{"id":21487,"date":"2021-02-14T09:38:00","date_gmt":"2021-02-14T08:38:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21487"},"modified":"2021-02-16T11:11:45","modified_gmt":"2021-02-16T10:11:45","slug":"jordi-font-que-es-primer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-que-es-primer\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Qu\u00e8 \u00e9s primer?"},"content":{"rendered":"\n<p><br>Tothom s&#8217;ho ha de preguntar, a la Catalunya de l&#8217;endem\u00e0 del <strong>14F<\/strong>. Les urnes es &nbsp;poden llegir de moltes maneres, per\u00f2 cal fer atenci\u00f3 sobretot a les inflexions que tenen lloc dins de les orientacions m\u00e9s generals. Dos girs destaquen al respecte, agradin molt o poc: la primera posici\u00f3 de <strong>Salvador Illa<\/strong>, amb el seu &#8220;<em>passar full per retrobar-nos<\/em>&#8221; i l&#8217;acc\u00e9s d&#8217;ERC al capdavant de l&#8217;independentisme, despr\u00e9s d&#8217;haver apostat pel di\u00e0leg amb el govern d&#8217;esquerres espanyol i de ser objecte de tota mena de penjaments per aquesta ra\u00f3. Dues novetats que trasllueixen un corrent de fons coincident per part dels corresponents votants: voluntat de superaci\u00f3, de di\u00e0leg i negociaci\u00f3, desig d&#8217;obrir finestres, d&#8217;assajar noves vies.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Hi ha dues vies que estan servides des de sempre, sobre les que cap patriota &nbsp;no pot deixar de reflexionar a fons, per no dir cap &#8220;<em>nacionalista<\/em>&#8220;, si \u00e9s que aquesta expressi\u00f3 d\u00f3na a entendre la preocupaci\u00f3 per la naci\u00f3 i el seu futur. Aix\u00ed les veig des del meu particular trajecte:<\/p>\n\n\n\n<p><br>&#8211;<strong>Via A<\/strong>: La prioritat \u00e9s l&#8217;Estat Catal\u00e0, l&#8217;autodeterminaci\u00f3 ara, malgrat el sentiments d&#8217;exclusi\u00f3 que aix\u00f2 pugui desvetllar en una part de la Naci\u00f3, amb el conseg\u00fcent risc d&#8217;estranyament i desafecci\u00f3 nacional, de fractura i de conflicte (que seria oportunament esperonat per l&#8217;espanyolisme-lerrouxisme), amb la f\u00e0cil deriva cap al model &#8220;<em>un territori\/dues nacions<\/em>&#8220;, que apuntaria fatalment a la dissoluci\u00f3 progressiva de la Naci\u00f3 Catalana&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p><br>&#8211;<strong>Via B<\/strong>: La prioritat \u00e9s la Naci\u00f3 Catalana, fer-la dia a dia, des de la diversitat de tots els seus-seves nacionals, una naci\u00f3 no excloent, sin\u00f3 inclusiva dels diversos graus d&#8217;identificaci\u00f3 nacional existents, donant lloc a una ampla i plural majoria, capa\u00e7 de cosir socialment el pa\u00eds i d&#8217;abordar, amb la for\u00e7a de la unitat, la negociaci\u00f3 pendent amb l&#8217;Estat espanyol, cap al degut reconeixement nacional i cap a un encaix pol\u00edtic i econ\u00f2mic just i satisfactori&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p><br>L&#8217;avi <strong>Maci\u00e0<\/strong>, fundador del partit Estat Catal\u00e0, arribat el moment, en el decisiu any <strong>1931<\/strong>, ho va tenir clar: abans que res, la Naci\u00f3 Catalana, \u00e9s a dir, aplegar en un mateix al\u00e8 compartit tota l&#8217;energia popular, tan diversa. Va deixar de banda, dolorosament, el somiat Estat Catal\u00e0 i va fer causa comuna\u00a0-imprescindible- amb els republicans espanyols contra la dreta i, de com\u00fa acord amb ells, va instaurar la Generalitat. Uns quants li van dir tra\u00efdor. Va ser un dels fundadors de la Catalunya contempor\u00e0nia. El seu patriotisme, el seu &#8220;<em>nacionalisme<\/em>&#8220;, van estar certament a l&#8217;altura de la Naci\u00f3 Catalana, i per sota del seu leg\u00edtim inter\u00e8s personal i de partit, com ha de ser.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tothom s&#8217;ho ha de preguntar, a la Catalunya de l&#8217;endem\u00e0 del 14F. Les urnes es &nbsp;poden llegir de moltes maneres, per\u00f2 cal fer atenci\u00f3 sobretot a les inflexions que tenen lloc dins de les orientacions m\u00e9s generals. Dos girs destaquen al respecte, agradin molt o poc: la primera posici\u00f3 de Salvador Illa, amb el seu &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21491,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-21487","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21487","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21487"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21487\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21492,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21487\/revisions\/21492"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21487"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21487"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21487"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}