\u00c9s dif\u00edcil determinar quan un pa\u00eds entra en decad\u00e8ncia, ja que els humans tenim tend\u00e8ncia a prestar m\u00e9s atenci\u00f3 a les males not\u00edcies que a les bones, i sovint pensem que un pa\u00eds est\u00e0 decaient, encara que no sigui el cas.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, es va dir que els EUA estaven en decad\u00e8ncia als vuitanta, quan el Jap\u00f3 suposadament havia d\u2019assumir el lideratge mundial, amb l\u2019ascens de la Xina i amb la presid\u00e8ncia de Trump<\/strong>. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que els EUA s\u00f3n el bressol d\u2019empreses tan transformadores com Netflix, Facebook, Amazon, Instagram, Apple i Airbnb, i acapara, any rere any, els premis Nobel. Confusions en aquest \u00e0mbit s\u00f3n freq\u00fcents: fins i tot els grecs, en els seus anys m\u00e9s esplendorosos, amb P\u00e8ricles<\/strong>, S\u00f2crates<\/strong> i F\u00eddies<\/strong>, recordaven el suposat passat hom\u00e8ric amb el dubte de si eren dignes hereus dels seus avantpassats.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 els falsos decadents no ens han de confondre. Hi ha societats que paren d\u2019avan\u00e7ar i passen a donar voltes sobre si mateixes fins a defallir. Per exemple, la fam\u00edlia brit\u00e0nica d\u2019aquest articulista es va despertar un dia als anys setanta i va descobrir que ja no eren un imperi, Yoko Ono<\/strong> havia posat fi als Beatles<\/strong>, fabricaven productes horribles, menjaven pastissos de ronyons i els seus governs eren incapa\u00e7os de canviar la din\u00e0mica existent. Estaven en decad\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Avui, a Catalunya, vist el que ha passat els \u00faltims temps, \u00bfes pot dir que els catalans som una societat en decad\u00e8ncia, o simplement estem baixos de sucre?<\/p>\n\n\n\n Per desgr\u00e0cia, es pot constatar que a Catalunya avui un acte pol\u00edtic \u00e9s, massa sovint, una proclamaci\u00f3, una petici\u00f3, una den\u00fancia o una aspiraci\u00f3, per\u00f2 no una creaci\u00f3, una implementaci\u00f3 o una transformaci\u00f3. Les exig\u00e8ncies s\u00f3n verbals; els actes, t\u00e0ctics, i hi ha una desconnexi\u00f3 entre el que es vol fer, se sap fer i es pot fer.<\/p>\n\n\n\n Som una societat clarament dividida entre independentistes i no independentistes, ho vam poder constatar en el Pacte Antikomintern contra Illa i en la negativa d\u2019Illa a governar amb ells.<\/p>\n\n\n\n Administrativament es conviu amb un \u00e0nim d\u2019inevitabilitat i es creu que tot dep\u00e8n de forces gal\u00e0ctiques amb seu a Madrid. Massa l\u00edders recorren a velles f\u00f3rmules fallides, estigmatitzen la llei, generen enrenou, banalitzen la llibertat d\u2019expressi\u00f3, infantilitzen el paper de la policia i abusen dels pleonasmes. Hi ha un exc\u00e9s de condescend\u00e8ncia amb les exig\u00e8ncies m\u00e9s exagerades. Es promou, amb honrades excepcions, a qui no assumeix riscos, de manera que quin aspirant a pol\u00edtic amb un cervell al cap n\u2019assumiria un? Hi ha un grav\u00edssim problema de legitimitat institucional. Si critiquem implacablement les nostres institucions sense tenir un reempla\u00e7ament consensuat, com es pot governar? Hi ha dies que veient els carrers de Barcelona un recorda la citaci\u00f3 de Shakespeare<\/strong> de \u201cl\u2019infern est\u00e0 buit i tots els dimonis s\u00f3n aqu\u00ed<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 \u00e9s un fenomen recent: fa m\u00e9s de vint anys existien grans consensos i capacitat de millora, aix\u00ed es va crear un bon sistema sanitari, es van transformar ciutats i hi va haver un llarg per\u00edode de prosperitat. Tamb\u00e9 \u00e9s un fenomen local: la resta d\u2019Espanya i Europa no estan tan dividides, paralitzades o submergides en interminables debats d\u2019existencialisme angoixat.<\/p>\n\n\n\n Catalans, no ens falta sucre. No, per desgr\u00e0cia es pot dir que estem entrant en el rellisc\u00f3s pendent de la decad\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n No tot s\u00f3n males not\u00edcies, \u00e9s clar. A Catalunya hi ha un sector emprenedor florent, grans empreses, fundacions exemplars, professionals que brillen, alcaldes responsables, mig m\u00f3n vol visitar-nos durant les vacances, la classe mitjana aguanta i ning\u00fa est\u00e0 content amb l\u2019estat de les coses. Amb aix\u00f2, no ens hem de deprimir: les decad\u00e8ncies, a difer\u00e8ncia de les desgr\u00e0cies, no s\u00f3n mai inevitables. Rebutgem la impot\u00e8ncia, apartem els inoperants, ignorem els farsants, respectem qui fa coses, donem suport a la policia, fomentem l\u2019ordre i, en nom del que \u00e9s important, siguem seriosos.<\/p>\n\n\n\n