{"id":21281,"date":"2021-02-03T09:00:22","date_gmt":"2021-02-03T08:00:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21281"},"modified":"2021-02-03T09:00:23","modified_gmt":"2021-02-03T08:00:23","slug":"marc-murtra-aqui-calen-tots-els-vaixells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marc-murtra-aqui-calen-tots-els-vaixells\/","title":{"rendered":"Marc Murtra: Aqu\u00ed calen tots els vaixells"},"content":{"rendered":"\n

En la meva primerenca joventut, en els llunyans vuitanta, flamejava el debat sobre qu\u00e8 \u00e9s millor, la gesti\u00f3 p\u00fablica o la privada. Alguns defensaven que la gesti\u00f3 p\u00fablica \u00e9s m\u00e9s altruista i llargterminista i, per tant, millor. D\u2019altres apuntaven a la seva rovellada incompet\u00e8ncia i falta d\u2019adaptabilitat als canvis. Tots miraven a les revolucion\u00e0ries privatitzacions de Margaret Thatcher<\/strong>, molts ho \u00adfeien amb horror, alguns amb admiraci\u00f3 i altres amb curiositat. Mentrestant, a Espanya, Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> privatitzava amb el mateix afany que la Dama de Ferro <\/em>, per\u00f2 amb aquell h\u00e0bil estil que tant el caracteritzava.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 les brases d\u2019aquest foc es van refredar fa temps: l\u2019experi\u00e8ncia dels \u00faltims 40<\/strong> anys ha servit perqu\u00e8 es generi un important consens sobre el que ha de ser p\u00fablic, privat, o publicoprivat. Per exemple, \u00e9s universalment acceptat que la policia, la just\u00edcia i l\u2019ex\u00e8rcit s\u00f3n m\u00e9s efectius quan s\u00f3n gestionats per l\u2019Estat. Tamb\u00e9 \u00e9s generalment adm\u00e8s que la gesti\u00f3 de la salut \u00e9s m\u00e9s barata i eficient si \u00e9s p\u00fablica i universal, idealment amb complements privats. Siguem conscients que el sector p\u00fablic \u00e9s un conjunt de gegants vaixells portacontenidors: lents i dif\u00edcils de maniobrar, per\u00f2 l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s fiable i menys cara si es vol transportar mercaderies a molt llargues dist\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n

Altres sectors s\u00f3n molt m\u00e9s eficients ges\u00adtionats per la iniciativa privada, concretament on la compet\u00e8ncia existeix i devora \u00addespietadament ineficients i obsolets. Aqu\u00ed hi ha, per exemple, les empreses tecnol\u00f2giques, la restauraci\u00f3 o els bufets d\u2019advocats. Cal notar que hi ha mercats que han de ser especialment regulats per protegir els consumidors, seria el cas del sector bancari i el dels mercats borsaris. El sector privat \u00e9s una va\u00adriada flota de llanxes, velers i vaixells de tota mena. El resultat de tot aix\u00f2 \u00e9s que els sectors p\u00fablic i privat tenen els seus propis coneixements, capil\u00b7laritats i virtuts, cada flota i cada vaixell serveix per a coses diferents, i que quan es combinen, en els anomenats partenariats publicoprivats i en condicions molt concretes, ho poden fer de forma molt efectiva. Seria el cas, per exemple, dels millors Jocs Ol\u00edmpics de la hist\u00f2ria, els de Barcelona\u201992<\/strong>.Uns Jocs quees van fer amb planificaci\u00f3 p\u00fablica, coordinaci\u00f3 amb el sector privat, ambici\u00f3 program\u00e0tica, talent executiu, enteniment de qui sap fer qu\u00e8 i pulcritud \u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

Si es vol que un partenariat publicoprivat funcioni cal un lideratge estrat\u00e8gic p\u00fablic, ja que el sector privat no t\u00e9 ni l\u2019incentiu ni els coneixements per fer-ho, i uns objectius clars. Tamb\u00e9 es requereix un repartiment efectiu de responsabilitats que aprofiti el coneixement i la capacitat executiva del sector privat i una sana toler\u00e0ncia al frac\u00e0s, no a la incompet\u00e8ncia, ja que quan es pret\u00e9n que tot sigui perfecte, no es fa res.<\/p>\n\n\n\n

Avui, mentre vivim una enorme crisi econ\u00f2mica i sanit\u00e0ria i estem a uns mesos de rebre una injecci\u00f3 massiva de recursos europeus, far\u00edem b\u00e9 de potenciar la cooperaci\u00f3 publicoprivada, ja que amb els fons europeus tenim l\u2019oportunitat de reactivar la nostra economia, modernitzar les nostres empreses, arreglar part del nostre problema mediambiental, solucionar el problema de l\u2019habitatge i evitar un gran patiment. Aix\u00f2 no es far\u00e0 b\u00e9 i a temps nom\u00e9s des de l\u2019administraci\u00f3: aqu\u00ed calen tots els vaixells.<\/p>\n\n\n\n

Tampoc ser\u00e0 possible planificar-ho tot des del Govern central, cal que cooperin totes les administracions des de la generositat, la confian\u00e7a i el talent. Actuem i fem-ho b\u00e9, perqu\u00e8 si no serem responsables d\u2019haver malbaratat una opor\u00adtunitat hist\u00f2rica en circumst\u00e0ncies ombr\u00edvoles. Dependr\u00e0 de nosaltres, naturalment: \u00e9s el moment de donar poder a directors d\u2019orquestres, no a gent que toca triangles i sonalls. Si no, benvolguts lectors, ens passar\u00e0 all\u00f2 de \u201cvaig \u00adesperar el pitjor, i va ser pitjor del que vaig esperar<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/a><\/strong>, 3 de febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la meva primerenca joventut, en els llunyans vuitanta, flamejava el debat sobre qu\u00e8 \u00e9s millor, la gesti\u00f3 p\u00fablica o la privada. Alguns defensaven que la gesti\u00f3 p\u00fablica \u00e9s m\u00e9s altruista i llargterminista i, per tant, millor. D\u2019altres apuntaven a la seva rovellada incompet\u00e8ncia i falta d\u2019adaptabilitat als canvis. Tots miraven a les revolucion\u00e0ries privatitzacions …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21287,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[],"class_list":["post-21281","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21281"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21286,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21281\/revisions\/21286"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21287"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}