{"id":21671,"date":"2021-03-03T09:03:05","date_gmt":"2021-03-03T08:03:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21671"},"modified":"2021-03-03T09:03:07","modified_gmt":"2021-03-03T08:03:07","slug":"jaume-bosch-on-es-convergencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jaume-bosch-on-es-convergencia\/","title":{"rendered":"Jaume Bosch: On \u00e9s Converg\u00e8ncia?"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Artur Mas<\/strong> va guanyar les eleccions de <strong>2010<\/strong> amb <strong>62<\/strong> diputats. Que deu anys despr\u00e9s el seu partit, el <strong>PDeCAT<\/strong>, hagi quedat fora del Parlament il\u00b7lustra fins a quin punt el proc\u00e9s independentista ha engolit alguns dels seus protagonistes. No fa massa, era inimaginable que una opci\u00f3 que incorpor\u00e9s <strong>Irene Rigau<\/strong>, <strong>Joana Ortega<\/strong>, <strong>Andreu Mas-Colell<\/strong> o <strong>Joan Rigol<\/strong> acab\u00e9s com a extraparlament\u00e0ria.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019espai convergent no ha suportat la tensi\u00f3 de viure al l\u00edmit de la legalitat i ha explotat en diverses direccions. Trobem exmembres de CiU dins les llistes del <strong>PDeCAT<\/strong>, del <strong>PSC<\/strong> (<strong>Ram\u00f3n Espadaler<\/strong>) i del <strong>PP<\/strong> (<strong>Eva Parera<\/strong>). Per\u00f2 el principal dipositari de l\u2019her\u00e8ncia de <strong>CIU<\/strong> \u00e9s <strong>Junts per Catalunya<\/strong>. Qu\u00e8 \u00e9s avui aquest partit que intenta liderar <strong>Puigdemont<\/strong> des de Waterloo?<\/p>\n\n\n\n<p>El seu secretari general, <strong>Jordi S\u00e0nchez<\/strong>, que continua injustament empresonat, \u00e9s intel\u00b7ligent. T\u00e9 visi\u00f3 pol\u00edtica. Ha volgut construir una organitzaci\u00f3 de nou tipus i de car\u00e0cter transversal: un partit capa\u00e7 de ser hegem\u00f2nic al pa\u00eds i de guanyar a <strong>ERC<\/strong> la pugna dins l\u2018independentisme. Per aconseguir-ho havia de bastir una alian\u00e7a interna que an\u00e9s des del centre dreta a l\u2019esquerra. No sembla que l\u2019aposta estigui sortint b\u00e9. Per la banda dreta, la incapacitat d\u2019arribar a un acord amb el <strong>PDeCAT<\/strong> pot haver provocat que <strong>Junts<\/strong> hagi baixat al tercer lloc del r\u00e0nquing electoral. No sabem quants dels <strong>77.000 <\/strong>vots del partit d\u2019<strong>\u00c0ngels Chac\u00f3n<\/strong> haguessin anat a la candidatura de Puigdemont; per\u00f2 \u00e9s prou conegut que quan dos partits lluiten per un mateix espai tots dos en surten escaldats encara que els danys siguin de diferent intensitat. L\u2019error del president <strong>Torra<\/strong> d\u2019expulsar <strong>Chac\u00f3n<\/strong> del Govern de forma irreflexiva i unilateral li ha costat molt car al seu partit. La banda oposada no ha funcionat millor. Els membres m\u00e9s destacats de <strong>Junts<\/strong> provinents de l\u2019esquerra han abandonat el Parlament per voluntat pr\u00f2pia (el cas de <strong>Toni Morral<\/strong>, ex-militant d\u2019<strong>ICV<\/strong>) o van patir estrepitoses derrotes a les prim\u00e0ries: diputats en actiu, com ara el socialista <strong>Ferran Mascarell <\/strong>o l\u2019ecologista <strong>Pep Puig<\/strong>, van ser literalment escombrats per una milit\u00e0ncia que els hi va dir de forma inapel\u00b7lable que no els vol. A l\u2019actual grup parlamentari costaria trobar alg\u00fa a qui es pugui considerar d\u2019esquerres.<\/p>\n\n\n\n<p>En contra segurament de la voluntat del mateix S\u00e0nchez, han adquirit un pes considerable dirigents amb tics populistes com <strong>Quim Torra<\/strong>, <strong>Laura Borr\u00e0s<\/strong>, <strong>Joan Canadell<\/strong>, <strong>Josep Costa<\/strong>, <strong>Salvador Verg\u00e9s<\/strong> o <strong>Josep<\/strong> <strong>Sort<\/strong>. \u00c9s molt preocupant que Junts, davant els aldarulls d\u2019aquests dies, hagi reaccionat com si mai no hagu\u00e9s governat. Ara, m\u00e9s que un grup de persones amb voluntat de construir un nou projecte, \u00e9s una barreja de militants hist\u00f2rics de <strong>CiU<\/strong> i d\u2019un seguit de lideratges fr\u00edvols especialitzats en pol\u00e8miques afirmacions que provoquen la incomoditat del votant tradicional de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>. Aqu\u00ed cal buscar, m\u00e9s que en la pand\u00e8mia, una de les causes dels <strong>380.000<\/strong> vots perduts en bona part cap a l\u2019abstenci\u00f3. Queden lluny els temps en qu\u00e8&nbsp;els dirigents de <strong>CiU<\/strong> discrepaven del <strong>PSUC<\/strong> per\u00f2 el respectaven. La possibilitat de superar o no l\u2019independentisme m\u00e0gic i la su\u00efcida negativa al di\u00e0leg amb el govern del <strong>PSOE<\/strong> i <strong>Unidas Podemos<\/strong> marcar\u00e0 la capacitat de Junts per aconseguir acords amb altres grups.<\/p>\n\n\n\n<p>El futur del partit no es presenta f\u00e0cil. Hi ha qui mai no ha experimentat la dura prova de ser soci minoritari d\u2019un govern ni les exig\u00e8ncies d\u2019una vida parlament\u00e0ria m\u00e9s o menys normalitzada. Els tu\u00efts inflamats no serveixen per aprovar lleis o solucionar problemes. <strong>Artur Mas<\/strong> ha proposat la reconciliaci\u00f3 de <strong>Junts<\/strong> i el <strong>PDeCAT<\/strong>, per\u00f2 qualsevol retrobament es llegir\u00e0 com el retorn a l\u2019antiga <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> que un sector de <strong>Junts<\/strong> rebutja. El nou mapa pol\u00edtic catal\u00e0 encara no est\u00e0 consolidat: caldr\u00e0 seguir atentament l\u2019evoluci\u00f3 del partit que acull els hereus radicalitzats de <strong>Jordi Pujol<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/opinio\/12912\/on-es-convergencia#.YD869-thn-w.whatsapp\">El Temps<\/a><\/strong>, 1 de mar\u00e7 de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Artur Mas va guanyar les eleccions de 2010 amb 62 diputats. Que deu anys despr\u00e9s el seu partit, el PDeCAT, hagi quedat fora del Parlament il\u00b7lustra fins a quin punt el proc\u00e9s independentista ha engolit alguns dels seus protagonistes. No fa massa, era inimaginable que una opci\u00f3 que incorpor\u00e9s Irene Rigau, Joana Ortega, Andreu Mas-Colell &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21676,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-21671","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21671","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21671"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21671\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21677,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21671\/revisions\/21677"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21676"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}