{"id":21049,"date":"2021-01-23T16:53:12","date_gmt":"2021-01-23T15:53:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21049"},"modified":"2021-01-23T21:36:14","modified_gmt":"2021-01-23T20:36:14","slug":"paulo-gerbaudo-partits-desquerra-en-temps-de-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/paulo-gerbaudo-partits-desquerra-en-temps-de-pandemia\/","title":{"rendered":"Paulo Gerbaudo: Partits d&#8217;esquerra en temps de pand\u00e8mia"},"content":{"rendered":"\n<p><em>Cal replantejar-se una forma organitzativa adequada a les noves condicions del present, pensant en els l\u00edmits, per\u00f2 tamb\u00e9 en les oportunitats de les pr\u00e0ctiques adoptades pels &#8220;partits digitals&#8221; en els darrers anys.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; Parlar de la necessitat d\u2019un partit pol\u00edtic d\u2019esquerres avui a It\u00e0lia sembla nost\u00e0lgic: un tema m\u00e9s adequat per als antics veterans del Partit Comunista i les seves moltes di\u00e0spores litigant entre elles que per a les noves generacions.&nbsp; Al cap i a la fi, el cad\u00e0ver mal enterrat del partit comunista itali\u00e0, que en la imaginaci\u00f3 de l\u2019esquerra italiana \u00e9s encara avui el \u201c<em>partit<\/em>\u201d per excel\u00b7l\u00e8ncia, i la derrota hist\u00f2rica del moviment obrer, continuen pesant com un malson sobre els cervells dels vius, fent que qualsevol intent de reorganitzaci\u00f3 pol\u00edtica en el moment actual aparegui com una operaci\u00f3 de cabotatge mesqu\u00ed, poc seri\u00f3s i fora de temps.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; Amb tot, per donar representaci\u00f3 a les classes populars que avui, quan toca votar,&nbsp; ho fan a l&#8217;opci\u00f3 menys dolenta i cada cop van menys a votar, cal tornar a afrontar aquesta q\u00fcesti\u00f3.&nbsp; No a causa d\u2019un fetitxisme de partit com a resposta a tots els mals, sin\u00f3 per una dada de la realitat: el partit ha estat, des dels inicis de la modernitat, el mitj\u00e0 mitjan\u00e7ant el qual les classes populars han reunit les seves energies, que sense ell resten disperses, i han transformat la seva debilitat individual en for\u00e7a col\u00b7lectiva per desafiar el poder concentrat de les oligarquies econ\u00f2miques i pol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; Aquesta necessitat organitzativa, que, segons afirmava <strong>Robert Michels<\/strong>, es troba a la base del partit pol\u00edtic com a &#8220;<em>agregat estructural<\/em>&#8220;, \u00e9s potser m\u00e9s evident avui que no pas ho era a finals del segle XIX i principis del XX, a l&#8217;inici dels partits de masses de l&#8217;esquerra europea.&nbsp; Vivim en un m\u00f3n on la desigualtat ha assolit extrems in\u00e8dits, tant a nivell mundial com nacional. Un m\u00f3n en qu\u00e8 la pand\u00e8mia ha ofert noves oportunitats d\u2019enriquiment per als super-rics com <strong>Jeff Bezos<\/strong> i <strong>Elon Musks<\/strong> i els seus hom\u00f2legs italians, i un horitz\u00f3 d\u2019empobriment addicional per als treballadors i la classe mitjana, condemnats a l\u2019atur i a una precarietat cada vegada m\u00e9s insuportable.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; El desequilibri de poder entre els &#8220;<em>pocs<\/em>&#8221; i els &#8220;<em>molts<\/em>&#8221; no podria ser m\u00e9s clar.&nbsp; Tanmateix, aquest estat objectiu de les coses no \u00e9s correspost pel desenvolupament d\u2019una subjectivitat capa\u00e7 d\u2019unir els interessos de les classes populars a l\u2019escala necess\u00e0ria per poder tenir esperances de canviar un equilibri de forces que avui est\u00e0 decantat, d\u2019una manera sense precedents,&nbsp; a favor de la classe capitalista.&nbsp; El sindicat es troba en una fase hist\u00f2rica d\u2019extrema debilitat a nivell internacional, amb una p\u00e8rdua r\u00e0pida de membresia i de popularitat, i tamb\u00e9 a causa del corporativisme que caracteritza amples sectors en molts pa\u00efsos occidentals.&nbsp; Moviments de protesta com els<em> Indignados<\/em> espanyols, els <em>Gilets<\/em> <em>Jaunes<\/em> francesos o els <em>Fridays for Future<\/em> a nivell internacional aconsegueixen mobilitzar centenars de milers de persones i donar veu a la dissid\u00e8ncia.&nbsp; Per\u00f2 no aconsegueixen traduir la creixent onada d\u2019indignaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en la capacitat d&#8217;incidir de manera&nbsp; directa en les estructures de poder i les decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; En aquest panorama d\u2019extrema fragmentaci\u00f3 i evanesc\u00e8ncia, la necessitat del partit torna a emergir amb for\u00e7a, com l&#8217;\u00fanic mitj\u00e0 capa\u00e7 d\u2019agregar de manera cont\u00ednua i estrat\u00e8gica els interessos de grans sectors de la poblaci\u00f3 privats de representaci\u00f3.&nbsp; Aquesta necessitat \u00e9s particularment evident a It\u00e0lia, on durant m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada l\u2019esquerra no ha pogut construir un partit pol\u00edtic digne d\u2019aquest nom. Les darreres enquestes li donen a l\u2019esquerra a It\u00e0lia al voltant del 4%; i, a m\u00e9s, ning\u00fa sap exactament a quin partit correspon aquest espai&nbsp; electoral.&nbsp; En comptes d\u2019un partit capa\u00e7 d\u2019unir forces diferents unides per un inter\u00e8s de classe com\u00fa, el panorama de l\u2019esquerra italiana est\u00e0 dominat per grups, grupets, petits partits i intents de tota mena, formacions que nom\u00e9s s\u2019uneixen quan s&#8217;apropen les cites electorals i que despr\u00e9s es dispersen en mil corrents l\u2019endem\u00e0 de les eleccions (com ha&nbsp; passar recentment amb&nbsp; <em>Liberi e Uguali<\/em>).<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; A cada ocasi\u00f3 electoral apareixen nous noms i noves sigles, com si es volgu\u00e9s confondre un electorat ja esc\u00e0s. En resum: l\u2019esquerra italiana \u00e9s avui el contrari del que s\u2019ent\u00e9n per \u201c<em>esperit de partit\u201d; \u00e9s<\/em> un embolic indisciplinat, dividit en mil corrents agregats al voltant de l\u00edders de carisma passatger, incapa\u00e7os d\u2019unir les seves ja escasses forces.&nbsp; Si tornar a raonar en termes de partit no pot ser l&#8217;unic remei, almenys posa el dit a la nafra: la incapacitat de construir una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica duradora \u00e9s un dels motius que han conduit a l\u2019actual desastre pol\u00edtic, privant les classes populars de representaci\u00f3, just en un moment de la hist\u00f2ria en qu\u00e8 la necessiten desesperadament.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<strong>Una nova forma de partit<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong><\/strong>Per\u00f2, quin tipus de partit necessitem? No n&#8217;hi ha prou amb evocar la possibilitat d&#8217;un &#8220;<em>retorn<\/em>&#8221; als partits del passat.&nbsp; El repte, molt m\u00e9s dif\u00edcil i necessari en aquests moments, \u00e9s inventar una forma-partit que s\u00e0piga afrontar les condicions socials actuals.&nbsp; A m\u00e9s, el partit pol\u00edtic \u00e9s, per la seva naturalesa, una estructura extremadament mal\u00b7leable, que canvia segons les condicions hist\u00f2riques i les necessitats organitzatives de cada \u00e8poca.&nbsp; En els darrers anys, hem estat testimonis de l\u2019aparici\u00f3 a nivell europeu d\u2019una nova generaci\u00f3 de partits que volien fer front a aquest repte organitzatiu.&nbsp; Com descric en el meu llibre <em>Els partits digitals: organitzaci\u00f3 pol\u00edtica a l\u2019era de les plataformes<\/em>, publicat per<em> Il Mulino<\/em>, formacions com el <em>Movimento 5 stelle<\/em> a It\u00e0lia, <em>Podemos<\/em> a Espanya i <em>France<\/em> <em>Insoumise<\/em> a Fran\u00e7a, tot i ser profundament diferents entre si, s\u00f3n la manifestaci\u00f3 d\u2019un retorn a la q\u00fcesti\u00f3 del partit pol\u00edtic (tot i que rebutgen sovint el terme \u201c<em>partit<\/em>\u201d i prefereixen descriure\u2019s a si mateixos com a \u201c<em>moviments<\/em>\u201d) i representen, m\u00e9s precisament, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un nou tipus de partit que jo qualifico de \u201c<em>partit digital\u201d<\/em>.&nbsp; Analitzar aquestes formacions ofereix algunes idees per pensar qu\u00e8 significa &#8220;<em>fer partit<\/em>&#8221; en el context actual.<\/p>\n\n\n\n<p>El que tenen en com\u00fa els &#8220;<em>partits digitals<\/em>&#8221; com el <em>Movimento 5 stelle<\/em>, <em>Podemos<\/em> i <em>France Insoumise<\/em> \u00e9s l&#8217;intent de construir una estructura organitzativa capa\u00e7 de respondre a les necessitats organitzatives en un temps d&#8217;hiperconnexi\u00f3 i individualitzaci\u00f3 creixent.&nbsp; Aquestes formacions adopten un model d\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica extremadament feble, en qu\u00e8 la plataforma participativa, com <em>Rousseau<\/em> en el M5S, o <em>Participa<\/em> en el cas de Podemos, substitueix el que <strong>Antonio Gramsci<\/strong> anomenava el \u201c<em>tercer element<\/em>\u201d, constitu\u00eft per les estructures organitzatives locals i&nbsp; la burocr\u00e0cia del partit, amb la funci\u00f3 d&#8217;articular la direcci\u00f3 del partit i la base.&nbsp; Aquest canvi organitzatiu no s\u2019inspira nom\u00e9s en raons d\u2019efici\u00e8ncia, sin\u00f3 que es justifica amb la promesa d\u2019una democr\u00e0cia m\u00e9s gran, que supera els l\u00edmits dels partits tradicionals i ofereix als ciutadans nous canals de participaci\u00f3 i influ\u00e8ncia en les decisions.&nbsp; Aquest &#8220;<em>participacionisme<\/em>&#8220;, que \u00e9s molt m\u00e9s evident en el <em>Movimento 5 Stelle<\/em> a It\u00e0lia, amb el seu lema &#8220;<em>Cadascun val un<\/em>&#8221; (&#8220;<em>Ognuno vale uno<\/em>&#8220;), promet superar l&#8217;excessiu poder dels representants en una democr\u00e0cia de delegaci\u00f3 que es considera inadequada en una \u00e8poca en qu\u00e8 se suposa que els ciutadans no volen donar poder als delegats sin\u00f3 participar directament en les decisions, sense passar per&nbsp; intermediaris que han esdevingut in\u00fatils.&nbsp; Amb aquesta finalitat, aquestes formacions han creat noves formes de participaci\u00f3 en l\u00ednia, com ara consultes sobre el programa pol\u00edtic, espais de discussi\u00f3 en f\u00f2rums en l\u00ednia i refer\u00e8ndums en l\u00ednia en qu\u00e8 es convoquen els membres per decidir sobre q\u00fcestions clau.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; Els resultats d\u2019aquest nou model organitzatiu han estat sovint decebedors. En el cas del M5S, l\u2019\u00fas de la <a href=\"http:\/\/www.apple.com\/es\">plataforma digital Rousseau<\/a>, controlada per la famosa societat&nbsp; <em>Casaleggio Associati<\/em>, ha servit per imposar decisions des de dalt, amb refer\u00e8ndums <em>on<\/em> <em>line<\/em> que sovint s\u2019han convertit en una simple ratificaci\u00f3 per la base de decisions preses des de dalt.&nbsp; La &#8220;<em>democr\u00e0cia del clic<\/em>&#8221; sovint s&#8217;ha demostrat menys democr\u00e0tica que la democr\u00e0cia de delegaci\u00f3 que pretenia substituir.&nbsp; I les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques d\u2019aquest sistema s\u2019han vist en la incapacitat d\u2019aquestes formacions per gestionar de manera efica\u00e7&nbsp; el debat intern i permetre una gesti\u00f3 ordenada dels conflictes entorn del lideratge. Els problemes interns experimentats per <em>Podemos<\/em> i <em>France Insoumise<\/em>, tot i que de naturalesa en part diferent, deriven en gran mesura d&#8217;aquesta mateixa tend\u00e8ncia a utilitzar la democr\u00e0cia digital com a sistema plebiscitari en mans dels hiperl\u00edders del partit.&nbsp; En comptes de servir per superar la representaci\u00f3 i la delegaci\u00f3, aquestes plataformes participatives han estat utilitzades pel lideratge com a mitj\u00e0 per aconseguir un mandat gaireb\u00e9 absolut, tot i que renovat peri\u00f2dicament mitjan\u00e7ant consultes de base.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp; Malgrat aquests defectes evidents, cal recon\u00e8ixer als partits digitals la temptativa&nbsp; d&#8217;haver provat de respondre a una societat on les formes organitzatives del passat ja no s\u00f3n capaces d\u2019interceptar la participaci\u00f3 des de baix.&nbsp; Mentre l\u2019esquerra radical continua celebrant amb nost\u00e0lgia l\u2019antic partit de seccions i de reunions del dilluns a la nit a les quals assisteix un grup cada vegada m\u00e9s redu\u00eft de militants disposats a assemblees que solen durar hores i hores, els partits digitals han mostrat la possibilitat&nbsp; de construir una nova pol\u00edtica de participaci\u00f3 massiva en el context actual. Han aconseguit reunir centenars de milers d&#8217;inscrits i involucrar-los en discussions, decisions i mobilitzacions tant a la xarxa com a l\u2019espai p\u00fablic.&nbsp; Amb totes les seves limitacions, aquesta participaci\u00f3 en l\u00ednia, sovint entrella\u00e7ada amb oportunitats de participaci\u00f3 territorial, com els <em>MeetUp<\/em> del M5S o els cercles de Podemos, ha tingut un paper clau en la mobilitzaci\u00f3 de la base i en l&#8217;\u00e8xit assolit per aquests partits, portant-los en diferents casos, com el M5S i Podemos, al govern del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<strong>Entre la xarxa i el carrer<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Aquest \u00e8xit en termes de capacitat de mobilitzaci\u00f3 i efici\u00e8ncia organitzativa \u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la ra\u00f3 per la qual avui fins i tot formacions tradicionals com el Partit Socialista Espanyol (PSOE), el SPD a Alemanya i el Partit Dem\u00f2crata a It\u00e0lia comencen a equipar-se amb plataformes digitals, i fan consultes en xarxa dels seus membres.&nbsp; Perqu\u00e8 reconeixen que les expectatives dels partits del segle XX pel que fa al paper del congr\u00e9s del partit i la participaci\u00f3 ass\u00eddua dels militants en les reunions locals, no s\u00f3n realistes en el context actual i que \u00e9s necessari adoptar m\u00e8todes organitzatius que estiguin en conson\u00e0ncia amb l\u2019experi\u00e8ncia social contempor\u00e0nia, en una societat en la qual el temps necessari per a discussions en profunditat i presencials \u00e9s un recurs extremadament esc\u00e0s per a la gran majoria de la gent.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha diversos mecanismes de consulta digital que, sens dubte, tenen el poder d\u2019ampliar la democr\u00e0cia.&nbsp; No \u00e9s casualitat que a Gran Bretanya, l\u2019ex-primera ministra <strong>Theresa May<\/strong> prohib\u00eds als sindicats l\u2019\u00fas del vot en l\u00ednia per convocar vagues, sabent perfectament que aix\u00f2 permetria a aquestes organitzacions assolir m\u00e9s f\u00e0cilment el qu\u00f2rum necessari per convocar una vaga legal.&nbsp; Per\u00f2, al mateix temps, \u00e9s evident que la &#8220;<em>plataformitzaci\u00f3<\/em>&#8221; del partit t\u00e9 greus l\u00edmits que cal superar per arribar a un nou model organitzatiu que associi efici\u00e8ncia i legitimitat.<\/p>\n\n\n\n<p>En primer lloc, \u00e9s necessari evitar la tend\u00e8ncia a la virtualitzaci\u00f3 de la participaci\u00f3 pol\u00edtica en la qual han caigut molts partits digitals, deslligant progressivament la participaci\u00f3 <em>on line<\/em> de les activitats a nivell local.&nbsp; No hi ha dubte que els partits pol\u00edtics necessiten llocs f\u00edsics de confrontaci\u00f3 i d&#8217;agregaci\u00f3, on el debat sigui realment constructiu i no es redueixi a les &#8220;<em>flamarades<\/em>&#8221; en qu\u00e8 sovint acaben les discussions en l\u00ednia.&nbsp; Els partits pol\u00edtics han de ser capa\u00e7os de crear aquesta comunitat i aquest sentiment de pertinen\u00e7a que avui nom\u00e9s alguns moviments socials, malgrat les seves debilitats, encara s\u00f3n capa\u00e7os de construir.&nbsp; Es tracta d\u2019una tasca integradora, realitzada pels partits pol\u00edtics del passat, que avui implica una feina enorme a fer, tamb\u00e9 per contrarrestar les pretensions de la dreta populista de ser l\u2019\u00fanica for\u00e7a capa\u00e7 de donar a la gent un sentiment de pertinen\u00e7a.&nbsp; A m\u00e9s, \u00e9s necessari superar el plebiscitarisme i l&#8217;al\u00b7l\u00e8rgia a la confrontaci\u00f3 interna que sovint ha comportat la <em>plataformitzaci\u00f3<\/em> del partit pol\u00edtic. En resum, si es vol reconstruir una for\u00e7a democr\u00e0tica i progressista que s\u00e0piga afrontar el temps actual, cal una s\u00edntesi.&nbsp; Necessitem un model de partit que adopti tot el bo que hi ha a les noves pr\u00e0ctiques d\u2019organitzaci\u00f3 digital experimentades per moviments com el M5S, Podemos i France Insoumise, per\u00f2 que tamb\u00e9 puguin garantir la solidesa organitzativa i les arrels territorials, per evitar que les organitzacions siguin v\u00edctimes d\u2019aquesta t\u00e8trica dissoluci\u00f3 que ha afectat moltes noves formacions pol\u00edtiques, tal com s&#8217;ha vist en els conflictes interns que estan devorant el M5S.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;Al contrari del que pensen alguns fetitxistes del &#8220;<em>partit<\/em>&#8220;, amb&nbsp; P maj\u00fascula, el partit pol\u00edtic no \u00e9s una soluci\u00f3 m\u00e0gica als mals del present. Perqu\u00e8, com afirmava <strong>Gramsci<\/strong>, un partit \u00e9s sempre la manifestaci\u00f3 pol\u00edtica de les tend\u00e8ncies de la societat en una determinada fase hist\u00f2rica.&nbsp; Si avui l\u2019esquerra italiana \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019organitzar-se en un partit, i tendeix a fragmentar-se en desenes de partits tribals que nom\u00e9s s\u2019uneixen en llistes en&nbsp; ocasi\u00f3&nbsp; de les cites electorals, aix\u00f2 \u00e9s, en primera inst\u00e0ncia, un reflex dels mals profunds de la societat i d\u2019aquells sectors socials cada vegada m\u00e9s identificats amb la classe mitjana intel\u00b7lectual, a la qual l\u2019esquerra d\u00f3na representaci\u00f3 avui. Innovar les formes d\u2019organitzaci\u00f3 i dotar-se de plataformes participatives, combinant-les amb un nou esfor\u00e7 d&#8217;agregaci\u00f3 a nivell territorial, ser\u00e0 in\u00fatil si no s\u2019afronten les causes estructurals del desastre pol\u00edtic actual de l\u2019esquerra italiana, a partir de la seva incapacitat per parlar a&nbsp; les classes populars.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00a0 En tot cas, \u00e9s clar que un aut\u00e8ntic reinici no pot prescindir d&#8217;una reflexi\u00f3 sobre la forma-partit i d&#8217;una inversi\u00f3 en noves pr\u00e0ctiques organitzatives.\u00a0 Perqu\u00e8 la fragmentaci\u00f3, el sectarisme i la visi\u00f3 a curt i curt\u00edssim termini, que s\u00f3n els mals cr\u00f2nics de l\u2019esquerra italiana i els motius clau de les seves reiterades derrotes, s\u00f3n el resultat d\u2019haver deixat de considerar la pol\u00edtica com\u00a0 el\u00a0 camp d\u2019acci\u00f3 del partit pol\u00edtic.\u00a0 Fer-ho pitjor que el que s\u2019ha fet en els darrers anys a l\u2019esquerra italiana, que ara s\u2019ha convertit en un punt de refer\u00e8ncia negatiu a tot el m\u00f3n occidental, \u00e9s realment dif\u00edcil.\u00a0 Tenint en compte que els intents postmoderns de superar el partit i l&#8217;organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i confiar \u00fanicament en l&#8217;efervesc\u00e8ncia dels moviments socials no han donat molts fruits, potser ha arribat el moment d&#8217;intentar construir un partit digne d&#8217;aquest nom.<\/p>\n\n\n\n<p>(<strong>Paolo Gerbaudo<\/strong> \u00e9s un soci\u00f2leg i  expert en  comunicaci\u00f3 pol\u00edtica. Dirigeix el Centre de recerca sobre la cultura digital  en el King\u2019s College de Londres).\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/jacobinitalia.it\/un-altra-finale-di-partito\/\">https:\/\/jacobinitalia.it\/un-altra-finale-di-partito\/<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cal replantejar-se una forma organitzativa adequada a les noves condicions del present, pensant en els l\u00edmits, per\u00f2 tamb\u00e9 en les oportunitats de les pr\u00e0ctiques adoptades pels &#8220;partits digitals&#8221; en els darrers anys. &nbsp; Parlar de la necessitat d\u2019un partit pol\u00edtic d\u2019esquerres avui a It\u00e0lia sembla nost\u00e0lgic: un tema m\u00e9s adequat per als antics veterans del &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21052,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[101,117],"class_list":["post-21049","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-partito-democratico","tag-partits-politics"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21049","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21049"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21054,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21049\/revisions\/21054"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}