{"id":21400,"date":"2021-02-10T09:24:04","date_gmt":"2021-02-10T08:24:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21400"},"modified":"2021-02-10T09:26:58","modified_gmt":"2021-02-10T08:26:58","slug":"joan-tapia-teresa-juve-100-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-tapia-teresa-juve-100-anys\/","title":{"rendered":"Joan T\u00e0pia: Teresa Juv\u00e9, 100 anys"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Teresa Juv\u00e9<\/strong> acaba de fer <strong>100<\/strong> anys i el diumenge va rebre a Palafrugell un c\u00e0lid homenatge organitzat per <strong>Josep Maria Soler<\/strong>, president de la Fundaci\u00f3 <strong>Josep Pallach<\/strong>, i <strong>Jordi Ferrando<\/strong>, el seu editor.<\/p>\n\n\n\n<p>Viure <strong>100<\/strong> anys ja no \u00e9s una cosa ins\u00f2lita, nom\u00e9s poc freq\u00fcent. Per\u00f2 complir-los en plena lucidesa mental, seguint l&#8217;actualitat a internet i amb una obra liter\u00e0ria, aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s excepcional. Des de <strong>1977<\/strong>, despr\u00e9s de la mort del seu marit <strong>Josep Pallach<\/strong>, <strong>Teresa Juv\u00e9<\/strong> viu a la min\u00fascula localitat d&#8217;Esclany\u00e0, entre Palafrugell i Begur, i ha publicat m\u00e9s d&#8217;una vintena de novel\u00b7les, l&#8217;\u00faltima aquest mateix any amb el provocador t\u00edtol d\u2019&#8217;<em>El degollador de Vallvidrera<\/em>&#8216;. Escriu novel\u00b7les polic\u00edaques que transcorren a la Catalunya de segle <strong>XVI<\/strong>, la dels virreis de <strong>Felip II<\/strong>, el bandolerisme, els hugonots i la temuda Inquisici\u00f3. Es tracta d&#8217;una \u00e8poca que coneix b\u00e9, ja que a Tolosa va ser professora de literatura occitana. Les seves novel\u00b7les narren una trama concreta perqu\u00e8, com ha dit a <strong>Albert Soler <\/strong>al &#8216;<em>Diari de Girona<\/em>&#8216;: &#8220;<em>Evito massa refer\u00e8ncies hist\u00f2riques com fan llibres amb m\u00e9s p\u00e0gines; si algun lector vol saber m\u00e9s, pot rec\u00f3rrer a altres mitjans com l&#8217;ordinador<\/em> &#8220;.<br>El seu inter\u00e8s per la novel\u00b7la ve de lluny. Ja a l&#8217;exili, el <strong>1963<\/strong>, va ser finalista del premi Nadal amb una novel\u00b7la sobre les dones refugiades a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la guerra civil, publicada molts anys despr\u00e9s amb el t\u00edtol de &#8216;<em>L&#8217;aiguamort a la ciutat<\/em>&#8216;. La vida de <strong>Teresa Juv\u00e9<\/strong> \u00e9s un testimoni d&#8217;all\u00f2 m\u00e9s dur del segle <strong>XX<\/strong>. Nascuda a Madrid, de pare catal\u00e0 i mare madrilenya, va estudiar a la progressista Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. Traslladada a Barcelona el <strong>1935<\/strong>, ho fa a l&#8217;Institut Ausi\u00e0s March, on t\u00e9 de professor (admirat) <strong>Jaume Vicens Vives<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>El <strong>1939<\/strong> (<strong>18<\/strong> anys) marxa a l&#8217;exili en circumst\u00e0ncies i condicions que la fan ironitzar amargament sobre &#8220;<em>l&#8217;exili de <strong>Puigdemont<\/strong><\/em>&#8220;. Del <strong>36<\/strong> al <strong>45<\/strong>, pateix l&#8217;horror de la guerra civil, l&#8217;exili i la guerra mundial. I a Tolosa col\u00b7labora amb la resist\u00e8ncia francesa. Acabada la guerra mundial es casa amb <strong>Josep Pallach<\/strong> el <strong>1949<\/strong>. <strong>Pallach<\/strong> \u00e9s ja llavors uns dels dirigents del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), el tronc principal del qual despr\u00e9s, no sense dures i agres dissensions, naixer\u00e0 en la transici\u00f3 el PSC. I <strong>Teresa Juv\u00e9<\/strong> comen\u00e7a, al principi dels 50, a tornar a Espanya per &#8220;<em>portar papers a amics de l&#8217;interior<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;exili \u00e9s dur, prolongat. <strong>Pallach<\/strong> no pot tornar a Catalunya fins el <strong>1970<\/strong> i s&#8217;incorpora a la UAB de la m\u00e0 de <strong>Francesc Noy<\/strong>. La filla de tots dos, <strong>Ant\u00f2nia<\/strong>, prosseguir\u00e0 la seva vida a Fran\u00e7a amb breus estades a Catalunya. No va ser una vida f\u00e0cil i el gener del <strong>77<\/strong> <strong>Josep Pallach<\/strong>, que preparava amb il\u00b7lusi\u00f3 les primeres eleccions democr\u00e0tiques, va morir d&#8217;un atac de cor. Va ser un cop cruel. <strong>Teresa Juv\u00e9<\/strong> va seguir. Escrivint.<\/p>\n\n\n\n<p><br>I encara jutja, amb mirada intel\u00b7ligent i una mica esc\u00e8ptica, el que succeeix. Quan <strong>Albert Soler<\/strong> li pregunta per qu\u00e8 s&#8217;ha perdut la fraternitat entre els catalans i la resta d&#8217;espanyols, somriu i no dubta: &#8220;<em>Per culpa dels idiotes<\/em>&#8220;. \u00bfQui? &#8220;<em>Els que volen una unitat total<\/em>&#8220;. \u00c9s federalista.<\/p>\n\n\n\n<p>Han passat molts anys des de la guerra civil i la derrota nazi de <strong>1945<\/strong>. La Constituci\u00f3 del <strong>78<\/strong> \u00e9s ja una vella dama i sobre el m\u00f3n planegen fosques ombres. La vida de <strong>Teresa Juv\u00e9<\/strong> -que diu haver estat feli\u00e7 i a la qual reconforta una copa de whisky al capvespre- indica que \u00e9s totalment fals all\u00f2 de que &#8220;<em>qualsevol temps passat va ser millor<\/em>&#8220;. Encara que, potser perqu\u00e8 viu sola, no en una resid\u00e8ncia, encara espera la vacuna.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/opinion\/20210208\/teresa-juve-cien-anos-11506397\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/strong>, 10 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Teresa Juv\u00e9 acaba de fer 100 anys i el diumenge va rebre a Palafrugell un c\u00e0lid homenatge organitzat per Josep Maria Soler, president de la Fundaci\u00f3 Josep Pallach, i Jordi Ferrando, el seu editor. Viure 100 anys ja no \u00e9s una cosa ins\u00f2lita, nom\u00e9s poc freq\u00fcent. Per\u00f2 complir-los en plena lucidesa mental, seguint l&#8217;actualitat a &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21406,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-21400","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21400","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21400"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21400\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21403,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21400\/revisions\/21403"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21406"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21400"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21400"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21400"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}