{"id":21432,"date":"2021-02-11T18:02:15","date_gmt":"2021-02-11T17:02:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21432"},"modified":"2021-02-11T18:02:16","modified_gmt":"2021-02-11T17:02:16","slug":"lluis-rabell-lanatema-tribal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-lanatema-tribal\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: L\u2019anatema tribal"},"content":{"rendered":"\n<p>No, el comprom\u00eds subscrit pels partits independentistes excloent la possibilitat, sigui quin sigui el veredicte de les urnes, de qualsevol acord amb el <strong>PSC<\/strong>, no \u00e9s una simple an\u00e8cdota de campanya. Ni tan sols hauria de ser tractat com una d&#8217;aquestes promeses que no sobreviuen a la nit electoral. <br><\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s impossible predir l&#8217;abast i totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que tindr\u00e0 aquest anatema, tant en l&#8217;arena pol\u00edtica catalana com en l&#8217;espanyola. Per\u00f2 s\u00ed que podem intuir en quin sentit es produiran. Com comentava avui mateix l&#8217;historiador i periodista <strong>Steven Forti<\/strong>, a tot Europa es discuteix d&#8217;establir cordons sanitaris al voltant de l&#8217;extrema dreta; a Catalunya, es tracta de posar setge als socialistes. Atenci\u00f3! Als socialistes \u2026 no a <strong>Vox<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n<p>En realitat, l&#8217;independentisme necessita a Vox per mantenir un clima de crispaci\u00f3 entre identitats nacionals: nom\u00e9s aix\u00ed, sense un altre projecte m\u00e9s que cr\u00e9ixer en l&#8217;entramat institucional, medi\u00e0tic i clientelar que els ha procurat la gesti\u00f3 auton\u00f2mica, podran mantenir emocionalment captiva a una part de la societat catalana. Aix\u00ed doncs, l&#8217;independentisme identifica el seu enemic en l&#8217;esquerra federalista. Per\u00f2 la seva n\u00e8mesi no \u00e9s la socialdemocr\u00e0cia, sin\u00f3 l&#8217;extrema dreta. \u00c9s indiscutible que <strong>Vox<\/strong> es beneficia d&#8217;aquest improvisat &#8220;<em>front nacional<\/em>&#8220;. Veurem fins a quin punt ho aconsegueix en els barris populars de les \u00e0rees metropolitanes, singularment entre gent treballadora jove, sumida en un sentiment d&#8217;aband\u00f3. Encara que, sens dubte, la imatge ingrata d&#8217;una Catalunya tribal que projecta semblant pacte ser\u00e0 f\u00e0cilment explotada per les forces m\u00e9s conservadores de l&#8217;espectre pol\u00edtic espanyol. I, per descomptat, no ho faran per solidaritat amb el vilipendiat <strong>Salvador Illa<\/strong>: <strong>Vox<\/strong> vol ficar-lo a la pres\u00f3 i el <strong>PP<\/strong> l&#8217;acusa d&#8217;haver-se &#8220;<em>colat<\/em>&#8221; a la tanda de vacunaci\u00f3 contra el virus. (Sense cap prova, \u00e9s clar. Per\u00f2 \u00e9s que, segons el manual del bon populista, no es tracta de demostrar res, sin\u00f3 de fer soroll i intoxicar a l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica).<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2, el segon ensenyament que cal extreure d&#8217;aquest esdeveniment \u00e9s la volubilitat i covardia pol\u00edtica d&#8217;<strong>ERC<\/strong>. N&#8217;hi ha prou que la dreta nacionalista mani a formar perqu\u00e8 els de <strong>Junqueras<\/strong> es posin en fila, alineant per l&#8217;esquerra. (\u00c9s un dir). Els que xifraven les seves esperances en que un gir de la pol\u00edtica catalana cap a la moderaci\u00f3 i el realisme vingu\u00e9s de la m\u00e0 d&#8217;<strong>ERC<\/strong> poden comen\u00e7ar a revisar els seus  c\u00e0lculs. La seva disputa amb els cortesans de Waterloo \u00e9s aferrissada i ha sumit a la Generalitat en una perllongada par\u00e0lisi. Per\u00f2 la por a ser titllats de &#8220;<em>botiflers<\/em>&#8221; i d\u2019amics dels &#8220;<em>carcellers<\/em>&#8221; pesa m\u00e9s que totes les coses. El m\u00e9s significatiu \u00e9s que el veto contra el <strong>PSC<\/strong> ha estat promogut per un redu\u00eft nucli de gent de l&#8217;<strong>ANC<\/strong> que ning\u00fa ha triat, que no representa m\u00e9s que a si mateix, per\u00f2 l\u2019admonici\u00f3 ressona a o\u00efdes dels independentistes com la veu del &#8220;<em>Proc\u00e9s<\/em>&#8220;; un moviment que ells mateixos van amplificar, sobre l\u2019ona del qual van cavalcar \u2026 i del qu\u00e8 no poden desfer-se sota pena de perdre-ho tot. El m\u00e9s greu \u00e9s que aquesta &#8220;<em>foto de Col\u00f3n de l&#8217;independentisme<\/em>&#8221; &#8211; devastadora analogia de <strong>Salvador Illa<\/strong> &#8211; pret\u00e9n cristal\u00b7litzar la divisi\u00f3 en la societat catalana, fent-la perenne. Qui s&#8217;atreveixi a sobrepassar els marges d&#8217;una demarcaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s tenyida de etnicisme, qui estigui temptat de superar aquesta asfixiant pol\u00edtica de blocs, ser\u00e0 fulminat per una f\u00e0tua dels aiatol\u00b7l\u00e0s de la p\u00e0tria. Per\u00f2 el bloqueig pol\u00edtic o la reedici\u00f3 d&#8217;un ca\u00f2tic govern de germans enemics suposaria inevitablement la decad\u00e8ncia econ\u00f2mica i social. Quan \u00e9s urgent implementar bons projectes per aprofitar els fons europeus, la inestabilitat segueix propiciant que empreses desplacin la seva producci\u00f3 fora de Catalunya. Formatar la crisi social que s&#8217;acosta sota els par\u00e0metres d&#8217;una confrontaci\u00f3 de sentiments nacionals pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies tr\u00e0giques: per a la conviv\u00e8ncia entre catalans \u2026 i per a la continu\u00eftat de govern progressista a Espanya.<\/p>\n\n\n\n<p>La sort est\u00e0 pr\u00e0cticament llan\u00e7ada pel que fa al <strong>14-F<\/strong>. Ara es veu la vacu\u00eftat d&#8217;aquelles estrat\u00e8gies que s&#8217;aferraven a la perspectiva d&#8217;un &#8220;<em>tripartit d&#8217;esquerres<\/em>&#8220;. Despr\u00e9s de les projeccions aritm\u00e8tiques, aquesta ensomni obviava el problema crucial de l&#8217;orientaci\u00f3 d&#8217;un govern de canvi: un gir cap a les pol\u00edtiques socials i cap a l&#8217;enfortiment de l&#8217;autogovern i de la cooperaci\u00f3 institucional, incompatible amb una agenda de refer\u00e8ndums i de confrontaci\u00f3 amb l&#8217;Estat. De la mateixa manera que aquesta quimera comptava amb  que prevalguessin unes virtuts &#8211; lleialtat, fermesa en els prop\u00f2sits \u2026 &#8211; de les que no va precisament sobrada la menestralia nacionalista. No hi haur\u00e0 sortida al marasme catal\u00e0 sense un enfortiment del pol de l&#8217;esquerra. Que ara voti cadasc\u00fa segons la seva consci\u00e8ncia. Ja vindr\u00e0 el temps de fer balan\u00e7 i d&#8217;analitzar l&#8217;escenari que dibuixaran aquests comicis. Mentrestant, en el punt de mira dels intolerants o no, totes les sensibilitats democr\u00e0tiques i d&#8217;esquerres haurien de rebutjar sense embuts l&#8217;anatema tribal de l&#8217;independentisme.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/lluisrabell.com\/2021\/02\/11\/anatema-tribal\/\">Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong>, 11 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No, el comprom\u00eds subscrit pels partits independentistes excloent la possibilitat, sigui quin sigui el veredicte de les urnes, de qualsevol acord amb el PSC, no \u00e9s una simple an\u00e8cdota de campanya. Ni tan sols hauria de ser tractat com una d&#8217;aquestes promeses que no sobreviuen a la nit electoral. \u00c9s impossible predir l&#8217;abast i totes &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21440,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,1],"tags":[],"class_list":["post-21432","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21432"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21439,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21432\/revisions\/21439"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21440"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}