{"id":21860,"date":"2021-03-19T10:00:57","date_gmt":"2021-03-19T09:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21860"},"modified":"2021-03-19T10:02:47","modified_gmt":"2021-03-19T09:02:47","slug":"ignacio-urquizu-algunes-llicons-politiques-de-la-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignacio-urquizu-algunes-llicons-politiques-de-la-pandemia\/","title":{"rendered":"Ignacio Urquizu: Algunes lli\u00e7ons pol\u00edtiques de la pand\u00e8mia"},"content":{"rendered":"\n

Una de les primeres visites que vaig rebre a Alcany\u00eds a l’inici de la pand\u00e8mia va ser la de Gervasio S\u00e1nchez<\/strong>, conegut periodista i corresponsal a moltes guerres i cat\u00e0strofes humanit\u00e0ries. Fa unes setmanes record\u00e0vem la nostra trobada del 21 de mar\u00e7 de l’any passat, una setmana despr\u00e9s de declarar-se l’estat d’alarma, i f\u00e8iem rep\u00e0s del que ha passat en tot aquest temps. Em deixava una reflexi\u00f3 molt rellevant. En molts dels conflictes b\u00e8l\u00b7lics que havia cobert com a periodista, la magnitud de la trag\u00e8dia humana era molt similar. La guerra d’El Salvador va durar m\u00e9s de 12<\/strong> anys entre 1979<\/strong> i 1992<\/strong> i li va costar la vida a 75.000<\/strong> persones. El 1994<\/strong>, el c\u00f2lera a Rwanda va causar la mort a gaireb\u00e9 50.000<\/strong> persones, segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut. Diversos estudis coincideixen que la guerra de B\u00f2snia en els noranta va significar gaireb\u00e9 100.000<\/strong> morts. Quan escric aquestes l\u00ednies, el nombre de morts oficials per la covid a Espanya supera els 72.000<\/strong>, encara que alguns estudis revelen que aquesta xifra podria estar a prop dels 100.000<\/strong>. Si comparem aquests n\u00fameros amb els drames humans que acabo d’enumerar, podem entendre millor l’envergadura de la cat\u00e0strofe.<\/p>\n\n\n\n

Veient totes aquestes xifres, no \u00e9s desgavellat argumentar que aquesta pand\u00e8mia ha significat un “test d’estr\u00e8s<\/em>” als nostres sistemes pol\u00edtics. La ciutadania ha vist com es restringien els seus drets, com morien persones pr\u00f2ximes i com perdien part del seu benestar econ\u00f2mic. Per aix\u00f2, la pregunta que sorgeix a continuaci\u00f3 \u00e9s: qu\u00e8 hem apr\u00e8s des del punt de vista pol\u00edtic en la gesti\u00f3 de la covid?<\/p>\n\n\n\n

La primera lli\u00e7\u00f3<\/strong> \u00e9s que una trag\u00e8dia humana no \u00e9s una vacuna contra patologies pol\u00edtiques com el populisme o l’oportunisme. De fet, en molts espais pol\u00edtics han augmentat, aprofundint en la nostra crisi pol\u00edtica. En l’\u00faltima setmana hem vist mocions de censura, aven\u00e7os electorals, aband\u00f3 d’una vicepresid\u00e8ncia per encap\u00e7alar una llista electoral \u2026 Tot aix\u00f2 nom\u00e9s s’explica des dels motius dels pol\u00edtics, per\u00f2 no de la ciutadania. Des de fa for\u00e7a temps, la pol\u00edtica espanyola s’ha tornat excessivament endog\u00e0mica. A m\u00e9s, tota aspiraci\u00f3 “regeneracionista<\/em>” que venia de la nova pol\u00edtica ha quedat sepultada. Les noves formacions han estat la font d’inestabilitat en aquests dies.<\/p>\n\n\n\n

La segona ensenyan\u00e7a<\/strong> rellevant \u00e9s que la proximitat segueix sent una de les virtuts m\u00e9s importants. A l’inici de la pand\u00e8mia, a l’abril de l’any passat, Metroscopia<\/strong> va realitzar una enquesta de valoraci\u00f3 de l’actuaci\u00f3 de les diferents administracions: el 76%<\/strong> valorava de forma positiva als ajuntaments, aquesta xifra era del 60%<\/strong> en les comunitats aut\u00f2nomes i nom\u00e9s el 41%<\/strong> valorava de forma positiva a Govern. El mes d’octubre, el CIS<\/strong> va preguntar si havia millorat o empitjorat la valoraci\u00f3 de la ciutadania respecte dels diferents nivells de l’Administraci\u00f3. Els governs locals obtenien el major percentatge de millora. Per tant, els ajuntaments s’han revelat com unes administracions molt ben valorades en la gesti\u00f3 de la crisi sanit\u00e0ria, tot i tenir unes compet\u00e8ncies molt limitades.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta bona valoraci\u00f3 \u00e9s el resultat de la proximitat amb la qual s’exerceix el govern local. Durant aquest any de pand\u00e8mia, els ajuntaments hem fet all\u00f2 per al que \u00e9rem competents, per\u00f2 tamb\u00e9 hem assumit moltes funcions que no eren nostres. Quan un est\u00e0 al capdavant de la primera “trinxera<\/em>” de la pol\u00edtica \u00e9s molt dif\u00edcil no fer-se c\u00e0rrec de l’estat d’\u00e0nim de la gent. Per aix\u00f2 resulta molt necessari revisar el model de finan\u00e7ament de les hisendes locals. La suspensi\u00f3 de la regla de despesa per a 2020<\/strong> i 2021<\/strong> \u00e9s un bal\u00f3 d’oxigen, per\u00f2 el 2022<\/strong> molts dels nostres problemes seguiran aqu\u00ed. Ara que hi som a temps, hem de tenir un model d’hisendes locals m\u00e9s propi d’unes administracions que estan molt ben valorades per la ciutadania i que durant la pand\u00e8mia han estat fonamentals.<\/p>\n\n\n\n

La tercera lli\u00e7\u00f3<\/strong> que extraiem \u00e9s que el paper de l’oposici\u00f3 \u00e9s molt important en una democr\u00e0cia, especialment en moments de crisi. \u00c9s cert que l’oposici\u00f3, per definici\u00f3, s’oposa al Govern controlant i oferint una alternativa. Per\u00f2 quan la societat es troba de forma majorit\u00e0ria en un estat d’ansietat, angoixa i frustraci\u00f3, els missatges de l’oposici\u00f3 passen a representar un paper rellevant en l’estat d’\u00e0nim. A hores d’ara, si podem posar una etiqueta a la ciutadania, \u00e9s la de pessimisme extrem. Per aix\u00f2 necessitem un Govern que resolgui els problemes, per\u00f2 una oposici\u00f3 que sigui part de la soluci\u00f3. Buscar culpables a hores d’ara no aporta molt a la ciutadania, especialment si es t\u00e9 vocaci\u00f3 de govern. Aquest any hem vist una oposici\u00f3 en l’\u00e0mbit nacional ansiosa de cercar r\u00e8dit pol\u00edtic. Malauradament, aquest comportament s’ha traslladat ja a algunes comunitats aut\u00f2nomes i ajuntaments, anticipant-se, per exemple, les eleccions a Madrid de forma inexplicable m\u00e9s enll\u00e0 del r\u00e8dit electoral. La inestabilitat s’est\u00e0 obrint pas a molta velocitat, cosa que anticipa tedi i desconfian\u00e7a de la ciutadania cap al funcionament de la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

La quarta ensenyan\u00e7a<\/strong> \u00e9s que necessitem una gesti\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7. \u00c9s cert que des de fa temps el funcionament de l’Administraci\u00f3 es regeix per principis garantistes com la transpar\u00e8ncia i la igualtat d’oportunitats. Per\u00f2, al mateix temps, tot l’embolic legislatiu permet que les decisions s’eternitzin sense actuar amb la celeritat necess\u00e0ria. El ciutad\u00e0 etroba davant seu una gran burocr\u00e0cia que no acaba de solucionar els seus problemes. \u00c9s per aix\u00f2 que a les Corts d’Arag\u00f3, per exemple, hem aprovat recentment, dins de les nostres compet\u00e8ncies, la Llei sobre Simplificaci\u00f3 Administrativa. La crisi de la covid ha posat en relleu que necessitem una administraci\u00f3 m\u00e9s \u00e0gil tant per contractar personal com per tirar endavant els contractes p\u00fablics. Els que hem hagut de gestionar aquest any de pand\u00e8mia hem sentit impot\u00e8ncia en molts moments davant les dificultats que ens plantejava la legislaci\u00f3 i els procediments.<\/p>\n\n\n\n

La cinquena lli\u00e7\u00f3<\/strong> \u00e9s que la coordinaci\u00f3 entre administracions \u00e9s fonamental. \u00c9s cert que el balan\u00e7 final \u00e9s raonablement positiu, les administracions locals hem treballat colze a colze amb les diputacions provincials i els governs auton\u00f2mics. En canvi, la cooperaci\u00f3 intergovernamental entre comunitats aut\u00f2nomes amb el Govern ha deixat molt a desitjar en algunes ocasions, donant una imatge trista de la pol\u00edtica. El problema \u00e9s que alguns governs auton\u00f2mics han preferit desgastar el Govern, m\u00e9s que prendre decisions racionals i raonables. Si alguns ja \u00e9rem conscients que el nostre Estat de les autonomies necessita una reforma, la crisi de la covid ha posat aquesta necessitat m\u00e9s de manifest. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha fet de cada decisi\u00f3 sanit\u00e0ria un desafiament al Govern, fins al punt d’avan\u00e7ar els comicis auton\u00f2mics. El T\u00edtol VIII de la Constituci\u00f3 ha de ser reformat.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, la cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria que est\u00e0 significant aquesta pand\u00e8mia ha estat un important test al funcionament del nostre sistema pol\u00edtic. Hem de prendre’ns seriosament les lli\u00e7ons que puguem extreure, ja que aix\u00f2 ens far\u00e0 millorar com a societat. Aquesta crisi sanit\u00e0ria, si t\u00e9 una mica de positiu, \u00e9s que ens ha posat davant d’un mirall mostrant-nos molts dels nostres problemes. De fet, moltes d’aquestes dificultats ja hi eren abans de la pand\u00e8mia, encara que la crisi sanit\u00e0ria les ha aguditzat. Trigarem m\u00e9s o menys temps, per\u00f2 sortirem de la pand\u00e8mia. Per\u00f2 quan la superem, a la nostra pol\u00edtica no pot succeir-li com al protagonista del microrelat d’Augusto<\/strong> Monterroso<\/strong>: quan va despertar, el dinosaure encara hi era.<\/p>\n\n\n\n

Ignacio Urquizu<\/strong> \u00e9s professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid (en exced\u00e8ncia), diputat a les Corts d’Arag\u00f3 pel PSOE i alcalde d’Alcany\u00eds (Terol).<\/p>\n\n\n\n

El Pa\u00eds<\/a><\/strong>, 18 de mar\u00e7 de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les primeres visites que vaig rebre a Alcany\u00eds a l’inici de la pand\u00e8mia va ser la de Gervasio S\u00e1nchez, conegut periodista i corresponsal a moltes guerres i cat\u00e0strofes humanit\u00e0ries. Fa unes setmanes record\u00e0vem la nostra trobada del 21 de mar\u00e7 de l’any passat, una setmana despr\u00e9s de declarar-se l’estat d’alarma, i f\u00e8iem rep\u00e0s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21872,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,1],"tags":[280,279,235],"class_list":["post-21860","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica","category-general","tag-ajuntaments","tag-ignacio-urquizu","tag-pandemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21860","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21860"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21860\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21871,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21860\/revisions\/21871"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21872"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21860"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}