{"id":22345,"date":"2021-05-02T09:15:40","date_gmt":"2021-05-02T07:15:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22345"},"modified":"2021-05-02T09:15:41","modified_gmt":"2021-05-02T07:15:41","slug":"ignacio-sanchez-cuenca-madrid-es-espanya-dins-d-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignacio-sanchez-cuenca-madrid-es-espanya-dins-d-espanya\/","title":{"rendered":"Ignacio S\u00e1nchez-Cuenca: \u201cMadrid \u00e9s Espanya dins d\u2019 Espanya\u201d."},"content":{"rendered":"\n<p>Els dirigents del Partit Popular s\u00f3n experts en endevi\u00adnalles i jocs de paraules. En la mem\u00f2ria de tots els es\u00adpanyols es conserven aquelles s\u00e0vies paraules de <strong>Mariano Rajoy<\/strong> sobre els alcaldes (\u201c <em>Es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde<\/em>\u201d) o l\u2019explicaci\u00f3 de <strong>Mar\u00eda<\/strong> <strong>Dolores de Cos\u00adpedal <\/strong>sobre la liquidaci\u00f3 \u201c<em>en diferit i en forma de simulaci\u00f3<\/em>\u201d que va cobrar al seu dia el senyor <strong>B\u00e1rcenas<\/strong>. En aquesta an\u00adtologia culterana no podia faltar el \u00adfragment del discurs que <strong>Isabel<\/strong> <strong>D\u00edaz \u00adAyuso<\/strong> va pronunciar el <strong>21<\/strong> de setembre del <strong>2020<\/strong>, \u201c<em>Madrid es Espa\u00f1a dentro de Espa\u00f1a. \u00bfQu\u00e9 es Madrid si no es \u00adEspa\u00f1a?<\/em>\u201d. Sona com un fragment d\u2019 <strong>Her\u00e0clit l\u2019Obs\u00adcur<\/strong>. Encara que els costi de creure, enclou una veritat profunda.<\/p>\n\n\n\n<p>Atesa la proximitat de les eleccions madrilenyes i l\u2019espectacle de la cam\u00adpanya electoral, l\u2019atenci\u00f3 dels analistes es dirigeix, l\u00f2gicament, cap a les declaracions dels l\u00edders, la baralla ideol\u00f2gica i els temes m\u00e9s candents, sobretot la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia per part del Govern de la dreta. Tanmateix, la part m\u00e9s interessant consisteix a esbrinar com hem arribat fins aqu\u00ed, \u00e9s a dir, com \u00e9s possible que el <strong>PP<\/strong> hagi monopolitzat el govern de la Comunitat de Madrid des de l\u2019any <strong>1995<\/strong>. Aquesta hegemonia \u00e9s encara m\u00e9s sorprenent quan es t\u00e9 en compte que els \u00faltims presidents i vicepresidents de la regi\u00f3 han passat per la pres\u00f3 o han estat protagonistes de sonats esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3. Els tres territoris m\u00e9s afectats per la corrupci\u00f3 del <strong>PP<\/strong> han estat les Balears, Val\u00e8ncia i Madrid. Mentre que el <strong>PP<\/strong> ha estat desallotjat a Val\u00e8ncia i a les Balears, on governen <strong>Ximo Puig<\/strong> i <strong>Francina Armengol<\/strong> respectivament, Madrid ha resistit. I sembla que ho podria con\u00adtinuar fent despr\u00e9s de dimarts vinent. D\u2019on prov\u00e9 aquesta fortalesa de la dreta madri\u00adlenya?<\/p>\n\n\n\n<p>Caldria pensar que la continu\u00eftat de la dreta al govern madrileny \u00e9s fruit de la casualitat. El <strong>2003<\/strong>, de fet, hi va haver una majoria m\u00ednima d\u2019esquerres, per\u00f2 un grup d\u2019empresaris pr\u00f2xims al <strong>PP<\/strong> van arreglar el problema comprant dos diputats socialistes, els c\u00e8lebres <strong>Tamayo<\/strong> i <strong>S\u00e1ez<\/strong>. El <strong>2015<\/strong> van empatar en vots la dreta i l\u2019esquerra, per\u00f2 Esquerra Unida va quedar unes d\u00e8cimes per sota del llindar del <strong>5<\/strong> per cent i no va obtenir representaci\u00f3, de manera que aquell vot es va malgastar. En un context de gran divisi\u00f3 entre els dos blocs ideol\u00f2gics, \u00e9s com si la<em>&nbsp;hist\u00f2ria&nbsp;<\/em>hagu\u00e9s jugat a favor de la \u00addreta.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019han apuntat diverses raons estruc\u00adturals per explicar el continuisme de la dreta. D\u2019una banda, la prosperitat econ\u00f2mica de la regi\u00f3, amb un creixement sostingut que l\u2019ha convertit en el territori m\u00e9s ric d\u2019 Espanya. La pres\u00e8ncia d\u2019una forta classe mitjana alta, m\u00e9s les aspi\u00adracions de la classe mitjana a entrar en aquell grup, podrien ajudar a entendre el suport ampli al model liberal madrileny. D\u2019altra banda, l\u2019extensi\u00f3 dels serveis privats en educaci\u00f3 i sanitat: com m\u00e9s gent es despenja del sistema p\u00fablic, m\u00e9s baixa \u00e9s la demanda de pol\u00edtiques socials i per tant menys suports arreplega l\u2019esquerra. Estic segur que aquests factors s\u00f3n importants i expliquen bona part del comportament electoral dels madrilenys, per\u00f2 tamb\u00e9 penso que es tracta d\u2019una explicaci\u00f3 insuficient. Cal tenir en compte que \u201c<em>Madrid \u00e9s Espanya dins d\u2019 Espanya\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>El que distingeix Madrid de les Ba\u00adlears i Val\u00e8ncia \u00e9s la for\u00e7a del nacionalisme espanyol. No em refereixo al nacionalisme c\u00edvic i integrador basat en els valors de la Constituci\u00f3 aprovada el <strong>1978<\/strong> i, m\u00e9s en general, els de la transici\u00f3 democr\u00e0tica; aquesta forma suau de nacionalisme espanyol va ser dominant durant les primeres dues d\u00e8cades de democr\u00e0cia, fins a finals del segle <strong>XX<\/strong>, per\u00f2 ha anat sent reempla\u00e7at per un nacionalisme diferent, m\u00e9s agressiu, basat en una forta afirmaci\u00f3 orgullosa de la naci\u00f3 espanyola com a \u00fanica naci\u00f3 de l\u2019 Estat, una visi\u00f3 cr\u00edtica de la descentralitzaci\u00f3 i una actitud displicent, quan no despectiva, cap a les difer\u00e8ncies culturals i pol\u00edtiques entre territoris.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquells llocs en qu\u00e8 aquest nacio\u00adnalisme espanyol d\u2019arrel m\u00e9s excloent s\u2019ha anat consolidant, la dreta s\u2019ha fet m\u00e9s forta. Mentre que encara als anys noranta les dades d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica no \u00adrevelaven cap associaci\u00f3 entre les posi\u00adcions ideol\u00f2giques i l\u2019orgull espanyol, aquestes dues variables s\u2019han anat ali\u00adneant amb el pas del temps, de manera que en l\u2019actualitat com m\u00e9s espanyo\u00adlisme hi ha en un territori, m\u00e9s important \u00e9s la implantaci\u00f3 \u00adpol\u00edtica de la dreta. I al rev\u00e9s: com m\u00e9s feble \u00e9s l\u2019espanyolisme en una regi\u00f3, m\u00e9s alt \u00e9s el percentatge de ciutadans que declaren que tenen valors d\u2019esquerres. \u00c9s com si els conflictes ideol\u00f2gic i nacional s\u2019haguessin acoblat. Aix\u00f2 no vol dir, per descomptat, que no hi pugui haver gent d\u2019esquerres molt orgu\u00adllosa d\u2019 Espanya, o gent de dretes que no sent gran afecci\u00f3 per Espanya, per\u00f2 en general s\u00f3n els menys. Analitzant les difer\u00e8ncies entre comunitats aut\u00f2nomes \u00e9s f\u00e0cil adonar-se que les m\u00e9s esquerranes s\u00f3n tamb\u00e9 les menys nacio\u00adnalistes espanyoles i viceversa.<\/p>\n\n\n\n<p>Madrid \u00e9s avui una regi\u00f3 caracteritzada per un fort espanyolisme i un predomini de valors ideol\u00f2gics de dretes. El nou nacionalisme espanyol, el que sorgeix del Partit \u00adPopular d\u2019<strong>Aznar<\/strong> i les seves terminals medi\u00e0tiques, s\u2019ha anat estenent per Madrid fins a esde\u00advenir part del paisatge de la regi\u00f3. A mesura que la gent es t\u00adorna m\u00e9s es\u00adpanyolista, desenvolupa tamb\u00e9 una inclinaci\u00f3 dretana m\u00e9s important. El pas l\u2019han \u00admarcat molts dels nostres intel\u00b7lectuals m\u00e9s consagrats, els quals, com els dervixos turcs, giren inces\u00adsantment entorn de si mateixos, havent passat de la ultra\u00adesquerra de la seva joventut a un nacionalisme espanyol reac\u00adcionari en la senectut. De fet, cal sug\u00adgerir que l\u2019espanyolisme excloent ha \u00adestat la palanca m\u00e9s efica\u00e7 en el despla\u00e7ament a la dreta de bona part de la so\u00adcietat madrilenya.<\/p>\n\n\n\n<p>En algun moment hi haur\u00e0 alternan\u00e7a a Madrid, perqu\u00e8 els blocs ideol\u00f2gics es troben bastant igualats. Potser passar\u00e0 dimarts vinent, o potser caldr\u00e0 es\u00adperar a les seg\u00fcents eleccions (o a les \u00adseg\u00fcents&#8230;). En qualsevol cas, l\u2019obstacle m\u00e9s important a qu\u00e8 s\u2019enfronta l\u2019es\u00adquerra per recuperar una majoria po\u00adl\u00edtica a Madrid \u00e9s el nacionalisme es\u00adpanyol que ha penetrat en bona part del teixit social. Les esquerres no saben com han de jugar en aquest terreny. Per aix\u00f2 <strong>Isabel D\u00edaz Ayuso<\/strong> no es treu el bra\u00e7alet amb l\u2019ensenya nacional i per aix\u00f2 mateix ens recorda que \u201c<em>Madrid \u00e9s Espanya dins d\u2019 Espanya<\/em>\u201d. I despr\u00e9s hi ha qui es riu d\u2019ella.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210501\/7421275\/madrid-espana-espana.html\">La Vanguardia<\/a><\/strong>, d&#8217;abril de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els dirigents del Partit Popular s\u00f3n experts en endevi\u00adnalles i jocs de paraules. En la mem\u00f2ria de tots els es\u00adpanyols es conserven aquelles s\u00e0vies paraules de Mariano Rajoy sobre els alcaldes (\u201c Es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde\u201d) o l\u2019explicaci\u00f3 de Mar\u00eda Dolores de Cos\u00adpedal sobre la liquidaci\u00f3 \u201cen &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22349,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-22345","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22345"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22351,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22345\/revisions\/22351"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}