{"id":21306,"date":"2021-02-03T02:32:00","date_gmt":"2021-02-03T01:32:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21306"},"modified":"2021-02-04T08:38:43","modified_gmt":"2021-02-04T07:38:43","slug":"joan-ganyet-temps-dificils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ganyet-temps-dificils\/","title":{"rendered":"Joan Ganyet: \u201cTemps dif\u00edcils\u201d"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Charles Dickens<\/strong>&nbsp;(1812-1870), com se sap, ocupa un lloc destacat en la literatura europea &nbsp;i mundial. Entre les seves&nbsp;novel.les&nbsp;\u201c<em>Oliver Twist<\/em>\u201d, \u201c<em>David&nbsp;Cooperfied<\/em>\u201d, \u201c<em>Pickwick<\/em>\u201d, etc., de formidable popularitat i repercussi\u00f3 ja en vida de l\u2019autor, hi figura \u201c<em>Temps dif\u00edcils<\/em>\u201d, potser&nbsp;com la seva obra m\u00e9s social. En ella hi descriu les dures condicions de treball i les dif\u00edcils relacions entre els propietaris i els obrers en una ciutat inventada,&nbsp;<em>Coketown<\/em>, arquet\u00edpica de les aglomeracions urbanes sorgides en la primera industrialitzaci\u00f3 dels&nbsp;Midlands&nbsp;i, per extensi\u00f3, de l\u2019Anglaterra del segle <strong>XIX<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>En els \u201c<em>temps dif\u00edcils<\/em>\u201d que estem vivint ara i aqu\u00ed ser\u00e0 interessant fixar l\u2019atenci\u00f3 en dos aspectes crucials de la societat d\u2019aleshores i que es mantenen dissortadament d\u2019actualitat. El primer \u00e9s l\u2019estret lligam entre urbanisme, medi ambient i condicions de vida. El segon \u00e9s el parlamentarisme i la pol\u00edtica.&nbsp;<em>Coketown&nbsp;<\/em>\u00e9s descrita &nbsp;amb quatre pinzellades magistrals: \u201c<em>Era una ciutat de ma\u00f3 vermell, o de ma\u00f3 que hauria estat vermell si el fum i les cendres li ho haguessin perm\u00e8s; de fet era una ciutat vermella i negra, de tons artificials, com el rostre pintat d\u2019un salvatge<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>\u201c<em>Vista a dist\u00e0ncia, en aquella \u00e8poca de l\u2019any, la ciutat romania embolcallada en un n\u00favol d\u2019espessa calitja, que semblava impermeable als raigs del sol. Nom\u00e9s podies saber que la ciutat era all\u00e0, perqu\u00e8 sense la pres\u00e8ncia d\u2019una ciutat no s\u2019hauria pogut explicar aquella taca tan bruta en el paisatge. Un esborrall de sutge i fum que es movia confusament d\u2019ac\u00ed d\u2019all\u00e0, enlairant-se tot d\u2019una cap a la volta del firmament, per arrossegar-se despr\u00e9s per terra, segons si el vent s\u2019aixecava o amainava o canviava de direcci\u00f3; una barreja confusa, informe, travessada \u00e7a i lla de raigs de llum que no deixaven veure altra cosa que masses de fosca;&nbsp;Coketown, de lluny, suggeria la seva presencia, tot i que no s\u2019arribava a veure ni un ma\u00f3\u201d<\/em>. Els problemes de contaminaci\u00f3 de les ciutats, tan presents encara avui&#8230;.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda,&nbsp;Mr. <strong>Gradgrind<\/strong>, el propietari de la f\u00e0brica era alhora diputat a la Cambra dels Comuns i es passava gran part del temps a la capital. \u201c<em>Mr.&nbsp;<strong>Gradgrind<\/strong>, informat de la defunci\u00f3 de la seva muller, f\u00e9u una expedici\u00f3 des de Londres, i l\u2019enterr\u00e0 de la manera m\u00e9s pr\u00e0ctica possible. Despr\u00e9s se\u2019n torn\u00e0 r\u00e0pidament al munt de cendres nacionals, i es pos\u00e0 a remenar-lo altra vegada per trobar-hi el que cercava, tot procurant de llan\u00e7ar pols als ulls dels altres que, com ell, cercaven tamb\u00e9 el que els convenia; \u00e9s a dir, reprengu\u00e9 les seves tasques parlament\u00e0ries<\/em>\u201d. El parlamentarisme, un dels pilars essencials de la democr\u00e0cia, pot ser enterbolit per pr\u00e0ctiques i actituds partidistes o de persecuci\u00f3 de beneficis privats&nbsp;en detriment dels interessos&nbsp;col.lectius.<\/p>\n\n\n\n<p>La contaminaci\u00f3, la insalubritat, els egoismes de classe, l\u2019urbanisme depredador i desaforat, les situacions laborals injustes i les condicions de vida d\u2019extrema precarietat condueixen al desequilibri social i a la degradaci\u00f3 del medi f\u00edsic, l\u2019escenari on es desenvolupen les activitats humanes. &nbsp;Res m\u00e9s allunyat de l\u2019ideal d\u2019un m\u00f3n configurat per l\u2019equitat i la solidaritat entre persones, el respecte al medi ambient i la curosa preparaci\u00f3 de l\u2019her\u00e8ncia a deixar a les futures generacions. D\u2019altra banda, els pa\u00efsos i les societats avancen en la bona direcci\u00f3 quan els l\u00edders pol\u00edtics i socials posen per damunt de les seves disputes i diferencies conjunturals la recerca del b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dickens<\/strong>, descrivint amb m\u00e0 mestra l\u2019Anglaterra de fa <strong>170<\/strong> anys, ens ho mostra com una genial premonici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>\u200b\u200b\u200b\u200b<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Charles Dickens&nbsp;(1812-1870), com se sap, ocupa un lloc destacat en la literatura europea &nbsp;i mundial. Entre les seves&nbsp;novel.les&nbsp;\u201cOliver Twist\u201d, \u201cDavid&nbsp;Cooperfied\u201d, \u201cPickwick\u201d, etc., de formidable popularitat i repercussi\u00f3 ja en vida de l\u2019autor, hi figura \u201cTemps dif\u00edcils\u201d, potser&nbsp;com la seva obra m\u00e9s social. En ella hi descriu les dures condicions de treball i les dif\u00edcils relacions &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21309,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-21306","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21306"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21310,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21306\/revisions\/21310"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21309"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}