Tots els sistemes democr\u00e0tics, amb independ\u00e8ncia de les seves especificitats pr\u00f2pies, es fonamenten en uns principis b\u00e0sics sense l\u2019exist\u00e8ncia dels quals seria impossible qualificar-los com a estats democr\u00e0tics i de dret. La legitimaci\u00f3 de les institucions pol\u00edtiques a partir de la voluntat popular, el respecte a la llei, el reconeixement dels drets fonamentals de la persona i el principi de separaci\u00f3 de poders s\u00f3n els m\u00e9s importants. Per aix\u00f2, \u00e9s l\u00f2gic que totes les constitucions democr\u00e0tiques els facin seus i que la mateixa Uni\u00f3 Europea els adopti com a valors fundacionals.<\/p>\n\n\n\n
La cultura occidental ha assumit sense especial dificultat les conseq\u00fc\u00e8ncies que impliquen aquests principis i tamb\u00e9 que tots ells actuen de manera interrelacionada per donar coher\u00e8ncia i sentit al sistema pol\u00edtic i social. Aix\u00ed, per exemple, s\u2019accepta amb normalitat que tots els poders p\u00fablics han d\u2019actuar dins el marc general de refer\u00e8ncia que configura una Constituci\u00f3; que les lleis s\u00f3n el resultat de l\u2019exercici de la democr\u00e0cia, o que la separaci\u00f3 de poders no actua creant compartiments estancs, sin\u00f3 per mitj\u00e0 d\u2019un sistema m\u00e9s complex i sofisticat que no exclou la interacci\u00f3 entre ells.<\/p>\n\n\n\n
Aquests principis es poden equiparar, col\u00b7loquialment parlant, a la funci\u00f3 que un alfabet fa respecte d\u2019una determinada llengua o la que fan les regles per les quals es regeix la pr\u00e0ctica d\u2019un esport. Si l\u2019alfabet o les regles es canvien, \u00e9s pr\u00e0cticament impossible poder identificar la llengua o l\u2019esport en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Cal apreciar, des de fa un cert temps, l\u2019exist\u00e8ncia de confusions importants sobre el significat i l\u2019abast d\u2019alguns d\u2019aquests principis b\u00e0sics. Les mateixes institucions p\u00fabliques les han propiciat en alguns casos i aix\u00f2 tamb\u00e9 ha facilitat el seu trasllat a bona part dels ciutadans i ciutadanes. Les causes que aix\u00f2 hagi succe\u00eft poden obeir al desconeixement o a una intencionalitat pol\u00edtica volguda, o a la concurr\u00e8ncia d\u2019ambdues circumst\u00e0ncies. Deixo al lector que faci la seva pr\u00f2pia valoraci\u00f3. Tanmateix, el que importa destacar s\u00f3n els riscos que pot suposar establir un capteniment sobre un error de concepte, sobretot si els que ho fan s\u00f3n poders p\u00fablics. <\/p>\n\n\n\n
Per exemple, voler oposar la democr\u00e0cia a la llei quan en realitat es tracta de la mateixa realitat. Perqu\u00e8 en un sistema democr\u00e0tic la llei \u00e9s fruit de l\u2019exercici de la democr\u00e0cia representativa i aquest fet \u00e9s el que legitima que la llei hagi de ser respectada per tots. Diferenciar entre democr\u00e0cia i llei \u00e9s un ox\u00edmoron i nom\u00e9s podria tenir sentit en un escenari que justifiqu\u00e9s fer prevaldre la voluntat democr\u00e0tica davant una llei d\u2019origen autocr\u00e0tic. Tamb\u00e9 \u00e9s oport\u00fa recordar que la democr\u00e0cia est\u00e0 sotmesa a unes regles d\u2019expressi\u00f3 que fan que el seu exercici no tingui sempre el mateix valor i efecte. El valor de l\u2019exercici democr\u00e0tic \u00e9s el que es despr\u00e8n d\u2019aquestes regles i no el que li vulgui donar un poder p\u00fablic que, encara que no vulgui, est\u00e0 subjecte a aquestes regles.<\/p>\n\n\n\n
Un altre exemple \u00e9s entendre la separaci\u00f3 de poders sense acceptar que aquesta divisi\u00f3 no \u00e9s mai absoluta i est\u00e0 regida, en canvi, per un sistema de checks and balances<\/em> que assegura l\u2019exist\u00e8ncia de mecanismes correctors entre els mateixos poders per evitar que cap d\u2019ells s\u2019excedeixi de les seves atribucions. Totes les democr\u00e0cies tenen una llarga hist\u00f2ria de lluita contra les immunitats del poder, que \u00e9s tamb\u00e9 una lluita per la garantia dels drets de les persones. Quan el Tribunal Suprem dels EUA va establir el principi de revisi\u00f3 judicial de les lleis (cas Marbury vs. Madison, de 1803) va donar un bon exemple del que diem. Actualment, en totes les democr\u00e0cies s\u2019accepta la revisi\u00f3 constitucional de les lleis, com tamb\u00e9, de manera general, que l\u2019actuaci\u00f3 de les autoritats p\u00fabliques est\u00e0 sotmesa a la llei i al principi de responsabilitat, sense que es puguin establir excepcions respecte al com\u00fa dels ciutadans.<\/p>\n\n\n\n