{"id":21663,"date":"2021-03-02T13:54:07","date_gmt":"2021-03-02T12:54:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21663"},"modified":"2021-03-02T13:54:09","modified_gmt":"2021-03-02T12:54:09","slug":"thomas-piketty-es-temps-de-justicia-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/thomas-piketty-es-temps-de-justicia-social\/","title":{"rendered":"Thomas Piketty: \u00c9s temps de just\u00edcia social"},"content":{"rendered":"\n

Mentre la crisi de la pand\u00e8mia alimenta m\u00e9s que mai la demanda de just\u00edcia social, una nova enquesta realitzada per un consorci de mitjans internacionals (incl\u00f2s Le Monde<\/a><\/strong><\/em>) acaba de revelar les turbul\u00e8ncies financeres de Luxemburg, un parad\u00eds fiscal situat al cor d\u2019Europa. \u00c9s urgent sortir d\u2019aquestes contradiccions i llan\u00e7ar una profunda transformaci\u00f3 del sistema econ\u00f2mic cap a la just\u00edcia i la redistribuci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Comencem pel m\u00e9s immediat. La primera prioritat ha de ser la recuperaci\u00f3 social, salarial i ecol\u00f2gica. La crisi Covid ha posat de manifest els baixos salaris practicats en molts sectors essencials. La CFDT, un sindicat amb fama de ser centrista, va exigir al gener un augment immediat del 15%<\/strong> de tots els salaris baixos i mitjans del sector medico-social. S\u2019hauria de fer el mateix a l\u2019educaci\u00f3, la salut i tots els sectors amb salaris baixos.<\/p>\n\n\n\n

Ara \u00e9s tamb\u00e9 el moment d\u2019incrementar radicalment el ritme de les reformes t\u00e8rmiques d\u2019edificis, de crear llocs de treball massius al medi ambient i energies renovables, d\u2019estendre els sistemes d\u2019ingressos m\u00ednims a joves i estudiants. On ens hem d\u2019aturar en l\u2019est\u00edmul p\u00fablic? La resposta \u00e9s senzilla: mentre la inflaci\u00f3 sigui a prop de zero i els tipus d\u2019inter\u00e8s a zero, continu\u00ef. Si i quan la inflaci\u00f3 torna a un nivell significatiu a llarg termini (per exemple, entre un 3%<\/strong> i un 4%<\/strong> anual durant dos anys consecutius), ser\u00e0 el moment de relaxar-se.<\/p>\n\n\n\n

El segon pas \u00e9s que, naturalment, caldr\u00e0 que contribueixin les fortunes privades m\u00e9s elevades, en un moment o altre, per finan\u00e7ar la recuperaci\u00f3 social i reduir el deute p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 requerir\u00e0 un major esfor\u00e7 de transpar\u00e8ncia financera. L’enquesta OpenLux ho va demostrar: el registre dels beneficiaris efectius de les empreses (\u00e9s a dir, els propietaris veritables, en principi m\u00e9s enll\u00e0 de les societats pantalla) que va fer p\u00fablic Luxemburg seguint una obligaci\u00f3 europea, i que encara estem esperant que posi en l\u00ednia Fran\u00e7a, malauradament, t\u00e9 molts defectes. El mateix passa amb l\u2019intercanvi autom\u00e0tic d\u2019informaci\u00f3 banc\u00e0ria establert per l\u2019OCDE.<\/p>\n\n\n\n

En general, tota aquestes noves informacions s\u00f3n \u00fatils, per\u00f2 a condici\u00f3 que les administracions tribut\u00e0ries les utilitzin realment per fer contribuir les persones amb fortuna que fins ara havien escapat dels impostos. Per sobre de tot, \u00e9s essencial que els governs proporcionin indicadors que permetin a tothom veure fins a quin punt tot aix\u00f2 permet avan\u00e7ar cap a un sistema fiscal m\u00e9s just.<\/p>\n\n\n\n

Concretament, \u00e9s necessari que les administracions tribut\u00e0ries publiquin cada any informaci\u00f3 detallada sobre els impostos pagats i els controls creuats realitzats sobre les diferents categories de contribuents afectats. Com passa amb els registres de beneficiaris efectius, la informaci\u00f3 idealment hauria de ser nominativa, especialment per a les empreses m\u00e9s grans i les fortunes m\u00e9s altes.<\/p>\n\n\n\n

Si es decideix que aix\u00f2 no \u00e9s desitjable, almenys la informaci\u00f3 estad\u00edstica publicada hauria de mostrar clarament els impostos que paguen les persones que pertanyen a trams de riquesa molt elevats: fortunes entre 1<\/strong> i 10<\/strong> milions d’euros, entre 10<\/strong> i 100<\/strong> milions, entre 100 milions i 1.000<\/strong> milions, etc.<\/p>\n\n\n\n

El laboratori sobre les desigualtats munials ha proposat taules model i, per descomptat, es podrien discutir i millorar.<\/p>\n\n\n\n

La idea general \u00e9s simple: els multimilionaris s\u00f3n a tot arreu presents a les revistes i ja \u00e9s hora que apareguin a les estad\u00edstiques fiscals. Segons Challenges<\/em><\/strong>, les 500<\/strong> fortunes franceses m\u00e9s grans van augmentar de 210<\/strong> a 730<\/strong> milions d’euros entre el 2010<\/strong> i el 2020<\/strong> (del 10%<\/strong> al 30% <\/strong>del PIB). Com han evolucionat els seus impostos en aquest per\u00edode? Ning\u00fa ho sap. Si els governs realment han fet els enormes progressos en transpar\u00e8ncia que diuen haver fet en els darrers anys, \u00e9s hora que ho demostrin fent p\u00fablic aquest tipus d\u2019informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Si ampliem l\u2019enfocament de les primeres 500<\/strong> fortunes (m\u00e9s de 150<\/strong> milions d\u2019euros d\u2019actius individuals segons Challenges<\/em><\/strong><\/a>) als 500.000 <\/strong>actius m\u00e9s alts (\u00e9s a dir, al voltant de l\u20191% <\/strong>de la poblaci\u00f3 adulta, amb actius superiors als 1,8 <\/strong>milions d\u2019euros segons la World Inequality Database<\/a><\/em><\/strong>), aleshores el total de les fortunes en q\u00fcesti\u00f3 arriba als 2,5<\/strong> bilions d\u2019euros (prop del 120%<\/strong> del PIB), augmentant aix\u00ed els objectius fiscals.<\/p>\n\n\n\n

Per sortir del conservadorisme imperant, tamb\u00e9 \u00e9s urgent tornar a la hist\u00f2ria. Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, quan el deute p\u00fablic havia assolit nivells superiors als observats avui en dia, la majoria dels pa\u00efsos van aplicar imposicions excepcionals als patrimonis m\u00e9s alts. Aix\u00f2 \u00e9s particularment el cas d’Alemanya, amb el sistema Lastenausgleich<\/em> (o “repartiment de c\u00e0rregues<\/em>“, que va ser objecte d’un bon estudi hist\u00f2ric de Michael Hugues<\/strong>) adoptat per la majoria dem\u00f2crata-cristiana el 1952<\/strong>. Dotat amb una taxa que arribava al 50%<\/strong> sobre els patrimonis financers i immobiliaris, pagables durant 30<\/strong> anys, aquest sistema va aportar a l\u2019Estat el 60%<\/strong> del PIB, en un moment en qu\u00e8 els multimilionaris eren molt menys pr\u00f2spers que els actuals.<\/p>\n\n\n\n

Combinat amb la reforma monet\u00e0ria del 1948<\/strong> i la cancel\u00b7laci\u00f3 del deute extern el 1953<\/strong>, aquest sistema va permetre a Alemanya desfer-se del seu deute p\u00fablic sense rec\u00f3rrer a la inflaci\u00f3 (que havia fet tant de mal al pa\u00eds als anys 1920<\/strong>) i recolzar-se en un objectiu de just\u00edcia social cre\u00efble.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s hora de tornar a les arrels del que va fer que la reconstrucci\u00f3 europea de la postguerra tingu\u00e9s tant d\u2019\u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

Le blog de Thomas Piketty,<\/a><\/strong> 16 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mentre la crisi de la pand\u00e8mia alimenta m\u00e9s que mai la demanda de just\u00edcia social, una nova enquesta realitzada per un consorci de mitjans internacionals (incl\u00f2s Le Monde) acaba de revelar les turbul\u00e8ncies financeres de Luxemburg, un parad\u00eds fiscal situat al cor d\u2019Europa. \u00c9s urgent sortir d\u2019aquestes contradiccions i llan\u00e7ar una profunda transformaci\u00f3 del sistema …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21670,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-21663","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21663","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21663"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21663\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21669,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21663\/revisions\/21669"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21670"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21663"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21663"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21663"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}