{"id":21311,"date":"2021-02-04T11:52:42","date_gmt":"2021-02-04T10:52:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21311"},"modified":"2021-02-04T11:52:44","modified_gmt":"2021-02-04T10:52:44","slug":"oriol-bartomeus-la-gran-rasa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-la-gran-rasa\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: La gran rasa"},"content":{"rendered":"\n

A l\u2019\u00e0lbum hom\u00f2nim de la s\u00e8rie d\u2019Ast\u00e8rix<\/strong>, d\u2019Uderzo<\/strong> i Goscinny<\/strong>, un poblet gal est\u00e0 dividit per la meitat. Una divisi\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 f\u00edsica: una enorme rasa parteix el poble en dos, impedint que els habitants d\u2019una i altra banda puguin passar a l\u2019altra.<\/p>\n\n\n\n

Si hom mira els despla\u00e7aments del vot a Catalunya s\u2019hi pot veure una rasa similar. A una banda, els partidaris de la independ\u00e8ncia, fortament majoritaris entre els que se senten m\u00e9s catalans que espanyols o \u00fanicament catalans. A l\u2019altra, els contraris a la independ\u00e8ncia, que s\u00f3n majoria entre els que se senten m\u00e9s espanyols que catalans o \u00fanicament espanyols i aquells que manifesten una pertinen\u00e7a dual (se senten tan espanyols com catalans).
La rasa divideix les prefer\u00e8ncies electorals d\u2019uns i d\u2019altres. S\u00f3n pocs els que s\u2019atreveixen a creuar-la. Segons l\u2019enquesta preelectoral del CEO<\/strong>, menys de cent mil electors traspassarien aquesta frontera, \u00e9s a dir, votarien un partit d\u2019un dels cantons despr\u00e9s d\u2019haver optat per un de l\u2019altre cant\u00f3 el 2017<\/strong>. Aquests representen un raqu\u00edtic 1,7%<\/strong> del total del cens catal\u00e0 per a les eleccions del 14F<\/em>.\"Ubicaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Ubicaci\u00f3 en els eixos esquerra-dreta i sentiment de pertinen\u00e7a dels votats fidels (cercles de colors) i transvasats (cercles transparents)<\/span><\/p>\n\n\n\n

La resta d\u2019electors que manifesten intenci\u00f3 de votar per un partit diferent del que van escollir el 2017<\/strong> (uns 470.000<\/strong>) es mouran dins dels l\u00edmits estrictes de cadascun dels camps definits per la gran rasa, ja sigui entre els partits independentistes (175.000<\/strong>) o entre els contraris a la secessi\u00f3 (295.000<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta configuraci\u00f3 en dos espais pr\u00e0cticament impermeables \u00e9s relativament nova en el cas catal\u00e0. Tradicionalment, la compet\u00e8ncia entre forces pol\u00edtiques a Catalunya s\u2019articulava al voltant d\u2019un gran centre, a l\u2019entorn del qual orbitaven els diferents electorats partidistes. Aquest centre era de naturalesa h\u00edbrida, situat a mig cam\u00ed d\u2019all\u00e0 on ara passa la gran rasa, a cavall del sentiment de pertinen\u00e7a dual i el m\u00e9s catal\u00e0 que espanyol, al centreesquerra.
Aquest espai central, aquest centre de gravetat, com l\u2019anomenava Isidre Molas<\/strong>, atreia els partits, que pugnaven per fer-se amb la porci\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019aquest grup. CiU<\/strong>, des del centre de pertinen\u00e7a catal\u00e0, el PSC<\/strong> des del centreesquerra dual. Ambd\u00f3s es movien en direcci\u00f3 a aquest espai, la conquesta del qual es feia imprescindible si es volia guanyar les eleccions.
D\u2019aqu\u00ed que els mateixos electorats dels partits tamb\u00e9 mostressin una naturalesa h\u00edbrida. La s\u00e8rie de sondeigs anuals de l\u2019ICPS<\/strong> n\u2019\u00e9s testimoni. Les forces nacionalistes penetraven f\u00e0cilment en l\u2019espai de pertinen\u00e7a dual, mentre que els no nacionalistes catalans eren capa\u00e7os d\u2019atraure votants de l\u2019altre b\u00e0ndol.<\/p>\n\n\n\n

Fins al 2004<\/strong>, els partits nacionalistes catalans obtenien el suport del 13%<\/strong> dels electors situats en els espais de pertinen\u00e7a espanyola, i fins al 25% <\/strong>entre els que deien sentir-se tan espanyols com catalans. Per la seva part, els partits no nacionalistes catalans obtenien el suport del 16% <\/strong>dels electors que deien sentir-se m\u00e9s catalans que espanyols o \u00fanicament catalans.
En el sondeig de 2003<\/strong>, per exemple, el 31%<\/strong> dels votants eren \u201cmestissos<\/em>\u201d, \u00e9s a dir votaven per partits que no s\u2019asseien al seu cant\u00f3 de l\u2019actual rasa. Disset anys despr\u00e9s, per\u00f2, aquests nom\u00e9s representaven el 12%<\/strong> de tots els que recordaven haver votat un partit.<\/p>\n\n\n\n

La s\u00e8rie de l\u2019ICPS<\/strong> \u00e9s prou expl\u00edcita pel que fa a la cronologia. Fins al 2011<\/strong> els votants \u201cmestissos<\/em>\u201d, que transiten sense problemes de la seva posici\u00f3 a la d\u2019un partit que s\u2019ubica en un espai diferent del seu, representen entre el 25<\/strong> i el 30%<\/strong> de tots els votants en cadascun dels sondeigs. El 2012<\/strong> aquest grup cau abruptament al 18%<\/strong> i al 14%<\/strong> el 2015<\/strong>. Des d\u2019aleshores queda clavat all\u00e0, assolint el m\u00ednim el 2020<\/strong> (12%<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Vist d\u2019una altra manera, els espais definits pel sentiment de pertinen\u00e7a es fan m\u00e9s homogenis electoralment a partir de 2012<\/strong>. En l\u2019\u00faltim sondeig de l\u2019ICPS<\/strong>, de setembre de 2020<\/strong>, nom\u00e9s un 2% <\/strong>dels que se senten espanyols opta per un partit independentista, igual que fa un 12%<\/strong> dels que se sent tan espanyol com catal\u00e0. Aix\u00ed mateix, dels que se senten m\u00e9s o \u00fanicament catalans nom\u00e9s el 6%<\/strong> indica haver votat per un partit no independentista.
O dit al rev\u00e9s. En els \u00faltims vint-i-cinc anys, entre els que se senten espanyols el vot als partits no independentistes ha passat de representar el 77%<\/strong> al 94%,<\/strong> mentre que entre els que se senten catalans el vot als partits independentistes ha passat de ser el 86%<\/strong> a ser el 92%<\/strong>. Ambd\u00f3s espais han perdut pluralitat. I en l\u2019espai dual, l\u2019equilibri entre forces d\u2019un i altre costat que s\u2019observava el 1995<\/strong> s\u2019ha convertit en un desequilibri a favor dels partits no independentistes (75<\/strong> a 25<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un canvi de fons, que ens acosta a all\u00f2 sobre el que va alertar encertadament Mario R\u00edos<\/strong> el 2018<\/strong>: a Catalunya s\u2019ha produ\u00eft una assimilaci\u00f3 entre el sentiment de pertinen\u00e7a i l\u2019opci\u00f3 electoral, de manera que s\u2019han anat construint dos blocs pr\u00e0cticament homogenis entre els quals el trasp\u00e0s \u00e9s anecd\u00f2tic. El que abans del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d era una planura estesa per on circulaven partits i votants en totes direccions, avui \u00e9s una gran rasa que separa el camp pol\u00edtic en dues meitats, un tall que impedeix el tr\u00e0nsit entre elles, tot configurant dos mons a part sense connexi\u00f3 aparent. Els electors ubicats a cadascun dels b\u00e0ndols opta per partits que s\u2019ubiquen al mateix espai.<\/p>\n\n\n\n

La compet\u00e8ncia pel vot ja no es produeix en la intersecci\u00f3 d\u2019ambd\u00f3s mons sin\u00f3 dins de cadascun d\u2019ells, i a partir de la radicalitat de cadascun dels partits que hi habiten. Ja no hi ha centre de gravetat que atrau les forces pol\u00edtiques i les obliga a adoptar posicions h\u00edbrides, mestisses. Ara \u00e9s tot el contrari. Per guanyar cal mostrar-se com el m\u00e9s pur del mateix espai, el m\u00e9s dur, el m\u00e9s inflexible. Entre ambd\u00f3s espais s\u2019est\u00e9n la rasa, un espai inh\u00f2spit, una mena de l\u00ednia verda que ning\u00fa no gosa traspassar.<\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/a><\/strong>, 3 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l\u2019\u00e0lbum hom\u00f2nim de la s\u00e8rie d\u2019Ast\u00e8rix, d\u2019Uderzo i Goscinny, un poblet gal est\u00e0 dividit per la meitat. Una divisi\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 f\u00edsica: una enorme rasa parteix el poble en dos, impedint que els habitants d\u2019una i altra banda puguin passar a l\u2019altra. Si hom mira els despla\u00e7aments del vot a Catalunya s\u2019hi pot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21317,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-21311","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21311","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21311"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21311\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21319,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21311\/revisions\/21319"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21317"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21311"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21311"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21311"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}