{"id":22336,"date":"2021-04-30T12:30:23","date_gmt":"2021-04-30T10:30:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22336"},"modified":"2021-04-30T12:30:25","modified_gmt":"2021-04-30T10:30:25","slug":"oriol-bartomeus-el-laberint-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-el-laberint-catala\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: El laberint catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n

Avui fa setanta-cinc dies que es van celebrar les eleccions al Parlament i, malgrat les reunions i els ultim\u00e0tums, no sembla que estiguem a prop de tenir un nou govern de la Generalitat. El m\u00e9s probable \u00e9s que encara haguem d\u2019esperar una o dues setmanes m\u00e9s per a qu\u00e8 els diputats investeixin Pere<\/strong> Aragon\u00e9s<\/strong>, \u00fanic candidat (fins al moment) amb possibilitats d\u2019esdevenir el proper president.<\/p>\n\n\n\n

Els partits, de fet, tenen encara gaireb\u00e9 un mes de coll per seguir negociant abans no es dissolgui autom\u00e0ticament<\/a> el Parlament i se\u2019ns convoqui de nou a les urnes a mitjans de juliol. Un extrem que cap dels partits participants en la negociaci\u00f3 diu voler, per\u00f2 els accidents passen i no seria la primera vegada que el pa\u00eds es veu llen\u00e7at de cap a una situaci\u00f3 que ning\u00fa (o pr\u00e0cticament ning\u00fa) vol.<\/p>\n\n\n\n

El temps transcorregut entre les eleccions i la investidura presidencial s\u2019ha anat allargant en les darreres convocat\u00f2ries, de manera que els setanta-cinc dies que es compleixen avui no desentonen amb el que va passar el 2015<\/strong> i 2017<\/strong>, fins i tot el 2012<\/strong>. El 2017<\/strong> es va trigar quatre mesos i 27<\/strong> dies, dos anys abans gaireb\u00e9 quatre mesos i el 2012<\/strong> dos mesos. En comparaci\u00f3, els 28,4<\/strong> dies de mitjana entre la celebraci\u00f3 de les eleccions i la investidura en el per\u00edode 1980<\/strong>–2010<\/strong> semblen una raresa antiga, pr\u00f2pia d\u2019altres temps.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, com \u00e9s possible que es trigui tant a bastir un acord entre dues forces que porten sis anys compartint el govern? La resposta \u00e9s a la mateixa pregunta. Precisament perqu\u00e8 porten tants anys governant junts els costa tornar a posar-se d\u2019acord. Perqu\u00e8 en el fons el govern entre Junts<\/strong> i ERC<\/strong> est\u00e0 esgotat, com va assenyalar el mateix president Torra<\/strong> el gener de 2020<\/a>, quan va donar per acabada la legislatura (legislatura que va durar un any m\u00e9s, per culpa de la pand\u00e8mia).<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 entre Junts<\/strong> (i abans CiU<\/strong>) i ERC<\/strong> ha estat sempre dif\u00edcil, perqu\u00e8 s\u00f3n forces que competeixen entre elles per un mateix espai. Ambdues pretenen encarnar l\u2019independentisme i, per fer-ho, han de derrotar l\u2019altre. Malauradament per ambd\u00f3s (i pel pa\u00eds sencer, possiblement) viuen en un empat perpetu, com a m\u00ednim pel que fa a les eleccions al Parlament.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ha fet que s\u2019hagi establert entre ambd\u00f3s, com a m\u00ednim des de 2004<\/strong>, una relaci\u00f3 del tipus \u201cchicken game<\/em>\u201d, en la que cada competidor for\u00e7a la situaci\u00f3 per obligar l\u2019altre o b\u00e9 a seguir-lo o b\u00e9 a abandonar la lluita. Ni l\u2019un ni l\u2019altre han abandonat el joc, de manera que fa quinze anys que vivim instal\u00b7lats en una partida su\u00efcida entre ambdues forces que ha acabat impregnant tota la acci\u00f3 pol\u00edtica, des de la reforma estatut\u00e0ria fins a l\u2019actual negociaci\u00f3 per investir Aragon\u00e9s<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La l\u00f2gica del \u201cchicken game<\/em>\u201d \u00e9s el que explica el disc\u00f3rrer de la pol\u00edtica catalana dels \u00faltims anys. El mateix proc\u00e9s s\u2019explica per l\u2019influx d\u2019aquesta cursa embogida. Ha estat la compet\u00e8ncia entre CiU<\/strong>\/Junts<\/strong> i ERC<\/strong> per ser la for\u00e7a dominadora de l\u2019independentisme m\u00e9s que l\u2019establiment i la implementaci\u00f3 d\u2019un pla preconcebut la que ens ha anat guiant en aquesta \u00faltima d\u00e8cada. Han estat els interessos particulars dels contendents els que han dominat en els moments crucials del proc\u00e9s, i encara s\u00f3n els que segueixen determinant les passes de cadascun d\u2019ells en el moment actual.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la din\u00e0mica embogida del \u201cchicken game<\/em>\u201d el que explica que Aragon\u00e9s<\/strong> encara no sigui president, amb un Junts disposat a exprimir la feblesa d\u2019ERC<\/strong> i la total depend\u00e8ncia dels seus vots al Parlament. I \u00e9s aqu\u00ed, en aquest joc, on poden succeir els accidents que acaben amb ambd\u00f3s cotxes volant precipici avall (mambo?). \u00c9s el que va passar la tardor de 2017<\/strong> amb la DUI<\/strong> del 27<\/strong> d\u2019octubre, que fou m\u00e9s fruit de la pressi\u00f3 d\u2019ERC<\/strong> per afeblir Puigdemont<\/strong> que de la decisi\u00f3 del propi president (o dels propis republicans). Com abans amb la reforma estatut\u00e0ria, entesa per CiU<\/strong> m\u00e9s com una excusa per trencar el govern d\u2019esquerres (com aix\u00ed va ser) que com una oportunitat per millorar l\u2019autogovern. Ara, la din\u00e0mica competitiva entre ERC<\/strong> i Junts<\/strong> podria precipitar una nova convocat\u00f2ria electoral malgrat que cap dels dos la vulgui (i que tampoc els benefici\u00ef). Shit happens<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, el \u201cchicken game<\/em>\u201d no ho explica tot. Som on som perqu\u00e8 s\u2019ha esdevingut una canvi de pla, una modificaci\u00f3 profunda de les l\u00ednies definit\u00f2ries de l\u2019escenari que havien determinat la vida pol\u00edtica al llarg dels anys del proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s fou un per\u00edode hist\u00f2ric que responia en part a una pulsi\u00f3 de reforma no atesa, a una crisi d\u2019Estat que encara no ha estat abordada i a la necessitat per part de CiU<\/strong> de buscar una via de sortida a una situaci\u00f3 complicada per dos fen\u00f2mens: la majoria absoluta del PP al Congr\u00e9s (desembre 2011<\/strong>), combinada amb la seva depend\u00e8ncia dels populars al Parlament, i l\u2019esclat de casos de presumpta corrupci\u00f3 del partit.<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s no \u00e9s ni una maquinaci\u00f3 de les elits per salvar CiU<\/strong> ni un moviment insurreccional de generaci\u00f3 espont\u00e0nia. S\u00f3n ambdues coses, o la combinaci\u00f3 d\u2019ambdues coses, sense que es pugui definir quina d\u2019ambdues \u00e9s la dominant. El proc\u00e9s no va tenir pla ni direcci\u00f3<\/a>, per m\u00e9s que hi haguessin estats majors amb \u00ednfules de gran titellaire.<\/p>\n\n\n\n

Va avan\u00e7ar a estrebades, tot i que fou un moviment en una direcci\u00f3 que arriba a la seva culminaci\u00f3 a la tardor de 2017<\/strong>, amb la celebraci\u00f3 de la consulta del 1<\/strong> d\u2019octubre i l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong> per part del govern central, que comporta la destituci\u00f3 del govern de la Generalitat i la convocat\u00f2ria d\u2019eleccions al Parlament.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aleshores entrem en una nova fase: el post-proc\u00e9s<\/a>. En aquest per\u00edode es mantenen alguns dels elements caracter\u00edstics del proc\u00e9s, per\u00f2 en canvien d\u2019altres d\u2019essencials. Primer, desapareix l\u2019horitz\u00f3 estrat\u00e8gic de l\u2019independentisme, que ja no \u00e9s una for\u00e7a que apunta al futur, sin\u00f3 que es referencia al passat (al passat recent, per\u00f2 passat al cap i a la fi). Segon, es produeix una \u201cnormalitzaci\u00f3<\/em>\u201d en l\u2019actuaci\u00f3 dels poders p\u00fablics catalans, que passen de la desobedi\u00e8ncia efectiva a una de simb\u00f2lica (l\u2019exemple m\u00e9s evident \u00e9s l\u2019actuaci\u00f3 del nou president del Parlament o l\u2019episodi del president Torra<\/strong> i la pancarta, que el dur\u00e0 a ser inhabilitat, sense que aix\u00f2 desemboqui en cap situaci\u00f3 comprable amb les viscudes el 2017<\/strong>). En tercer lloc, es produeix un canvi en el govern central, que comporta un relaxament de les relacions i un cert esgotament de la din\u00e0mica acci\u00f3\/reacci\u00f3 que, juntament amb la compet\u00e8ncia interna entre Junts<\/strong> i ERC<\/strong>, havia estat el motor dels esdeveniments que van caracteritzar el temps del proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

El post-proc\u00e9s es caracteritza Catalunya endins per una creixent desorientaci\u00f3 de la base independentista, que nom\u00e9s s\u2019activa quan s\u2019esdevenen episodis lligats a fets ocorreguts durant el proc\u00e9s (clarament, el judici i la sent\u00e8ncia als l\u00edders independentistes).<\/p>\n\n\n\n

Catalunya enfora el post-proc\u00e9s es materialitza en la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 de Catalunya com a tema principal de preocupaci\u00f3 a nivell estatal. Per a la classe pol\u00edtica i l\u2019entorn medi\u00e0tic, Catalunya deixa de ser un problema, no \u00e9s ja ni una murga. Senzillament desapareix de l\u2019agenda. Hi torna puntualment, per\u00f2 ja no fa trontollar el sistema com havia fet el 2017<\/strong>. Espanya ja no mira perqu\u00e8 ja no se sent en perill pel que passa a Catalunya. Amb el post-proc\u00e9s Catalunya queda sola amb els seus fantasmes i els seus puntuals aldarulls. Aquest \u00e9s un canvi de molta profunditat i no nom\u00e9s afecta Catalunya sin\u00f3 el conjunt d\u2019Espanya i les seves possibilitats de reforma (un element utilitzat pel sector m\u00e9s dur de l\u2019independentisme: no participem a la reforma i aix\u00ed la fem inviable per despr\u00e9s denunciar que Espanya \u00e9s irreformable).<\/p>\n\n\n\n

Aquest abandonament explica part de la situaci\u00f3 que vivim, aquest interregne on sembla que estiguem condemnats a repetir-nos eternament sense acabar de trobar una sortida, un desllorigador. O pitjor, on no tenim cap inter\u00e8s a trobar-la.<\/p>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 actual pateix dos bloquejos. El primer, en el camp pol\u00edtic, en el que s\u2019imposa una repetici\u00f3 de l\u2019esquema en el que hem viscut en els \u00faltims nou anys (l\u2019acord entre forces independentistes) no perqu\u00e8 es vulgui establir un govern que desenvolupi un pla, un full de ruta, sin\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019alternativa \u00e9s senzillament impensable. Les negociacions actuals per investir un nou president s\u00f3n l\u2019evid\u00e8ncia que estem atrapats en un bucle que no duu enlloc. Hi haur\u00e0 govern, per\u00f2 pocs s\u00f3n els que li donen quatre anys de vida, i encara menys els que creuen que aquest executiu desplegar\u00e0 una pol\u00edtica coherent que dur\u00e0 el pa\u00eds a alguna fita concreta (la independ\u00e8ncia? La recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i social?).<\/p>\n\n\n\n

Hem acceptat aquest estat de coses perqu\u00e8 \u00e9s la que m\u00e9s conv\u00e9 els dirigents pol\u00edtics, donades les circumst\u00e0ncies. Qualsevol alternativa no \u00e9s viable. El PSC<\/strong> no donar\u00e0 suport a un govern d\u2019ERC<\/strong> perqu\u00e8 no se\u2019n fia (a m\u00e9s de no voler \u201cregalar<\/em>\u201d la presid\u00e8ncia), i ERC<\/strong> seguir\u00e0 depenent de Junts<\/strong> perqu\u00e8 t\u00e9 por de desprendre-se\u2019n<\/a> i ser acusada de tra\u00efdora, de venuda, de tot all\u00f2 del que va ser acusada per fer president Montilla<\/strong> i que va acabar amb l\u2019enfonsament d\u2019ERC<\/strong> el 2010.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 hi ha un altre bloqueig, relacionat amb l\u2019anterior, i \u00e9s que els instigadors del proc\u00e9s no volen assumir els costos d\u2019admetre que el proc\u00e9s s\u2019ha acabat. S\u2019han negat a gestionar el desenc\u00eds d\u2019una part dels seus suports i en general del m\u00f3n independentista. Davant de l\u2019esgotament del proc\u00e9s, els seus dirigents han optat per seguir fent com si aquest continu\u00e9s viu. Certament, els ajuden les decisions judicials, que s\u00f3n el que mant\u00e9 el proc\u00e9s amb respiraci\u00f3 assistida. Per\u00f2 hi ha una voluntat de no voler veure que l\u2019emperador va nu, de no admetre que som en una altra fase i cal renovar l\u2019instrumental per encarar una situaci\u00f3 que \u00e9s diferent.<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s s\u2019ha cronificat, el que explica en part aquest etern retorn on sembla que estem instal\u00b7lats. Aquesta cronificaci\u00f3 \u00e9s especialment perillosa, perqu\u00e8 pot consolidar la divisi\u00f3 generada pel proc\u00e9s, normalitzant les actituds que van anar cristal\u00b7litzant entre 2012<\/strong> i 2017<\/strong> en comptes de rebatre-les i superar-les. La cronificaci\u00f3 del proc\u00e9s pot ser m\u00e9s perillosa per la conviv\u00e8ncia que el propi proc\u00e9s, sobretot si s\u2019allarga en el temps a cavall d\u2019aquest post-proc\u00e9s que sembla no tenir fi.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en aquest moment que s\u2019imposa ser realistes m\u00e9s que ser pessimistes. Venim d\u2019un temps en el que ha mancat el realisme i correm el perill de seguir evitant mirar la realitat de fit a fit. De l\u2019ultima d\u00e8cada sortim afeblits i dividits, com a col\u00b7lectiu, com a pa\u00eds, amb les peces del nostre imaginari compartit (llengua, autogovern, unitat civil) esmicolades. Cal assumir-ho no per fuetejar-nos sin\u00f3 per ser conscients d\u2019on som, que \u00e9s la premissa inexcusable per comen\u00e7ar a sortir d\u2019aquesta par\u00e0lisi, per sortir finalment del laberint.<\/p>\n\n\n\n

Aquest text neix de la xerrada feta a l\u2019espai L\u2019H Espai de Debat<\/a> el passat 19 d\u2019abril.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong>, 30 d’abril de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui fa setanta-cinc dies que es van celebrar les eleccions al Parlament i, malgrat les reunions i els ultim\u00e0tums, no sembla que estiguem a prop de tenir un nou govern de la Generalitat. El m\u00e9s probable \u00e9s que encara haguem d\u2019esperar una o dues setmanes m\u00e9s per a qu\u00e8 els diputats investeixin Pere Aragon\u00e9s, \u00fanic …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22342,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22336","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22336"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22336\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22343,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22336\/revisions\/22343"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22342"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}