{"id":21039,"date":"2021-01-22T11:24:00","date_gmt":"2021-01-22T10:24:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21039"},"modified":"2021-01-23T11:24:50","modified_gmt":"2021-01-23T10:24:50","slug":"lluis-rabell-emergencia-democratica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-emergencia-democratica\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: Emerg\u00e8ncia democr\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Heus aqu\u00ed l’alarmant diagn\u00f2stic que, fa tot just uns dies, formulava el meu bon amic Joan Coscubiela<\/strong> sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica que vivim a Catalunya. I la veritat \u00e9s que, vist el qu\u00e8 hem vist, no sembla exagerat. Els anys del “Proc\u00e9s<\/em>” han desballestat forces pol\u00edtiques i degradat institucions representatives. Per\u00f2 han tingut tamb\u00e9 un gran efecte corrosiu sobre la cultura democr\u00e0tica en general. Els dies 6<\/strong> i 7<\/strong> de setembre de 2017<\/strong> vam veure una majoria parlament\u00e0ria actuar com si el seu poder fos sense restriccions i no hagu\u00e9s d’atenir-se a les lleis. Daniel Innerarity<\/strong> ens ho recorda amb freq\u00fc\u00e8ncia: en realitat, la democr\u00e0cia \u00e9s un entramat de dispositius i contrapesos, concebuts per impedir que una majoria, que sempre \u00e9s una cosa circumstancial i canviant, pugui fer el que li vingui de gust. El poder judicial constitueix, en un Estat de Dret, un d’aquests contrapesos fonamentals. Molt al contrari, la Rep\u00fablica imaginada per l’independentisme preveia la submissi\u00f3 del poder judicial a l’executiu. Aquesta pulsi\u00f3 autorit\u00e0ria, pr\u00f2pia dels moviments nacional-populistes, segueix bategant al cor dels partits que governen la Generalitat. Tot i que la dreta nacionalista de Puigdemont<\/strong> presenta els trets m\u00e9s genu\u00efnament “trumpist<\/em>es”, ERC no escapa a aquesta visi\u00f3 esbiaixada i deforme de la democr\u00e0cia. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s l’embolic en qu\u00e8, un i altres, ens han sumit amb l’intent de desconvocar –que no ajornar– les eleccions auton\u00f2miques del 14F.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Seria oci\u00f3s especular sobre quant havia d’incompet\u00e8ncia o d'”ast\u00facia<\/em>” el matusser decret signat pel vicepresident Pere Aragon\u00e8s<\/strong>. El cas \u00e9s que, legalment, nom\u00e9s el president de la Generalitat t\u00e9 potestat per convocar eleccions, i aquestes estaven convocades autom\u00e0ticament davant la incapacitat de Parlament per investir-ne un de nou despr\u00e9s de la inhabilitaci\u00f3 de Torra<\/strong>. En un sentit jur\u00eddic estricte, la data del 14F<\/strong> era inamovible. Es pot pensar, per\u00f2, que davant la situaci\u00f3 provocada per la pand\u00e8mia, un retard t\u00e8cnic d’algunes setmanes, destinat a refor\u00e7ar les mesures sanit\u00e0ries, per\u00f2 respectant les regles de joc i consensuant una data raonable, dif\u00edcilment hagu\u00e9s estat impugnat per ning\u00fa. (Tot i la distorsi\u00f3 que aix\u00f2 suposaria en la seq\u00fc\u00e8ncia dels processos electorals establerta per la LOREG). Per\u00f2 el que feia el decret no era aix\u00f2: suspenia la convocat\u00f2ria \u2026 i deixava en mans de la incerta deliberaci\u00f3 d’un govern en funcions la realitzaci\u00f3 d’una nova convocat\u00f2ria, sense establir ni tan sols els criteris a qu\u00e8 anava a atenir-se. La data del 30<\/strong> de maig era merament indicativa. Davant d’aquest c\u00famul de desprop\u00f2sits, era dif\u00edcil que no edcprosperessin les reclamacions que, inevitablement, arribien als tribunals. I aix\u00ed ha estat: el TSJC ha susp\u00e8s cautelarment l’\u00faltim decret de la Generalitat, mantenint la convocat\u00f2ria de febrer \u2026 a l’espera d’un pronunciament sobre el fons de l’assumpte, que sortir\u00e0 el 8<\/strong> de febrer, en plena campanya electoral. L’embolic \u00e9s monumental i caldr\u00e0 veure com ho assimila la ciutadania.<\/p>\n\n\n\n

La primera reacci\u00f3 de l’independentisme ha estat intentar sumir-la en la confusi\u00f3, accentuant si \u00e9s possible la ret\u00f2rica populista. Amb tons m\u00e9s o menys histri\u00f2nics, Puigdemont<\/strong>, Junqueras<\/strong>, Canadell<\/strong> o Rufi\u00e1n<\/strong>, coincideixen en una tesi: hi hauria una conspiraci\u00f3 contra l’independentisme, formada pel govern d’esquerres de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i un poder judicial d’indiscutible filiaci\u00f3 franquista, per imposar la celebraci\u00f3 de unes eleccions en condicions avantatjoses per al candidat socialista Salvador Illa<\/strong>. Espanya ens roba i, a m\u00e9s, el seu ministre de sanitat \u00e9s indiferent al patiment dels catalans que omplen les UCI. Emoci\u00f3 i demag\u00f2gia en vena. Decididament, Trump ha deixat empremta. Per\u00f2, en realitat, el que ha fet el TSJC era el previsible: aplicar la llei. Una llei que contempla la protecci\u00f3 de drets i b\u00e9ns jur\u00eddics que diferents entitats i particulars consideren conculcats pel decret en q\u00fcesti\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la l\u00f2gica del populisme resulta intolerable la inger\u00e8ncia de la magistratura en una decisi\u00f3 que emana dels que creuen encarnar el “mandat<\/em>” de poble, per no dir que es consideren a si mateixos com els int\u00e8rprets i sacerdots del seu veritable ‘esperit<\/em> ‘. El poble contra la democr\u00e0cia, que diria Yascha Mounk<\/strong>. La democr\u00e0cia no existeix sense lleis, sense institucions \u2026 Per\u00f2 tampoc sense l’al\u00e8 democr\u00e0tic de la societat, dels seus partits i els seus governants. I aix\u00f2 \u00e9s el que m\u00e9s falta. Primer se suspenen els procediments democr\u00e0tics –\u00a1Res menys que pel que fa a una cosa tan substantiu com unes eleccion<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e8s es desqualifica als tribunals i es vilipendia als ciutadans que busquen empara en la just\u00edcia. Finalment, a for\u00e7a de deliris conspiranoics, es prepara l’opini\u00f3 p\u00fablica per deslegitimar el veredicte de les urnes, si per ventura no result\u00e9s favorable a l’independentisme. \u00c9s dif\u00edcil sostreure’s al sentiment que els indicis d’un canvi d’escenari per l’anomenat “efecte Illa<\/em>” no hagin estat determinants en la maniobra d’un govern al qu\u00e8, segons Enric Juliana<\/strong> “li tremolen les cames”<\/em> I encara hi ha qui es s’enfada quan establim una analogia amb el que ha succe\u00eft als Estats Units!<\/p>\n\n\n\n

Moltes s\u00f3n les incerteses que pesen sobre les properes eleccions catalanes: des de les pr\u00f2pies condicions de la seva realitzaci\u00f3 fins, \u00e9s clar, els seus resultats. \u00c9s significatiu que l’\u00faltim bar\u00f2metre electoral del CIS<\/strong>, les projeccions del cual es veuran sens dubte sacsejades per molts avatars en les pr\u00f2ximes setmanes, indiqui que pr\u00e0cticament el 40%<\/strong> de les persones enquestades no t\u00e9 encara decidit el seu vot. Una de les poques certeses que cal aventurar \u00e9s aquesta disjuntiva: o b\u00e9 la societat catalana, a trav\u00e9s del seu vot, envia un missatge clar perqu\u00e8 els seus representants passin p\u00e0gina de la fracassada agitaci\u00f3 de l’\u00faltim per\u00edode i se centrin en la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica, la urg\u00e8ncia social i la recomposici\u00f3 de la conviv\u00e8ncia \u2026 o b\u00e9 l’enquistament del conflicte pol\u00edtic, gestionat per tal de perpetuar el poder d’una mesocr\u00e0cia sense projecte, sumir\u00e0 en la decad\u00e8ncia a un pa\u00eds cansat, irritat i entotsolat. La degradaci\u00f3 de les formes democr\u00e0tiques constitueix un av\u00eds molt seri\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Cr\u00f2nica global<\/a><\/strong>, 23 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Heus aqu\u00ed l’alarmant diagn\u00f2stic que, fa tot just uns dies, formulava el meu bon amic Joan Coscubiela sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica que vivim a Catalunya. I la veritat \u00e9s que, vist el qu\u00e8 hem vist, no sembla exagerat. Els anys del “Proc\u00e9s” han desballestat forces pol\u00edtiques i degradat institucions representatives. Per\u00f2 han tingut tamb\u00e9 un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21048,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,1],"tags":[],"class_list":["post-21039","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21039","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21039"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21039\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21047,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21039\/revisions\/21047"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21048"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21039"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}