{"id":22209,"date":"2021-04-13T22:04:46","date_gmt":"2021-04-13T20:04:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22209"},"modified":"2021-04-13T22:06:30","modified_gmt":"2021-04-13T20:06:30","slug":"francesc-trillas-de-la-revolta-dels-somriures-al-linxament-a-cercas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-de-la-revolta-dels-somriures-al-linxament-a-cercas\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: De la revolta dels somriures al linxament a Cercas"},"content":{"rendered":"\n<p>El diumenge al mat\u00ed es respirava optimisme entre els sectors de la societat catalana que venim reclamant un clima de major toler\u00e0ncia i respecte a Catalunya. <strong>Javier Cercas<\/strong> havia estat entrevistat a <strong>TV3<\/strong> en un programa en directe important, i havia estat objecte d\u2019un tracte correcte. L\u2019escriptor havia aprofitat l\u2019oportunitat per emetre una s\u00e8rie de missatges contundents i ben argumentats, amb educaci\u00f3, respecte i simpatia. Semblava que era possible recuperar unes condicions per un debat plural, tranquil i ser\u00e8, on ning\u00fa sigui intimidat per les seves idees.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquests missatges contundents es podien resumir en un: s\u2019han de deixar de dir mentides (\u201c<em>bulos<\/em>\u201d, \u00e9s la paraula que es va fer servir en algun moment, encara que <strong>Cercas<\/strong> es va expressar en el perfecte catal\u00e0 que fa servir cada dia), com per exemple que Espanya no \u00e9s una democr\u00e0cia plena. \u00c9s un fet que ho \u00e9s, i est\u00e0 entre les millors del m\u00f3n, encara que tingui moltes coses millorables.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir del diumenge a la nit i el dilluns, per\u00f2, alguna cosa es va girar, i va comen\u00e7ar una campanya salvatge d\u2019intimidaci\u00f3, insults i linxament contra <strong>Javier Cercas<\/strong> a les xarxes socials. Aquesta campanya, simptom\u00e0ticament, estava basada precisament en el que denunciava <strong>Cercas<\/strong>: una mentida. La hist\u00f2ria de la manipulaci\u00f3 est\u00e0 perfectament explicada, entre altres, per dos periodistes que han fet la seva feina,&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/cultura\/20210413\/6647649\/como-pasar-javier-cercas-invasor.html\">Xavi Ay\u00e9n<\/a>&nbsp;a&nbsp;<em>La Vanguardia<\/em>&nbsp;i&nbsp;<a href=\"https:\/\/elpais.com\/espana\/catalunya\/2021-04-13\/javier-cercas-actuara-legalmente-contra-quienes-le-acusan-de-alentar-una-intervencion-militar-en-cataluna.html?outputType=amp&amp;__twitter_impression=true\">Cristian Segura<\/a>&nbsp;a&nbsp;<em>El Pa\u00eds<\/em>. La mentida estava basada en una frase rid\u00edculament treta de context d\u2019un discurs admirable pronunciat fa uns anys, molt celebrat en el seu moment, on l\u2019escriptor feia a Extremadura, la regi\u00f3 on va n\u00e9ixer, un homenatge a la democr\u00e0cia i a la seva pr\u00f2pia catalanitat.<\/p>\n\n\n\n<p>El mecanisme \u00e9s ben conegut, perqu\u00e8 ha passat abans, amb altres protagonistes. Es treu una frase de context (en alguns casos, que no el de <strong>Cercas<\/strong>, un petit error o una broma innocent desafortunada), s\u2019exagera una enormitat, i es fa passar l\u2019acusat o els acusats (a les xarxes socials i en algun mitj\u00e0 digital subvencionat) per poc menys que un depravat, en un clima de delataci\u00f3 i intimidaci\u00f3 propi d\u2019una societat malalta. L\u2019objectiu \u00e9s que la persona es calli o se&#8217;n vagi, i tothom que pensi com ell aprengui la lli\u00e7\u00f3. Durant una estona, aquestes campanyes afecten i posen molt nervi\u00f3s a les persones que en s\u00f3n v\u00edctimes, encara que el linxament sigui purament virtual. Per\u00f2 les persones que intenten intimidar i linxar no s\u00f3n virtuals, poden ser periodistes subvencionats, fins i tot periodistes que havien tingut un presitigi o han escrit llibres (un d\u2019ells comparant <strong>Cercas<\/strong> amb persones acusades de crims contra la humanitat), o un ve\u00ed fam\u00f3s del teu poble, o fins i tot un \u00edntim amic teu del passat, o un parent lluny\u00e0. Al cap d\u2019un temps (hores, dies, mesos o anys) i si hi ha sort i la persona \u00e9s prou forta, i rep ajuda, la persona afectada recupera les forces i decideix defensar-se. I aix\u00f2 \u00e9s el que salva les democr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n<p>De vegades no hi ha hagut prou for\u00e7a, o prou ajuda, i algunes persones han arribat a callar o a anar-se\u2019n almenys per un temps, com va pasar en el seu moment amb&nbsp;<a href=\"https:\/\/elpais.com\/elpais\/2015\/05\/15\/opinion\/1431697452_055394.html\">Marina Pibernat<\/a>, per culpa dels qui no la van ajudar prou. No \u00e9s la primera vegada que passa i linxaments semblants els han rebut <strong>Serrat<\/strong>, <strong>Borrell<\/strong> o <strong>Coscubiela<\/strong>, i els reben a diari persones menys famoses com <strong>Paola Lo Cascio<\/strong> i altres.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que el mal humor i el desvergonyiment han anat a m\u00e9s, potser degut al no assoliment dels objectius independentistes, \u00e9s a dir, degut a la frustraci\u00f3.&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/opinion\/20210411\/lengua-rabia-albert-branchadell-articulo-11645854\">Albert Branchadell<\/a>&nbsp;a&nbsp;<em>El Peri\u00f3dico<\/em>&nbsp;ja va explicar que han quedat enrera els temps en qu\u00e8 l\u2019independentisme dominant es volia presentar com a pragm\u00e0tic i integrador. Quan fins i tot s\u2019acceptava que parlar en castell\u00e0, o barrejar el catal\u00e0 i el castell\u00e0, eren les coses m\u00e9s normals del m\u00f3n a Catalunya. Sembla que ja no \u00e9s aix\u00ed, i que quan cau una gota de pluralisme en el magma de la uniformitat, es produeix una reacci\u00f3 qu\u00edmica fulminant. El pluralisme preocupa, i preocupa que vingui d\u2019una persona que t\u00e9 \u00e8xit, que \u00e9s respectat internacionalment, que parla un catal\u00e0 perfecte amb accent de Girona, que escriu novel\u00b7les en castell\u00e0 de gran \u00e8xit, i que ven els seus llibres com xurros a les llibreries de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n<p>Si l\u2019objectiu \u00e9s que <strong>Cercas<\/strong> i els qui l\u2019admirem ens callem, aquestes campanyes, que s\u00f3n profundament desagradables, ens donen for\u00e7a, no perqu\u00e8 siguem especialment forts, sin\u00f3 perqu\u00e8 confirmen que expressar les nostres opinions, en comptes de quedar-nos sense dir res com si no pass\u00e9s res, \u00e9s una obligaci\u00f3 \u00e8tica i democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n<p>Estem amb <strong>Cercas<\/strong>. Estamos con <strong>Cercas<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/progresrealprogresoreal.blogspot.com\/2021\/04\/de-la-revolta-dels-somriures-al.html?spref=tw\">Progr\u00e9s real<\/a><\/strong>, 13 d&#8217;abril de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El diumenge al mat\u00ed es respirava optimisme entre els sectors de la societat catalana que venim reclamant un clima de major toler\u00e0ncia i respecte a Catalunya. Javier Cercas havia estat entrevistat a TV3 en un programa en directe important, i havia estat objecte d\u2019un tracte correcte. L\u2019escriptor havia aprofitat l\u2019oportunitat per emetre una s\u00e8rie de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22214,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-22209","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22209","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22209"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22209\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22212,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22209\/revisions\/22212"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}