{"id":21793,"date":"2021-03-15T08:21:52","date_gmt":"2021-03-15T07:21:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21793"},"modified":"2021-03-15T08:24:12","modified_gmt":"2021-03-15T07:24:12","slug":"joan-romero-la-realitat-espanyola-reclama-posicions-madures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-romero-la-realitat-espanyola-reclama-posicions-madures\/","title":{"rendered":"Joan Romero: La realitat espanyola reclama posicions madures"},"content":{"rendered":"\n

Una Commonwealth mediterr\u00e0nia, un Benelux per a Espanya\u2026 s\u00f3n termes que darrerament s\u2019han tornat a suggerir com a via per superar i sortir del nostre emb\u00fas pol\u00edtic i de bloqueig que corre el risc de fer-se cr\u00f2nic. Critiquen el model radial, l\u2019efecte capitalitat i el madrile\u00f1ismo<\/em> pol\u00edtic i plantegen un model en xarxa i inspirat en la tradici\u00f3 federal basat en l\u2019equilibri entre autogovern i govern compartit. Si el que es vol dir amb aix\u00f2 \u00e9s que ha d\u2019obrir-se cam\u00ed una idea diferent de les Espanyes de segle XXI<\/strong> i que haur\u00edem de ser capa\u00e7os de teixir acords i noves aliances al voltant d\u2019una agenda centrada en la defensa dels interessos comuns concrets i reptes col\u00b7lectius compartits, en una forma diferent d\u2019entendre i exercir el poder territorial, des del respecte mutu de tots els actors concernits, garantint el principi d\u2019equitat, amb vocaci\u00f3 d\u2019anar molt m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019eix mediterrani, estic d\u2019acord.<\/p>\n\n\n\n

No crec que sigui q\u00fcesti\u00f3 de noms, sin\u00f3 de voluntat pol\u00edtica per voler explorar noves vies per teixir aquests acords. Em temo que la via per la qual s\u2019ha de transitar \u00e9s molt estreta, est\u00e0 plena d\u2019obstacles i en alguns casos ni tan sols est\u00e0 tra\u00e7ada encara. Per\u00f2 valdria la pena intentar-ho. Els temps excepcionals que vivim ho exigeixen amb urg\u00e8ncia com mai abans en d\u00e8cades. Albert O. Hirschman<\/strong>, en la seva obra monumental Ret\u00f2riques de la intransig\u00e8ncia<\/em>, reclamava ja el 1991<\/strong> la necessitat d’\u201duna posici\u00f3 madura<\/em>\u201d com a tercera via. Tres d\u00e8cades despr\u00e9s tamb\u00e9 estic d\u2019acord amb aquella crida a les bondats de la moderaci\u00f3. Del potencial de les zones temperades enfront dels pols. De fet, crec que ser moderat \u00e9s l\u2019\u00fanica manera de ser radical. L\u2019\u00fanica forma d\u2019aconseguir avan\u00e7os i millores irreversibles, d\u2019entendre la democr\u00e0cia en societats complexes, fracturades, replegades i amb identitats compartides, de donar ple sentit a la governan\u00e7a i d\u2019entendre la governabilitat a les nostres democr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 obliga a atrevir-se a sortir de les respectives zones de confort cultural i pol\u00edtic, pensar en la nostra realitat econ\u00f2mica i social, abandonar l\u2019est\u00e8ril estrat\u00e8gia pol\u00edtica de la polaritzaci\u00f3, comprendre la diversitat profunda de les nostres societats, recuperar el principi de lleialtat i recon\u00e8ixer la distribuci\u00f3 real de poder en societats creixentment heter\u00e0rquiques, en paraules d\u2019Innerarity<\/strong>. S\u00f3n, al meu parer, condicions necess\u00e0ries. Dependr\u00e0, b\u00e0sicament, de la voluntat, de la visi\u00f3 estrat\u00e8gica i de la capacitat de lideratge dels actuals actors pol\u00edtics. Perqu\u00e8 ser\u00e0 la praxi pol\u00edtica, l\u2019acord i el pacte permanent, el que far\u00e0 possible obrir un nou temps en aquesta Espanya que est\u00e0 deixant de ser el millor exemple d\u2019all\u00f2 que significa el projecte europeu, per convertir-se en un dels seus majors problemes. S\u00e9 que aquest no \u00e9s el nostre com\u00e8s, per\u00f2 des d\u2019\u00e0mbits acad\u00e8mics i des de la mateixa societat civil organitzada tamb\u00e9 es pot acompanyar els actors pol\u00edtics i contribuir a la discussi\u00f3. Ens hi va molt en aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Necessitem \u201cposicions madures<\/em>\u201d al mig de tanta polaritzaci\u00f3. Reconstruir ponts, encara que siguin fr\u00e0gils passarel\u00b7les, ser\u00e0 millor que mantenir trinxeres i estacades. La guerra de posicions de la Primera Guerra Mundial, va ser devastadora i la vida a les trinxeres, el desgast f\u00edsic i emocional, va ser terrible per a tothom. Nosaltres, valgui la met\u00e0fora, correm el risc de mantenir una guerra de desgast i seguir en les trinxeres quatre anys m\u00e9s. Ser\u00e0 un temps perdut -ja seria una d\u00e8cada perduda- que no recuperarem. Ni Espanya en el seu conjunt ni cadascuna de les nacionalitats i regions per separat. Perqu\u00e8 en aquest m\u00f3n globalitzat, en aquest segle del Pac\u00edfic, ning\u00fa ens esperar\u00e0. I moltes de les nostres regions econ\u00f2miques perden posicions alhora que veuen redu\u00eft el seu marge de maniobra. Posicions madures per ocupar-se de milions de persones, atrapades en una mena de m\u00f3n \u201ccomprimit en el present<\/em>\u201d, sense utopies, sense \u201choritz\u00f3 d\u2019espera<\/em>\u201d en paraules d\u2019Enzo Traverso<\/strong>. I en aquesta temporalitat el futur genera pors. La precarietat, la inseguretat, la incertesa, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019horitz\u00f3, la sensaci\u00f3 d\u2019humiliaci\u00f3, pot erosionar, encara m\u00e9s, la comunitat pol\u00edtica, consolidar blocs al voltant de la identitat, augmentar la desafecci\u00f3 pol\u00edtica o impulsar-los a abra\u00e7ar opcions que no portarien res bo per a les nostres societats.<\/p>\n\n\n\n

Millor una entesa prec\u00e0ria que un desacord est\u00e8ril o un conflicte congelat. I per a aix\u00f2 cal partir del reconeixement de la nostra realitat. La nostra hist\u00f2ria, les nostres hist\u00f2ries, s\u00f3n les que s\u00f3n. No les que alguns haurien volgut que fossin i mai ho van ser ni la que alguns voldrien que fossin i mai seran. S\u00f3n les hist\u00f2ries, em deia Pasqual Maragall <\/strong>en les nostres converses cap all\u00e0 el 1998, de pobles que se senten diferents i que potser podrien caminar junts. D\u2019aqu\u00ed que em fes l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019impulsar una Hist\u00f2ria de les Espanyes<\/em>, que vaig poder complir amb el meu col\u00b7lega Antoni Furi\u00f3<\/strong>, per\u00f2 que ja no va ser a temps de poder llegir, amb l\u2019objecte de proporcionar arguments per disposar d\u2019una visi\u00f3 de les Espanyes m\u00e9s d\u2019acord amb la nostra complexa i diversa realitat. La que intenten defensar, sense \u00e8xit, algunes elits no respon a la realitat profunda de les Espanyes, ni de 1978<\/strong> ni de 2021<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Deia Ernest Lluch<\/strong> a Les Espanyes ven\u00e7udes del segle XVIII<\/em> que els pactes que van donar lloc a la Constituci\u00f3 de 1978<\/strong> era el m\u00e9s semblant a la realitat de les Espanyes des dels temps de monarquia composta. Ben mirat, l\u2019actual composici\u00f3 del parlament espanyol \u00e9s el m\u00e9s semblant a la realitat de les Espanyes actuals. Juan Linz<\/strong>, el 1973<\/strong>, reclamava una claredat conceptual per entendre una realitat evident: que per a la majoria dels espanyols Espanya \u00e9s un Estat-naci\u00f3, per\u00f2 que \u201cper a importants minories Espanya \u00e9s el seu Estat per\u00f2 no la seva naci\u00f3, i per tant no \u00e9s el seu Estat-naci\u00f3. Potser aquestes minories que s\u2019identifiquen amb una naci\u00f3 catalana o, especialment basca, siguin petites, per\u00f2 demostren el frac\u00e0s d\u2019Espanya i les seves elits a l\u2019hora de construir una naci\u00f3, sigui quin sigui el grau d\u2019\u00e8xit en la construcci\u00f3 de l\u2019Estat<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 mig segle despr\u00e9s ja sabem que les nacions existeixen i resisteixen. Tamb\u00e9 a les democr\u00e0cies liberals. Que com diu el conegut proverbi, \u201cels Estats tenen el rellotge, per\u00f2 les nacions tenen el temps<\/em>\u201d; que Espanya \u00e9s un Estat en el qual coexisteixen diferents nacions i diverses regions amb identitat m\u00e9s o menys forta; que es pot parlar d\u2019\u00e8xit apreciable en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019un Estat compost, encara lluny del que entenem per federal, en el qual s\u2019ha avan\u00e7at molt en el pla de l\u2019autogovern i molt poc en el pla de govern compartit; que tots sabem on rau el mal anomenat \u201cproblema territorial\u201d<\/em> que no pot reduir-se a \u201cun problema de conviv\u00e8ncia<\/em>\u201d; que aquest \u201cproblema<\/em>\u201d ni remet ni s\u2019ha dilu\u00eft, com reconeix \u00c1lvarez<\/strong> Junco<\/strong>; que a l\u2019inici de la tercera d\u00e8cada de segle XXI, coincideixo amb N\u00fa\u00f1ez Seixas<\/strong>, es mant\u00e9 un delicat equilibri entre un nacionalisme espanyol que no \u00e9s hegem\u00f2nic i unes nacions internes que tampoc ho s\u00f3n en els seus respectius territoris de refer\u00e8ncia; que la temptaci\u00f3 recentralitzadora no \u00e9s una opci\u00f3, i finalment, que les solucions asim\u00e8triques per acomodar identitats nacionals no serien f\u00e0cilment acceptables per actors pol\u00edtics que han conformat identitats regionals fortes. Aquesta \u00e9s la nostra equaci\u00f3 hist\u00f2rica ara.<\/p>\n\n\n\n

Juan Linz<\/strong> reclamava el 1973<\/strong> una entesa, encara que fos prec\u00e0ria. El mateix que jo reclamo per a aquest temps nou. Perqu\u00e8 ser\u00e0 millor una entesa, encara que fr\u00e0gil, que el desacord i el bloqueig permanents. Ha de ser des del pacte pol\u00edtic des d\u2019on es podran trobar solucions que mai seran definitives, perqu\u00e8 el nostre sistema descansa en la negociaci\u00f3 i el pacte permanent. Un pacte pol\u00edtic que requereix molta sofisticaci\u00f3 democr\u00e0tica, que sigui capa\u00e7, d\u2019una banda, de recon\u00e8ixer la diversitat profunda i de trobar vies d\u2019acomodament, i d\u2019una altra, d\u2019acordar i projectar des de les perif\u00e8ries, un tercer espai, un nou relat m\u00e9s federal, una idea m\u00e9s afectiva de les Espanyes, en la qual no tot passi ni passi per Madrid. Tampoc sol per Madrid i Catalunya o per Madrid i el Pa\u00eds Basc. Ni una ni l\u2019altra idea d\u2019Espanya ens interessa a molts. I dubto que fos possible. De manera que Commonwealth, Benelux\u2026 qualsevol denominaci\u00f3 pot servir si hi ha voluntat i possibles opcions pactades. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de noms.<\/p>\n\n\n\n

Tots sabem de qu\u00e8 estem parlant. Deixem de fer-nos trampes al solitari. \u00c9s el temps de les posicions madures.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n de dem\u00e0<\/a><\/strong>, 14 de mar\u00e7 de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una Commonwealth mediterr\u00e0nia, un Benelux per a Espanya\u2026 s\u00f3n termes que darrerament s\u2019han tornat a suggerir com a via per superar i sortir del nostre emb\u00fas pol\u00edtic i de bloqueig que corre el risc de fer-se cr\u00f2nic. Critiquen el model radial, l\u2019efecte capitalitat i el madrile\u00f1ismo pol\u00edtic i plantegen un model en xarxa i inspirat en la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21800,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-21793","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21793","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21793"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21793\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21798,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21793\/revisions\/21798"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}