{"id":22298,"date":"2021-04-24T11:49:35","date_gmt":"2021-04-24T09:49:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22298"},"modified":"2021-04-24T11:49:37","modified_gmt":"2021-04-24T09:49:37","slug":"joan-ganyet-le-petit-caporal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ganyet-le-petit-caporal\/","title":{"rendered":"Joan Ganyet: Le Petit Caporal"},"content":{"rendered":"\n

En carta des de l\u2019illa de Santa Elena, l\u2019exiliat Emperador escriu: \u201cLa guerra de R\u00fassia hauria hagut de ser la m\u00e9s popular dels temps moderns: era la del bon sentit i la dels veritables interessos, la del rep\u00f2s i la seguretat de tots; era purament cient\u00edfica i conservadora.(…) El sistema europeu havia nascut; nom\u00e9s era q\u00fcesti\u00f3 d\u2019organitzar-lo. (…) Europa aviat hauria fet com si fos un mateix poble, i cadasc\u00fa, en viatjar per tot arreu, s\u2019hauria trobat la p\u00e0tria comuna. Hauria reclamat la llibertat de tots els rius navegables, la comunitat de les mars i que els grans ex\u00e8rcits permanents fossin redu\u00efts d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 a la sola gu\u00e0rdia dels sobirans\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A \u201cGuerra i Pau<\/em>\u201d el gran Tolstoi<\/strong> conclou: \u201cEl 1789<\/strong> hi hagu\u00e9 una revolta a Par\u00eds. Cresqu\u00e9, s\u2019estengu\u00e9 i acab\u00e0 amb el moviment dels pobles de l\u2019Occident cap a Orient. Moltes vegades aquest moviment top\u00e0 pel cam\u00ed amb el moviment contrari. El 1812<\/strong> el moviment arrib\u00e0 al seu l\u00edmit extrem, Moscou; i amb el moviment dels pobles de l\u2019Orient cap a l\u2019Occident, arrosseg\u00e0, igual que amb el moviment contrari, els pobles d\u2019entremig. El moviment de reculada arrib\u00e0 a Paris i es calm\u00e0. Durant aquest per\u00edode de vint anys, una immensa extensi\u00f3 de terra rest\u00e0 inculta, les cases s\u00f3n cremades, el comer\u00e7 canvia de direcci\u00f3, milions de persones s\u00f3n arru\u00efnades, d\u2019altres s\u2019enriqueixen, emigren, i milions de cristians que professen la llei de l\u2019amor al pro\u00efsme es maten els uns als altres\u201d. Nom\u00e9s cal dir que dels 600.000<\/strong> soldats de la Grande Arm\u00e9e<\/em> que enva\u00efren R\u00fassia, nom\u00e9s 40.000<\/strong> van travessar el riu Ber\u00e9zina en la retirada. I que en aquell terrible conflicte tamb\u00e9 hi van perdre la vida 400.000<\/strong> soldats russos.<\/p>\n\n\n\n

Pocs personatges hist\u00f2rics han suscitat sentiments tan controvertits con \u2018Le Petit Caporal <\/em>\u2019, com anomenaven els seus companys d\u2019armes a Napole\u00f3 Bonaparte<\/strong>. Inspirador, d\u2019una banda, de les m\u00e9s altes admiraci\u00f3 i devoci\u00f3 en tant que campi\u00f3 de les idees de llibertat, igualtat i fraternitat de la Revoluci\u00f3 Francesa que, com una impetuosa ventada, va envair tota Europa durant els primers anys del segle XIX<\/strong>; per\u00f2, d\u2019altra, les cont\u00ednues campanyes d\u2019agressi\u00f3 militar contra els pa\u00efsos ve\u00efns, la seva desmesurada ambici\u00f3 personal i el trasbals pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic en que va sumir el continent, el va fer acreedor al despreci i l\u2019odi d\u2019una part significativa dels seus contemporanis. Thomas Jefferson<\/strong> un dels pares fundadors dels EEUU i redactor de la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia de 1776<\/strong>, tenia d\u2019ell la seg\u00fcent opini\u00f3: \u201cUn miserable que va provocar m\u00e9s dolor i sofriment al m\u00f3n que cap altre \u00e9sser que hagu\u00e9s viscut anteriorment: l\u2019Atiladel<\/strong> nostre temps. Ha fet tot aix\u00f2 per engalanar-se a si mateix i a la seva fam\u00edlia amb diademes i ceptres robats\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Napoleone di Buonaparte<\/strong> va n\u00e9ixer a Ajaccio el 15<\/strong> d\u2019agost de 1769<\/strong> nom\u00e9s un any despr\u00e9s de la compra de C\u00f2rsega per Fran\u00e7a a la Rep\u00fablica de G\u00e8nova. Adm\u00e8s el 1784<\/strong> a l\u2019\u00c9cole Royale Militaire de Paris, als 16<\/strong> anys ja era Tinent segon d\u2019artilleria. Fou art\u00edfex del Cop d\u2019Estat del 18<\/strong> brumari que el convert\u00ed en \u2018primer c\u00f2nsol\u2019<\/em> de la Rep\u00fablica l\u201911<\/strong> de novembre de 1799<\/strong> i fou proclamat emperador el 1804<\/strong>. Es va coronar ell mateix a Notre Dame de Paris davant el papa Pius VII<\/strong> amb la c\u00e8lebre frase: \u201cDieu me la donne, gare a qui la touche\u201d<\/em>. Derrotat prop de Leipzig a la Batalla de les Nacions l\u2019octubre de 1813<\/strong> es vei\u00e9 obligat a abdicar i fou confinat a l\u2019illa d\u2019Elba; per\u00f2 encara va retornar a Fran\u00e7a i al poder durant el per\u00edode dels Cent Dies, fins que fou anihilat definitivament el 18<\/strong> de juny de 1815<\/strong> a Waterloo i desterrat pels brit\u00e0nics a Santa Elena, on va morir el 5<\/strong> de maig de 1821<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Visionari, d\u00e8spota il.lustrat, geni militar vencedor en batalles tan importants com la d\u2019Ulm contra \u00c0ustria o Austerlitz contra les forces coaligades (\u201cHe lluitat en 60 batalles i no he apr\u00e8s res que no sab\u00e9s amb anterioritat\u201d<\/em>), estava tan segur de la seva superioritat com estratega que descuidava temer\u00e0riament els plans de retirada, com va recon\u00e8ixer un dels seus homes m\u00e9s fidels, Arman-Augustin-Louis de Caulaincourt<\/strong> en el seu impagable llibret \u201cDe Moscou a Paris avec l\u2019Empereur\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Entre les llums innegables del balan\u00e7 d\u2019un dels grans protagonistes de la hist\u00f2ria moderna hi el formidable impuls a la modernitzaci\u00f3 amb el Codi Napole\u00f2nic, la igualtat davant la llei, la llibertat de culte, el sufragi universal mascul\u00ed, la generalitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament i el foment de les arts i les ci\u00e8ncies amb la creaci\u00f3 de l\u2019Acad\u00e8mia, que de Fran\u00e7a es va replicar als nous Estats amb l\u2019atorgament de sengles Constitucions i Parlaments.<\/p>\n\n\n\n

Napole\u00f3<\/strong> ens va deixar brillants dicteris fruit de la seva peculiar\u00edssima experi\u00e8ncia com a militar i governant:<\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cLa primera qualitat del soldat \u00e9s la const\u00e0ncia, la segona \u00e9s el sofriment, el valor no \u00e9s m\u00e9s que la tercera\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cLa mort \u00e9s un rep\u00f2s sense somnis<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cEn guerra i en pol\u00edtica l\u2019ocasi\u00f3 \u00e9s calba : dif\u00edcilment es torna a presentar quan s\u2019ha deixat passar\u201d<\/em>.\u2013 <\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cEls savis s\u00f3n els que busquen la sabiduria; els necis pensen haver-la trobat ja<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cEn coses d\u2019amor i de guerra, res es conclou sense que s\u2019atancin els contendents<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cIgual que es calcula la quantitat de moviment en la mec\u00e0nica, la for\u00e7a d\u2019un ex\u00e8rcit es mesura multiplicant la massa per la velocitat\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cLes riqueses d\u2019un home vulgar es graduen pel nombre dels seus amics. Al literat se li compta el m\u00e8rit pel nombre dels seus enemics\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cLa democr\u00e0cia \u00e9s ardorosa i a vegades furibunda; per\u00f2 t\u00e9 entranyes i sensibilitat: se la pot commoure. L\u2019aristocr\u00e0cia, al contrari, es mant\u00e9 freda i tossuda: no sap perdonar\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cLa riquesa dels pobles no consisteix en les tresors que tenen, sin\u00f3 en l\u2019\u00fas que d\u2019ells se s\u00e0piga aprofitar\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cNom\u00e9s el gran constitueix la bellesa: l\u2019extensi\u00f3 i la immensitat dissimulen molts defectes\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cEn els caps fanatitzats no hi queda cap \u00f2rgan expedit per on pugui penetrar-hi la ra\u00f3\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cNom\u00e9s \u00e9s respectat en la dissort el que sap conduir-se en la fortuna\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cTal \u00e9s el dest\u00ed dels grans homes. El dest\u00ed de C\u00e9sar i d\u2019Alexandre, l\u2019oblid. El nom d\u2019un conqueridor o d\u2019un emperador, no venen a ser despr\u00e9s sin\u00f3 un tema de col.legi. Les nostres accions cauen sota la f\u00e8rula d\u2019un pedant que ens alaba, o ens vitupera, o fins i tot ens insulta\u201d. Una l\u00facida reflexi\u00f3 sobre ell mateix.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2013 \u201cTot Estat est\u00e0 exposat a una ru\u00efna imminent quan, desencadenat en ell l\u2019esperit de partit, arriba a anomenar-se virtut a l\u2019exageraci\u00f3, energia als furors, i crim a la moderaci\u00f3 i equitat; quan s\u2019acostuma a condemnar sense escoltar; quan solament les mocions o discursos plens de passi\u00f3 o animositat s\u00f3n els que s\u2019escolten i aplaudeixen\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Dissortadament, quanta actualitat i vig\u00e8ncia tenen aquestes darreres paraules…!<\/p>\n\n\n\n

\u200b\u200b\u200b\u200b\u200b\u200bJoan<\/strong> Ganyet<\/strong> i<\/strong> Sol\u00e9<\/strong>, arquitecte<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En carta des de l\u2019illa de Santa Elena, l\u2019exiliat Emperador escriu: \u201cLa guerra de R\u00fassia hauria hagut de ser la m\u00e9s popular dels temps moderns: era la del bon sentit i la dels veritables interessos, la del rep\u00f2s i la seguretat de tots; era purament cient\u00edfica i conservadora.(…) El sistema europeu havia nascut; nom\u00e9s era …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22301,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-22298","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22298"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22302,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22298\/revisions\/22302"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22301"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}