Nom\u00e9s els pacients tenim cara. <\/p>\n\n\n\n
La resta s\u00f3n tot ulls. Ulls viv\u00edssims, fr\u00e0gils, brillants, que bateguen. <\/p>\n\n\n\n
Ulls savis, atents, incansables.<\/p>\n\n\n\n
Ulls bell\u00edssims, negres, marrons, uns de verds! A recer de pestanyes esveltes que aletegen com papallones, retallades en el buit.<\/p>\n\n\n\n
A la vida normal, els ulls no van mai sols: es difuminen en el conjunt de la fesomia, amb la que fan un tot indestriable. <\/p>\n\n\n\n
Aqu\u00ed, a l\u2019Hospital Cl\u00ednic, a la zona zero de la C\u00f2vid, els ulls adquireixen vida pr\u00f2pia, tot sols, sense el concert de nas, boca i orelles, al capdamunt de l\u2019embolcall amorf i malgirbat, verd clar, que protegeix infermeres i infermers, metges i metgesses, fet de peces diverses: doble mascareta, ulleres herm\u00e8tiques, c\u00f2fies-gorra, guants, amples bates….<\/p>\n\n\n\n
S\u00f3n uns ulls que tenen veu. Veus clares, amatents, que curen. <\/p>\n\n\n\n
Sovint veus dolces i enriolades, que fan somriure i alleugen l\u2019atmosfera. <\/p>\n\n\n\n
Veus que s\u2019acosten a mesurar-te les constants, a administrar-te un medicament, a fer-te una placa, a servir-te el menjar, a estirar-te els llen\u00e7ols… <\/p>\n\n\n\n
Veus que et diuen el seu nom, per b\u00e9 que no l\u2019acabes de retenir per manca d\u2019una fesomia que hi vagi associada. <\/p>\n\n\n\n
Veus del metge i la metgessa que, a mig mat\u00ed, puntuals, et posen al corrent, m\u00e9s assertiu ell, m\u00e9s emp\u00e0tica ella, tots dos de mirada penetrant, que inspira confian\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n
S\u00f3n veus que construeixen un recer on es dissolen les pors i la incertesa. <\/p>\n\n\n\n
Veus que fan companyia i que alimenten un caliu gaireb\u00e9 dom\u00e8stic. <\/p>\n\n\n\n
Veus que, de vegades, s\u2019acosten molt i s\u00f3n com una car\u00edcia. <\/p>\n\n\n\n
S\u00f3n elles i ells. Aquells i aquelles a qui aplaud\u00edem les tardes del primer confinament, sortint a balcons i galeries, amb emoci\u00f3 continguda. En un impotent, an\u00f2nim, massiu i molt sentit homenatge, de la ciutadania assetjada, als heroics i arriscats defensors i defensores del poblat. <\/p>\n\n\n\n
Un dia ens van dir prou, ens van demanar que no els aplaud\u00edssim m\u00e9s. Que, en lloc d\u2019aplaudir-los tant, f\u00e9ssim per revertir el mal que havien fet les retallades sanit\u00e0ries de deu anys enrere, a ells i elles i al sistema de salut p\u00fablica. <\/p>\n\n\n\n
Ja no els aplaudim, per\u00f2 elles i ells encara hi s\u00f3n. Persisteixen, an\u00f2nims, a la trinxera, com si res, de bon mat\u00ed i a totes les hores del dia i de la nit. Ulls bell\u00edssims, fr\u00e0gils, que bateguen. Veus que curen i fan companyia. <\/p>\n\n\n\n
Fa deu anys de les retallades. I un any de l\u2019inici de la pand\u00e8mia i dels seus efectes devastadors sobre el conjunt de la humanitat. N\u2019ha sortit una general consci\u00e8ncia de fragilitat, per\u00f2 tamb\u00e9 la percepci\u00f3 que els sistemes p\u00fablics de salut s\u00f3n l\u2019\u00fanica taula efectiva de salvaci\u00f3, aix\u00ed com la certesa que les solucions nom\u00e9s ho s\u00f3n si s\u00f3n globals. <\/p>\n\n\n\n
Pregunto a uns ullets c\u00e0lids per l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 a Catalunya:<\/p>\n\n\n\n
–<\/em>Us han rescabalat d<\/em>e les retallades de fa deu anys<\/em>? <\/em>Noteu<\/em> <\/em>si s<\/em>\u2019estan compensant els <\/em>d\u00e8ficits sanitaris generats?<\/em> <\/em>Han avan\u00e7at gaire les pol\u00edtiques reparadores que hav\u00edeu demanat en lloc dels aplaudiments?<\/em><\/p>\n\n\n\n Els ullets c\u00e0lids s\u2019estremeixen, per un moment es crispen i, de seguida, es posen tristos:<\/p>\n\n\n\n –\u201cEncara <\/em>no ens han restitu\u00eft <\/em>el 5% <\/em>del sou que ens van <\/em>detreure<\/em> fa deu anys<\/em>. <\/em>Tampoc n<\/em>o s\u2019ha<\/em>n<\/em> recuperat el<\/em>s<\/em> milions de <\/em>retallada <\/em>pressupost\u00e0ria <\/em>que va<\/em>n<\/em> <\/em>donar lloc a <\/em>l\u2019<\/em>increment de llistes d\u2019espera<\/em>, <\/em>a <\/em>l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de llits, <\/em>a <\/em>la disminuci\u00f3 de <\/em>metges<\/em>-ses<\/em> a l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria… <\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n L\u2019estudi \u201cLa malaltia de la Sanitat Catalana: finan\u00e7ament i governan\u00e7a\u201d<\/em>, editat pel Cercle de Salut<\/em> el gener del 2020 i elaborat en el marc de la Universitat<\/strong> Pompeu Fabra<\/strong>,calculava que, per equiparar la despesa sanit\u00e0ria catalana a la de pa\u00efsos equivalentsd\u2019Europa, calia un increment pressupostari del 50% <\/strong>(sumant 5.000<\/strong> milions als prop de 10.000<\/strong> actuals). Els punts cr\u00edtics s\u00f3n l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, juntament amb alguns hospitals capdavanters, sovint de refer\u00e8ncia internacional, atrapats en edificacions decr\u00e8pites, sota m\u00ednims (Cl\u00ednic, Vall d\u2019Hebron, Trueta, etc). Tenim un model de primera, amb salaris i alguns edificis de tercera, que nom\u00e9s mant\u00e9 sobre m\u00ednims el zel, l\u2019esperit de servei i l\u2019esfor\u00e7 tit\u00e0nic dels professionals sanitaris.<\/p>\n\n\n\n Els diners que han d\u2019arribar de la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n una oportunitat \u00fanica per a la reparaci\u00f3 i per iniciar el proc\u00e9s cap a all\u00f2 que hauria de ser. Una oportunitat que hauria de concentrar tota l\u2019energia del nostre govern, posant mocador a la cadira, negociant, elaborant projectes ambiciosos i eficients…., governant. Amb la ciutadania al costat, ulls fr\u00e0gils, amatents, compromesos, arriscats, ho exigeixen des de la trinxera. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nom\u00e9s els pacients tenim cara. La resta s\u00f3n tot ulls. Ulls viv\u00edssims, fr\u00e0gils, brillants, que bateguen. Ulls savis, atents, incansables. Ulls bell\u00edssims, negres, marrons, uns de verds! A recer de pestanyes esveltes que aletegen com papallones, retallades en el buit. A la vida normal, els ulls no van mai sols: es difuminen en el conjunt de la fesomia, amb la que fan un tot indestriable. Aqu\u00ed, a l\u2019Hospital Cl\u00ednic, a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21683,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,262],"tags":[],"class_list":["post-21678","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21678","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21678"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21678\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21686,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21678\/revisions\/21686"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21678"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21678"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21678"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}