Una elecci\u00f3, qualsevol elecci\u00f3, no deixa de ser un judici sobre el passat recent i una aposta sobre l\u2019esdevenidor. Fins i tot en aquests nostres temps d\u2019acceleraci\u00f3, on passat, present i futur es confonen en una immediatesa perp\u00e8tua de la qual sembla impossible extreure relacions de causes i conseq\u00fc\u00e8ncies, fins i tot ara, les eleccions s\u00f3n un tall en el temps, una pausa, sincopada pot ser, un nano-segon, per decidir si se segueix pel mateix cam\u00ed o es canvia el rumb.<\/p>\n\n\n\n
Fins i tot aquests electors (cada cop m\u00e9s) que decidiran el seu vot poques hores abans que obrin els col\u00b7legis electorals, o en q\u00fcesti\u00f3 de segons davant la taula on s\u2019ordenen les llistes, fins i tot ells acabaran emetent un judici sobre el passat recent i faran una aposta de futur. I al final del dia, la suma d\u2019aquestes apostes contradict\u00f2ries ens donar\u00e0 un resultat, que definir\u00e0 el cam\u00ed a seguir.<\/p>\n\n\n\n
Aquest diumenge no ser\u00e0 diferent. Els pron\u00f2stics demosc\u00f2pics ens indiquen que hi poden haver dues sortides, o cap d\u2019aquestes. M\u00e9s aviat els pron\u00f2stics ens diuen que deixarem en mans dels nostres representants dues possibles sortides, perqu\u00e8 seran ells els que hauran de decidir quin cam\u00ed prendre a partir de la suma de voluntats contradict\u00f2ries que s\u2019hauran expressat a l\u2019urna.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes eleccions no deixaran de ser un judici sobre el passat recent. I aquest passat \u00e9s el de l\u2019esllanguiment del\u00a0proc\u00e9s<\/em>, una etapa hist\u00f2rica que va acabar a finals de 2017<\/strong>, per\u00f2 que ha continuat viva perqu\u00e8 les eleccions d\u2019aquell 21<\/strong> de desembre aix\u00ed ho van decidir.<\/p>\n\n\n\n El\u00a0proc\u00e9s<\/em>\u00a0va tenir el seu temps i aquest temps va concloure amb els fets tr\u00e0gics de la tardor de fa quatre anys. Una acceleraci\u00f3 (una altra!) que ens va dur a la culminaci\u00f3 \u00abnatural<\/em>\u00bb del moviment iniciat pels volts de la diada de 2012<\/strong>. De primers de setembre a finals d\u2019octubre tot es va anar encavalcant acceleradament fins a l\u2019esclat final, amb la coda de les eleccions convocades a l\u2019empara de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong> de la Constituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El que ha vingut darrere, aquests tres anys, ja no forma part del\u00a0proc\u00e9s<\/em>, \u00e9s un ep\u00edleg que beu de la tardor del 2017<\/strong>, per\u00f2 que ja no forma part de la l\u00f2gica del\u00a0proc\u00e9s<\/em>, un cop l\u2019impuls que el movia havia culminat amb la declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia i la intervenci\u00f3 de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n Aquests anys hem anat vivint els resultats del proc\u00e9s<\/em>, per\u00f2 no el proc\u00e9s<\/em> en si. Hi ha hagut episodis durs com ara l\u2019empresonament i el judici dels l\u00edders independentistes, per\u00f2 en general s\u2019ha viscut en una normalitat de fons disfressada de continu\u00eftat \u00e8pica, cada cop menys efectiva en termes de mobilitzaci\u00f3 ciutadana i enduriment del clima.<\/p>\n\n\n\n El post\u00a0proc\u00e9s<\/em>\u00a0ha estat una mala c\u00f2pia del\u00a0proc\u00e9s<\/em>, desllu\u00efda, repetitiva, mal interpretada. Un truc repetit tants cops que se li acaba veient el llaut\u00f3. El recurs a l\u2019acci\u00f3\/reacci\u00f3 ja no ha despertat la base independentista, en part cansada i en part desorientada per la divisi\u00f3 de les seves forces i la manca d\u2019un horitz\u00f3 possible i atractiu. Els intents de recuperar el tremp de l\u2019independentisme (inhabilitaci\u00f3 de Torra<\/strong>) han fet llufa i la convocat\u00f2ria electoral es produeix en un clima d\u2019esgotament.<\/p>\n\n\n\n La pand\u00e8mia ha contribu\u00eft a deslluir l\u2019\u00e8pica, per\u00f2 tamb\u00e9 pot haver emmascarat el cansament de les bases, i en general de tot el pa\u00eds, que nom\u00e9s remunten (les primeres) quan es tracta dels presos. L\u2019\u00fanic episodi ocorregut al llarg d\u2019aquest temps similar a 2017<\/strong> foren les protestes per la sent\u00e8ncia del Suprem.<\/p>\n\n\n\n Si les eleccions del 2017<\/strong> van ser el judici dels fets de la tardor, i el veredicte fou clar i polaritzat, de manera que es va optar per seguir pel mateix cam\u00ed, aquestes eleccions jutgen el post proc\u00e9s<\/em>, aquest interregne sense contorns clars ni direcci\u00f3 evident, sacsejat l\u2019\u00faltim any per la covid-19.<\/p>\n\n\n\n El m\u00e9s probable \u00e9s que diumenge a la nit ens trobem amb dos veredictes, contradictoris entre si. D\u2019una banda, el punt i seguit, la continu\u00eftat del post proc\u00e9s<\/em> en la reedici\u00f3 de la majoria independentista i el govern de coalici\u00f3 entre Junts<\/strong> i ERC<\/strong> (potser m\u00e9s aviat ERC<\/strong> i Junts<\/strong> aquest cop), aquell govern que fa un any el president Torra donava per liquidat per manca de confian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n Pot semblar inversemblant la reedici\u00f3 del pacte despr\u00e9s dels exabruptes que es llencen durant la campanya uns i altres, per\u00f2 la pol\u00edtica \u00e9s l\u2019art del possible, i de vegades de l\u2019impossible, i si el pacte amb Junts \u00e9s l\u2019\u00fanica opci\u00f3 que t\u00e9 ERC<\/strong> d\u2019assolir la tan anhelada presid\u00e8ncia de la Generalitat, si Aragon\u00e8s<\/strong> t\u00e9 la m\u00ednima possibilitat de convertir-se en successor de Maci\u00e0<\/strong> i Companys<\/strong> (i Irla<\/strong>, i fins i tot Tarradellas<\/strong>), hi haur\u00e0 acord.<\/p>\n\n\n\n Amb els mateixos resultats, tanmateix, els republicans tindran l\u2019opci\u00f3 de posar punt final a l\u2019ep\u00edleg allargassat del post proc\u00e9s<\/em>, si opten per un pacte transversal, que compti amb forces no independentistes i que pugui cloure l\u2019actual etapa d\u2019imp\u00e0s per obrir-ne una de nova, sigui quina sigui. El repte \u00e9s per a ERC<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 per al PSC<\/strong> i els comuns<\/strong>, possiblement cridats a participar, si volen, en l\u2019operaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El vertigen \u00e9s evident. Un pacte d\u2019aquest estil significa acceptar que el proc\u00e9s<\/em> s\u2019ha acabat i, el m\u00e9s complicat, manifestar-ho, amb el conseg\u00fcent enfrontament amb aquells que no ho accepten, sigui perqu\u00e8 ho creuen aix\u00ed o perqu\u00e8 necessiten mantenir viva la ficci\u00f3 del proc\u00e9s<\/em> per mantenir-se vius ells. Per\u00f2 alhora significa que cal donar una sortida a tot el que ha passat aquests anys, al descontentament de fons d\u2019una part important de la societat catalana, que \u00e9s a la base del proc\u00e9s<\/em>.<\/p>\n\n\n\n El dilema no est\u00e0 exempt, doncs, de riscos, i qui esperi un veredicte clar la nit de diumenge no el tindr\u00e0 (a no ser que les enquestes errin estrepitosament), precisament perqu\u00e8 no sabrem quina aposta hauran fet els votants. Seran els dirigents els encarregats de traduir-ho a la pol\u00edtica. O b\u00e9 apostar per la incomoditat d\u2019un govern dividit que tira de ret\u00f2rica mentre passen els dies i afluixa la pand\u00e8mia. O b\u00e9 llen\u00e7ar-se a una aventura fora dels l\u00edmits familiars, amb la conseg\u00fcent reconvenci\u00f3 dels purs (\u00abAleshores, a la congregaci\u00f3, els germans dirien desaprovant\u2026<\/em>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n El risc \u00e9s tan evident que podr\u00edem entrar en un stand by dins l\u2019stand by. Els punts suspensius, o b\u00e9 el que alguns analistes auguren, la repetici\u00f3 electoral. La poci\u00f3 m\u00e0gica per a la pol\u00edtica que no vol fer pol\u00edtica, que no gosa decidir, que tem arriscar-se, acovardida pel que diran els altres, els rivals-aliats, els mitjans, els guardians de les ess\u00e8ncies de les xarxes socials. Aquest no \u00e9s un mal espec\u00edficament nostre, \u00e9s el mal de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia, i \u00e9s un mal que ja hem viscut al llarg del proc\u00e9s<\/em>, en els moments que calia decidir i es va preferir no fer-ho, com Bartleby<\/strong>, i es va deixar que fos la in\u00e8rcia la que acab\u00e9s prenent les regnes. La in\u00e8rcia o un tuit.<\/p>\n\n\n\n Punt i seguit, punt final o punts suspensius. Els electors votarem i els dirigents hauran de decidir la seg\u00fcent jugada amb les cartes que els haurem donat. Una elecci\u00f3, com totes, que no deixa de ser una oportunitat.
<\/p>\n\n\n\n