{"id":21748,"date":"2021-03-10T17:22:38","date_gmt":"2021-03-10T16:22:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21748"},"modified":"2021-03-10T17:22:40","modified_gmt":"2021-03-10T16:22:40","slug":"jordi-font-lorenzo-cabrera-o-lepopeia-de-la-catalunya-nouvinguda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-lorenzo-cabrera-o-lepopeia-de-la-catalunya-nouvinguda\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Lorenzo\/Cabrera o l\u2019epopeia de la Catalunya nouvinguda"},"content":{"rendered":"\n

De tard en tard, a les llibreries, s\u2019hi deixa caure alguna novetat de pes, algun llibre consistent, que es  fa notar entre la infinitud d\u2019exist\u00e8ncies i que corre de boca en boca i es fa ineludible… Diria que aquest \u00e9s el cas de \u201cLa vida no regalada<\/a>\u201d<\/em><\/strong> de Llu\u00eds Cabrera<\/strong>, editat per Roca Editorial<\/strong>. Tot just acaba d\u2019irrompre i ja tothom en parla. Veig que el nas llibreter, en plena Rambla Catalunya (Barcelona), ja n\u2019ha situat una pila al costat de la pila d\u2019Almudena Grandes<\/strong>… Es tracta de la novel.la autobiogr\u00e0fica de Llu\u00eds Cabrera<\/strong> o, millor dit, del seu transsumpte, Lorenzo Almendro<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

Qui m\u00e9s qui menys coneix Llu\u00eds Cabrera<\/strong> com el fundador i \u00e0nima del Taller de M\u00fasics<\/strong>, aquest portaavions que, camuflat entre els carrerons i les cases del Raval, a m\u00e9s de la seva doc\u00e8ncia innovadora de sempre, inclou tamb\u00e9 quatre especialitats d\u2019estudis superiors d\u2019Espai Europeu <\/em>-Interpretaci\u00f3 de Jazz i M\u00fasica Moderna, Interpretaci\u00f3 de Flamenc, Composici\u00f3 i Pedagogia musical-, una plataforma de programaci\u00f3 musical, un prol\u00edfic segell de producci\u00f3 discogr\u00e0fica, un eficient trampol\u00ed de promoci\u00f3 de joves valors, un Jazz Club<\/em> amb una excel\u00b7lent Jazz Orquestra<\/em>, etc, conformant tot plegat un din\u00e0mic i irrepetible cl\u00faster <\/em>de flamenc, jazz  i m\u00fasica moderna, un hub<\/em> \u00fanic d\u2019interacci\u00f3 global, generador de nous m\u00fasics i int\u00e8rprets, amb noms com Maite Martin, Miguel Poveda<\/strong> o, darrerament, Rosalia<\/strong>…<\/p>\n\n\n\n

Qui en sap una mica m\u00e9s, reconeix Llu\u00eds Cabrera<\/strong> com a impulsor, a primers dels setanta, de la prol\u00edfica Penya Flamenca Enrique Morente<\/strong>, a Verdum primer i a Sant Andreu despr\u00e9s. O com un dels al\u00e7ats contra la Planta Asf\u00e0ltica<\/em>, que acabaria amb el seu enderrocament i amb la creaci\u00f3, el 1977, de l\u2019autogestionari Ateneu Popular de NouBarris<\/strong>, a la Trinitat Nova<\/a>. O com l\u2019introductor de \u201cEl libro rojo del cole\u201d<\/em><\/strong>…. Llu\u00eds Cabrera<\/strong>, l\u2019inconforme, l\u2019 insurgent. Fins i tot el disruptiu. Tots recordem les seves intervencions xocants, pol\u00edticament incorrectes, a repel de l\u2019autoritat amfitriona. I com, tanmateix, sempre acabava mostrant un gran sentit de la realitat i situant-se al costat d\u2019iniciatives sensates i enraonades, dins dels topants del possible. I \u00e9s que Llu\u00eds Cabrera<\/strong>, nascut a Arbuniel (Ja\u00e9n), que en la ficci\u00f3 esdev\u00e9 Zimbra, i traslladat al Verdum assilvestrat dels seixanta-vuitanta, sense coturns a m\u00e0 on enfilar-se i des d\u2019on fer-se sentir, no tenia m\u00e9s remei que bocinejar, incomodar, inquietar els de dalt, just per fer-se respectar i ser escoltat. Al costat del seu ref\u00fas a arronsar-se a la cuneta, al paper subsidiari que el dest\u00ed semblava reservar-li, Cabrera <\/strong>feia gala tamb\u00e9 d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia remarcable, que li permetria idear i aixecar els seus projectes, incidir en el present i fer-se decisiu de cara al futur en tot all\u00f2 en qu\u00e8 operava. Simeon<\/strong> y Tomasa<\/strong>, els seus fantasmes amics de Zimbra, l\u2019interpel\u00b7laven, ja a Barcelona: \u201c<\/strong>Es hora de gritar, Lorenzo, que te oigan desde Verd\u00fan hasta la Barceloneta, desde Montju\u00efc hasta el Tibidabo. Que tu voz salve los cauces del Bes\u00f3s y el Lobregat. El lugar donde has de clavar tus cachabas ya est\u00e0 sobre aviso. Pronto has de alcanzarlo en la ciudad. La ciudad densa, remota, inasible. La <\/em>\u2018Gran Encisera\u2019 de la que hablaba el se\u00f1or Obradors. Gr\u00edtale al mundo hasta perder el aliento: \u2018\u00a1Barcelona un d\u00eda has de ser m\u00eda, y te sentar\u00e9 a mis pies!\u2019\u201d. <\/em>Era la voluntat f\u00e8rria de no deixar-se endur per la riuada de la fatalitat, juntament amb el prop\u00f2sit d\u2019entendre i dominar el caos, d\u2019acabar ordenant-lo i conduint-lo. Era l\u2019enginy, de vegades trapella, contra la for\u00e7a bruta de les coses i tamb\u00e9 contra el replegament en la impot\u00e8ncia; era el c\u00e0lcul intel\u00b7ligent per construir, per aixecar la pr\u00f2pia obra, per contribuir aix\u00ed a fer la ciutat i el pa\u00eds,  guanyant-s\u2019hi, de passada, un nom i un lloc. <\/p>\n\n\n\n

Aquest Llu\u00eds Cabrera<\/strong> que coneixem, per\u00f2, nom\u00e9s correspon a la punta visible de l\u2019iceberg del personatge sencer. Sota el nivell del mar, la massa amagada \u00e9s enorme, una massa de gla\u00e7 roent, que crema en tocar-la. Un itinerari vital que encarna una epopeia, la que va viure la meitat de Catalunya, aquella meitat que va venir de fora i va arrelar entre nosaltres. Lu\u00eds Cabrera<\/strong> t\u00e9 una identitat d\u2019origen precisa, rural, olivarera, amb \u201cel duende\u201d<\/em> que emergeix de l\u2019\u00e0nima i expressa les penes i els goigs de l\u2019exist\u00e8ncia, tenyida de la trag\u00e8dia omnipresent de la guerra, del classisme dels se\u00f1oritos <\/em>que, de la m\u00e0 de Franco<\/strong>, havien recuperat les seves possessions, <\/em>escortats ara pels falangistes de camisa blava i pistola al cinto. I amb el pes dels morts i dels odis rec\u00edprocs. I amb aquella \u201cpau<\/em>\u201d feta de gent afusellada, d\u2019empresonats, de perseguits, de represaliats silenciosos, sofrents… I una mirada d\u2019infant que ho pateix i que sovint es refugia en una altra dimensi\u00f3, en all\u00f2 que, en literatura, n\u2019hem dit realisme m\u00e0gic. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s amb aquests patrimoni que Lorenzo\/Cabrera<\/strong> arriba a Barcelona, no a la gran ciutat atape\u00efda i feta, sin\u00f3 a l\u2019extraradi a mig fer de Verdum, on ja vivien algunes fam\u00edlies treballadores catalanes (entre les quals, la meva, on vaig  n\u00e9ixer, cosa que m\u2019ha ofert el privilegi d\u2019una lectura \u00edntim i intransferible, en revisitar sobtadament tants fets iindrets), fam\u00edlies allotjades en casetes \u00ednfimes, amb el seu hortet, sense  serveis  de cap mena ni tan sols carrers, sense clavegueres ni aigua corrent, entre torrenteres i barrancsque canviaven de formes amb cada pluja. Un Verdum que va poblar-se de coves on s\u2019aixoplugaven els acabats d\u2019arribar i on, de seguida es dispararia la febre constructiva i especuladora… Un caos en proc\u00e9s d\u2019esdevenir alguna cosa semblant a una ciutat. Ara com ara, per\u00f2, per moments, adquiria aires de far west<\/em>, en una topografia desolada, presidida per la fantasmal i ru\u00efnosa Torre del Bar\u00f3, al cim pelat, una mica m\u00e9s amunt de \u201cla Mina\u201d<\/em>, la cova per on corria una aigua fresqu\u00edssima…  <\/p>\n\n\n\n

En aquest context, dins de l\u2019epopeia dels nouvinguts, Lorenzo\/Cabrera<\/strong> ens ofereix encara el daguerreotip de subm\u00f3ns diversos d\u2019aquells anys. La clandestinitat, amb una intricada sopa de sigles i l\u2019olla a pressi\u00f3 dels ideologismes desfermats, dif\u00edcil de comprendre des d\u2019ara. I amb el comprom\u00eds gener\u00f3s de tanta gent arriscada, de tants joves, que hi trobaven la manera de fer front amb dignitat a l\u2019adversitat dominant. L\u2019acci\u00f3 sindical, la insurg\u00e8ncia ve\u00efnal, l\u2019entrisme<\/em> a les pseudo-eleccions municipals franquistes, els \u201csalts\u201d<\/em> sobtats amb les subseg\u00fcents manifestacions llampec, els \u201csocials\u201d<\/em>, les detencions, l\u2019horror de \u201cJefatura\u201d<\/em>, la Model, el TOP… La rebel\u00b7li\u00f3 contra l\u2019obedi\u00e8ncia cega del \u201ccentralisme democr\u00e0tic\u201d<\/em>, l\u2019evoluci\u00f3 cap a la filosofia llibert\u00e0ria que impregnar\u00e0 la Penya Flamenca Enrique Morente<\/em>… No tan sols, tamb\u00e9 els circuits de la delinq\u00fc\u00e8ncia i l\u2019expansi\u00f3 de la droga a Vardum i, molt especialment, l\u2019impactant proc\u00e9s viscut al \u201cgarito del 3\u201d<\/em>, en el forat negre de la pla\u00e7a del Dubte cap avall, on el Raval s\u2019ajunta amb la Ronda Sant Antoni i on s\u2019assentaria el Taller de M\u00fasics<\/strong>… I, encara, el primer contacte amb l\u2019admirat Enrique Morente<\/strong>, la descoberta de Maite Mart\u00edn<\/strong> i de Miguel Poveda<\/strong>, la figura de Tete Montoliu<\/strong>… , cam\u00ed de la creaci\u00f3 del Taller<\/strong>. Tot plegat, un itinerari vital fet d\u2019adversitat i d\u2019incertesa, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019una voluntat indoblegable de ser. <\/p>\n\n\n\n

Amb la seva forta identitat origin\u00e0ria a la motxilla i tamb\u00e9 amb la voluntat de fer seva la identitat negada pel franquisme que havia descobert entre les fam\u00edlies aut\u00f2ctones amigues de Verdum, Lorenzo\/Cabrera<\/strong> ens dona el perfil d\u2019una gent que va ser decisiva. Qu\u00e8 hauria sigut de Catalunya sense els Lorenzo\/Cabrera<\/strong>? Podia haver-se desmanegat a mans dels traficants de sentiments i d\u2019essencialismes d\u2019un i altre signe. Els Lorenzo\/Cabrera<\/strong> i la proverbial tradici\u00f3 integradora de la societat catalana, particularment la tasca de les esquerres catalanes, pol\u00edtiques i sindicals, ho van impedir. I va prevaldre la voluntat compartida de futur, la causa comuna, la barreja cultural lligada al progr\u00e9s social, el gresol que incorpora i fusiona. Lorenzo\/Cabrera<\/strong> \u00e9s el prototipus de la gent que va conformar un dels pilars on s\u2019assenta la Catalunya contempor\u00e0nia. Amb dos moments \u00e0lgids, constituents: els anys trenta, amb la Segona Rep\u00fablica, referit a la primera immigraci\u00f3 dels anys vint; i els anys setanta, amb l\u2019ampliaci\u00f3 del combat contra el franquisme, per la democr\u00e0cia i l\u2019autogovern, referit a la segona immigraci\u00f3 dels seixanta.  <\/p>\n\n\n\n

Per als qui, els setanta i posteriors, ho vam viure en primera persona i sab\u00edem tot el que hi havia en joc, resulta incomprensible que avui hi hagi qui ho oblidi fins a posar-ho de nou en risc. Catalunya no pot ser cap meitat unilateral i intransigent. La Catalunya d\u2019avui \u00e9s el resultat d\u2019una barreja prodigiosa, que integra molta pluralitat i graus molt diversos d\u2019identificaci\u00f3 nacional, cosa que, lluny de ser una feblesa, ha actualitzat la vig\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana i l\u2019ha enfortit. Cap projecte que es vulgui patri\u00f2tic no pot partir sin\u00f3 d\u2019aquesta realitat. No fer-ho, persistir a ignorar-ho, equivaldria a llen\u00e7ar la criatura amb l\u2019aigua de la banyera i a posar en crisi la mateixa vig\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana.  <\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Cabrera<\/strong> ha estat molt expl\u00edcit en les coses de la immigraci\u00f3 a Catalunya, des de la seva autonomia rabiosa, des de la seva vocaci\u00f3 \u00e0crata. Va impulsar l’associaci\u00f3  Altres andalusos<\/strong>, <\/em>desmarcant-se dels suposats andalusos als quals deien representar algunes entitats a les que considerava mogudes tan sols pel negoci. Tamb\u00e9 ha fet front sempre a les concepcions tancades de la naci\u00f3 i a les din\u00e0miques \u201cpures<\/em>\u201d i divisives de la societat catalana. Va publicar Catalunya ser\u00e0 impura o no ser\u00e0<\/a><\/em><\/strong> (P\u00f2rtic, 2010<\/strong>), un cant a la Catalunya oberta que es renova i s\u2019enforteix fent seva la diversitat de la seva ciutadania, nadiua o nouvinguda. <\/p>\n\n\n\n

Una darrera cosa. \u201cLa vida no regalada\u201d<\/em><\/strong> <\/strong>est\u00e0 escrita amb una prosa que no es nota de tant com llisca. Una prosa excepcional, austera, concisa, d\u2019una efectivitat extraordin\u00e0ria. Hi ha molt poca prosa que, en un moment donat, no ofereixi resist\u00e8ncies, petits sotracs o impediments que interfereixen en la lectura i trenquen l\u2019encanteri de l\u2019evocaci\u00f3. O, altrament, quan l\u2019autor-a domina m\u00e9s l\u2019ofici i se\u2019n surt ben lliurat, tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent que la prosa es perdi en un o altre exc\u00e9s estil\u00edstic que es fa notar massa i que entrebanca la lectura, fixant  l\u2019atenci\u00f3 en la forma. La prosa de Llu\u00eds Cabrera<\/strong> no peca de cap d\u2019aquests defectes. Rica en expressions populars i del parlar viu dels seus pares i avis, no se la nota. \u00c9s com si no hi fos. Est\u00e0 al servei absolut d\u2019all\u00f2 que narra, de les atmosferes que crea, n\u2019\u00e9s l\u2019eina humil, discreta, sense d\u00e8ficits ni llu\u00efments… No hi caus fins que tanques el llibre i hi penses. Aleshores, te n\u2019adones: tens entre mans una prosa excepcional, una revelaci\u00f3.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De tard en tard, a les llibreries, s\u2019hi deixa caure alguna novetat de pes, algun llibre consistent, que es  fa notar entre la infinitud d\u2019exist\u00e8ncies i que corre de boca en boca i es fa ineludible… Diria que aquest \u00e9s el cas de \u201cLa vida no regalada\u201d de Llu\u00eds Cabrera, editat per Roca Editorial. Tot just acaba d\u2019irrompre i ja tothom en parla. Veig que el nas llibreter, en plena Rambla Catalunya (Barcelona), ja n\u2019ha situat una pila al costat de la pila d\u2019Almudena Grandes… Es tracta de la novel.la autobiogr\u00e0fica de Llu\u00eds Cabrera o, millor dit, del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21765,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-21748","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21748","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21748"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21748\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21766,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21748\/revisions\/21766"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21748"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21748"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21748"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}