\u2019han esfor\u00e7at en desplegar-lo i aplicar-lo lleialment.<\/p>\n<p>Els proposo definir, defensar i exigir el m\u00ednim com\u00fa denominador en  defensa de l\u2019Estatut.<br \/>\nLa defensa de la dignitat catalana comen\u00e7a per aqu\u00ed. I en aquests  moments passa per aqu\u00ed.<br \/>\nParlo d\u2019un m\u00ednim que contingui tot el que ha de contenir. Tot all\u00f2 que  la sent\u00e8ncia hagi pogut posar en q\u00fcesti\u00f3. Un acord a prova de neguits i confrontacions  electorals. Que sigui tan v\u00e0lid avui com el dia despr\u00e9s de les  eleccions.<\/p>\n<p>Un m\u00ednim acordat a Catalunya que puguem defensar, exigir, negociar amb  les institucions centrals de l\u2019Estat.<\/p>\n<p>Tinc la convicci\u00f3 que cal superar la idea de la unitat, com un acte  m\u00e0gic, capa\u00e7 de resoldre tots els problemes.<\/p>\n<p>Crec que la unitat no pot reduir-se a un fet puntual o a un moment de  catarsi col\u00b7lectiva. Crec en la unitat m\u00e9s com a proc\u00e9s o com a fil  conductor, amb un objectiu ben definit i amb els mitjans proporcionats.<\/p>\n<p>Creguin-me, senyores i senyors diputats,<\/p>\n<p>Si som capa\u00e7os d\u2019oferir aquest exemple de realisme i de lleialtat,  haurem fet un pas modest per\u00f2 segur per recuperar la confian\u00e7a ciutadana en la pol\u00edtica.  Ens conv\u00e9 fer-ho perqu\u00e8 \u00e9s el que li conv\u00e9 al pa\u00eds, perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00ednim  que la ciutadania espera de tots nosaltres.<br \/>\nPerqu\u00e8 per molt que impressionin els crits i les pancartes, el nostre  poble coneix l\u2019alt\u00edssim valor de la conviv\u00e8ncia. Perqu\u00e8 no podem permetre\u2019ns el luxe  de noves picabaralles, malgrat que ja s\u00e9 que entrem en un proc\u00e9s  preelectoral en el que la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica ser\u00e0 i \u00e9s inevitable.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 hi ha una sent\u00e8ncia que ens ha indignat i que, alhora, conviu  amb una crisi que ens colpeix des de fa mesos i de la que sortirem si concentrem totes  les nostres forces, tamb\u00e9 col\u00b7lectivament.<br \/>\nSenyores i senyors diputats, hi ha pactes que s\u00f3n possibles encara que  no hi hagi confian\u00e7a. S\u00f3n possibles si els compromisos estan clars, i les  cl\u00e0usules contractuals donen les garanties necess\u00e0ries.<br \/>\nPer\u00f2 els pactes pol\u00edtics nom\u00e9s es poden fer, o b\u00e9 per for\u00e7a (que no \u00e9s  el cas), o b\u00e9 per la confian\u00e7a. I aqu\u00ed \u00e9s on hi ha el moll de l\u2019os de la situaci\u00f3 en la  qual ens trobem.<br \/>\nDespr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, ha quedat tocat  l\u2019Estatut, que ja el refarem, per\u00f2 ha quedat lesionada la confian\u00e7a m\u00fatua. Aquest \u00e9s el  problema. Podrem abordar tal punt o tal altre, amb leg\u00edtima voluntat de  recuperaci\u00f3 del nostre text estatutari. Per\u00f2 el problema no \u00e9s nom\u00e9s de  recuperaci\u00f3, sin\u00f3 de reparaci\u00f3 de la confian\u00e7a entre les institucions  catalanes i espanyoles.<\/p>\n<p>El que ha crescut i creix \u00e9s la desafecci\u00f3, el cansament, la fatiga&#8230; i  una leg\u00edtima sensaci\u00f3 d\u2019irritaci\u00f3, que ens pot portar a abandonar el cam\u00ed de  l\u2019entesa, el pacte i l\u2019acord per insuficient, insatisfactori o incomprensible.<\/p>\n<p>Nosaltres demanem respecte i reconeixement. Respecte i reconeixement  que vol dir, \u00f2bviament, quotes de poder i d\u2019autogovern.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s de compet\u00e8ncies que parlem. Parlem de visions, tamb\u00e9.  Parlem d\u2019emocions. I parlem de sentiments d\u2019afecte (l\u2019abs\u00e8ncia del qual  \u00e9s el desafecte i d\u2019aqu\u00ed ve la desafecci\u00f3).<\/p>\n<p>Qu\u00e8 hem de fer, doncs, en aquesta hora decisiva?<br \/>\nAbandonar el cam\u00ed de l\u2019entesa?<br \/>\nO persistir a voler que Espanya sigui diferent, encara que una part no  vulgui?<br \/>\nCrec que Catalunya no podr\u00e0 avan\u00e7ar tota sola.<br \/>\nM\u00e9s ben dit: s\u00ed que pot estar sola, per\u00f2 \u2013honestament- he de dir que  tinc la convicci\u00f3 que la solitud no \u00e9s el progr\u00e9s.<\/p>\n<p>I que el progr\u00e9s nom\u00e9s \u00e9s possible fent un joc d\u2019identitats m\u00faltiples  no excloents que reforcin la nostra identitat, i projectant-nos. Les relacions  Catalunya-Espanya (o Espanya-Catalunya, tant se val) ja no podran  basar-se en el comprom\u00eds i l\u2019acord, si no recuperem la confian\u00e7a i el  respecte. Seria molt lamentable que de la voluntat del pacte acab\u00e9ssim  derivant en l\u2019inter\u00e8s del contracte.<\/p>\n<p>En els pactes, el m\u00e9s important no \u00e9s la lletra, sin\u00f3 l\u2019esperit,  l\u2019actitud, la paraula donada, l\u2019encaixada de mans. El pacte exigeix confian\u00e7a i lleialtat. En  els contractes l\u2019important \u00e9s la lletra, les garanties, la signatura,  el comprom\u00eds adquirit. En els contractes prima l\u2019inter\u00e8s. Sense  confian\u00e7a pot obrir-se pas una nova relaci\u00f3 m\u00e9s freda, pr\u00e0ctica i  exigent, no exempta de malentesos o conflictes, segurament tamb\u00e9 m\u00e9s  racional que emocional. Sense confian\u00e7a Catalunya podria acabar  decantant-se per una relaci\u00f3 marcada nom\u00e9s per l\u2019inter\u00e8s&#8230;<\/p>\n<p>I concloure que, si Espanya ens interessa, per raons econ\u00f2miques,  socials, culturals, pol\u00edtiques, o estrat\u00e8giques&#8230; sense ignorar la profunda vinculaci\u00f3  emocional que tamb\u00e9 senten o sentim milions de catalans&#8230; Llavors ens hi hem d\u2019entendre.  Fixant, naturalment, les nostres condicions.<\/p>\n<p>I aconseguir un equilibri que permeti projectar-nos, cr\u00e9ixer i fer  possible, alhora, la nostra voluntat inequ\u00edvoca d\u2019autogovern i la nostra identitat.<br \/>\nEns hi hem d\u2019entendre, doncs, en definitiva&#8230; perqu\u00e8 ens interessa.  Aix\u00ed de clar o aix\u00ed de cru&#8230; Dit aix\u00f2: jo estic pel pacte i no pel contracte.<br \/>\nEstic conven\u00e7ut que el present de Catalunya passa, ara, per fer complir  el que hem acordat.<br \/>\nI que la recuperaci\u00f3 plena, \u00edntegra, de l\u2019Estatut, no \u00e9s nom\u00e9s una  exig\u00e8ncia democr\u00e0tica i \u00e8tica, fruit de la seva legitimitat i d\u2019una  visi\u00f3 del pa\u00eds m\u00e9s o menys \u00e0mpliament compartida, sin\u00f3 el cam\u00ed que ens ajudar\u00e0 a restablir un nou  model.<br \/>\nMentre refem l\u2019esperit constitucional del 78, recuperem, hem de  recuperar el contingut del text estatutari. Espanya, en el seu conjunt, no \u00e9s aquesta  sent\u00e8ncia. Espanya no \u00e9s, tampoc, el Tribunal Constitucional que l\u2019ha  dictada.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s obvi que hi ha una part de la societat espanyola que no nom\u00e9s  comparteix la sent\u00e8ncia sin\u00f3 que la troba fins i tot massa condescendent.<br \/>\nAquesta part de la societat representa una Espanya menys interessant i  incloent que l\u2019Espanya de la Transici\u00f3 i la Constituci\u00f3. Seria molt lamentable que  el Catalanisme, que hist\u00f2ricament havia tingut un projecte de  transformaci\u00f3 i construcci\u00f3 d\u2019Espanya, acab\u00e9s veient-se temptat de  centrar-se nom\u00e9s en el projecte de transformaci\u00f3 i construcci\u00f3 de  Catalunya. Seria lamentable, per\u00f2 per a alguns la sent\u00e8ncia ho fa  possible.<\/p>\n<p>En l\u2019escenari actual hi perdem tots, \u00e9s clar, per\u00f2 qui m\u00e9s hi perd \u00e9s  Espanya, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s pobre moralment, perqu\u00e8 frena la seva pr\u00f2pia pluralitat, perqu\u00e8  ent\u00e9n menys les emocions i les voluntats dels seus pobles.<\/p>\n<p>Finalment. Estic conven\u00e7ut que, malgrat aquesta hora greu i exigent que  deia al comen\u00e7ament, estem davant d\u2019una hora tamb\u00e9 esperan\u00e7ada. Perqu\u00e8 de tot  aquest proc\u00e9s en sortir\u00e0, n\u2019estic conven\u00e7ut, una Catalunya m\u00e9s forta.<\/p>\n<p>M\u00e9s conscient que, no pel fet que d\u2019altres en el passat perdessin temps  i oportunitats d\u2019avan\u00e7ar en \u2019autogovern, ara nosaltres hem de c\u00f3rrer  tant que posem en risc la conviv\u00e8ncia que s\u2019ha constru\u00eft amb l\u2019esfor\u00e7 de  generacions.<\/p>\n<p>M\u00e9s conscient que mai que cap deriva no ens pot fer perdre el valor  essencial de la unitat civil del nostre poble. Que \u00e9s el b\u00e9 m\u00e9s preuat que tenim.<\/p>\n<p>M\u00e9s conscient que mai que les identitats m\u00faltiples s\u00f3n el model de  futur per a nacions com la nostra i en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s obert i globalitzat.<\/p>\n<p>M\u00e9s conscient que mai que totes les forces pol\u00edtiques catalanistes han  de compartir espais comuns.<\/p>\n<p>M\u00e9s conscient que mai que el progr\u00e9s de Catalunya, i les eines que el  fan possible, s\u00f3n la clau de volta de la naci\u00f3.<\/p>\n<p>I que sense progr\u00e9s, no hi ha naci\u00f3. Garantim el progr\u00e9s, fem de  l\u2019inter\u00e8s la punta de llan\u00e7a de les nostres estrat\u00e8gies. Recuperem afectes si \u00e9s possible  per\u00f2, per damunt de tot, fem-nos respectar per avan\u00e7ar. I el primer de  tot \u00e9s fer respectar l\u2019Estatut, no abandonar-lo, ni menystenir-lo, ni  ignorar-lo.<\/p>\n<p>Aquest hauria de ser l\u2019objectiu essencial, b\u00e0sic, unitari i compartit  d\u2019aquest plenari, dels diputats i diputades, de la majoria de les forces pol\u00edtiques de  Catalunya en aquesta hora greu i exigent a qu\u00e8 ens enfrontem.<br \/>\nMoltes gr\u00e0cies.<\/p>\n<p>Parlament de Catalunya, 16 de juliol de 2010<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gr\u00e0cies senyor President, senyores i senyors diputats. Estem en una hora greu de Catalunya. Una hora greu i exigent. \u00c9s una hora greu perqu\u00e8 una decisi\u00f3 legal del Tribunal Constitucional ha esmenat l\u2019acord assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals per aprovar l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya. \u00c9s una hora greu perqu\u00e8 la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,21,187,188],"class_list":["post-2237","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-jose-montilla","tag-politica-catalana","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2237","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2237"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2237\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2241,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2237\/revisions\/2241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2237"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2237"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2237"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}