{"id":22352,"date":"2021-05-02T09:29:55","date_gmt":"2021-05-02T07:29:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22352"},"modified":"2021-05-02T09:29:55","modified_gmt":"2021-05-02T07:29:55","slug":"jordi-amat-qui-va-matar-el-consens-del-78","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-amat-qui-va-matar-el-consens-del-78\/","title":{"rendered":"Jordi Amat: Qui va matar el consens del 78?"},"content":{"rendered":"\n<p>Des del dia que va convocar eleccions, <strong>Isabel D\u00edaz Ayuso<\/strong> va proposar un marc trumpista per \u00adarrasar la campanya: aquell \u201c<em>Socialisme o llibertat<\/em>\u201d que va reformular en \u201c<em>Comunisme o llibertat<\/em>\u201d. Es va apressar a modificar-lo quan va obtenir la r\u00e8plica que necessitava per apuntalar la seva estrat\u00e8gia divisiva: la consigna \u201c<em>Democr\u00e0cia o feixisme<\/em>\u201d llan\u00e7ada per <strong>Pablo Iglesias<\/strong>. Entre els extrems, propulsats pel frontisme de <strong>Vox<\/strong>, es va desactivar la possibilitat d\u2019una deliberaci\u00f3 cr\u00edtica sobre la singular resposta de <strong>D\u00edaz<\/strong> <strong>Ayuso<\/strong> al repte de la pand\u00e8mia. Ni <strong>\u00c1ngel Gabilondo<\/strong>, atrapat a la teranyina polaritzadora, s\u2019ha escapat de la trampa dicot\u00f2mica. Aix\u00ed sembla com si dimarts a la Comunitat de Madrid s\u2019hagu\u00e9s d\u2019escenificar l\u2019en\u00e8sima batalla de la m\u00e9s tr\u00e0gica de les nostres hist\u00f2ries. La del guerracivilisme entre les dues Espanyes.<\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s f\u00e0cil explicar aquesta escapada cap al cim de la crispaci\u00f3. Tal vegada siguin els signes dels temps populistes i, en el nostre cas, l\u2019enquistament de crisis que van encavalcant-se les unes amb les altres. Per\u00f2 el m\u00e9s brutal del cas madrileny \u2013m\u00e9s que a cap altra banda del pa\u00eds\u2013 \u00e9s que el lliscament pel pendent de la polaritzaci\u00f3 afectiva s\u2019ha produ\u00eft invocant dimonis que, aparentment, havien estat exorcitzats. Es tracta d\u2019una deriva antisist\u00e8mica que ha tingut d\u2019ide\u00f2leg un dels periodistes m\u00e9s influents de l\u2019Espanya del segle <strong>XXI<\/strong>: el <strong>Federico Jim\u00e9nez Losantos<\/strong> que, amb mal\u00edcia viperina i quevedesca, ha treballat sense pausa per sabotejar el consens reconciliador del <strong>1978<\/strong>. \u00c9s una hist\u00f2ria que ve de lluny i que connecta la dissid\u00e8ncia rupturista amb la conformaci\u00f3 d\u2019un contrapoder reaccionari.<\/p>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s d\u2019haver-se comprom\u00e8s en el setge al felipisme, <strong>Losantos<\/strong> i els seus amics no van rebre el poder esperat en la reconfiguraci\u00f3 del sistema medi\u00e0tic que van creure que <strong>Aznar<\/strong> emprendria. En el seu cas no era tant una q\u00fcesti\u00f3 de c\u00e0rrecs, encara que no descartava dirigir<em>&nbsp;<strong>Abc<\/strong><\/em>, com poder disposar d\u2019eines per consolidar una nova hegemonia: la que es fundaria fusionant el neoliberalisme amb un relat centralista de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya. Ell pensava aquell relat des de la seva milit\u00e0ncia a l\u2019extrema esquerra barcelonina a finals dels setanta i l\u2019ha anat metamorfosant fins a<em>&nbsp;La \u00advuelta del comunismo:&nbsp;<\/em>l\u2019assaig m\u00e9s venut a Madrid des de la seva publicaci\u00f3 fa mig any i on afirma que <strong>Iglesias<\/strong> era al Govern per posar fi al r\u00e8gim constitucional seguint l\u2019estrat\u00e8gia del chavisme vene\u00e7ol\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s el seu primer sabotatge conspirador. L\u2019hora clau per transformar la seva llunyana aposta subversiva en influ\u00e8ncia pol\u00edtica es va produir despr\u00e9s de l\u2019<strong>11-M<\/strong>. Ell va ser la veu de la campanya de<em>&nbsp;fake news&nbsp;<\/em>m\u00e9s dissolvent de la democr\u00e0cia: bombardejava la teoria de la conspiraci\u00f3 sobre els atemptats des d\u2019una r\u00e0dio amb el do de la infal\u00b7libilitat eclesial. Gr\u00e0\u00adcies a l\u2019emblanquiment de l\u2019aznaritat (lli\u00adc\u00e8ncies de r\u00e0dio, pasta de la caixa B) i el suport expl\u00edcit de l\u2019aguirrisme (dies de vi i roses de globalitzaci\u00f3, rebaixa d\u2019impostos i corrupci\u00f3), <strong>Losantos<\/strong> va actuar com un inquisidor fan\u00e0tic. Atemoria mentre guanyava audi\u00e8ncia i all\u00e0, sobretot all\u00e0, es va fondre el consens del <strong>78<\/strong>: sobre el dolor de la trag\u00e8dia, va intuir que podien reobrir-se les ferides de la Guerra Civil.<\/p>\n\n\n\n<p>Va ser llavors, gr\u00e0cies a la seva capacitat de mobilitzaci\u00f3 contra l\u2019agenda reformista de <strong>Zapatero<\/strong>, quan va rehabilitar l\u2019imaginari del nacionalisme reaccionari. Aix\u00ed va facilitar que el franquisme sociol\u00f2gic sort\u00eds de l\u2019armari i s\u2019exhib\u00eds com a poder econ\u00f2mic en una capital que se n\u2019estava anant mentre el govern regional abandonava els serveis p\u00fablics. Esclar que en la modernitzaci\u00f3 de l\u2019esmentat nacionalisme de combat hi han intervingut altres actors, per\u00f2 ell ha estat el cor que ha bombat la contrarevoluci\u00f3 en marxa. No han tingut oposici\u00f3 real. Des del<em>&nbsp;tamayazo&nbsp;<\/em>el PSOE ha estat incapa\u00e7 de plantejar una alternativa guanyadora a la Comunitat de Madrid.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210502\/7422559\/quien-mato-consenso-78.html\">La Vanguardia<\/a><\/strong>, 2 de maig de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des del dia que va convocar eleccions, Isabel D\u00edaz Ayuso va proposar un marc trumpista per \u00adarrasar la campanya: aquell \u201cSocialisme o llibertat\u201d que va reformular en \u201cComunisme o llibertat\u201d. Es va apressar a modificar-lo quan va obtenir la r\u00e8plica que necessitava per apuntalar la seva estrat\u00e8gia divisiva: la consigna \u201cDemocr\u00e0cia o feixisme\u201d llan\u00e7ada per &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22356,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-22352","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22352","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22352"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22355,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22352\/revisions\/22355"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}