{"id":21826,"date":"2021-03-18T10:57:54","date_gmt":"2021-03-18T09:57:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21826"},"modified":"2021-03-18T11:00:33","modified_gmt":"2021-03-18T10:00:33","slug":"lluis-rabell-trump-en-el-pont-aeri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-trump-en-el-pont-aeri\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: Trump en el pont aeri"},"content":{"rendered":"\n

Si alg\u00fa va pensar que la derrota electoral de Trump<\/strong> marcaria l’inici d’un declivi del populisme al m\u00f3n, pot anar abandonant aquesta il\u00b7lusi\u00f3. Les causes objectives que expliquen l’eclosi\u00f3 d’aquest fenomen a nivell mundial segueixen molt presents en la crisi de la globalitzaci\u00f3 neoliberal. Una crisi que els impactes econ\u00f2mics i geopol\u00edtics de la pand\u00e8mia no deixaran d’agreujar. Les democr\u00e0cies liberals i els sistemes de representaci\u00f3 pol\u00edtica es degraden a ulls vista, incapa\u00e7os de contenir la desafecci\u00f3 ciutadana i la inquietud de les classes mitjanes. Est\u00e0 a l’ordre del dia la invocaci\u00f3 al poble, la voluntat del qual tindria legitimitat per desbordar els marcs jur\u00eddics establerts de la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica \u2026 i el mandat \u00e9s encarnat i interpretat per un l\u00edder incontestable. Nom\u00e9s cal observar els esdeveniments de les \u00faltimes setmanes a Espanya per constatar fins a quin punt aquestes din\u00e0miques es manifesten amb for\u00e7a en la nostra pol\u00edtica nacional. Es podria dir que el populisme t\u00e9 copat el pont aeri entre Madrid i Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Populisme cast\u00eds al comp\u00e0s d’un xotis a la Puerta de Sol, inflamaci\u00f3 nacionalista amb trabuc i barretina al Parc de la Ciutadella. Laura<\/strong> Borr\u00e0s<\/strong>, recentment elegida presidenta de Parlament de Catalunya amb la tremolosa aquiesc\u00e8ncia d’ERC<\/strong> i l’abstenci\u00f3 franciscana de la CUP<\/strong>, s’estrena en el c\u00e0rrec declarant que cap tribunal podr\u00e0 coartar la sobirania sense restriccions del poble, ni cap llei constrenyir\u00e1 els seus anhels. El poble contra la democr\u00e0cia. I, passant de les muses al teatre, Borr\u00e0s<\/strong> pret\u00e9n modificar d’entrada el reglament de la cambra per evitar ser apartada del seu c\u00e0rrec, com estableix l’actual normativa, en cas d’iniciar-se judici oral contra ella – una cosa que succeir\u00e0 tard o d’hora com a resultat de la causa oberta al Suprem per la seva gesti\u00f3 al capdavant de la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes, on suposadament hauria procedit a l’adjudicaci\u00f3 irregular de contractes. No seria estrany que les tribulacions judicials originades per un vulgar assumpte de corrupci\u00f3 es convertissin en tot un greuge nacional. Sentimentalisme en vena, apel\u00b7laci\u00f3 constant a regirar-se contra un enemic exterior – Espanya – causa de tots els mals, menyspreu per les normes democr\u00e0tiques, voluntat de confrontaci\u00f3 institucional … I invocaci\u00f3 d’una naci\u00f3 irreal que nom\u00e9s existeix en el somni supremacista de les classes benestants. No en va Laura Borr\u00e0s<\/strong> va ser en el seu dia promotora del Manifest Koin\u00e9<\/strong>, que titllava a l’emigraci\u00f3 castellanoparlant de “colons ling\u00fc\u00edstics del franquisme<\/em>“. I no en va el seu partit, JxCat<\/strong>, arrasa electoralment als barris, urbanitzacions i localitats on es concentren les rendes m\u00e9s altes i que tendeixen a segregar-se de la resta de pa\u00eds, dibuixant una mena de “territori amish<\/em>” de la dreta nacionalista, com deia en un recent comentari el professor Francesc Trillas<\/strong>. El populisme segueix tenallant la vida pol\u00edtica catalana.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 els guionistes del “Proc\u00e9s<\/em>” s’han vist aquests dies emulats pels seus hom\u00f2legs de la capital de el regne. La reacci\u00f3 de la presidenta D\u00edaz Ayuso<\/strong>, convocant eleccions anticipades despr\u00e9s de l’anunci de la – finalment frustrada – moci\u00f3 de censura a M\u00farcia, cont\u00e9 tots els ingredients de la recepta trumpista: arrog\u00e0ncia desmesurada, desqualificaci\u00f3 de qualsevol adversari pol\u00edtic, tensi\u00f3 dels procediments reglats … i, per damunt de tot, establiment del marc mental on es lliurar\u00e0 la contesa electoral: no hi haur\u00e0 lloc per balan\u00e7os cr\u00edtics sobre la gesti\u00f3 de govern de la comunitat. Es tractar\u00e0, proclama Ayuso<\/strong>, d’un xoc entre “socialisme<\/em>” – esdevingut “comunisme” despr\u00e9s de la irrupci\u00f3 de Pablo Iglesias<\/strong> – i “llibertat<\/em>“. Madrid resplendent davant Caracas empobrida i en flames. Madrid, on es respira una llibertat que no es gaudeix a la resta d’Espanya. Trump<\/strong> va tenir com a assessor a Steve Bannon<\/strong>. D\u00edaz<\/strong> Ayuso<\/strong> t\u00e9 a Miguel \u00c1ngel Rodr\u00edguez<\/strong>. Tot est\u00e0 fredament, per no dir c\u00ednicament, pensat. L’exabrupte i la provocaci\u00f3 esdevenen constants, polaritzen el debat, el crispen, delimiten el terreny de joc, expulsant d’ell qualsevol indici de racionalitat i obrint les portes a l’emotivitat m\u00e9s prim\u00e0ria: “Quan et tracten de feixista saps que ets en el bon costat de la hist\u00f2ria<\/em>“. Vox<\/strong> haur\u00e0 d’esfor\u00e7ar-se molt per intentar superar-ho. Hi ha en la comunitat de Madrid un ampli substrat de classes benestants i mitjanes conservadores – i fins i tot de sectors populars sensibles a un discurs regionalista -, beneficiari de la for\u00e7a centr\u00edpeta de la capitalitat i fortament sedimentat despr\u00e9s de llargs anys de govern de PP<\/strong>. A ell apel\u00b7la Ayuso<\/strong> amb el seu exaltat patriotisme provincial. Com un ress\u00f2 a l’irredemptisme catal\u00e0 – i no menys disgregador que aquest -, heus aqu\u00ed el secessionisme madrileny.<\/p>\n\n\n\n

En aquest marc de m\u00faltiples tensions, la decisi\u00f3 de Pablo Iglesias<\/strong> de conc\u00f3rrer als comicis auton\u00f2mics t\u00e9 nombroses implicacions. Decisi\u00f3 auda\u00e7, sens dubte, molt pr\u00f2pia de la personalitat d’Iglesias<\/strong>, que se sent m\u00e9s a gust en una trepidant campanya electoral que en la compromesa gesti\u00f3 d’un govern de coalici\u00f3 – del qu\u00e8 probablement tenia ja ganes de sortir. I \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 de la fascinaci\u00f3 que alguns comentaristes com Enric Juliana<\/strong> puguin sentir pel fulgor i l’est\u00e8tica heroica d’aquestes jugades, aquesta entrada en escena potser plantegi m\u00e9s problemes que solucions per a l’esquerra madrilenya. Sembla indiscutible que la irrupci\u00f3 del l\u00edder de Podemos<\/strong> suposar\u00e0 un bal\u00f3 d’oxigen per a la seva formaci\u00f3 en hores baixes, garantint – segons indiquen les primeres estimacions – que superaria amb escreix el fat\u00eddic tall del 5%<\/strong> dels sufragis, necessari per obtenir representaci\u00f3. Aix\u00f2 suposaria una excel\u00b7lent not\u00edcia, no nom\u00e9s per al partit morat, sin\u00f3 per al conjunt de l’esquerra, evitant que es perdessin vots. Per\u00f2 si la pres\u00e8ncia d’Iglesias<\/strong> motivar\u00e0 sens dubte als seus seguidors, \u00e9s evident que el seu enfocament de la contesa dif\u00edcilment pot ultrapassar aquesta frontera i, encara menys, unificar i mobilitzar el conjunt de l’esquerra. Mas Madrid <\/strong>i el PSOE<\/strong> volen parlar dels seus programes, volen contraposar les seves alternatives de govern a la desastrosa i classista gesti\u00f3 de l’executiu de les dretes. Entrar a la lli\u00e7a sota la bandera del “no passaran<\/em>” i del “Madrid ser\u00e0 la tomba del feixisme<\/em>” revesteix certament connotacions \u00e8piques. Per\u00f2 els termes d’aquesta confrontaci\u00f3 han estat marcats per Ayuso<\/strong>, per a qui resulta vital evacuar el debat pol\u00edtic, la discussi\u00f3 de les pol\u00edtiques fiscals, de la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria, de les desigualtats socials en la comunitat, de la segregaci\u00f3 escolar, de les prioritats industrials , dels desequilibris en el territori … En el xoc de populismes, la dreta t\u00e9 totes les de guanyar. En aquesta contesa, l’esquerra, m\u00e9s enll\u00e0 de possibles \u00e8xits parcials i espor\u00e0dics, s’incapacita per vertebrar la poblaci\u00f3 treballadora al voltant d’un programa de mesures efectives que millorin les seves condicions de vida. \u00c9s a dir, s’incapacita per formar quadres, per teixir vincles s\u00f2lids amb la seva gent, per construir una for\u00e7a social amb la qual poder governar. La dreta, per contra, quan recorre al populisme amb els poderosos mitjans de qu\u00e8 disposa, aconsegueix emmascarar la naturalesa de classe del seu poder.<\/p>\n\n\n\n

Encara \u00e9s aviat per saber el que ens oferiran en les pr\u00f2ximes setmanes les eleccions madrilenyes i els sobresalts de la pol\u00edtica catalana. En qualsevol cas, com m\u00e9s aviat s’allunyi l’esquerra d’uns m\u00e8todes populistes que tan malament sustenten als seus prop\u00f2sits estrat\u00e8gics, millor ser\u00e0 per a la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong>, 17 de mar\u00e7 de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si alg\u00fa va pensar que la derrota electoral de Trump marcaria l’inici d’un declivi del populisme al m\u00f3n, pot anar abandonant aquesta il\u00b7lusi\u00f3. Les causes objectives que expliquen l’eclosi\u00f3 d’aquest fenomen a nivell mundial segueixen molt presents en la crisi de la globalitzaci\u00f3 neoliberal. Una crisi que els impactes econ\u00f2mics i geopol\u00edtics de la pand\u00e8mia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21851,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[87,180],"class_list":["post-21826","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general","tag-erc","tag-pablo-iglesias"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21826","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21826"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21826\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21847,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21826\/revisions\/21847"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}