{"id":22098,"date":"2021-04-05T10:56:35","date_gmt":"2021-04-05T08:56:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22098"},"modified":"2021-04-05T10:56:36","modified_gmt":"2021-04-05T08:56:36","slug":"francesc-trillas-el-cost-economic-del-populisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-el-cost-economic-del-populisme\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: El cost econ\u00f2mic del populisme"},"content":{"rendered":"\n

Quan en els anys 1990 l’alcalde Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong> visitava els instituts per explicar als joves la transformaci\u00f3 de la ciutat de Barcelona, \u200b\u200bels deia als alumnes (davant la seva comprensible ansietat per trobar solucions r\u00e0pides als problemes) que havien de ser “anal\u00edtics<\/em>” , que havien de fugir de les explicacions simplistes. Poc podia preveure que, unes poques d\u00e8cades despr\u00e9s, una onada de populisme faria m\u00e9s urgent encara que la joventut (i l’opini\u00f3 p\u00fablica en general) escolt\u00e9s aquell missatge.<\/p>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia de populistes en els governs nacionals va arribar a un m\u00e0xim el 2018<\/strong>, amb Trump<\/strong>, els l\u00edders del Brexit<\/strong>, Modi<\/strong>, Bolsonaro<\/strong>, Orban<\/strong>, Erdogan<\/strong> i la coalici\u00f3 populista italiana. Malgrat les eleccions als Estats Units i la caiguda de la coalici\u00f3 italiana, des del segle passat fins avui, el populisme s’ha demostrat una estrat\u00e8gia bastant reeixida per arribar a el govern i romandre-hi, per\u00f2 a un elevat cost per a les societats democr\u00e0tiques.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha circulant diverses definicions del fen\u00f2men populista, complex i poli\u00e8dric. Segurament, cap \u00e9s totalment satisfact\u00f2ria. Una bastant utilitzada \u00e9s la del polit\u00f2leg Cas Mudde<\/strong>, segons la qual el populisme es caracteritzaria per combinar una ideologia molt prima, capa\u00e7 de cobrir forces pol\u00edtiques molt dispars, amb l’\u00fas d’una ret\u00f2rica basada en el “nosaltres” (el “poble” definit d’una manera ensems homog\u00e8nia i exclusivista, negant el pluralisme) contra “ells” (unes suposades \u00e8lits, ja siguin pol\u00edtiques o econ\u00f2miques, culpables de tot, encara que aix\u00f2 amagui moltes vegades un enfrontament entre \u00e8lits, o estrat\u00e8gies de distracci\u00f3 per part d’un sector dominant).<\/p>\n\n\n\n

Tot i la varietat de definicions, hi ha prou consens entre les persones expertes sobre quins l\u00edders han estat els m\u00e9s populistes (entre ells, Trump<\/strong> i els del Brexit<\/strong>). En algunes societats, el fenomen s’associa m\u00e9s a l’identitarisme, i en altres, a l’autoritarisme, que d’alguna manera comporten m\u00e9s riscos que el populisme en si mateix, que \u00e9s un complement ideal d’aquestes derives.<\/p>\n\n\n\n


Els experts Funke<\/strong>, Schularick<\/strong> i Trebesch<\/strong>, en un article que est\u00e0 circulant com a document de treball d’unes universitats alemanyes, s\u00f3n molt precisos a l’hora de quantificar els costos econ\u00f2mics del populisme. Despr\u00e9s d’examinar desenes d’episodis des del segle passat fins avui de l\u00edders populistes que van presidir governs nacionals, i que compleixen amb escreix amb la definici\u00f3 de Mudde<\/strong>, conclouen que aquests l\u00edders van ocasionar en 15<\/strong> anys un declivi del PIB<\/strong> en promig del 10%<\/strong> en comparaci\u00f3 amb un contrafactual plausible sobre el que hauria passat si no haguessin arribat al poder. Aix\u00f2 va succeir sense que es redu\u00efssin les desigualtats (i en el cas dels populistes de dretes, agreujant-les). Tot i la ret\u00f2rica dels l\u00edders, i malgrat que hi ha una gran diversitat d’experi\u00e8ncies, els sectors m\u00e9s desfavorits van pagar un elevat preu pel populisme.<\/p>\n\n\n\n

Un dels mecanismes que van conduir a aquest cost econ\u00f2mic va ser, segons aquests autors, l’erosi\u00f3 de normes i institucions, que frenen les inversions, la cooperaci\u00f3 i l’assumpci\u00f3 de riscos. El populisme practica un enfrontament constant amb la just\u00edcia (com Netanyahu<\/strong>) o les institucions independents (com Erdogan<\/strong> amb el Banc Central). Aix\u00f2 lamina els avantatges institucionals de les democr\u00e0cies, q\u00fcestionant la divisi\u00f3 de poders, i perjudicant la bona gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics (populistes com Trump<\/strong> i Bolsonaro<\/strong> han estat especialment nefastos gestionant la covid<\/strong>). La normalitzaci\u00f3 de comportaments pr\u00e8viament considerats com inacceptables porta a la polaritzaci\u00f3 de les societats i a la inseguretat jur\u00eddica, que afecta m\u00e9s greument els sectors m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n\n\n\n

Les dades aportades pels economistes alemanys sobre el dany econ\u00f2mic dels populismes infravaloren de ben segur el dany real, ja que no tenen en compte la influ\u00e8ncia que exerceixen fins i tot quan no lideren el govern d’un pa\u00eds. Quan no ho fan, poden influir sobre altres partits amb la seva pressi\u00f3, o poden ser socis menors en un govern de coalici\u00f3, o poden exercir una acci\u00f3 desestabilitzadora des de governs subnacionals. En estats compostos, com Espanya i Europa, el govern multinivell \u00e9s una arma de doble tall: altres governs protegeixen de les derives populistes d’un d’ells, per\u00f2 aquesta protecci\u00f3 actua com a asseguran\u00e7a, com a garantia que altres acabaran sortint a el rescat. Els partidaris de la democr\u00e0cia hem d’actualitzar-la de forma permanent perqu\u00e8 no quedi en mans de messies salvadors. Esperem que la ciutadania fugi cada vegada m\u00e9s de solucions aparentment simples, i que s’imposin el pensament anal\u00edtic (com demanava Pasqual Maragall<\/strong> a la joventut en els anys 1990<\/strong>) i l’acci\u00f3 profunda i duradora per millorar les condicions de vida de les classes populars i treballadores.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/strong>, 5 d’abril de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan en els anys 1990 l’alcalde Pasqual Maragall visitava els instituts per explicar als joves la transformaci\u00f3 de la ciutat de Barcelona, \u200b\u200bels deia als alumnes (davant la seva comprensible ansietat per trobar solucions r\u00e0pides als problemes) que havien de ser “anal\u00edtics” , que havien de fugir de les explicacions simplistes. Poc podia preveure que, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22102,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[149],"class_list":["post-22098","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-general","tag-populisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22098","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22098"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22098\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22101,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22098\/revisions\/22101"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}