{"id":21767,"date":"2021-03-11T20:18:42","date_gmt":"2021-03-11T19:18:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21767"},"modified":"2021-03-11T20:18:43","modified_gmt":"2021-03-11T19:18:43","slug":"oriol-bartomeus-lantic-votant-pujolista-agafa-el-trabuc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-lantic-votant-pujolista-agafa-el-trabuc\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: L\u2019antic votant pujolista agafa el trabuc"},"content":{"rendered":"\n

Churchill<\/strong> \u00e9s un dels autors m\u00e9s prol\u00edfics en quant a cites, gaireb\u00e9 al nivell d\u2019Oscar Wilde<\/strong>. Qui m\u00e9s qui menys t\u00e9 a m\u00e0 una cita churchilliana per a qualsevol ocasi\u00f3. Una de les m\u00e9s famoses \u00e9s la que diu que si hom no \u00e9s liberal quan \u00e9s jove es que no t\u00e9 cor, i si no \u00e9s conservador un cop \u00e9s gran \u00e9s que no t\u00e9 cervell. L\u2019idea de fons de la frase \u00e9s aquella que pressuposa que la radicalitat en els plantejaments pol\u00edtics \u00e9s cosa de joves, mentre que a mesura que la gent madura t\u00e9 una tend\u00e8ncia (innata?) cap a posicions m\u00e9s conservadores.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta idea est\u00e0 incorporada al sentit col\u00b7lectiu, de manera que tendim a aplicar-la autom\u00e0ticament sempre que observem un episodi de revolta. S\u00f3n els joves els primers sospitosos de protagonitzar revolucions i canvis profunds de les coordenades pol\u00edtiques. Aquesta \u00e9s l\u2019idea comunament acceptada.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aqu\u00ed que des dels seus inicis, el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d independentista es creu protagonitzat principalment per les generacions m\u00e9s noves. D\u2019aqu\u00ed tamb\u00e9 l\u2019afirmaci\u00f3 que s\u2019ha fet que la independ\u00e8ncia arribar\u00e0 s\u00ed o s\u00ed perqu\u00e8 va a cavall del relleu generacional. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00faltim no \u00e9s del tot cert, ja que el moviment independentista no t\u00e9 una arrel generacional, sin\u00f3 d\u2019origen familiar i llengua. La divis\u00f2ria del pa\u00eds no s\u2019estableix entre vells i joves sin\u00f3 en la cicatriu cl\u00e0ssica entre catalans amb or\u00edgens forans i catalans amb or\u00edgens nostrats, que t\u00e9 una derivada evident en la llengua materna d\u2019uns i altres (per cert, molt m\u00e9s complexa del que ens faria pensar el maniqueisme tuitaire).<\/p>\n\n\n\n

Un dels elements m\u00e9s sorprenents (b\u00e0sicament perqu\u00e8 contradiu la noci\u00f3 general) que ha produ\u00eft el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 en el posicionament pol\u00edtic de les generacions m\u00e9s velles entre els catalans d\u2019origen nostrat. Els resultats de les eleccions del 14<\/strong> de febrer han fet cr\u00e9ixer l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic sobre el fenomen, per\u00f2 ja fa temps que les dades ens ho estaven assenyalant.<\/p>\n\n\n\n

Fa temps que es ve observant un despla\u00e7ament<\/a> gradual de l\u2019espai ideol\u00f2gic dels electors catalans cap a posicions m\u00e9s extremes en l\u2019eix esquerra-dreta i el sentiment de pertinen\u00e7a (aquest que diferencia entre els que se senten espanyols o catalans en diferents gradacions). Acompanyant el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d es percep un despla\u00e7ament del conjunt de l\u2019electorat cap a l\u2019esquerra i cap a posicions exclusives de catalanitat. Aquest despla\u00e7ament ha deixat desert el que era un dels espais de major concentraci\u00f3 d\u2019electors: el centre moderadament catalanista. Aquest havia estat l\u2019espai d\u2019assentament del vot a l\u2019antiga CiU<\/strong> al llarg dels anys vuitanta, noranta i primes dos mil.<\/p>\n\n\n\n

A partir de 2012<\/strong> (no \u00e9s casualitat) es produeix una migraci\u00f3 constant, any rere any, d\u2019electors des d\u2019aquest espai cap a l\u2019esquerra i el sentiment exclusiu catal\u00e0. Segons la s\u00e8rie de sondeigs anuals de l\u2019ICPS<\/strong>, el 2010<\/strong> gaireb\u00e9 el 20%<\/strong> dels electors catalans se situava al centre \u201ctan catal\u00e0 com espanyol<\/em>\u201d o \u201cm\u00e9s catal\u00e0 que espanyol<\/em>\u201d. Deu anys m\u00e9s tard, aquest espai nom\u00e9s concentra el 10%<\/strong> dels electors. On ha anat el 10%<\/strong> restant? A l\u2019esquerra de pertinen\u00e7a catalana.<\/p>\n\n\n\n

La desertitzaci\u00f3 del centre explicaria l\u2019esc\u00e0s \u00e8xit de les diferents propostes de reviscolar l\u2019antic espai de CiU<\/strong>, ja sigui des de l\u2019independentisme (el PDeCat<\/strong> de Mas<\/strong> i Chac\u00f3n<\/strong>, que ha quedat fora del Parlament tot i haver aconseguit 76.000<\/strong> vots) o des de posicions no expl\u00edcitament independentistes (el PNC<\/strong>, presentat com un \u00e8mul del PNV<\/strong>, i que tan sols ha recollit 4.500<\/strong> sufragis). Ni l\u2019un ni l\u2019altre han assolit els objectius, per\u00f2 no ha estat perqu\u00e8 no hagin aconseguit conv\u00e8ncer els electors als que s\u2019adre\u00e7aven. El que els ha passat \u00e9s, senzillament, que aquests electors ja no hi eren, s\u2019havien evaporat, o millor, havien marxat.<\/p>\n\n\n\n

Quan hom mira com s\u2019ha despla\u00e7at l\u2019espai d\u2019assentament de Junts<\/strong> respecte del de CiU<\/strong>, des de posicions de centrisme moderadament catal\u00e0 fins a situar-se al costat de l\u2019espai d\u2019ERC<\/strong> a l\u2019esquerra, i amb frontera amb l\u2019espai d\u2019assentament de la CUP<\/strong>, i es pregunta qu\u00e8 deu haver passat<\/a>, t\u00e9 dues possibles respostes. O b\u00e9 Junts<\/strong> ha abandonat l\u2019antic electorat de CiU<\/strong> i n\u2019ha trobat un de nou, que se situa en posicions m\u00e9s extremes, o b\u00e9 han estat capa\u00e7os de \u201cmoure<\/em>\u201d el seu electorat des del centre (i centre dreta) fins a l\u2019esquerra (i extrema esquerra).<\/p>\n\n\n\n

Les dades s\u00f3n m\u00e9s que evidents: l\u2019electorat de Junts<\/a> no \u00e9s molt diferent del vot hist\u00f2ric de CiU<\/strong>. La base del vot la segueixen conformant els electors d\u2019ascend\u00e8ncia catalana (amb pares i mares nascuts al principat) nascuts abans de 1960<\/strong>. Aix\u00ed doncs, Junts<\/strong> no hauria atret un vot nou, situat m\u00e9s a l\u2019esquerra, sin\u00f3 que hauria aconseguit despla\u00e7ar cap a posicions m\u00e9s extremes el seu vot de tota la vida.<\/p>\n\n\n\n

El grup d\u2019electors que ha variat m\u00e9s la seva posici\u00f3 en els \u00faltims deu anys s\u00f3n els nascuts a Catalunya amb pares que tamb\u00e9 hi ha nascut i que van n\u00e9ixer abans de 1940<\/strong>. En els \u00faltims deu anys aquest grup ha passat de ser el que se situava m\u00e9s a la dreta de tots (3,6<\/strong> de mitjana en una escala de 1<\/strong> a 7<\/strong>) a ser dels que se situen m\u00e9s a l\u2019esquerra. Un viatge espectacular, m\u00e9s si tenim en compte que es tracta d\u2019un grup que ja tenia m\u00e9s de setanta anys el 2010<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Auto-ubicaci\u00f3 dels electors, segons origen i generaci\u00f3<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/a>

<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong>, 11 de mar\u00e7 de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Churchill \u00e9s un dels autors m\u00e9s prol\u00edfics en quant a cites, gaireb\u00e9 al nivell d\u2019Oscar Wilde. Qui m\u00e9s qui menys t\u00e9 a m\u00e0 una cita churchilliana per a qualsevol ocasi\u00f3. Una de les m\u00e9s famoses \u00e9s la que diu que si hom no \u00e9s liberal quan \u00e9s jove es que no t\u00e9 cor, i si …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21775,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[263,1],"tags":[42,276],"class_list":["post-21767","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-analisidocuments","category-general","tag-ciu","tag-jxcat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21767"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21774,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21767\/revisions\/21774"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}