{"id":21169,"date":"2021-01-28T16:11:04","date_gmt":"2021-01-28T15:11:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21169"},"modified":"2021-01-28T19:08:36","modified_gmt":"2021-01-28T18:08:36","slug":"beatriz-silva-sortir-de-la-cuneta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/beatriz-silva-sortir-de-la-cuneta\/","title":{"rendered":"Beatriz Silva: Sortir de la cuneta"},"content":{"rendered":"\n

“L’home va seguir a la cuneta fins que va mirar al seu voltant, va veure amb exactitud on havia caigut, es va retor\u00e7ar, es va arquejar, va fer palanca amb bra\u00e7os i cames, es va posar dret, i va sortir de la cuneta amb l’\u00fanica ajuda de les seves forces<\/em>“. Aix\u00ed acaba L’home a la cuneta<\/em>, un dels contes que Antonio Gramsci<\/strong> va escriure des de la pres\u00f3 per als seus fills Delio<\/strong> i Giuliano<\/strong>. S\u00f3n relats que parlen d’animals, de mussols, guineus i corbs, per\u00f2 tamb\u00e9 de persones que cauen i s’aixequen. Sempre amb un fil conductor: la cerca de la soluci\u00f3 dels problemes passa necess\u00e0riament per escodrinyar en l’arrel dels mateixos.<\/p>\n\n\n\n

Ara mateix, ens trobem en una situaci\u00f3 semblant a la del conte de Gramsci<\/strong>. Hem caigut en una cuneta i no sabem si serem capa\u00e7os de sortir-ne, si alg\u00fa acudir\u00e0 a la nostra crida d’auxili. L’arribada de la Covid-19<\/strong> ha convertit en urgents decisions que port\u00e0vem postergant des de fa una d\u00e8cada, aquelles que tenen a veure amb les debilitats d’un model econ\u00f2mic, el del capitalisme de mercat sense regulaci\u00f3, que s’ha fet hegem\u00f2nic des dels anys 80<\/strong>, tot i que ha demostrat la seva incapacitat per fer front als grans reptes de la humanitat, com s\u00f3n la fam, la desigualtat, el canvi clim\u00e0tic o les malalties. Oblidant que el nostre horitz\u00f3 era construir un projecte universal de just\u00edcia social per sobre altres q\u00fcestions, hem perm\u00e8s que les difer\u00e8ncies identit\u00e0ries es tornessin m\u00e9s importants que les de classe i que les desigualtats s’aguditzessin fins a culminar en una pand\u00e8mia que les ha deixat mostrat cruamentp.<\/p>\n\n\n\n

Als Estats Units, a Europa o a Espanya, les persones que m\u00e9s han patit els efectes de la Covid-19<\/strong> s\u00f3n les que viuen als barris m\u00e9s deprimits. Perqu\u00e8 tenen pitjor salut, habitatges que els impedeixen a\u00efllar-se i treballs precaris que, o b\u00e9 han desaparegut, o els deixen m\u00e9s exposats al virus. La pand\u00e8mia ha revelat com en el m\u00f3n del treball les feines m\u00e9s essencials per al manteniment de la vida eren justament les m\u00e9s fr\u00e0gils i pitjor remunerades, les que realitzen en major mesura les dones. La Covid-19<\/strong> ens ha sorpr\u00e8s, a m\u00e9s, amb un estat de benestar deteriorat per les retallades i per la incapacitat de refor\u00e7ar de manera decidida la protecci\u00f3 de les persones, amb el resultat que la precarietat s’ha est\u00e8s a \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 que ara s\u00f3n m\u00e9s vulnerables al virus i a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques.<\/p>\n\n\n\n

Com en els contes de Gramsci<\/strong>, estem cridats a escodrinyar en l’arrel dels nostres problemes perqu\u00e8 tenim la for\u00e7a per posar-nos dempeus i sortir de la cuneta. Sabem que el nostre model econ\u00f2mic i de producci\u00f3 mostra des de fa d\u00e8cades s\u00edmptomes d’esgotament. Per la seva depend\u00e8ncia del capital especulatiu per\u00f2 tamb\u00e9 d’una demanda que no pot cr\u00e9ixer infinitament. No vam aconseguir proposar alternatives a les noves formes de producci\u00f3 que contemplen menys intensitat laboral i que repercutiran amb for\u00e7a en l’ocupaci\u00f3. Posar-nos dempeus passa per construir una contrahegemonia que subverteixi l’ordre establert i encamini la reconstrucci\u00f3 cap a un ordre nou que recuperi l’essencial, all\u00f2 que hav\u00edem deixat de banda i que s’ha revelat imprescindible en aquests mesos.<\/p>\n\n\n\n

En el seu llibre El m\u00f3n no se\u2019n surt<\/a><\/em><\/strong>, Tony Judt <\/strong>ens recorda les conseq\u00fc\u00e8ncies que ha tingut convertir en virtut la recerca del benefici material. Com el que avui forma part de l’hegemonia cultural que va comen\u00e7ar en la d\u00e8cada dels 80<\/strong>: l’obsessi\u00f3 per la creaci\u00f3 de riquesa, el culte al sector privat, la creixent difer\u00e8ncia entre rics i pobres, l’admiraci\u00f3 acr\u00edtica pels mercats no regulats. Tamb\u00e9 el fet que tenir una feina no garanteixi estar fora dels \u00edndexs de pobresa i que es menyspre\u00ef tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb el sector p\u00fablic, que \u00e9s justament el que permet lluitar contra la desigualtat i que totes les persones tinguin acc\u00e9s a una vida digna. La sanitat, l’educaci\u00f3, el transport p\u00fablic, que nom\u00e9s s\u00f3n possible gr\u00e0cies a l’esfor\u00e7 col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n

Gramsci<\/strong> sostenia que l’\u00e8xit d’una revoluci\u00f3 socialista no es visualitza quan els socialistes prenen el poder sin\u00f3 quan es transformen les relacions de producci\u00f3. La clau per sortir d’aquesta crisi ha de comen\u00e7ar per aix\u00f2, per la resignificaci\u00f3 de la import\u00e0ncia de la feina digne. Hem de preguntar-nos tamb\u00e9, tal i com proposa l’economia feminista, quines estructures socioecon\u00f2miques necessitem per articular una resposta en qu\u00e8 l’objectiu no sigui nom\u00e9s recuperar la “producci\u00f3<\/em>“, tal com l’hav\u00edem ent\u00e8s fins ara, sin\u00f3 assumir de forma col\u00b7lectiva tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb la reproducci\u00f3 i el sosteniment de la vida. L’objectiu no pot ser mai m\u00e9s el creixement pel creixement, hem de prioritzar el benestar de les persones, de totes les persones.<\/p>\n\n\n\n

perspectiva.ccoo.cat<\/a><\/strong>, 28 de g\u00eaner de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“L’home va seguir a la cuneta fins que va mirar al seu voltant, va veure amb exactitud on havia caigut, es va retor\u00e7ar, es va arquejar, va fer palanca amb bra\u00e7os i cames, es va posar dret, i va sortir de la cuneta amb l’\u00fanica ajuda de les seves forces“. Aix\u00ed acaba L’home a la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21181,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-21169","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21169"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21195,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21169\/revisions\/21195"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}