{"id":22041,"date":"2021-04-02T14:47:41","date_gmt":"2021-04-02T12:47:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22041"},"modified":"2021-04-02T14:47:42","modified_gmt":"2021-04-02T12:47:42","slug":"lluis-rabell-el-foc-i-el-poder","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-el-foc-i-el-poder\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: El foc i el poder"},"content":{"rendered":"\n

La investidura fallida de Pere Aragon\u00e8s<\/strong> resumeix el moment pol\u00edtic que viu Catalunya: bloqueig i degradaci\u00f3 de les institucions representatives, pugna inacabable per l’hegemonia independentista, fatiga ciutadana, decad\u00e8ncia general de pa\u00eds. Els debats parlamentaris del 26<\/strong> i el 30<\/strong> de mar\u00e7 han tingut alguna cosa d’obsc\u00e8 davant la situaci\u00f3 que viu una societat sacsejada per la pand\u00e8mia, el creixement de les desigualtats i la urg\u00e8ncia d’una reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica. JxCat<\/strong> ha volgut humiliar el candidat d’ERC<\/strong>, recordant-li que s\u00f3n “els amos de tota la vida<\/em>“. Hem assistit a una confrontaci\u00f3 imp\u00fadica, on el que es dirimia era el repartiment de poder: dels recursos que representa l’administraci\u00f3 auton\u00f2mica i de la preemin\u00e8ncia social que tals ressorts atorguen als que els gestionen i controlen. Es tractava de saber qui estar\u00e0 al comandament d’aquesta poderosa maquin\u00e0ria d’agitaci\u00f3 i propaganda que representa TV3<\/strong>, fonamental per al manteniment de la bombolla cognitiva en qu\u00e8 viu tota una part de la poblaci\u00f3. Qui dirigir\u00e0 els departaments amb major pressupost i major capacitat per teixir xarxes clientelars, qui tindr\u00e0 comandament en pla\u00e7a a l’hora de distribuir els fons europeus?<\/p>\n\n\n\n

La frivolitat amb qu\u00e8 JxCat<\/strong> ha aplicat el seu cruel escarment al candidat a la investidura \u00e9s reveladora de les veritables prioritats de la dreta nacionalista. Replicant a les queixes de Pere Aragon\u00e8s<\/strong> per la demora en conformar un nou executiu, Gemma Geis<\/strong>, portaveu dels posconvergentes, deia que la cosa no era tan greu i que un govern en funcions tamb\u00e9 podia anar tirant. Naturalment, en els feus independentistes de Matadepera i Sant Cugat, als barris exclusius i a les urbanitzacions de les classes benestants que viuen d’esquena a les perif\u00e8ries empobrides de les ciutats, no hi ha urg\u00e8ncies socials que atendre. El vell Marx<\/strong>, citat sense moderaci\u00f3 a la tribuna de Parlament, ja ens ho advertia: “Les condicions materials d’exist\u00e8ncia determinen la consci\u00e8ncia<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Efectivament, assistim a un pols pel poder entre Lledoners<\/strong> i Waterloo<\/strong>. Els de Puigdemont<\/strong> no nom\u00e9s bufetegen en p\u00fablic al seu soci de govern, sin\u00f3 que soscaven la legitimitat de les institucions catalanes amb la seva pretensi\u00f3 de sotmetre la Generalitat a la tutela d’un fantasmag\u00f2ric Consell per la Rep\u00fablica<\/strong>. Aragon\u00e8s<\/strong> es resisteix a aquesta pretensi\u00f3, a l’igual que a l’exig\u00e8ncia d’una “estrat\u00e8gia conjunta de l’independentisme<\/em>” al Congr\u00e9s dels Diputats, cosa que posaria ERC<\/strong> en mans de Puigdemont<\/strong>. Per\u00f2 la por a ser titllats de botiflers pesa d’una manera determinant en les decisions que acaba prenent el partit per excel\u00b7l\u00e8ncia dels menestrals. Encara que mai se sap fins on pot arribar el “joc de la gallina<\/em>“, \u00e9s molt possible que ERC<\/strong> i JxCat<\/strong> arribin finalment a un acord i Aragon\u00e8s<\/strong> sigui investit. Per\u00f2 a hores d’ara ja est\u00e0 clar que ho ser\u00e0 com un president disminu\u00eft en la seva autoritat, al front d’unes institucions degradades i sotmeses a la vigil\u00e0ncia del soviet carlista – per emprar l’expressi\u00f3 encunyada per l’amic Joan Coscubiela<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 si, certament, es tracta d’una disputa pel poder, la forma en qu\u00e8 es lliura \u00e9s molt significativa. En un inspirat article Antoni<\/strong> Puigverd<\/strong> evocava fa uns dies el “foc sagrat<\/em>” de la naci\u00f3 que el vell pujolisme, mutat en independentisme radical, creu posseir. En aquesta convicci\u00f3 rau la pulsi\u00f3 populista de biaix autoritari que ha travessat tot el Proc\u00e9s. La representaci\u00f3 democr\u00e0tica del conjunt de la societat catalana, plural i diversa, incomoda els sacerdots de la puresa nacional. Quan l’independentisme va imaginar una Rep\u00fablica, a la tardor de 2017<\/strong>, va estipular que els contorns de la seva futura assemblea constituent havien de quedar pr\u00e8viament acotats per un “proc\u00e9s participatiu<\/em>” d’entitats de la societat civil. Sens dubte les mateixes que formen part del Consell per la Rep\u00fablica<\/strong>, \u00d2mnium<\/strong> i l’ANC<\/strong>. En altres paraules: la batalla pel control de les institucions democr\u00e0tiques es dirimeix erosionant el seu car\u00e0cter representatiu i a partir de la definici\u00f3 arbitr\u00e0ria d’un nou per\u00edmetre de la catalanitat – que, necess\u00e0riament, mostra trets \u00e8tnic-culturals excloents. Aurora<\/strong> Madaula<\/strong>, diputada de JxCat<\/strong> es declarava horroritzada davant l’abandonament de la catalanitat per part de PSC<\/strong>, despr\u00e9s d’incloure Salvador Illa<\/strong> en el seu discurs un par\u00e0graf en castell\u00e0. Tal \u00e9s la toxicitat que aquesta pugna insomne \u200b\u200btendeix a inocular en la societat catalana.<\/p>\n\n\n\n

No cal dir que, amb tot aix\u00f2, l’acord previ entre ERC<\/strong> i la CUP<\/strong> ha passat ja a millor vida. JxCat<\/strong> l’ha rebutjat displicentment d’un rev\u00e9s de la m\u00e0. Encara que cal dir que, de totes maneres, sota l’imperi de la “unitat de l’independentisme<\/em>“, les mesures socials previstes en aquest acord estaven destinades, com anteriors i oblidats “plans de rescat social<\/em>“, a convertir-se en paper mullat un cop assolida la investidura. I, sota el mateix imperatiu nacionalista, si el pols entre JxCat<\/strong> i ERC<\/strong> acaba per donar a llum un pacte de govern, no ser\u00e0 la CUP<\/strong> qui el faci caure.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, mentre uns aixequen la torxa del foc sagrat – que als seus ulls els legitima per acabdillar la naci\u00f3 encara que perdin les eleccions -, altres exhibeixen la seva pusil\u00b7lanimitat cong\u00e8nita. ERC<\/strong> ha contribu\u00eft a alimentar aquest foc al llarg d’aquests anys. I, quan arriba l’anhelat sorpasso<\/em>, les flames la devoren. ERC<\/strong> voldria desfer-se del nus escorredor; per\u00f2 aix\u00f2 exigiria una determinaci\u00f3, una gosadia pol\u00edtica que no caracteritza precisament als seus dirigents. Per aquest motiu les admonicions dels comuns a Pere Aragon\u00e8s<\/strong> resulten vanes. I encara m\u00e9s quan assumeixen bona part del marc mental independentista. Quin sentit t\u00e9 invocar una “Generalitat republicana<\/em>” si no \u00e9s el de conrear l’ambig\u00fcitat sobre el rumb a seguir, quan ERC<\/strong> segueix parlant d’amnistia, de refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 i contemporitza amb la idea aventurera d’un “nou embat democr\u00e0tic contra l’Estat <\/em>“? A qu\u00e8 rima insistir amb la idea d’un govern d’esquerres format per ERC<\/strong> i Comuns<\/strong> \u2026 al que hauria de donar suport passivament des de fora el PSC<\/strong>, el partit que ha guanyat les eleccions? No vol dir aix\u00f2 potser que el lideratge de pa\u00eds correspon per dret natural a un partit nacionalista – encara que no sigui el m\u00e9s votat, ni el m\u00e9s resolt a sortir del bucle -, mentre que l’esquerra social i federalista nom\u00e9s podria aspirar a un paper subaltern? \u00c9s que la socialdemocr\u00e0cia no t\u00e9 un pedigr\u00ed prou acreditat?<\/p>\n\n\n\n

Vist el panorama, pocs discuteixen que, si es repeteix, un govern d’ERC<\/strong> i JxCat<\/strong> – amb la CUP<\/strong> oficiant d’entremaliat escol\u00e0 d’aquesta nova missa procesista – tindr\u00e0 els dies comptats per endavant i ser\u00e0 incapa\u00e7 de treure a pa\u00eds del marasme. Sembla evident tamb\u00e9 que una alternativa d’esquerres ha de tenir aquestes classes mitjanes que avui es reconeixen \u00e0mpliament a ERC<\/strong>. Per\u00f2 la materialitzaci\u00f3 de semblant alternativa exigeix \u200b\u200bque les esquerres abandonin tota ambival\u00e8ncia i apostin decididament per refor\u00e7ar la proposta federal, adre\u00e7ada al conjunt de la naci\u00f3 catalana: tancar les ferides del per\u00edode anterior – els indults haurien de contribuir poderosament a aix\u00f2 -, desenvolupar l’autogovern i la cooperaci\u00f3, ocupar-se de l’inajornable govern de les coses \u2026 \u00bfSeran necessaris encara m\u00e9s fracassos i disgustos perqu\u00e8 s’obri pas per fi aquesta opci\u00f3 progressista?<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong>, 1 d’abril de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La investidura fallida de Pere Aragon\u00e8s resumeix el moment pol\u00edtic que viu Catalunya: bloqueig i degradaci\u00f3 de les institucions representatives, pugna inacabable per l’hegemonia independentista, fatiga ciutadana, decad\u00e8ncia general de pa\u00eds. Els debats parlamentaris del 26 i el 30 de mar\u00e7 han tingut alguna cosa d’obsc\u00e8 davant la situaci\u00f3 que viu una societat sacsejada per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22049,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22041","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22041","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22041"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22041\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22048,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22041\/revisions\/22048"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22049"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22041"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22041"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22041"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}