{"id":21515,"date":"2021-02-18T21:47:10","date_gmt":"2021-02-18T20:47:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21515"},"modified":"2021-02-18T21:47:12","modified_gmt":"2021-02-18T20:47:12","slug":"oriol-bartomeus-unes-eleccions-de-si-pero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-unes-eleccions-de-si-pero\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Unes eleccions de \u201cs\u00ed per\u00f2\u201d"},"content":{"rendered":"\n

S\u00ed, es va poder votar, per\u00f2 la participaci\u00f3 va ser la m\u00e9s baixa en uns comicis al Parlament<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No calia mirar moltes enquestes per saber que aquesta convocat\u00f2ria reuniria davant les urnes molta menys gent que la de 2017<\/strong>. L\u2019escenari era radicalment diferent. Aquelles eleccions van significar el tancament dels fets de la tardor de 2017<\/strong>, el per\u00edode culminant del proc\u00e9s independentista, iniciat amb les turbulentes sessions parlament\u00e0ries del 6<\/strong> i 7<\/strong> de setembre i acabat amb la declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia i l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong>, la intervenci\u00f3 de la Generalitat i la convocat\u00f2ria de les mateixes eleccions.<\/p>\n\n\n\n

Tota la tensi\u00f3 que s\u2019havia anat generant en aquell breu lapse de temps va esclatar el 21<\/strong> de desembre en forma d\u2019una participaci\u00f3 massiva, in\u00e8dita en una convocat\u00f2ria auton\u00f2mica, m\u00e9s pr\u00f2pia de les cites generals m\u00e9s transcendentals (1982<\/strong>, 1993<\/strong> i 1996<\/strong>, 2004<\/strong> i abril de 2019<\/strong>).
D\u2019aqu\u00ed que ara es prevei\u00e9s una baixada substancial de la participaci\u00f3, perqu\u00e8 aquesta convocat\u00f2ria es produ\u00efa en un clima infinitament menys tens. Des del gener de 2018<\/strong> l\u2019independentisme havia entrat en una mena de terra incerta, sense horitz\u00f3 definit, una mena de boira que nom\u00e9s es dissipava quan tornaven a primer pla les conseq\u00fc\u00e8ncies de la tardor del 2017<\/strong> (judici, presos, aniversaris). El proc\u00e9s<\/em> havia culminat l\u20191<\/strong> d\u2019octubre i el que viv\u00edem ara era el postproc\u00e9s<\/em>, la ressaca, el \u00abmentrestant<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Les enquestes ho mostraven a tothom que ho volgu\u00e9s veure. El desinter\u00e8s per les eleccions escalava 25<\/strong> punts, justament els mateixos que baixava l\u2019inter\u00e8s. Per primer cop des de 2012<\/strong> els electors que declaraven tenir poc o gens d\u2019 inter\u00e8s en la contesa electoral eren m\u00e9s que els interessats. Els electors que deien estar segurs de la seva participaci\u00f3 se situaven a nivells de la convocat\u00f2ria de 2006<\/strong> (segon tripartit).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta desmobilitzaci\u00f3 no era pr\u00f2pia d\u2019una tend\u00e8ncia pol\u00edtica concreta sin\u00f3 que afectava tots els partits. El principal, Cs<\/strong>, perqu\u00e8 una part important del seu vot de 2017<\/strong> provenia de l\u2019abstenci\u00f3 estructural, per\u00f2 el desenc\u00eds tamb\u00e9 afectava les forces independentistes, l\u2019electorat de les quals mostrava signes evidents de cansament.<\/p>\n\n\n\n

Totes les previsions auguraven una normalitzaci\u00f3 de la participaci\u00f3, tot situant-la pels volts del 60-65% abans que comenc\u00e9s la campanya. Per\u00f2 encara faltava que intervingu\u00e9s un element decisiu: l\u2019epid\u00e8mia. Entre les dues enquestes realitzades pel CIS<\/strong>, La predisposici\u00f3 a participar en les eleccions va caure m\u00e9s de deu punts, del 67%<\/strong> al 53%<\/strong>. Una baixada general, tant en termes demogr\u00e0fics com pol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

A hores d\u2019ara \u00e9s evident que l\u2019epid\u00e8mia va fer baixar la participaci\u00f3 uns deu punts, fins a deixar-la no en par\u00e0metres normals sin\u00f3 a nivell del cicle amb menys mobilitzaci\u00f3 (1991<\/strong>–94<\/strong>). Sigui per por o per afartament o perqu\u00e8 es consider\u00e9s sobrer anar a votar en una situaci\u00f3 com l\u2019actual, el cert \u00e9s que 1,5<\/strong> milions d\u2019electors que havien participat en la convocat\u00f2ria de 2017<\/strong> no van apar\u00e8ixer pels col\u00b7legis electorals el 14<\/strong> de febrer.<\/p>\n\n\n\n

Si fem cas als pron\u00f2stics de participaci\u00f3 abans de la campanya i a la dada de participaci\u00f3 final, uns 750.000<\/strong> electors ja havien decidit no votar i un nombre similar se\u2019ls va afegir a \u00faltima hora, possiblement per efectes de l\u2019epid\u00e8mia. Aquesta idea es refor\u00e7a si observem el vot en blanc i nul d\u2019aquesta convocat\u00f2ria. Amb una participaci\u00f3 hist\u00f2ricament baixa, el vot nul ha batut el seu r\u00e8cord en unes eleccions al Parlament, mentre que els vots en blanc pr\u00e0cticament s\u2019han doblat respecte de 2017<\/strong>. Conjuntament, gaireb\u00e9 65.000<\/strong> electors van optar per aquesta mena de vot.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, el PSC va guanyar, per\u00f2 li resultar\u00e0 molt dif\u00edcil governar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enmig de la desmobilitzaci\u00f3 general, nom\u00e9s un dels partits que ja s\u2019havien presentat el 2017<\/strong> ha aconseguit millorar el seu resultat: el PSC. En termes hist\u00f2rics el resultat socialista no \u00e9s res de l\u2019altre m\u00f3n, obt\u00e9 uns 50.000<\/strong> vots m\u00e9s que el 1980<\/strong>, quan pugnava amb l\u2019aleshores imponent PSUC per l\u2019electorat de l\u2019esquerra.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, els 650.000<\/strong> del PSC<\/strong> tenen un fort significat, pel context i perqu\u00e8 els permeten per primera vegada en unes eleccions al Parlament ser tamb\u00e9 la primera for\u00e7a en nombre d\u2019escons (per b\u00e9 que empatats amb ERC<\/strong>). Ni el 1999<\/strong> ni el 2003<\/strong>, les dues convocat\u00f2ries anteriors en les quals el PSC<\/strong> fou primera for\u00e7a en vots, va aconseguir guanyar en escons. Aleshores l\u2019avantatge socialista va ser de menys de deu mil sufragis sobre el segon (CiU<\/strong>), mentre que aquest cop ha estat de quasi cinquanta mil (sobre ERC<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Certament, al PSC<\/strong> poden estar contents del resultat. Han aconseguit fer tornar part del vot que els va prendre Cs<\/strong> el 2017<\/strong> (uns 170.000<\/strong>, segons algunes estimacions) i han avan\u00e7at posicions a la frontera amb els comuns (els han pres uns 30.000<\/strong>). Tot plegat compensa la desmobilitzaci\u00f3 d\u2019una part important del seu propi vot de fa tres anys (tres de cada deu). Malgrat tot aix\u00f2, els socialistes tenen molt dif\u00edcil poder investir Salvador Illa<\/strong>. I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8, encara que les forces d\u2019esquerra sumen una clara majoria al nou Parlament (entre PSC<\/strong>, ERC<\/strong> i els comuns tenen 74<\/strong> escons, sis m\u00e9s dels necessaris per a la majoria absoluta), el m\u00e9s probable \u00e9s que ERC<\/strong>, que \u00e9s el nexe entre una majoria d\u2019esquerres i la reedici\u00f3 de la majoria independentista, triar\u00e0 aquesta segona. L\u2019argument \u00e9s de pes: els republicans s\u00f3n la primera for\u00e7a del bloc independentista, per\u00f2 han quedat per darrere del PSC<\/strong> entre els partits d\u2019esquerra. Aix\u00ed, Pere Aragon\u00e9s<\/strong> nom\u00e9s podr\u00e0 ser president de la Generalitat en cas d\u2019entesa independentista. Dilema resolt.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, l\u2019independentisme va passar del 50% del vot v\u00e0lid, per\u00f2 es va deixar 700.000 vots pel cam\u00ed.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al llarg de la campanya les forces independentistes van utilitzar com a esquer per a la mobilitzaci\u00f3 dels seus la possibilitat (certa, com s\u2019ha comprovat) d\u2019assolir m\u00e9s de la meitat dels sufragis. M\u00e9s enll\u00e0 de la intencionalitat purament electoral, assolir aquesta fita \u00e9s un element legitimador de les aspiracions de l\u2019independentisme, que s\u2019havia quedat a les portes d\u2019aconseguir-ho repetidament des de 2012.<\/p>\n\n\n\n

No deixa de ser paradoxal que l\u2019independentisme aconsegueixi ultrapassar el somiat 50% just a la convocat\u00f2ria de la qual ha desaparegut l\u2019element plebiscitari. Cap partit ha titllat aquestes eleccions de plebiscit, i \u00e9s una novetat, perqu\u00e8 les \u00faltimes tres convocat\u00f2ries havien estat presentades com a tal per les forces independentistes. Un exemple clar que l\u2019assoliment de la meitat m\u00e9s \u00fa era m\u00e9s un esquer electoral en temps de desmobilitzaci\u00f3 que l\u2019objectiu col\u00b7lectiu de l\u2019independentisme.<\/p>\n\n\n\n

Evidentment, ja a la mateixa nit electoral tant ERC<\/strong> com Junts<\/strong> i la CUP<\/strong> es van afanyar a assenyalar la fita per refor\u00e7ar les seves posicions, i per amagar darrere del 50% <\/strong>la p\u00e8rdua de m\u00e9s de sis-cents mil vots, que deixa el conjunt de l\u2019independentisme per sota dels 1,5<\/strong> milions de vots, lluny dels dos milions de 2015<\/strong> i 2017<\/strong>. Precisament aquest retroc\u00e9s \u00e9s el que explica en part la radicalitzaci\u00f3 del discurs dels dirigents independentistes des de la nit electoral, el que augura un nou per\u00edode d\u2019augment de la tensi\u00f3. No \u00e9s tant l\u2019assoliment de m\u00e9s de la meitat dels vots el que propulsa les demandes dels partits independentistes com la constataci\u00f3 que el seu electorat pateix una profunda desorientaci\u00f3, que ha fet que una part substancial d\u2019aquest (tres de cada deu, precisament) hagi optat per l\u2019abstenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, ERC finalment va passar per davant de Junts, per\u00f2 no se n\u2019ha pogut desempallegar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El gir m\u00e9s espectacular de les forces independentistes arran dels resultats ha estat el d\u2019ERC<\/strong>. Els republicans han passat de fer una campanya a mig cam\u00ed entre la reivindicaci\u00f3 sobiranista i la gesti\u00f3 de govern (amb peatges com la signatura del document anti-PSC<\/strong> amb la resta de forces del seu bloc) a recuperar el llenguatge m\u00e9s estrident un cop comptades totes les paperetes.
Aquest canvi possiblement ve provocat pel mal resultat obtingut (330.000<\/strong> vots menys, la majoria a l\u2019abstenci\u00f3, tot i que alguns a la CUP<\/strong> i a Junts) i la necessitat d\u2019apar\u00e8ixer com la for\u00e7a guanyadora, tot prenent-li l\u2019escenari i els focus a Illa<\/strong> i el PSC<\/strong>, a qui es blasma com el \u00abnou Arrimadas<\/strong><\/em>\u00bb, en paraules d\u2019Aragon\u00e8s<\/strong>. El manual ho deixa ben clar: les eleccions les guanya qui diu que les guanya i no tant qui realment les guanya.<\/p>\n\n\n\n

El problema per als republicans \u00e9s que la seva sobreactuaci\u00f3 per fer oblidar el mal resultat els llen\u00e7a en mans dels seus principals rivals, Junts<\/strong>. A Aragon\u00e8s<\/strong> no li queda m\u00e9s sortida que la reedici\u00f3 de l\u2019acord sense recorregut pol\u00edtic, confian\u00e7a m\u00fatua ni lleialtat entre els socis (Torra<\/strong> dixit) amb els exconvergents que, al seu torn, han posat en marxa (no han deixat de fer-ho mai) el seu joc favorit: collar ERC<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Junts<\/strong> t\u00e9 base per fer-ho. Les dades del tracking<\/em> de Gesop mostren clarament la feblesa d\u2019Aragon\u00e8s<\/strong> entre els seus (nom\u00e9s el 45% <\/strong>dels votants d\u2019ERC<\/strong> el preferia com a president), enfront de la fortalesa de Borr\u00e0s<\/strong> en l\u2019electorat de Junts<\/strong> (65%<\/strong>). \u00c9s m\u00e9s, Borr\u00e0s<\/strong> compta amb un gruix gens menyspreable de simpatitzants entre els votants d\u2019ERC<\/strong> (18%<\/strong>, el doble que Aragon\u00e8s<\/strong> entre els votants de Junts<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Borr\u00e0s<\/strong> i Junts<\/strong> han passat la campanya posant en dubte el comprom\u00eds dels republicans amb l\u2019ideari i l\u2019agenda (?) independentista. D\u2019aqu\u00ed el fam\u00f3s document, un parany en tota regla. Si ERC<\/strong> no el signava, posava en evid\u00e8ncia el seu pecat de tra\u00efdoria, si el signava quedava lligat de peus i mans, sense marge. La vict\u00f2ria del PSC<\/strong> ha fet la resta perqu\u00e8 als republicans nom\u00e9s els quedi una sortida: la que els condueix a l\u2019abra\u00e7ada de l\u2019os de Borr\u00e0s<\/strong> i Junts<\/strong>\u2026. altre cop.
La traject\u00f2ria contempor\u00e0nia d\u2019ERC<\/strong> imita S\u00edsif<\/strong>, aquell personatge que carregava una pedra muntanya amunt i que, quan estava a punt de dipositar-la al cim, la pedra li queia muntanya avall i havia de tornar a comen\u00e7ar. A les dues \u00faltimes convocat\u00f2ries ha tingut la vict\u00f2ria a tocar de dits i en ambdues ocasions ha vist com se li escapava de les mans 1<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de la pol\u00edtica catalana dels \u00faltims vint anys es pot entendre com la hist\u00f2ria de les relacions, l\u2019etern estira-i-arronsa, entre aquestes forces, entre una ERC<\/strong> que busca desesperadament desempallegar-se de l\u2019ombra dels convergents i aquests que aconsegueixen que els republicans mosseguin l\u2019ham un cop i un altre, incapa\u00e7os de deixar anar el fil que els uneix als hereus de Pujol<\/strong> i Mas<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Totes les grans discussions pol\u00edtiques del pa\u00eds d\u2019aquest segle responen a aquesta l\u00f2gica, des de la negociaci\u00f3 estatut\u00e0ria, plantejada per CiU<\/strong> com una oportunitat per trencar el govern d\u2019esquerres (reeixida, per cert), fins a l\u2019evoluci\u00f3 del proc\u00e9s, convertit en diverses de les seves fases en un chicken game<\/em> de manual entre republicans i exconvergents. Si el futbol \u00e9s un esport on sempre guanyen els alemanys, com va dir Gary Lineker<\/strong>, la pol\u00edtica catalana sembla un esport on sempre guanya Converg\u00e8ncia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest cop tamb\u00e9, perqu\u00e8, malgrat que hagi perdut la primera pla\u00e7a entre les forces independentistes, Junts<\/strong> ha tornat a aconseguir que ERC<\/strong> no se li escapi. I segons les dades aportades per Gesop<\/strong>, els de Borr\u00e0s<\/strong> fins i tot haurien guanyat si no hagu\u00e9s estat pel PDeCat<\/strong>, que finalment no ha aconseguit representaci\u00f3 al Parlament, per\u00f2 li ha pispat els vots suficients per evitar que els exconvergents tornessin a passar per davant d\u2019ERC<\/strong>, i possiblement empatar en escons amb els socialistes 2<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

Ens endinsem doncs, altre cop, en un cam\u00ed conegut, el d\u2019un govern dividit, amb un president afeblit que intenta guanyar marge de maniobra (a aix\u00f2 respon el festeig dels comuns) mentre el seu soci-rival se\u2019l mira de cua d\u2019ull i li va fent la traveta. Un nou govern que bolcar\u00e0 els seus esfor\u00e7os en la pugna ret\u00f2rica amb el govern central i \u00abl\u2019Estat repressor<\/em>\u00bb, dipositant la seva legitimitat en les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u20191-O<\/strong> (presos) i en un mal resultat electoral que necessita fer passar per hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n

I mentrestant el pa\u00eds anir\u00e0 fent, cansat i fart, segurament sense esperar res ja, com demostra la participaci\u00f3 d\u2019aquestes eleccions. Un pa\u00eds atrapat en una pugna entre les dues branques de l\u2019independentisme que no sembla tenir soluci\u00f3 a curt termini, qui sap si a mig, que torna a deixar el pa\u00eds sense impuls pol\u00edtic, sense govern, sense direcci\u00f3, enmig d\u2019una aguda crisi econ\u00f2mica i social i amb totes les q\u00fcestions de fons sense resoldre, pendents que la pol\u00edtica surti del seu entotsolament poruc i tingui el coratge necessari per bastir un nou consens despr\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada de trencadissa est\u00e8ril.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

1. A un mes de la convocat\u00f2ria de 2017 les esquerres pronosticaven a ERC un avantatge sobre Cs de 5 punts de mitjana. Ara, totes les enquestes fins a final d\u2019any li auguraven la vict\u00f2ria amb un avantatge c\u00f2mode de 4,6 punts de mitjana. <\/small>
2. Segons Gesop uns 50.000 votants de JxCat de 2017 haurien optat aquest cop pel PDeCat.<\/small><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/a><\/strong>, 18 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00ed, es va poder votar, per\u00f2 la participaci\u00f3 va ser la m\u00e9s baixa en uns comicis al Parlament No calia mirar moltes enquestes per saber que aquesta convocat\u00f2ria reuniria davant les urnes molta menys gent que la de 2017. L\u2019escenari era radicalment diferent. Aquelles eleccions van significar el tancament dels fets de la tardor de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21542,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,1],"tags":[],"class_list":["post-21515","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21515","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21515"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21515\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21541,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21515\/revisions\/21541"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21542"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}