<\/p>\n\n\n\n
El seminari se celebra durant la transici\u00f3 i es debat sobre com podria articular l’Estat auton\u00f2mic. Juliol del 79<\/strong>. La intervenci\u00f3 m\u00e9s esperada \u00e9s la d’un polit\u00f2leg de cognom alemany, mare espanyola i el prestigi \u00e9s m\u00e0xim a l’acad\u00e8mia nord-americana: Juan Jos\u00e9 Linz.<\/strong> Sost\u00e9 que Espanya s’enfronta a dos canvis revolucionaris. Un \u00e9s el pas d’un r\u00e8gim autoritari a un de democr\u00e0tic. L’altre \u00e9s el d’un Estat centralitzat, que no reconeixia “la diversitat dels seus pobles<\/em>“, a un altre descentralitzat, multiling\u00fce i multinacional.<\/p>\n\n\n\n Dels dos canvis, quin \u00e9s m\u00e9s complex? El segon, va explicar, perqu\u00e8 suposaria abandonar el model que havia estat dominant per donar forma a l’Estat espanyol des de l’arrencada de la modernitat: el de la Fran\u00e7a jacobina s’havia demostrat inv\u00e0lid perqu\u00e8 fos translaci\u00f3 d’una societat multinacional com \u00e9s l’espanyola. Se\u2019n necessitava un altre i, seguint a Lijphart<\/strong>, proposava el consociatiu: una f\u00f3rmula que permet canalitzar el conflicte gr\u00e0cies al pacte entre elits enfrontades per motius no ideol\u00f2gics sin\u00f3 identitaris. La concreci\u00f3 institucional de la f\u00f3rmula eren executius amb representaci\u00f3 proporcional de cada grup, la capacitat de veto rec\u00edproca per protegir les minories i una autonomia regional extensa.<\/p>\n\n\n\n La f\u00f3rmula funcionava millor amb determinats sistemes de partits, va explicar Linz<\/strong>. Per exemple, quan un partit tenia for\u00e7a i prestigi a l’Estat ia les comunitats diferenciades: aix\u00ed s’acomodava els conflictes en el seu si. Podria ser el paper de PSC<\/strong>, despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria, si propos\u00e9s un projecte en tensi\u00f3 amb l’hegem\u00f2nic en el seu partit a nivell estatal. Per\u00f2 el defensat per Illa<\/strong>, per ara, ni reivindica la declaraci\u00f3 de Granada! L’altre sistema de partits que facilitava l’Estat consociativo \u00e9s aquell en el qual la minoria la representa tan sols un partit: aix\u00f2 li d\u00f3na l’autoritat per pactar en nom de tota la minoria. “Pot defensar solucions sense excessiva demag\u00f2gia, arribar a acords sense veure\u2019s desautoritzat, conv\u00e8ncer els seus electors de la necessitat d’acceptar compromisos<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 si m\u00e9s d’un partit representa la minoria, la f\u00f3rmula falla perqu\u00e8 la desactiva la compet\u00e8ncia interna. “\u00c9s molt m\u00e9s dif\u00edcil quan la representaci\u00f3 de la minoria \u00e9s assumida per diferents partits en pugna, amb interessos contraposats, disposats a q\u00fcestionar la lleialtat als objectius nacionals de tot el que arribi a un comprom\u00eds<\/em>“. Aquesta ha estat la din\u00e0mica del bloc independentista. El 2014<\/strong> els polit\u00f2legs Barrio<\/strong> i Rodr\u00edguez Teruel<\/strong> ja van suggerir que la pugna entre Converg\u00e8ncia i Esquerra era el principal condicionant de la pol\u00edtica catalana. Quan va comen\u00e7ar tot? Les elits partidistes s’estarien disputant l’hegemonia del bloc nacionalista, i amb ella la Generalitat, des de les acaballes de pujolisme. L\u2019enquistament d’aquesta disputa va acabar com van preveure els dos professors: una subhasta en les demandes de sobirania que aniria escalant fins al col\u00b7lapse de 2017<\/strong> i deixant-nos un autogovern lligat de mans, zombi i sense bateries.<\/p>\n\n\n\n Amb els resultats del 14-F<\/strong>, hi ha una possibilitat de donar un gir pragm\u00e0tic? Es tracta de comprovar fins a quin punt Illa<\/strong> t\u00e9 influ\u00e8ncia real i \/ o fins on arriba el coratge d\u2019Aragon\u00e8s<\/strong>. Potser un pacte transversal encara sigui impossible. No cal compartir govern. Potser hi haur\u00e0 partits que actu\u00efn de frontissa. Potser les temptatives d’aproximaci\u00f3 aniran poc a poc. Per si avui comen\u00e7a tot, i la pol\u00edtica sempre es conjuga en present, \u00e9s un error desaprofitar el moment. Esquerra<\/strong> est\u00e0 en condicions d’ostentar la presid\u00e8ncia per refermar la seva hegemonia mentre que el PSC<\/strong> ha de reclamar els indults i llavors proposar una alternativa de governan\u00e7a multilateral per desconcentrar el poder en qu\u00e8 l’alta administraci\u00f3 s’enroca a Madrid. Es tracta d’innovar perqu\u00e8 la pol\u00edtica catalana recuperi el pols i, amb ell, l’economia i la societat.<\/p>\n\n\n\n