{"id":21157,"date":"2021-01-27T13:01:03","date_gmt":"2021-01-27T12:01:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21157"},"modified":"2021-01-27T13:03:30","modified_gmt":"2021-01-27T12:03:30","slug":"branko-milanovic-el-primer-esdeveniment-global-en-la-historia-de-la-humanitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/branko-milanovic-el-primer-esdeveniment-global-en-la-historia-de-la-humanitat\/","title":{"rendered":"Branko Milanovi\u0107: El primer esdeveniment global en la hist\u00f2ria de la humanitat"},"content":{"rendered":"\n


L’actual pand\u00e8mia \u00e9s el primer esdeveniment global en la hist\u00f2ria de l’esp\u00e8cie humana. Quan dic \u00abglobal<\/em>\u00bb vull dir que ha afectat a gaireb\u00e9 tothom, sense importar quin sigui el seu pa\u00eds de resid\u00e8ncia o classe social. Si en un parell d’anys -quan, esperem, la pand\u00e8mia hagi concl\u00f2s i h\u00e0gim sobreviscut- ens trobem amb amics de qualsevol rac\u00f3 de la terra, tots compartirem les mateixes hist\u00f2ries: por, tedi, a\u00efllament, llocs de treball i salaris perduts, quarantenes, restriccions governamentals i m\u00e0scares. Cap altre esdeveniment se li ha apropat.<\/p>\n\n\n\n

Les guerres, fins i tot les mundials, van ser limitades: la gent a Su\u00efssa, o a Nova Zelanda, no va tenir hist\u00f2ries significatives sobre la guerra per compartir amb els habitants de Pol\u00f2nia, Iugosl\u00e0via, Alemanya o el Jap\u00f3. I en els \u00faltims 75<\/strong> anys les guerres han sigut locals. Molta gent jove es va manifestar contra la Guerra del Vietnam, per\u00f2 la majoria no va experimentar cap dels seus efectes. La gent es va horroritzar amb el setge de Sarajevo, el bombardeig de Gaza o l’estrat\u00e8gia de \u00abshock and awe<\/em>\u00bb a l’Iraq. Per\u00f2 pel 99,9%<\/strong> de la humanitat aquell espant no va canviar en res la seva vida di\u00e0ria: va seguir aixecant-se d’hora per anar a treballar o a estudiar, va riure amb els seus companys, potser va sortir a beure i va acabar en una discoteca. No va tenir hist\u00f2ries per compartir amb els residents de Sarajevo, Gaza o Bagdad, absolutament res en com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

Ni tan sols el futbol pot competir, encara que els seus enfervorits simpatitzants es diguin a si mateixos que els esdeveniments mundials imiten el futbol. L’\u00faltima final de la Copa del M\u00f3n va ser vista per 1.100 <\/strong>milions de persones, aproximadament un de cada sis habitants de la planeta. Per\u00f2 encara m\u00e9s van ignorar la seva exist\u00e8ncia o no els va importar gens ni mica quin equip guanyava o perdia.<\/p>\n\n\n\n

Entrar en els llibres d’hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La covid-19<\/strong> entrar\u00e0 en els llibres d’hist\u00f2ria com el primer esdeveniment veritablement global tamb\u00e9 en virtut del nostre desenvolupament tecnol\u00f2gic: no nom\u00e9s podem comunicar-nos a trav\u00e9s de tot el m\u00f3n, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podem seguir en temps real el que est\u00e0 passant pr\u00e0cticament en qualsevol lloc. At\u00e8s que la infecci\u00f3, la malaltia i una possible incapacitat i mort ens amenacen a tots, fins i tot els que no tenen massa inter\u00e8s en les not\u00edcies d\u2019actualitat revisen els seus tel\u00e8fons per obtenir actualitzacions sobre defuncions, taxes d’infecci\u00f3, vacunes o noves ter\u00e0pies.<\/p>\n\n\n\n

La mateixa covid-19<\/strong> sembla haver estat dissenyada per a aquesta funci\u00f3. Encara que el seu nivell de mortalitat s’incrementa amb l’edat, els seus efectes s\u00f3n tan incerts que fins i tot bona part de la poblaci\u00f3 m\u00e9s jove i saludable no est\u00e0 totalment lliure de risc. Si la covid-19<\/strong> hagu\u00e9s estat menys aleat\u00f2ria, hauria causat menys por. No obstant aix\u00f2, aquest esdeveniment global al mateix temps \u00e9s estrany. Requereix que la gent no interactu\u00ef f\u00edsicament entre si, i d’aquesta manera porta com a conseq\u00fc\u00e8ncia una nova dimensi\u00f3. El nostre primer esdeveniment global haur\u00e0 estat aquell en el qual no ens trobem cara a cara en temps real amb altra gent que tamb\u00e9 l\u2019experimenta.<\/p>\n\n\n\n

Si reflexionem sobre aix\u00f2, pren sentit. Per ser global, l’esdeveniment ha de ser viscut m\u00e9s o menys de la mateixa manera i al mateix temps per tot el m\u00f3n. Si ens limitem al contacte f\u00edsic o presencial no podem arribar a moltes persones, simplement perqu\u00e8 no ens \u00e9s possible estar en contacte amb milers o, menys encara, amb centenars de milers d’altres persones. Per tant, ir\u00f2nicament, el primer esdeveniment hum\u00e0 global est\u00e0 desprove\u00eft de dimensi\u00f3 humana i f\u00edsica: \u00e9s experimentat en forma virtual.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s per aquest motiu, tamb\u00e9, que aquesta pand\u00e8mia \u00e9s diferent de la de fa un segle. Aleshores la informaci\u00f3 no es podia transmetre o compartir amb facilitat. Mentre la gent s\u2019estava morint a l’\u00cdndia<\/strong> per la grip espanyola, Europa<\/strong> ja s’estava recuperant i desconeixia o es mostrava indiferent davant d\u2019aquelles morts. I a l’\u00cdndia<\/strong> tampoc van tenir not\u00edcia de les morts a Europa<\/strong> fins que la pand\u00e8mia la va envair.<\/p>\n\n\n\n

Globalitzaci\u00f3 del treball<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00bfQu\u00e8 quedar\u00e0 d’aquest esdeveniment global, m\u00e9s enll\u00e0 de les mem\u00f2ries de la gent? Hi ha nom\u00e9s unes poques coses que podem dir amb alguna certesa.<\/p>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia haur\u00e0 accelerat la globalitzaci\u00f3 en el segon factor de la producci\u00f3: el treball. (El primer factor, el capital, ja est\u00e0 globalitzat gr\u00e0cies a la desregulaci\u00f3 i la capacitat t\u00e8cnica de moure enormes sumes de diners per tot el m\u00f3n i de construir f\u00e0briques i oficines a tot arreu).
\u00c9s probable que la covid-19<\/strong> ens faci avan\u00e7ar gaireb\u00e9 una d\u00e8cada en la presa de consci\u00e8ncia de les possibilitats de desacoblar el treball de la pres\u00e8ncia f\u00edsica en l’\u00e0mbit laboral. Encara que en moltes activitats puguem, quan la pand\u00e8mia s\u2019acabi, tornar a compartir oficines f\u00edsiques, a treballar en f\u00e0briques, en molts altres casos no ser\u00e0 aix\u00ed. Aix\u00f2 no nom\u00e9s tindr\u00e0 efectes en la gent que treballi des de casa. El canvi ser\u00e0 molt m\u00e9s profund. Veur\u00e0 la llum un nou mercat laboral global sense necessitat de migraci\u00f3. En alguns segments de l’economia mundial (com els centres d’atenci\u00f3 telef\u00f2nica o el disseny de programari), aquest mercat ja existeix, per\u00f2 es tornar\u00e0 molt m\u00e9s habitual. La pand\u00e8mia implicar\u00e0 un salt de gegant cap a la \u00abmobilitat<\/em>\u00bb de la feina, una mobilitat peculiar, en la qual els treballadors i les treballadores individuals no es mouran del seu lloc de resid\u00e8ncia, sin\u00f3 que treballaran en \u00aboficines<\/em>\u00bb o \u00abf\u00e0briques<\/em>\u00bb a quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

Els qui vaticinen que la globalitzaci\u00f3 podria retrocedir se sorprendran. A causa de la guerra comercial entre els Estats Units<\/strong> i la Xina<\/strong>, les cadenes globals de valor i el comer\u00e7 podrien patir un rev\u00e9s temporal. Per\u00f2 en termes de mobilitat laboral o, m\u00e9s precisament, de compet\u00e8ncia laboral -que \u00e9s extraordin\u00e0riament important-, la globalitzaci\u00f3 avan\u00e7ar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

International Politics and Society<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’actual pand\u00e8mia \u00e9s el primer esdeveniment global en la hist\u00f2ria de l’esp\u00e8cie humana. Quan dic \u00abglobal\u00bb vull dir que ha afectat a gaireb\u00e9 tothom, sense importar quin sigui el seu pa\u00eds de resid\u00e8ncia o classe social. Si en un parell d’anys -quan, esperem, la pand\u00e8mia hagi concl\u00f2s i h\u00e0gim sobreviscut- ens trobem amb amics de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21166,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-21157","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21157","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21157"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21157\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21164,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21157\/revisions\/21164"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21166"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21157"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21157"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21157"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}