{"id":21086,"date":"2021-01-24T19:25:08","date_gmt":"2021-01-24T18:25:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21086"},"modified":"2021-01-24T19:25:09","modified_gmt":"2021-01-24T18:25:09","slug":"lluis-rabell-lenemic-public","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-lenemic-public\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: L’enemic p\u00fablic"},"content":{"rendered":"\n

Tot i el seu perfil de gestor socialdem\u00f2crata n\u00f2rdic – un se’l imagina sense dificultat exercint d’alcalde d’Estocolm -, Salvador<\/strong> Illa<\/strong> s’ha convertit en una mena de John Dillinger<\/strong> de la pol\u00edtica catalana: l’enemic p\u00fablic. O potser \u00e9s justament a causa d’aquesta imatge i del tarann\u00e0 exhibit durant l’any que ha estat al front del Ministeri de Sanitat, bregant a la vegada amb la pand\u00e8mia \u2026 i amb l’explotaci\u00f3 pol\u00edtica que d’ella se n’ha fet, des de determinades comunitats, per desgastar el govern de Pedro S\u00e1nchez. Hi ha cansament en la societat catalana. Els anys del “proc\u00e9s<\/em>” han dividit i empobrit Catalunya. La pand\u00e8mia va cam\u00ed d’aprofundir les desigualtats socials i plantejar una dif\u00edcil recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Cansament i irritaci\u00f3. Si de veritat s’est\u00e0 produint l'”efecte Illa<\/em>” que apunten les enquestes, \u00e9s a causa de la connexi\u00f3 d’aquest perfil del candidat socialista amb un sentiment creixent entre la poblaci\u00f3, sobretot entre les classes treballadores i mitjanes: cal passar p\u00e0gina d’un per\u00edode est\u00e8ril de confrontaci\u00f3, cal ocupar-se d’aixecar el pa\u00eds. Aquesta opci\u00f3 xoca frontalment amb els interessos dels partits que han crescut en la polaritzaci\u00f3 i que necessiten mantenir una tensi\u00f3 emocional i pol\u00edtica per conservar la seva influ\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el cas de el nacionalisme, sacsejat en perman\u00e8ncia per la pugna entre el m\u00f3n post convergent i ERC per l’hegemonia de camp independentista. \u00c9s el cas de la seva n\u00e9mesis espanyolista, encarnada per Ciutadans – que va arribar a aglutinar el vot irat contra l’independentisme en els comicis de 2017<\/strong> – i d’un PP<\/strong> que intenta recuperar-se. Sense oblidar, a un i altre extrem del tauler, aquelles forces que posen la guinda de la crispaci\u00f3: un CUP que propugna un nou embat contra l’Estat \u2026 i l’extrema dreta de Vox, que tracta d’irrompre en l’escena pol\u00edtica cavalcant tots els disgustos. No resulta gens estrany, doncs, que davant l’opci\u00f3 d’un canvi de rumb pacificador, s’hagi configurat precipitadament un sindicat d’interessos al voltant d’una divisa comuna: tots contra Illa<\/strong>. M\u00e9s enll\u00e0 de les exageracions pr\u00f2pies d’una campanya electoral, aquesta disputa condensa la disjuntiva que es planteja realment en la societat.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 resulten desconcertants alguns missatges emesos des de l’espai dels Comuns, que semblen fer ress\u00f2 als demag\u00f2gics retrets de Pablo Casado<\/strong> al ministre de sanitat o a les ins\u00eddies abocades per determinats sectors de l’independentisme. Quin sentit t\u00e9 empla\u00e7ar al PSC perqu\u00e8 prengui dist\u00e0ncies amb l’extrema dreta quan Macarena Olona<\/strong>, \u200b\u200brepresentant acreditada de Vox, difon a les xarxes missatges tan poc amens com aquest: “Mai facilitarem l’acc\u00e9s de Salvador Illa a la Generalitat. El seu lloc \u00e9s la pres\u00f3<\/em> “? A qu\u00e8 ve injuriar a un ministre de govern progressista en el qual es participa? La leg\u00edtima competici\u00f3 electoral no autoritza qualsevol recurs. Sobretot entre les esquerres. \u00c9s cert que hi ha una franja de votants que oscil\u00b7la entre la socialdemocr\u00e0cia i l’esquerra alternativa. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva relativa import\u00e0ncia, el problema de les esquerres – sobretot en uns comicis tan incerts com aquests – resideix en motivar i mobilitzar \u00e0mpliament les seves potencials bases electorals. I aix\u00f2 exigeix \u200b\u200buna confrontaci\u00f3 lleial d’idees i propostes en les que es puguin recon\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

Incertesa. Aquesta \u00e9s la paraula que millor defineix la cita d’el 14-F<\/strong>. S’admeten totes les apostes sobre la participaci\u00f3. Com metabolitzar\u00e0 la societat catalana el frac\u00e0s de govern de JxCat i ERC, els efectes d’una interminable pand\u00e8mia, les boires que envolten el nostre futur? Les enquestes indiquen tend\u00e8ncies i propicien especulacions, per\u00f2 no permeten aventurar pron\u00f2stics fiables. En les boles de vidre apareixen de manera recurrent dues hip\u00f2tesis, que situen la clau “del dia despr\u00e9s<\/em>” en mans d’ERC. Una majoria d’escons independentistes portaria el partit de Junqueras<\/strong> a entendre’s de nou amb els seus \u00edntims enemics. Per\u00f2, segons algunes projeccions, seria factible, al mateix temps o alternativament, un tripartit d’esquerres format per ERC, PSC i comuns. El paper ho aguanta tot i la imaginaci\u00f3 \u00e9s lliure. No obstant aix\u00f2, per molt que la condici\u00f3 sine qua non <\/em>d’una majoria \u00e9s que l’aritm\u00e8tica la faci possible, la seva cristal\u00b7litzaci\u00f3 dep\u00e8n de factors pol\u00edtics. I res hi ha tan atzar\u00f3s com predir el comportament d’ERC. Com a genu\u00ed representant de les classes mitjanes plebees, aquest partit oscil\u00b7la entre la for\u00e7a gravitat\u00f2ria de la dreta nacionalista – que hist\u00f2ricament ha aconseguit situar ERC en la seva \u00f2rbita – i l’impuls de l’esquerra social. El “proc\u00e9s<\/em>” ha galopat sobre la desorientaci\u00f3 d’aquesta esquerra davant la crisi d’un ordre global que va fer entrar en ebullici\u00f3 a una massa ingent de perdedors i damnificats. La sortida del “laberint catal\u00e0<\/em>” de qu\u00e8 parla Jordi Amat <\/strong>passa, efectivament, per deixar enrere els somnis de l’\u00faltima d\u00e8cada i aplicar-se a una reconstrucci\u00f3 de l’economia sota els par\u00e0metres de la just\u00edcia social i la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, aprofitant el potencial industrial i hum\u00e0 existents.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquest gir copernic\u00e0 nom\u00e9s ser\u00e0 possible si els vots confereixen una for\u00e7a determinant, indefugible, al pol de l’esquerra federalista. Nom\u00e9s aquesta esquerra t\u00e9 propostes de cooperaci\u00f3 i millora de l’autogovern capa\u00e7os de concitar amplis suports i encarrilar el canvi. Cada vegada resulta m\u00e9s evident que persistir en la confrontaci\u00f3 nom\u00e9s condueix a la decad\u00e8ncia i a l’esquin\u00e7ament social. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia que les esquerres debatin amb lleialtat entre elles; \u00e9s a dir, amb respecte al conjunt de les classes treballadores. I d’aqu\u00ed la imperiosa necessitat de situar la discussi\u00f3 de les naturals discrep\u00e0ncies en el marc d’una alian\u00e7a progressista. Les esquerres no poden anar perseguint a cap enemic p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong>, 24 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i el seu perfil de gestor socialdem\u00f2crata n\u00f2rdic – un se’l imagina sense dificultat exercint d’alcalde d’Estocolm -, Salvador Illa s’ha convertit en una mena de John Dillinger de la pol\u00edtica catalana: l’enemic p\u00fablic. O potser \u00e9s justament a causa d’aquesta imatge i del tarann\u00e0 exhibit durant l’any que ha estat al front del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21090,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,1],"tags":[],"class_list":["post-21086","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21086","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21086"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21086\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21091,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21086\/revisions\/21091"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21090"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}