{"id":21493,"date":"2021-02-16T17:49:06","date_gmt":"2021-02-16T16:49:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21493"},"modified":"2021-02-16T17:52:55","modified_gmt":"2021-02-16T16:52:55","slug":"carles-castro-el-missatge-del-silenci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-el-missatge-del-silenci\/","title":{"rendered":"Carles Castro: El missatge del silenci"},"content":{"rendered":"\n

“Per qu\u00e8 hem de canviar res si les coses ja no poden anar pitjor<\/em>“. Aquesta frase tan representativa del cinisme pol\u00edtic podria explicar la conducta de molts dels electors que diumenge van acudir a les urnes, per\u00f2 tamb\u00e9 de bona part dels que van optar deliberadament per quedar-se a casa. Les comparacions poden ser odioses i, a m\u00e9s, absurdes. Per aix\u00f2, la caiguda en la participaci\u00f3 no pot veure\u2019s nom\u00e9s a la llum dels resultats excepcionals dels comicis de l’2017.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, la deserci\u00f3 de m\u00e9s d’un mili\u00f3 i mig d’electors tampoc es pot despatxar com una conseq\u00fc\u00e8ncia exclusiva de la pand\u00e8mia i, molt menys encara, com un cert retorn als registres habituals d’unes auton\u00f2miques. Sobretot perqu\u00e8 el 53,5%<\/strong> de participaci\u00f3 que es va produir el 14-F<\/strong> suposa un r\u00e8cord abstencionista que nom\u00e9s troba parang\u00f3 en el registrat en una conjuntura diametralment oposada a l’actual: els comicis del 92<\/strong> (54,9%<\/strong>), celebrats a un moment d’optimisme ol\u00edmpic i raonable cohesi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

En realitat, aquest mili\u00f3 i mig d’electors absents configuren l’anunciat “partit de l’abstenci\u00f3<\/em>“, un espectre que s’ha convertit en el millor reflex del cansament que afecta la societat catalana. Catalunya porta gaireb\u00e9 una d\u00e8cada partida en dos, enfrontada a un fals i insoluble dilema dram\u00e0tic de car\u00e0cter existencial: seguir o no formant part d’Espanya i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 d’Europa.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, les eleccions de diumenge a penes tenen guanyadors. L’independentisme esgrimeix com un \u00e8xit que justificaria nous intents de “saltar la paret”<\/em> el 51,3%<\/strong> dels sufragis que van aconseguir reunir el 14-F<\/strong> les forces formalment secessionistes (incloses les m\u00e9s ex\u00f2tiques, amb c\u00f2mputs al voltant de 5.000 paperetes). Per\u00f2 aquest sector pol\u00edtic no pot ignorar que va cedir m\u00e9s de 600.000<\/strong> sufragis pel que fa a la seva collita del 2017<\/strong>. \u00c9s a dir, 626.086<\/strong> antics votants independentistes van decidir oblidar-se de la “legitimitat de l’1 d’octubre<\/em>” i de la persist\u00e8ncia dels “presos i exiliats<\/em>” . De fet es van oblidar fins i tot que havien anat a votar en aquell refer\u00e8ndum unilateral. I d\u2019aix\u00f2, en el millor dels casos, se\u2019n diu fatiga.<\/p>\n\n\n\n

Una barrera simb\u00f2lica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, a m\u00e9s, la suposada hegemonia independentista es redueix pr\u00e0cticament a cendres si se la situa en el context d’una participaci\u00f3 tan baixa. \u00bfM\u00e9s del 51%<\/strong> dels sufragis? Compte amb les fantasies. Com a recurs de pol\u00edtica ficci\u00f3 pot funcionar, per\u00f2 la realitat s’escriu amb altres xifres: els votants independentistes suposen ara el 27%<\/strong> de el cens, deu punts menys que fa tres anys. En altres paraules: nom\u00e9s un de cada quatre catalans va expressar diumenge un imprec\u00eds desig de continuar l’aventura sobiranista com si res hagu\u00e9s passat. Aquest \u00e9s el “gran salt endavant<\/em>” que poden esgrimir els esmunyedissos xerpes de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n


El problema de les eleccions de diumenge \u00e9s que tampoc van acudir a la cita molts dels que al 2017 es van bolcar a les urnes per expressar el rebuig a la ruptura amb Espanya. En aquest cas, gaireb\u00e9 900.000 <\/strong>desertors. Una desmobilitzaci\u00f3 realment asim\u00e8trica que s’explica per la distribuci\u00f3 territorial de l’abstenci\u00f3: al voltant del 45%<\/strong> a la Catalunya profunda, per\u00f2 fins a deu punts m\u00e9s en la metropolitana. I aquesta fugida va deixar el contingent dels que rebutgen o simplement no donen suport a la independ\u00e8ncia al voltant de 1.400.000<\/strong> votants. O sigui, una mica m\u00e9s del 48%<\/strong> dels sufragis si s’exclouen els nuls i que, expressat en xifres reals, va suposar un 26%<\/strong> del cens; \u00e9s a dir, m\u00e9s de 15<\/strong> punts menys que al desembre del 2017<\/strong>. Una altra mostra de fatiga ben visible.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u00c9s clar que, a la vista d’aquesta asimetria, poden formular-se algunes preguntes inc\u00f2modes: \u00bfEls va afectar m\u00e9s, a aquest sector dels votants, la por de contagiar-se mentre dipositaven un sobre amb una papereta en una urna? O b\u00e9 la “vict\u00f2ria<\/em>” en vots per\u00f2 la “derrota<\/em>” en escons de fa tres anys els ha portat a abandonar tota esperan\u00e7a d’impulsar l’alternan\u00e7a a Catalunya? En fi, potser hagin arribat a la terrible conclusi\u00f3 que les institucions de l’Estat ja s’ocuparan de “posar al seu lloc<\/em>” als dirigents independentistes si, com no deixen de proclamar, “ho tornessin a fer<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s veritat que la vict\u00f2ria de el socialista Salvador Illa<\/strong> \u00e9s un resultat meritori en un context tan dif\u00edcil com l’actual. I els m\u00e9s de 46.000<\/strong> sufragis que ha afegit el PSC al seu resultat del 2017<\/strong> tenen un gran valor enmig de la formidable caiguda de la participaci\u00f3. Tot aix\u00f2 sense oblidar que l’hegemonia socialista en el bloc oposat a la independ\u00e8ncia implica que, a aquest costat de la trinxera, domina una formaci\u00f3 partid\u00e0ria del di\u00e0leg i el pacte.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e8xit d’un partit pol\u00edtic que, per\u00f2, no comptar\u00e0 amb el suport parlamentari suficient per aspirar a governar Catalunya, la resta del panorama que s’est\u00e9n davant les forces de projecci\u00f3 estatal no pot ser m\u00e9s desolador. L’ensorrament de Ciutadans assoleix unes dimensions tan catastr\u00f2fiques que nom\u00e9s s’expliquen per la seva incapacitat per dibuixar una alternativa el nacionalisme que no pass\u00e9s pel simple rebuig frontal dels seus postulats.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta intransig\u00e8ncia davant un conflicte territorial que exigeix \u200b\u200bbastant subtilesa explica tamb\u00e9 els desastrosos resultats dels populars, pitjors que fa tres anys i a la vora de la marginalitat. Per\u00f2 aquest discurs tan aparentment productiu en el conjunt d’Espanya, i que consisteix a descriure com una trag\u00e8dia el que sovint no va m\u00e9s enll\u00e0 d’una farsa, tampoc va servir a Rivera<\/strong> i Casado<\/strong> per guanyar les eleccions generals. I el que \u00e9s pitjor: l’exageraci\u00f3 de la magnitud del conflicte catal\u00e0 ha alimentat la creaci\u00f3 d’un monstre que amena\u00e7a amb devorar el PP i a Cs: Vox. Els ultres s\u00f3n ara la segona for\u00e7a d’oposici\u00f3 al nacionalisme a Catalunya, amb gaireb\u00e9 220.000<\/strong> vots que no contribuiran precisament a apaivagar els \u00e0nims ni a buscar solucions sofisticades.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u00c9s clar que en l’eclosi\u00f3 de Vox, el paper catalitzador de l’aventurisme independentista ha estat tamb\u00e9 clau. I d’aqu\u00ed que, si es fa abstracci\u00f3 del resultat global, una visi\u00f3 miop nom\u00e9s percebria el molt que creixen els extrems: en total m\u00e9s de 400.000<\/strong> electors entre els antisistema de la CUP, que dupliquen representaci\u00f3, i els antisistema de la ultradreta espanyolista. Per\u00f2 encara s\u00f3n nom\u00e9s 400.000<\/strong> sobre un cens total proper als cinc milions i mig de catalans.<\/p>\n\n\n\n

A partir d’aqu\u00ed, si les forces centrals no s\u00f3n capa\u00e7os de trobar una soluci\u00f3 acceptable a l’atzucac del proc\u00e9s sobiranista, de manera que la desafecci\u00f3 -i amb ella l’abstenci\u00f3- no segueixin creixent, les \u00faniques veus que acabaran sentint-se seran les dels dos extrems. I si uns prometen suprimir l’autonomia, els altres semblen disposats a respondre a cops de pedra. Aquest \u00e9s el missatge silenci\u00f3s d’aquestes eleccions: la vital entesa entre les principals forces. Alguns en dirien “l’hora dels tra\u00efdors<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/a><\/strong>, 16 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Per qu\u00e8 hem de canviar res si les coses ja no poden anar pitjor“. Aquesta frase tan representativa del cinisme pol\u00edtic podria explicar la conducta de molts dels electors que diumenge van acudir a les urnes, per\u00f2 tamb\u00e9 de bona part dels que van optar deliberadament per quedar-se a casa. Les comparacions poden ser odioses …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21514,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,1],"tags":[274],"class_list":["post-21493","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-general","tag-eleccions-14-f"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21493","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21493"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21493\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21513,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21493\/revisions\/21513"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21514"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21493"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21493"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21493"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}