{"id":21572,"date":"2021-01-23T10:44:00","date_gmt":"2021-01-23T09:44:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21572"},"modified":"2021-02-23T11:14:22","modified_gmt":"2021-02-23T10:14:22","slug":"raimon-obiols-el-meu-23-f","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-el-meu-23-f\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: El meu 23-F"},"content":{"rendered":"\n

Aquest text -aviso que \u00e9s llarg- \u00e9s un fragment del meu llibre de records “El m\u00ednim que es pot dir<\/a>“<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

La tarda de 23<\/strong> de febrer de 1981<\/strong>, ten\u00edem una reuni\u00f3 de les comissi\u00f3 executiva del PSC<\/strong>, a la nostra seu d\u2019aleshores, en un pis de l\u2019avinguda Camb\u00f3, davant per davant del mercat de Santa Caterina. Discut\u00edem de q\u00fcestions d\u2019intend\u00e8ncia; em sembla que sobre els pressupostos del partit. De sobte s\u2019obr\u00ed la porta i el nostre cap de premsa, Jordi Garcia-Soler<\/strong>, amb la cara visiblement trasmudada, ens don\u00e0 la not\u00edcia que acabava d\u2019escoltar per la r\u00e0dio: s\u2019havien sentit trets al Congr\u00e9s dels Diputats. Aleshores el rostre trasmudat el posarem tots: all\u00f2 podia ser, pens\u00e0rem, l\u2019inici del cop d\u2019Estat que l\u2019aire del temps anunciava. <\/p>\n\n\n\n

De les not\u00edcies que ens arribaven es desprenia que la totalitat dels diputats i diputades estava segrestada en el parlament espanyol. Jo era membre aleshores de l\u2019executiva federal. V\u00e0rem fer comptes: nom\u00e9s qued\u00e0vem fora del congr\u00e9s cinc membres d\u2019aquella executiva, els que no \u00e9rem diputats: Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall<\/strong>, Francisco L\u00f3pez Real<\/strong>, Carlos Cigarr\u00e1n<\/strong>, Ignacio Sotelo<\/strong> i jo mateix. De com\u00fa acord, els reunits a la seu del PSC<\/strong> v\u00e0rem decidir que calia que jo an\u00e9s a Madrid. \u00abNo se\u2019ls pot deixar sols! Hem de fer-nos c\u00e0rrec de la situaci\u00f3!<\/em>\u00bb, recordo que bromej\u00e0vem, per treure\u2019ns el neguit del cos. <\/p>\n\n\n\n

Vaig parlar un parell de vegades amb Anna Balletb\u00f2<\/strong>, que era diputada del PSC<\/strong> i ens va telefonar des de Madrid. Era a l\u2019hemicicle quan Antonio Tejero<\/strong> i els seus van entrar-hi a la brava. Ho ha explicat v\u00edvidament en un llibre de records interessant i divertit. Fent valdre el seu estat de bona esperan\u00e7a (estava esperant bessonada), s\u2019havia adre\u00e7at a un guardia civil dient-li: \u00abEstoy embarazada de tres meses y \u00e9sto no es para m\u00ed, quiero salir<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

\u00abSempre m\u2019ha sorpr\u00e8s<\/em>\u00bb, va comentar despr\u00e9s Anna Balletb\u00f2<\/strong>, \u00abla manera estranya i inesperada de reaccionar que tenen les persones en els moments de m\u00e0xima tensi\u00f3 o de perill<\/em>\u00bb. La seva reacci\u00f3, dient que no estava disposada a seguir segrestada i que volia anar-se\u2019n, es mostr\u00e0 efica\u00e7. Vist retrospectivament, all\u00f2 marcava una determinada situaci\u00f3, que el comandant Ricardo Pardo Zancada<\/strong>, un dels durs del 23-F<\/strong> (si valen en aquest tema els matisos), coment\u00e0 molts anys despr\u00e9s: \u00abUn golpe en el que se deja salir, por ejemplo, a las mujeres embarazadas, ni es una revoluci\u00f3n ni es nada. No hay revoluciones sin sangre, aunque sea doloroso decirlo<\/em>\u00bb. Glups.<\/p>\n\n\n\n

Anna Balletb\u00f2 <\/strong>havia pogut sortir doncs del Congr\u00e9s i em digu\u00e9 que acabava de parlar per tel\u00e8fon amb el rei, que interromp\u00e9 la conversa en diverses ocasions, perqu\u00e8 el reclamaven per altres l\u00ednies: l\u2019Anna<\/strong> en va deduir que estava fent una ronda de contactes i comprovacions amb les capitanies generals (li sembl\u00e0 escoltar que parlava, en dues ocasions, amb la de Sevilla). El monarca s\u2019interess\u00e0 per la versi\u00f3 dels fets a l\u2019interior de Congr\u00e9s que la nostra diputada li donava. La seva primera pregunta va ser si hi havia hagut morts o ferits. Li he demanat en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 a l\u2019Anna<\/strong> qu\u00e8 li va dir exactament el rei a ella, en el transcurs de la conversa. Sempre m\u2019ha dit que no n\u2019havia tret gaire l\u2019aigua clara, atribuint-ho a les circumst\u00e0ncies del moment, per\u00f2 que va entendre que estava contra el cop. No fou gaire expl\u00edcit, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019alguna expressi\u00f3 m\u00e9s o menys tranquil\u00b7litzadora, a l\u2019estil del \u00abtranquil, Jordi<\/strong>, tranquil<\/em>\u00bb, una frase que s\u2019atribu\u00ed al rei i que va resultar, al cap dels anys, que no s\u2019havia pronunciat. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la versi\u00f3 escrita que l\u2019Anna<\/strong> f\u00e9u de la conversa telef\u00f2nica amb el monarca: \u00abEll havia acabat de preguntar per\u00f2 jo tenia alguna pregunta: \u201cSenyor, qu\u00e8 pensa fer? A dins del Congr\u00e9s hi ha 400 ostatges…\u201d. \u201cEl rei est\u00e0 al serveis dels m\u00e9s alts interessos d\u2019Espanya…\u201d Jo no estava acostumada al llenguatge majest\u00e0tic. Vinc d\u2019una cultura catalana, mediterr\u00e0nia, on l\u2019important en les converses \u00e9s entendre el sentit, el fons del que diu l\u2019interlocutor; entendre\u2019l m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules. \u201cEls m\u00e9s alts interessos d\u2019Espanya\u201d no em semblava excessivament concret. Em notava la boca seca i la llengua pastosa, com en els moments previs a un examen. Aix\u00ed que em vaig armar de valor i vaig insistir: \u201cI qu\u00e8 m\u00e9s?\u201d. Vaig escoltar la veu inconfusible del rei, que pronunciava la paraula clau. \u201cI de la democr\u00e0cia\u201d. Vaig sentir un profund alleujament\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Vam quedar per tel\u00e8fon amb l\u2019Anna<\/strong> que ens trobar\u00edem en un caf\u00e8 prop de la seu del PSOE, aleshores al n\u00famero 145<\/strong> del carrer de Santa Engracia. La meva intenci\u00f3 era mirar d\u2019entrar a la seu, si era possible, i posar-me a la feina amb els escassos membres de l\u2019executiva federal que no estaven segrestats al Congr\u00e9s. Un company de l\u2019executiva del PSC, Albert Batlle<\/strong>, em dugu\u00e9 en el seu cotxe a l\u2019aeroport del Prat. Li vaig deixar l\u2019agenda i em vaig quedar el document d\u2019identitat, on hi figuro amb el nom de Josep Maria<\/strong>. Per molt que he tractat d\u2019aclarir-ho moltes vegades sense \u00e8xit, Raimon<\/strong> no \u00e9s el meu nom de la clandestinitat, sin\u00f3 el resultat d\u2019una discussi\u00f3 familiar, en qu\u00e8 l\u2019opini\u00f3 de les meves germanes sobre com m\u2019havia de dir guany\u00e0 finalment a la dels meus pares, que havien optat pel Josep Maria<\/strong>. Mai no m\u2019he volgut canviar el nom oficialment, mig per sentimentalitat mig per un si de cas. Recordo que en aquells moments vaig pensar que si hi havia controls a l\u2019aeroport o als carrers de la capital el meu doble nom em podia ser \u00fatil.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019avi\u00f3 del pont aeri que em port\u00e0 a la capital del regne anava pr\u00e0cticament buit: tres o quatre passatgers comptats, amb cares molt llargues. En aterrar, vaig mirar per la finestreta: no es veien tancs a les pistes. No tenia cap sentiment particular i ho atribueixo a la meva manca d\u2019imaginaci\u00f3. Nom\u00e9s a cop passat, un parell de setmanes despr\u00e9s, vaig somatitzar l\u2019esdeveniment i m\u2019entr\u00e0 la por al cos. No havia vist encara el v\u00eddeo de l\u2019entrada dels gu\u00e0rdies civils a l\u2019hemicicle del congr\u00e9s dels diputats. Escoltant, amb Quico Sabat\u00e9<\/strong> i Tato Llin\u00e0s<\/strong>, el \u00ab\u00a1Quieto todo el mundo! \u00a1Todos al suelo!<\/em>\u00bb i el trets subseg\u00fcents, tot menjant un entrep\u00e0, m\u2019entr\u00e0 una suor freda. <\/p>\n\n\n\n

No he pogut sentir mai una especial aversi\u00f3 per Tejero<\/strong>, home extravagant. L\u2019he vist sempre com una confusa v\u00edctima de la seva exaltaci\u00f3 i de la manipulaci\u00f3 d\u2019altres. Ho dic, evidentment, sense ingenu\u00eftat: em guardaria de posar-me al seu abast. Era dels que hauria afusellat, si arribava el cas. Per\u00f2 se\u2019l veia tan manipulat, i la seva reacci\u00f3 final en el Congr\u00e9s ocupat fou tan definitivament pertorbadora per als colpistes! A Su\u00efssa vaig con\u00e8ixer un cos\u00ed seu, republic\u00e0 i d\u2019esquerres, professor de literatura espanyola a la Universitat de Ginebra. Em cont\u00e0 que uns anys despr\u00e9s del 23-F<\/strong>, una tarda de Nadal prop\u00edcia al perd\u00f3, es decid\u00ed a trucar al coronel a la pres\u00f3: \u00ab\u00bfC\u00f3mo est\u00e1s, primo? Hace tiempo que no nos vemos…<\/em>\u00bb. \u00abEs que \u00faltimamente salgo poco<\/em>\u00bb, va respondre Tejero.<\/p>\n\n\n\n

Arribat al carrer de Santa Engracia, vaig trucar a la porta de la seu del PSOE, tancada i fosca, i al cap d\u2019una llarga espera aparegu\u00e9 un company, prove\u00eft d\u2019una petita llanterna. Despr\u00e9s d\u2019identificar-me em don\u00e0 un tros de paper amb un n\u00famero de tel\u00e8fon i em deman\u00e0 que em fes foned\u00eds: esperava visites i temia que no fossin agradables. Segons vaig saber, unes poques hores abans, despr\u00e9s d\u2019escoltar per la r\u00e0dio el ban colpista del tinent general Milans de Bosch,<\/strong> capit\u00e0 general de Val\u00e8ncia, un membre de l\u2019executiva socialista, Jos\u00e9 Maria Maravall<\/strong>, havia parlat per tel\u00e8fon amb Francisco La\u00edna<\/strong>, director general de seguretat de l\u2019Estat, que presidia des de les nou del vespre una comissi\u00f3 de secretaris d\u2019Estat i subsecretaris que durant la tarda i la nit del 23-F<\/strong> actu\u00e0 com un executiu provisional en el ministeri de l\u2019Interior, substituint el Govern segrestat al Congr\u00e9s dels Diputats. \u00ab\u00bfPots garantir-me que el ban de Milans<\/strong> no s\u2019estendr\u00e0 a altres capitanies generals?\u00bb<\/em>, deman\u00e0 telef\u00f2nicament Maravall<\/strong> a La\u00edna<\/strong>, que li respongu\u00e9 \u00abNo puc<\/em>\u00bb. \u00abPots garantir-me la seguretat de la nostra seu?<\/em>\u00bb. La\u00edna<\/strong>: \u00abNo puc<\/em>\u00bb. En aquelles condicions, els dirigents socialistes abandonaren la seu de Santa Engracia i formaren un improvisat centre d\u2019operacions en el domicili d\u2019Elena Flores<\/strong>, on em vaig dirigir despr\u00e9s de recollir Ignacio Sotelo<\/strong> a casa seva.<\/p>\n\n\n\n

La not\u00edcia de la formaci\u00f3 de la junta de secretaris fou coneguda pels diputats segrestats gr\u00e0cies a un c\u00f2mic error dels ocupants del Congr\u00e9s. Qui escoll\u00ed a Tejero<\/strong> per dirigir aquella operaci\u00f3 es mereixeria una medalla, perqu\u00e8 els episodis d\u2019incompet\u00e8ncia es van multiplicar en aquell llarg segrest. En un moment donat, un sotsoficial va rebre l\u2019ordre del seu superior de llegir des de la tribuna el ban de Milans del Bosch<\/strong>. Es confongueren de t\u00e9lex i van llegir el de la constituci\u00f3 de la junta de secretaris.<\/p>\n\n\n\n

A casa d\u2019Elena Flores<\/strong>, aleshores secret\u00e0ria internacional del PSOE, ens trob\u00e0rem quatre membres de l\u2019executiva federal: Maravall<\/strong>, Sotelo<\/strong>, Jos\u00e9 Mar\u00eda Benegas<\/strong> i jo. Hi recordo tamb\u00e9 Carmen Romero<\/strong> i Enrique Sarasola<\/strong>. Es feien trucades a la Zarzuela, al Ministeri de l\u2019Interior, a les organitzacions socialistes. La declaraci\u00f3 que La\u00edna<\/strong> havia llegit a TVE<\/strong> a quarts de deu de la nit (\u00abcap acte de for\u00e7a destruir\u00e0 la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica que el poble lliurement desitja i que es plasma en el text de la Constituci\u00f3 a la qual civils i militars hem jurat protegir<\/em>\u00bb) va donar un al\u00e8 d\u2019optimisme, que confirm\u00e0 la declaraci\u00f3 televisada del rei, passada la una de la matinada. Per\u00f2 les coses eren lluny d\u2019estar resoltes. El segrest del Govern i dels diputats seguia, i tot plegat era d\u2019una confusi\u00f3 absoluta. <\/p>\n\n\n\n

Amb Maravall<\/strong> i Benegas<\/strong> an\u00e0rem al vell palau del Ministeri de l\u2019Interior, al carrer d\u2019Amador de los R\u00edos, on era el \u00abgovern en funcions<\/em>\u00bb. Hi arribaren  tamb\u00e9 dirigents de la UCD (Antonio V\u00e1zquez<\/strong> i Jes\u00fas Viana<\/strong>), d\u2019Alianza Popular (Fernando Su\u00e1rez<\/strong> i Jorge<\/strong> Vestrynge<\/strong>) i del PCE (Enrique Curiel<\/strong> i Carlos Alonso Zald\u00edvar<\/strong>). Es constitu\u00ed aix\u00ed una taula de partits que es mantingu\u00e9 en consulta permanent amb el \u00abgovern dels subsecretaris<\/em>\u00bb, a trav\u00e9s del subsecretari d\u2019Interior Luis S\u00e1nchez-Harguindey<\/strong>, el secretari d\u2019exteriors Carlos Robles Piquer<\/strong> i el general Jos\u00e9 Antonio S\u00e1enz de Santamar\u00eda<\/strong>, que dirigia la Policia Nacional. <\/p>\n\n\n\n

Ultra el seguiment de la situaci\u00f3, dues coses centraren les discussions que vam tenir aquella nit. D\u2019una banda, el tipus de resposta que calia donar al carrer. CCOO havia cridat a un atur general de dues hores i es parlava de convocar concentracions als ajuntaments i manifestacions a les universitats. No en f\u00f3rem partidaris, excepte els representants del PCE, que es deixaren conv\u00e8ncer amb relativa facilitat. La informaci\u00f3 que ten\u00edem mostrava que, durant la tarda i el vespre, les respostes espont\u00e0nies del carrer havien estat escasses i cauteloses. Una mobilitzaci\u00f3 feble l\u2019endem\u00e0 hauria estat, pens\u00e0rem en aquell moment i segueixo pensant-ho, m\u00e9s aviat un pretext per a la repressi\u00f3 que una resposta efica\u00e7, atesa la previsible correlaci\u00f3 de forces: a un costat, els manifestants; a l\u2019altre, els tancs. <\/p>\n\n\n\n

La segona q\u00fcesti\u00f3 que els interlocutors de la comissi\u00f3 de subsecretaris ens van plantejar era encara m\u00e9s espinosa. S\u00e1enz de Santamar\u00eda<\/strong> ens la formul\u00e0 amb claredat: encara que creien que el cercle s\u2019anava tancant entorn dels colpistes, pensaven que hi havia el risc d\u2019un segrest prolongat del Govern i dels Diputats, que eventualment podia durar dies, i que aix\u00f2 podria anar creant una situaci\u00f3 ca\u00f2tica que, malgrat la intervenci\u00f3 televisada del rei i les declaracions del executiu en funcions i de la Junta de Jefes de Estado Mayor (JUJEM<\/strong>), podia decantar la correlaci\u00f3 de forces en un sentit favorable als colpistes. <\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, ens va dir S\u00e1enz de Santamar\u00eda<\/strong>, havien preparat un pla d\u2019assalt al congr\u00e9s. Se n\u2019encarregaria, eventualment, del Grup Especial d\u2019Operacions (GEO<\/strong>) de la policia, de recent creaci\u00f3. Per\u00f2 l\u2019edifici de la Carrera de San Jer\u00f3nimo no era d\u2019acc\u00e9s gens f\u00e0cil, \u00e9s el m\u00ednim que es pot dir. Caldria utilitzar explosius, perqu\u00e8 portes, sostres i finestres estaven blindats, i tamb\u00e9 despenjar-se per una claraboia de l\u2019edifici. Calculaven que l\u2019operaci\u00f3 podria durar uns tres minuts i la resposta que podien donar els assetjadors sentint-se atacats era  imprevisible. <\/p>\n\n\n\n

Vam escoltar aquelles consideracions amb una certa incredulitat i no recordo que cap dels representants pol\u00edtics es mostr\u00e9s favorable a una possible intervenci\u00f3. Els socialistes v\u00e0rem ser els primers a mostrar-nos contraris. El pitjor escenari, pensant en una sortida a curt o a mig termini d\u2019aquella dram\u00e0tica situaci\u00f3, era el d\u2019un caos sagnant.  <\/p>\n\n\n\n

\u00c9rem perfectament conscients que, en aquelles hores, no hi havia solament dos camps enfrontats, el dels colpistes i el dels dem\u00f2crates, sin\u00f3 que existia un tercer camp, el d\u2019aquells que, en els aparells de l\u2019Estat, l\u2019ex\u00e8rcit i la societat, esperaven el descabdellament de la situaci\u00f3 i no vacil\u00b7larien, al menor pretext, a decantar-se per una alternativa de \u00abrestabliment de l\u2019ordre<\/em>\u00bb encara que fos al marge de la Constituci\u00f3 i antidemocr\u00e0tica. De fet, la pr\u00f2pia convocat\u00f2ria de l\u2019executiu de subsecretaris i secretaris d\u2019Estat havia estat lenta i dif\u00edcil: si b\u00e9 el retard a compar\u00e8ixer fou degut en alguns casos al temor que la invitaci\u00f3 a anar al Ministeri de l\u2019Interior fos una trampa per anar detenint-los tots, no \u00e9s de malfiat deduir que no foren pocs els que es feren el ronso, esperant que les coses s\u2019aclarissin en un o altre sentit.<\/p>\n\n\n\n

Em va semblar que els nostres interlocutors se sentien alleujats per la nostra negativa a avalar una intervenci\u00f3 dels \u00abgeos<\/em>\u00bb. Anys despr\u00e9s, Francisco La\u00edna<\/strong> va desmentir que aquella possibilitat d\u2019un assalt al Congr\u00e9s s\u2019hagu\u00e9s posat damunt de la taula: \u00abAquella noche se barajaron muchas hip\u00f2tesis para acabar con la situaci\u00f3n. Pero f\u00edjese lo poco elaborada que estaria esta decisi\u00f3n, que ni siquiera se comunic\u00f3 a La Zarzuela (…) Ni siquiera se plante\u00f3 como hip\u00f2tesis a la Junta de Jefes del Estado Mayor del Ej\u00e9rcito<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Potser s\u00ed. Per\u00f2 a nosaltres ens fou plantejada i fou el tema de discussi\u00f3 durant una hora, entre les tres i les quatre de la matinada del dia 24<\/strong>. \u00c9s possible que els qui llan\u00e7aren la idea d\u2019un possible assalt busquessin que el rumor circul\u00e9s i tingu\u00e9s un efecte psicol\u00f2gic sobre la moral de la tropa que ocupava el congr\u00e9s. Per\u00f2 si fou aix\u00ed, per qu\u00e8 ens van tenir m\u00e9s d\u2019una hora discutint a altes hores de la nit? <\/p>\n\n\n\n

Sortint del Ministeri de l\u2019Interior vaig fer una altra escapada a la seu del PSOE, on amb Anna Balletb\u00f2 <\/strong>ens instal\u00b7l\u00e0rem al despatx d\u2019Alfonso Guerra<\/strong> i ref\u00e9rem forces consumint les galetes daneses d\u2019una caixa met\u00e0l\u00b7lica que trob\u00e0rem en un rac\u00f3. \u00abAprofita l\u2019ocasi\u00f3<\/em>\u00bb, li vaig dir a l\u2019Anna<\/strong>, \u00abperqu\u00e8 mai els socialistes catalans no tornarem a tenir tant poder en aquesta casa<\/em>\u00bb. Vam respondre a distintes trucades interessant-se pel desenvolupament de la situaci\u00f3, sobretot dels companys de Val\u00e8ncia que, per raons \u00f2bvies, eren els m\u00e9s inquiets. Ricard P\u00e9rez Casado<\/strong>, aleshores alcalde de Val\u00e8ncia, respongu\u00e9 a les meves paraules, m\u00e9s o menys tranquil\u00b7litzadores, dient-me: \u00abPotser tens ra\u00f3, per\u00f2 he estat al Govern Civil i un tanc apuntava a l\u2019edifici\u00bb<\/em>. Havia ordenat als funcionaris municipals que marxessin a casa i havia mantingut un gabinet de crisi amb els regidors que pogu\u00e9 reunir a l\u2019ajuntament, tot i que l\u2019havien trucat dient que la policia militar arribaria d\u2019un moment a l\u2019altre per detenir-los. No respiraren tranquils fins que, entre cinc i sis de la matinada, els tancs es retiraren dels carrers de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

A les vuit del mat\u00ed, acabada aquella nit en blanc, an\u00e0rem a l\u2019Hotel<\/strong> Palace<\/strong>, davant del Congr\u00e9s dels Diputats. La nit havia estat interminable; el seu desenlla\u00e7 es produ\u00efa com una exhalaci\u00f3. El cercle seguia tancant-se i comen\u00e7ava a generalitzar-se la percepci\u00f3 que el cop havia fracassat i que era imminent el final de la situaci\u00f3 al congr\u00e9s. No ens el vol\u00edem perdre. Des d\u2019aquella atalaia del Palace v\u00e0rem presenciar les anades i tornades dels militars (Jos\u00e9 Luis Aramburu Topete<\/strong>, Alfonso Armada<\/strong> i altres que no pod\u00edem identificar), des de l\u2019hotel al Congr\u00e9s, i viceversa. En un moment determinat sent\u00edrem com un clamor s\u2019aixecava entre la gent congregada a la Carrera de San Jer\u00f3nimo: uns gu\u00e0rdies civils comen\u00e7aven a despenjar-se per les finestres del congr\u00e9s, situades a un parell de metres damunt de la vorera, i s\u2019entregaven a la policia. Finalment, ullerosos i somrients, sortiren els diputats i les diputades, enmig d\u2019una ovaci\u00f3. V\u00e0rem abra\u00e7ar Ernest Lluch<\/strong>, Llu\u00eds Maria de<\/strong> Puig<\/strong>, Joan Marcet<\/strong>, Paco Parras<\/strong> i la resta de companys. El malson semblava acabar-se.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3c poc partidari de les teories conspiratives, per\u00f2 quan es tracta de conspiracions no hi ha m\u00e9s remei que entrar-hi. A hores d\u2019ara, amb tota mena de llibres i cr\u00f2niques a l\u2019abast, l\u2019intent del del 23-F<\/strong> de 1981<\/strong> continua sent misteri\u00f3s en els seus or\u00edgens i en la seva veritable dimensi\u00f3. Els dubtes i preguntes sobre els seus or\u00edgens, la seva direcci\u00f3, la seva extensi\u00f3 i els seus veritables objectius encara subsisteixen i, de tant en tant, tres d\u00e8cades despr\u00e9s, apareixen noves \u00abrevelacions<\/em>\u00bb, que cal acollir amb esperit cr\u00edtic, pensant que poden ser a benefici d\u2019inventari. <\/p>\n\n\n\n

En conjunt es pot dir que aquella temptativa de cop d\u2019Estat va ser un nyap, per sort sense sang. Per\u00f2 subsisteixen els interrogants. A qui se li acut confiar a un home com Tejero<\/strong> aquella operaci\u00f3? Com es possible que amb la seva tropa entr\u00e9s al congr\u00e9s sense topar amb cap mena de dificultat? Qui pot imaginar que fos l\u2019organitzador d\u2019una conspiraci\u00f3 m\u00ednimament complexa? Ni tan sols Milans del Bosch<\/strong>, diuen els qui entenen d\u2019aquestes coses, en tenia la capacitat. Queda, en fi, la pregunta sense resposta m\u00e9s important: si l\u2019anomenat \u00abpacte<\/em> del cap\u00f3<\/em>\u00bb, que signaren els caps dels assaltants i representants de l\u2019ex\u00e8rcit, contenia, ultra les condicions de la rendici\u00f3 de les armes, altres compromisos de car\u00e0cter pol\u00edtic, ni que fos verbalment, en relaci\u00f3 al capteniment futur del govern. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha parlat, i crec que pot ser cert, d\u2019un solapament subterrani i conf\u00fas de diversos complots planejats per sectors militars i civils. El paper d\u2019aquests darrers, particularment de membres i responsables del Centro Superior de Informaci\u00f3n de la Defensa (CESID<\/strong>), segueix essent, trenta anys despr\u00e9s dels fets, una inc\u00f2gnita. Qu\u00e8 va passar exactament a la Zarzuela entre el moment de l\u2019assalt al Congr\u00e9s i la gravaci\u00f3 del missatge televisiu del rei, que es produ\u00ed passada la una de la matinada, \u00e9s tamb\u00e9 un tema que a molts ens agradaria con\u00e8ixer de manera completa. <\/p>\n\n\n\n

Em temo que no ho sabrem mai. Sabino Fern\u00e1ndez Campo<\/strong>, aleshores secretari general de la casa reial, \u00e9s mort, i la seva v\u00eddua, la periodista asturiana Mar\u00eda Teresa \u00c1lvarez<\/strong>, ha dit en alguna ocasi\u00f3 que \u00abno hay memorias de Sabino<\/strong>; lo que dijo en vida es lo \u00fanico que se sabr\u00e1<\/em>\u00bb. <\/em>El que va deixar dit en vida, en tot cas, \u00e9s ambigu i fins i tot sibil\u00b7l\u00ed: \u00abDej\u00e9moslo como est\u00e1, sin agitar la historia ya calmada (…) En ocasiones el que busca afanosamente la verdad, corre el riesgo de encontrarla.<\/em>\u00bb <\/p>\n\n\n\n

Tots els moviments que portaren al van resultar vacil\u00b7lants i insolvents, incl\u00f2s el que aparegu\u00e9 m\u00e9s ostensiblement, el del general Armada<\/strong>, que pretenia una mena de repetici\u00f3 del proc\u00e9s que a Fran\u00e7a havia donat el poder a De Gaulle <\/strong>l\u2019any 1958<\/strong>, en les acaballes de la guerra d\u2019Alg\u00e8ria. Armada<\/strong> hauria apuntat, no a la instauraci\u00f3 d\u2019una dictadura militar, sin\u00f3 a una rectificaci\u00f3 autorit\u00e0ria de la situaci\u00f3 pol\u00edtica i a la formaci\u00f3 d\u2019un govern d\u2019\u00abunidad nacional<\/em>\u00bb. Potser Armada<\/strong> i els qui eventualment li donaren suport devien haver llegit les mem\u00f2ries del general De Gaulle<\/strong>; per\u00f2 no crec que haguessin llegit El 18 brumari<\/em> de Karl Marx<\/strong>: \u00abHegel<\/strong> diu que tots els grans fets i personatges de la hist\u00f2ria universal es produeixen dues vegades. Per\u00f2 s\u2019oblid\u00e0 d\u2019afegir: la primera vegada com a trag\u00e8dia i la segona com a farsa.\u00bb<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest text -aviso que \u00e9s llarg- \u00e9s un fragment del meu llibre de records “El m\u00ednim que es pot dir“: La tarda de 23 de febrer de 1981, ten\u00edem una reuni\u00f3 de les comissi\u00f3 executiva del PSC, a la nostra seu d\u2019aleshores, en un pis de l\u2019avinguda Camb\u00f3, davant per davant del mercat de Santa …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21579,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[263,15,32,1],"tags":[],"class_list":["post-21572","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-analisidocuments","category-espanya","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21572","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21572"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21572\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21581,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21572\/revisions\/21581"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21579"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21572"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21572"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21572"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}