Qui contempla l’escena pol\u00edtica catalana, espectador interessat per\u00f2 impotent, observa amb tot com es il\u00b7lumina un Govern lligat de mans i com la nova Generalitat, a cada pas, a cada discurs, manifesta la seva voluntat d’anar tancant totes les vies que podrien portar a una soluci\u00f3 pac\u00edfica l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s impossible que la coalici\u00f3 de JxCat<\/strong> i ERC<\/strong> resulti en un govern estable capa\u00e7 d’afrontar els seriosos problemes de pa\u00eds. ERC<\/strong> \u00e9s un partit amb una llarga hist\u00f2ria i una implantaci\u00f3 a tot Catalunya. D’un temps en\u00e7\u00e0 la seva actitud, pel que fa a la independ\u00e8ncia es refereix, s’inspira s\u00e0viament en la de la guineu de la faula, que, al no poder assolir el ra\u00efm, va sentenciar: “No les vull menjar! No estan madures!<\/em>“. Sap que si transform\u00e9s el seu anhel independentista a exig\u00e8ncia de millor autogovern, si articul\u00e9s aquesta exig\u00e8ncia en una breu llista de millores (la llista \u00e9s de tots coneguda) i la sotmet\u00e9s a una consulta pactada, tindria el suport majoritari indiscutible dels catalans, i sap que altres autonomies aplaudirien el gest. Tot aix\u00f2 podria acreditar ERC<\/strong> com un veritable partit de govern (la seva traject\u00f2ria fins avui \u00e9s del tot insuficient per a aix\u00f2) i, amb el temps, podria dur-nos a una millor governaci\u00f3 per a tot Espanya. ERC<\/strong> podria impulsar un programa d’acci\u00f3 pol\u00edtica governant en minoria amb suports externs puntuals. El moment \u00e9s ara, perqu\u00e8 ERC<\/strong> trigar\u00e0 a trobar un Govern d’Espanya tan inclinat com el de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> a prestar o\u00efdes a les seves demandes, sigui per convicci\u00f3, sigui per necessitat.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 ho saben a ERC<\/strong>, i ho sabem tots. Aleshores, per qu\u00e8 s’avenen a tractar de governar amb l’enemic a casa? Tots sabem la resposta, encara queden es digui en veu baixa: \u00e9s per por. Por al que puguin dir a JxCat. Excuses com identificar el PSC amb el 155 o dir que no \u00e9s de fiar -qui ho \u00e9s del tot, en aquest m\u00f3n?- no valen. \u00c9s el de sempre, la frase atribu\u00efda al president Companys<\/strong>, recent proclamada la Rep\u00fablica catalana l’octubre de 1934: “Ara ja no direu que no s\u00f3c catalanista!”. <\/em>L’etern complex. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 por de qu\u00e8? JxCat<\/strong>, m\u00e9s que un partit, sembla una organitzaci\u00f3 activista, dirigida per una figura espectral. Pret\u00e9n servir a una idea que no ha triomfat a Catalunya, ha estat derrotada pel Govern d’Espanya, i rebutjada per Europa. Un lustre de protestes, sense \u00e8xit. Un gui\u00f3 magistral, una escenografia perfecta, un attrezzo<\/em> impecable, per\u00f2 quin pobre argumentari! El seu gran instrument de propaganda ha estat la desafortunada actuaci\u00f3 de les forces de l’ordre. L’\u00fanic ep\u00edgraf del seu programa \u00e9s la confrontaci\u00f3 amb l’Estat espanyol, amb l’esperan\u00e7a que una malaptesa d’aquest que pugui ser presentada com a venjan\u00e7a els presti un al\u00e8 de vida. Els seus dirigents saben, o haurien de saber, que una Catalunya independent, encara que fos possible, no milloraria la vida quotidiana dels catalans -excepci\u00f3 feta de la d’uns pocs- i no donaria m\u00e9s autonomia a Catalunya de la que tindria a Espanya si es materialitzessin les exig\u00e8ncies de l’autogovern. Nom\u00e9s l’instint de conservaci\u00f3 i l’orgull els mantenen en els seus tretze.<\/p>\n\n\n\n Es t\u00e9 la impressi\u00f3 que, mentre al Parlament tractar\u00e0 de provocar per part de les institucions de l’Estat el que la pr\u00f2pia presid\u00e8ncia, d’antuvi, ja ha qualificat d’inger\u00e8ncies que no pensa tolerar, el Govern consumir\u00e0 gran part de les seves energies a mantenir dins de l\u00edmits suportables les diverg\u00e8ncies entre dos fulls de ruta antag\u00f2nics. El resultat d’aquests esfor\u00e7os ser\u00e0, en el millor dels casos, la inefic\u00e0cia; el m\u00e9s probable, la par\u00e0lisi que ja es va apoderar de la gesti\u00f3 governamental durant aquesta \u00faltima legislatura. I aix\u00f2 passa en un moment en qu\u00e8 no hi ha ni un minut a perdre, ni un \u00e0tom d’energia a desaprofitar, per abordar problemes enormes i ben definits: la prolongaci\u00f3 de la pand\u00e8mia, la reconstrucci\u00f3 de l’economia, la cohesi\u00f3 social, la correcta utilitzaci\u00f3 dels fons europeus.<\/p>\n\n\n\n L’encaix de Catalunya a la resta d’Espanya \u00e9s, en aquest moment, un conflicte pol\u00edtic, que, com diuen tots, s’ha de resoldre per mitjans pol\u00edtics, amb el benent\u00e8s que els actors s’han de moure dins d’el marc definit per la Constituci\u00f3 per no convertir un problema pol\u00edtic en un de judicial. Per\u00f2 en la pol\u00edtica catalana el problema no \u00e9s pol\u00edtic sin\u00f3 moral. Despr\u00e9s de tant parlar de l\u00ednies roges, resulta que els protagonistes d’aquesta nova Generalitat segueixen creuant les que separen l’amor propi de l’orgull, la prud\u00e8ncia de la covardia. Tots, alguna vegada, hem creuat aquestes l\u00ednies tan primes; per\u00f2 els que ho tenen per costum no s\u00f3n aptes per a les tasques de govern.<\/p>\n\n\n\n Sabem que tots els nostres pol\u00edtics estan treballant sense parar, perqu\u00e8 ens ho repeteixen sovint; per\u00f2, els fruits de la seva tasca s\u00f3n ara per ara invisibles. Aix\u00ed ho expressa en un v\u00eddeo una senyora que exclama: “Ja est\u00e0 b\u00e9! Voleu posar-vos a treballar?<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n