{"id":22357,"date":"2021-05-02T07:43:00","date_gmt":"2021-05-02T05:43:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22357"},"modified":"2021-05-02T09:47:44","modified_gmt":"2021-05-02T07:47:44","slug":"arseni-gibert-els-somnis-de-tres-nits-de-primavera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-els-somnis-de-tres-nits-de-primavera\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: Els somnis de tres nits de primavera"},"content":{"rendered":"\n

En un article de Llu\u00eds Orriols<\/strong> publicat a El Pa\u00eds<\/em> el dia 27<\/strong> d\u2019abril, l\u2019autor sostenia i argumentava, de forma clara i convincent, una cosa potser \u00f2bvia per\u00f2 no assumida per la majoria de ciutadans, que en escenaris de no exist\u00e8ncia de majories absolutes, eren totalment incompatibles el trencament de blocs r\u00edgids i polaritzats (per exemple un bloc de partits de dreta i un altre bloc de partits d\u2019esquerra, o un bloc de partits independentistes i un altre de no independentistes) amb la formaci\u00f3 dels anomenats cordons sanitaris (comprom\u00eds de tots <\/strong>els partits de no fer pactes de govern amb partits considerats extremistes).<\/p>\n\n\n\n

Dit d\u2019una altra manera: si dins de cadascun dels blocs no es pot formar un govern sense comptar amb un partit a\u00efllat per un cord\u00f3 sanitari, nom\u00e9s amb un trencament o un semi trencament dels blocs per part d\u2019algun partit es pot formar un govern. Un trencament si es fa un govern de coalici\u00f3 format per membres de tots dos blocs, o, alternativament, un semi trencament de blocs amb el consentiment (instrumentat amb les abstencions o vots necessaris per a la investidura) d\u2019un o m\u00e9s partits del bloc oposat al del candidat a investir i\/o de partits no enquadrats en cap dels dos blocs per permetre la formaci\u00f3 d\u2019un govern en minoria. Un govern en minoria, que estar\u00e0 permanentment obligat a aconseguir majories, molt probablement amb aliances puntuals de geometria variable.<\/p>\n\n\n\n

Trencar o mig trencar la rigidesa i la polaritzaci\u00f3 entre blocs \u00e9s desitjable. En cas contrari, en un escenari sense cap porositat entre blocs, \u00e9s inevitable el creixement de la crispaci\u00f3 i s\u00f3n impossibles els acords amplis i preferentment estables quan hi hagi alternances, sobre q\u00fcestions que ho requereixen, a vegades amb urg\u00e8ncia. Si aix\u00f2 no passa, estem de fet en parlaments sense parlamentar, quelcom m\u00e9s semblant a una guerra que a la civilitzada confrontaci\u00f3 dial\u00e8ctica pr\u00f2pia de la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

En un altre article publicat el mateix dia, en aquest cas a El Confidencial<\/em>, Juan Soto Ivars<\/strong> elogiava la decisi\u00f3 de Manuel Valls<\/strong> quan va votar, probablement sense cap entusiasme, a Ada Colau com a alcaldessa. El seu vot era decisiu per determinar si l\u2019Alcaldia era per al candidat independentista o per a l\u2019esmentada Ada Colau<\/strong>. L\u2019autor diu literalment: \u00abLa decisi\u00f3n de Valls<\/strong> fue uno de esos extra\u00f1os momentos de la pol\u00edtica espa\u00f1ola que tanto se echan de menos. Fue romper un bloque y favorecer el gobierno de una candidata algo equidistante\u2026\u00bb <\/em>(equidistant entre independentistes i no independentistes). I m\u00e9s endavant afegeix: \u00abA veces, la oportunidad para desactivar opciones extremistas no pasa por vencer en la batalla, sino por sacarle provecho a la derrota<\/strong>. Todo lo dem\u00e1s es electoralismo y propaganda\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Sembla que la combinaci\u00f3 dels dos articles va impactar profundament en el meu subconscient perqu\u00e8 durant les tres nits consecutives dels dies seg\u00fcents, 28<\/strong>, 29<\/strong> i 30<\/strong> d\u2019abril, vaig tenir tres somnis ins\u00f2litament similars entre ells i que tenen una clara relaci\u00f3 amb les q\u00fcestions tractades en els dos articles.<\/a><\/p>\n\n\n\n

En el somni de la primera nit, jo estava mirant a la tele la sessi\u00f3 d\u2019investidura del candidat Aragon\u00e8s<\/strong> a la Presid\u00e8ncia de la Generalitat, la del dia 26<\/strong> de mar\u00e7. Tot anava com estava previst i era m\u00e9s aviat avorrit per la previsi\u00f3 que res del que es deia servia per a alguna cosa. JxC ja havia decidit fer gruar al candidat, la investidura resultaria fallida. Per\u00f2 vet ho aqu\u00ed que en el somni va sorgir, de sobte, una gran sorpresa: 25<\/strong> dels 33<\/strong> diputats del PSC<\/strong> van votar S\u00cd; eren just els necessaris per garantir la investidura.<\/p>\n\n\n\n

Acabada la votaci\u00f3 i abans que Pere Aragon\u00e8s<\/strong> fos investit president, el cap del grup del PSC Salvador<\/strong> Illa<\/strong> va demanar la paraula per una explicaci\u00f3 de vot i un cop li va ser donada, va dir: \u00abSenyora presidenta, senyors diputats i senyores diputades, crec obligat explicar aquesta votaci\u00f3 d\u2019una part del nostre grup que permetr\u00e0 que el senyor Aragon\u00e8s sigui investit, d\u2019aqu\u00ed a pocs minuts Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Far\u00e9 un breu pre\u00e0mbul seguit de l\u2019exposici\u00f3 de les cinc raons que han motivat aquesta votaci\u00f3. En condicions normals, \u00e9s a dir, si JxC hagu\u00e9s decidit votar S\u00cd, hauria estat del tot normal que la presidenta hagu\u00e9s proposat al senyor Aragon\u00e8s com a candidat a la investidura, hauria estat l\u2019\u00fanic que reun\u00eds els vots necessaris per a ser investit. Per\u00f2 com que, per raons \u00f2bvies, la senyora Borr\u00e0s sabia que no tindria prou vots, m\u2019hauria d\u2019haver proposat a mi, que tampoc tindria prou vots, per\u00f2 havia guanyat les eleccions i tenia dret a exposar les meves propostes per governar. I nom\u00e9s havia de proposar el senyor Aragon\u00e8s quan fos el candidat amb m\u00e9s possibilitats reals de ser investit.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Dit aix\u00f2, explicar\u00e9 les cinc raons per les quals el meu grup ha fragmentat el vot per tal que el senyor Aragon\u00e8s fos investit. 1). Tranquil\u00b7litzar la poblaci\u00f3 tallant d\u2019arrel la hip\u00f2tesi de noves eleccions, que serien un greu problema per a Catalunya, com ho \u00e9s tamb\u00e9 qualsevol dilaci\u00f3 en la constituci\u00f3 d\u2019un nou govern despr\u00e9s de mesos de provisionalitat i anys de govern poc cohesionat. 2). No perdr\u00e9 el temps amb sessions d\u2019investidura fallides. 3). Facilitar les coses al nou President per tal que pugui posar en marxa el nou Govern. Ja investit \u00e9s molt probable que l\u2019acord sigui r\u00e0pid; els objectius de JxC d\u2019humiliar el candidat i de traslladar funcions pr\u00f2pies del Govern a una entitat privada controlada per JxC ja no seran possibles. 4). La proliferaci\u00f3 d\u2019opcions pol\u00edtiques fa pensar que estem entrant en un escenari de freq\u00fc\u00e8ncia de governs en minoria. Per si aquest acord entre ERC i JxC no es produ\u00eds, hem volgut garantir al nou president que aquest govern en minoria ja el t\u00e9 assegurat a partir d\u2019avui mateix. Si despr\u00e9s arriba a un acord amb JxC, ho podr\u00e0 negociar amb millors condicions. Si no hi arriba i el seu govern \u00e9s definitivament minoritari, estarem en un escenari de majories de geometria variable. En aquest sup\u00f2sit, ens comprometem a no rondinar mai pels acords que el govern faci amb JxC, ho trobarem l\u00f2gic, per\u00f2, vull que el president s\u00e0piga que quan no sigui aix\u00ed, ens trobar\u00e0 sempre disposats a parlar i a negociar sobre tots els temes que convingui i arribarem, o no, a acords puntuals (segurament no caldria dir que no deixarem de fer tamb\u00e9 tan b\u00e9 com podrem, la nostra feina d\u2019oposici\u00f3 sempre que discrepem del govern). I 5). Ens ha semblat honest i obligat evitar \u2013avui\u2013 que el nou President de la Generalitat sigui humiliat per un suposat soci deslleial i disposat a evidenciar sense cap vergonya, que no sap perdre. Gr\u00e0cies, senyors diputats i senyores diputades; gr\u00e0cies, senyora presidenta<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Suposo que no cal que expliqui la meva immensa decepci\u00f3 quan em vaig despertar comprovant que es tractava nom\u00e9s d\u2019un somni.<\/p>\n\n\n\n

La segona nit, el somni consistia en la retransmissi\u00f3 a la tele de la sessi\u00f3 d\u2019investidura al parlament de la Comunitat Aut\u00f2noma de Madrid. A la pantalla es veia clarament l\u2019hora, per\u00f2 no la data, suposo que devia ser cap a finals de maig. Segons el somni, el resultat del 4-M<\/strong> havia donat una ajustada majoria a la suma del PP<\/strong> (58<\/strong> diputats) i Vox<\/strong> (11<\/strong> diputats), un total de 69<\/strong> oposats als 67<\/strong> de la resta de partits d\u2019esquerra (C\u2019s<\/strong> no havia aconseguit representaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

Acabada la intervenci\u00f3 de la candidata Ayuso<\/strong>, van comen\u00e7ar les intervencions dels grups parlamentaris de menor a major. El portaveu de Vox<\/strong> va oferir el seu vot favorable a la investidura per\u00f2 exigint formar part del govern, concretament amb un m\u00ednim de tres consellers i triant les \u00e0rees de govern.<\/p>\n\n\n\n

La pen\u00faltima intervenci\u00f3, abans de la del grup del PP<\/strong>, la va fer el cap del grup socialista, \u00c1ngel Gabilondo<\/strong>, que m\u00e9s o menys va dir: \u00abHemos podido escuchar sin sorpresa el ofrecimiento y las exigencias de Vox para apoyar la investidura a cambio de entrar en el Gobierno. Se\u00f1ora Candidata, debo decirle en primer lugar que no nos gustar\u00eda nada que el de Madrid fuera el primer gobierno de la Uni\u00f3n Europea del que formar\u00eda parte un partido de extrema derecha populista. Para contribuir a evitarlo en favor de usted misma y de su partido \u2013muy en particular del se\u00f1or Casado\u2013, pero tambi\u00e9n del prestigio de Espa\u00f1a en el marco europeo, tenemos una oferta que hacerle se\u00f1ora Candidata, una oferta que, de ser aceptada, podr\u00eda evitar esta verg\u00fcenza para Espa\u00f1a garantizando autom\u00e1ticamente su investidura. Le ofrecemos 11 votos de nuestro grupo que le permitir\u00edan gobernar en minor\u00eda sin el pesado lastre de depender de Vox. <\/em><\/p>\n\n\n\n

En la evidente transici\u00f3n de la pol\u00edtica espa\u00f1ola desde un escenario casi bipartidista a una clara consolidaci\u00f3n del multipartidismo es l\u00f3gico que tiendan a proliferar los gobiernos en minor\u00eda obligados a formar mayor\u00edas puntuales de geometr\u00eda variable, lo que puede tener alguna ventaja en t\u00e9rminos de flexibilidad y de mejorar el clima de di\u00e1logo y evitar posibles abusos de poder por parte de gobiernos mayoritarios. En este escenario, estaremos siempre dispuestos a hablar y negociar acuerdos. Pero no solo eso, nuestra oferta incluye un compromiso: en ning\u00fan caso le reprocharemos ninguna mayor\u00eda circunstancial que usted forme con otros grupos de la c\u00e1mara, Vox incluido. Criticaremos, eso s\u00ed, los contenidos que no compartamos de dichos acuerdos, pero nos sumaremos al voto favorable si los compartimos y lo haremos a pesar de que usted no nos haya elegido como interlocutores. Creemos que nuestra oferta es generosa, responsable y constructiva. La decisi\u00f3n es suya. Muchas gracias\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Un uixer va passar una nota a la Mesa arran de la qual es va suspendre la sessi\u00f3 per 10 minuts. Sembla que Pablo Casado volia parlar amb la candidata. I probablement li va demanar que no incorpor\u00e9s Vox al govern i que accept\u00e9s els 11 vots del grup socialista. Aix\u00ed va ser.<\/p>\n\n\n\n

Segona gran decepci\u00f3 quan va sonar estridentment el despertador, com cada mat\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

El divendres 30<\/strong> d\u2019abril, tercer i darrer somni. En aquesta ocasi\u00f3 el marc era el Congreso de los Diputados de Madrid. Tornava a ser la retransmissi\u00f3 d\u2019un debat a la tele. Com sempre, es veia l\u2019hora (les 16:39<\/strong> quan va comen\u00e7ar la sessi\u00f3) per\u00f2 no el dia. Devia ser un dia de la segona quinzena de juny perqu\u00e8 en una intervenci\u00f3 es va parlar que era obligat enviar determinats documents a Brussel\u00b7les abans del primer de juliol.<\/p>\n\n\n\n

Des del mes d\u2019abril tots els mitjans parlaven de les pressions de Brussel\u00b7les al Govern d\u2019Espanya per no demorar m\u00e9s les reformes, la majoria de les quals d\u2019alguna manera m\u00e9s o menys directa vinculades als fons de recuperaci\u00f3 europea despr\u00e9s dels estralls de la pand\u00e8mia. D\u2019aquestes reformes ajornades, en formaven part les relatives a la contrareforma de la legislaci\u00f3 laboral del PP<\/strong>, la de l\u2019anomenada \u00abllei<\/em> mordassa<\/em>\u00bb, tamb\u00e9 del PP<\/strong>, l\u2019adaptaci\u00f3 del sistema de pensions a criteris de sostenibilitat, la fixaci\u00f3 \u2013o no\u2013 de preus m\u00e0xims de lloguer d\u2019habitatges, algunes reformes en el Codi penal, etc.<\/p>\n\n\n\n

La vicepresidenta Calvi\u00f1o<\/strong>, amb un notable cr\u00e8dit personal a Brussel\u00b7les derivat del seu llarg per\u00edode ocupant alts c\u00e0rrecs a la Comissi\u00f3 Europea, havia intentat pactar posposar aquestes reformes fins al 2022<\/strong>. El motiu era que la part PSOE<\/strong> del govern no tenia prou suport per satisfer les exig\u00e8ncies de la UE ni en l\u2019interior del govern (malgrat que la sortida d\u2019Iglesias<\/strong> havia afavorit un di\u00e0leg intern menys tens), ni amb els altres socis m\u00e9s o menys habituals i minoritaris de la cambra. Alguna de les reformes es podia ajornar fins a l\u2019any vinent, per\u00f2 de cap manera totes. La situaci\u00f3 era de risc extrem que el Govern entr\u00e9s en una situaci\u00f3 de crisi aguda i, per tant, d\u2019eventual convocat\u00f2ria de noves eleccions.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat saber el president del Govern que la possibilitat de tirar endavant les propostes entrades a la cambra de les reformes m\u00e9s imprescindibles per complir amb els compromisos amb Brussel\u00b7les era pr\u00e0cticament nul\u00b7la, va apostar per posar als socis m\u00e9s habituals davant de la responsabilitat de reconsiderar la seva posici\u00f3. Aquesta possibilitat, almenys de forma suficient, era molt improbable. Aix\u00ed ho estava confirmant el debat en les intervencions, de menor a major, dels grups parlamentaris. Fins que va arribar el torn d\u2019intervenci\u00f3 del PP<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019esperava que usaria el torn el portaveu del grup, per\u00f2 sorprenentment va prendre la paraula el l\u00edder del partit, el diputat Pablo Casado<\/strong>. Aquest \u00e9s el resum de la seva llarga intervenci\u00f3: \u00abSe\u00f1ora presidenta, se\u00f1oras diputadas y se\u00f1ores diputados: Quiero ser sincero desde el primer minuto de mi intervenci\u00f3n. Durante meses he esperado este momento, el momento en el que el presidente del Gobierno y su grupo parlamentario estuvieran en minor\u00eda y ello supusiera no tan solo perder algunas votaciones sino algo m\u00e1s: la inviabilidad de seguir gobernando. Pero ahora s\u00e9 que estaba equivocado. Sigo convencido de que la tarea del gobierno no es la que mejor le conviene a Espa\u00f1a. Sigo convencido de que nuestro partido, cuando tenga de nuevo la suficiente confianza de los espa\u00f1oles, servir\u00e1 mejor a los intereses del pa\u00eds. Sigo convencido de que as\u00ed ser\u00e1 alg\u00fan d\u00eda no lejano, conmigo al frente o con otra persona como candidato\/a de mi partido a la presidencia. Pero este momento no es hoy. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Debo reconocer que dejaron huella en mi visi\u00f3n de la pol\u00edtica las intervenciones del exministro de Sanidad Salvador Illa en el Parlament de Catalu\u00f1a y del Sr. Gabilondo en la Asamblea de Madrid en las sesiones de investidura postelectorales en ambas comunidades aut\u00f3nomas. Creo sinceramente que en los \u00faltimos meses o a\u00f1os todos \u2013todos-<\/strong> nos hemos equivocado en nuestras actitudes crispadas e incompatibles con la normal dial\u00e9ctica democr\u00e1tica. Sigo convencido de que todos los grupos con representaci\u00f3n parlamentaria, pero de manera muy especial los m\u00e1s numerosos, tenemos la obligaci\u00f3n ineludible de defender nuestros puntos de vista sin perder por ello las normas b\u00e1sicas de una dial\u00e9ctica democr\u00e1tica de mutuo respeto. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Es por ello que, hoy, en un momento en el que, al parecer, el actual presidente del leg\u00edtimo gobierno, no cuenta con mayor\u00eda suficiente, ni en el interior del gobierno ni en la C\u00e1mara, la necesidad imperiosa de aprobar sus propuestas para evitar perder o poner en riesgo los fondos europeos tan necesarios para la restauraci\u00f3n de los da\u00f1os sufridos por causas de todos conocidas, nuestro grupo est\u00e1 dispuesto a contribuir a su aprobaci\u00f3n y as\u00ed lo har\u00e1. Pero no es solo esto. Illa y Gabilondo ten\u00edan raz\u00f3n al decir que ya no estamos en tiempos de mayor\u00edas absolutas, que probablemente estemos en tiempos de gobiernos en minor\u00eda, necesitados de formar mayor\u00edas coyunturales de simetr\u00eda variable. Como ellos, estaremos dispuestos siempre a hablar y negociar acuerdos suficientemente aceptables por ambas partes, siempre que el gobierno no encuentre suficientes apoyos en otras opciones. Y, por supuesto, a acordar asimismo aquellas cuestiones importantes que requieren estabilidad perdurable en supuestos de alternancia. Muchas gracias\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Era un somni tan bonic que el despertador fou encara m\u00e9s cruel que els dies anteriors. Necessitava consol, per\u00f2 no en vaig trobar cap que fos suficientment satisfactori. Em vaig haver de conformar amb un consol molt relatiu, de darrera inst\u00e0ncia, el de Calder\u00f3n de la Barca: \u00abUna ilusi\u00f3n, una sombra, una ficci\u00f3n; y el mayor bien es peque\u00f1o; que toda la vida es sue\u00f1o, y los sue\u00f1os, sue\u00f1os son\u00bb.<\/em> <\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/a><\/strong>, 30 d\u2019abril de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un article de Llu\u00eds Orriols publicat a El Pa\u00eds el dia 27 d\u2019abril, l\u2019autor sostenia i argumentava, de forma clara i convincent, una cosa potser \u00f2bvia per\u00f2 no assumida per la majoria de ciutadans, que en escenaris de no exist\u00e8ncia de majories absolutes, eren totalment incompatibles el trencament de blocs r\u00edgids i polaritzats (per exemple un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22361,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-22357","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22357","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22357"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22360,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22357\/revisions\/22360"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22361"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22357"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22357"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}