{"id":21014,"date":"2021-01-21T12:19:54","date_gmt":"2021-01-21T11:19:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21014"},"modified":"2021-01-21T12:19:56","modified_gmt":"2021-01-21T11:19:56","slug":"joan-ganyet-ens-la-juguem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ganyet-ens-la-juguem\/","title":{"rendered":"Joan Ganyet: Ens la juguem"},"content":{"rendered":"\n

Fa uns dies la prestigiosa revista cient\u00edfica Nature<\/em> va publicar un estudi de l\u2019Institut Weizmann<\/strong> de Ci\u00e8ncies, d\u2019Israel, sobre l\u2019impacte a la Terra de la massa antropog\u00e8nica (\u00e9s a dir la creada per l\u2019home). El resultat \u00e9s esborronador. Ni m\u00e9s ni menys que la massa de tot el que \u00e9s artificial \u00e9s ja m\u00e9s gran que la suma de tots els \u00e9ssers vius, vegetals i animals. \u00c9s a dir edificis, pol\u00edgons industrials, centrals el\u00e8ctriques, aeroports, carreteres, ports, centres d\u2019oci, per\u00f2 tamb\u00e9 envasos, pl\u00e0stics, etc, tenen avui ja un pes superior al de la totalitat de la biomassa del m\u00f3n i les plantes, els peixos, els animals terrestres. Els gaireb\u00e9 8.000 <\/strong>milions d\u2019humans, que equivalen a un \u00ednfim 0,01%<\/strong> de la biomassa del planeta, han generat una tal gegantina allau de formig\u00f3, de totxo, d\u2019aglomerat, de metalls i de pl\u00e0stics que arriba a la descomunal xifra de 1,1<\/strong> bilions de tones, ultrapassant ja el bili\u00f3 de tones de tots els \u00e9ssers vius animals i vegetals que poblen la Terra.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si ens espanta aquesta fotografia de la situaci\u00f3 actual, encara molt m\u00e9s ho fa la constataci\u00f3 de les tend\u00e8ncies. L\u2019Institut Weizmann<\/strong> presenta medicions des de l\u2019any 1.900<\/strong>, que assenyalen com minva de forma preocupant la massa dels \u00e9ssers vius i, per contra, com creix acceleradament l\u2019acumulaci\u00f3 del que \u00e9s artificial. Si l\u2019artificial es doblava cada 20<\/strong> anys, en les dues properes d\u00e8cades es triplicar\u00e0. No \u00e9s ni tan sols una equaci\u00f3 de suma zero: creix molt m\u00e9s de pressa el formig\u00f3 que decreixen les plantes i els animals. Presenta l\u2019esmentat estudi dos exemples alli\u00e7onadors: nom\u00e9s la massa dels edificis, carrers i ponts de la ciutat de Nova York ja \u00e9s m\u00e9s gran que la suma dels peixos de tots els oceans; i el pes de la immensa muntanya de pl\u00e0stics que ens ofega, dobla el de tots els animals terrestres i marins. A m\u00e9s pl\u00e0stic, menys animals. A m\u00e9s formig\u00f3, menys arbres. L\u2019evoluci\u00f3 \u00e9s tan aparatosa que no fa gaire, a inicis del segle XX<\/strong>, la massa antropog\u00e8nica (l\u2019artificial) no anava m\u00e9s enll\u00e0 del 3% <\/strong>de la biomassa. S\u2019afirma tamb\u00e9 en l\u2019estudi que les quatre cinquenes parts dels productes i objectes en \u00fas actualment tenen menys de 30<\/strong> anys i, atenci\u00f3!, que en els c\u00e0lculs no es compten les muntanyes de deixalles dels abocadors.<\/p>\n\n\n\n

Cal que ens preguntem com afecta aquesta preocupant deriva a casa nostra. El fen\u00f2men de la urbanitzaci\u00f3 desbocada no ens \u00e9s ali\u00e8. Evidentment les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n exemples arquet\u00edpics d\u2019artificialitzaci\u00f3 irreversible amb efectes de contaminaci\u00f3 de l\u2019aire, dels cursos fluvials, de les aig\u00fces marines i, \u00e9s clar, d\u2019aguda p\u00e8rdua de la biodiversitat. Un fen\u00f2men  que ha convertit la l\u00ednia de la costa mediterr\u00e0nia en un cont\u00ednuum edificat. Sense anar m\u00e9s lluny, tamb\u00e9 el Pirineu ha conegut en molts indrets una acusada artificialitzaci\u00f3, b\u00e0sicament en les valls principals de les \u00e0rees m\u00e9s tur\u00edstiques i en les zones esquiables. Nom\u00e9s cal comparar les fotografies de comen\u00e7aments del segle XX<\/strong> del fons de les valls dels Valires i, en menor mesura, del Garona per adonar-nos de la magnitud dels canvis experimentats.<\/p>\n\n\n\n

Deia el poeta rom\u00e0ntic alemany Holderlin<\/strong>: “All\u00e0 on creix l\u2019amena\u00e7a i el perill, tamb\u00e9 hi creix el que ens salva<\/em>\u201d. D\u2019on hauria de venir la \u201csalvaci\u00f3<\/em>\u201d?. Probablement de la intensificaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia mediambiental del conjunt de la societat; de la necessitat de posar l\u00edmits al creixement (David<\/strong> Pilling<\/strong>, autor del llibre \u2018El deliri del creixement<\/em>\u2019 ens adverteix : \u201cNom\u00e9s l\u2019economia considera una virtut l\u2019expansi\u00f3 sense l\u00edmit. Em biologia es diu c\u00e0ncer\u201d<\/em>); de la consideraci\u00f3 dels prats, dels boscos, dels rius, dels mars i de la biodiversitat en general com un valor essencial. Tot aix\u00f2 porta a una senzilla consideraci\u00f3, per\u00f2 dif\u00edcil d\u2019aplicar: cal ajustar tot el que es fabrica artificialment  a l\u2019estricta necessitat de preservar els equilibris mediambientals fonamentals per assegurar la qualitat de la vida futura. Com deia Saint-Exup\u00e9ry<\/strong>: \u201cNo heretem la terra dels nostres avantpassats. La lleguem als nostres fills\u201d<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns dies la prestigiosa revista cient\u00edfica Nature va publicar un estudi de l\u2019Institut Weizmann de Ci\u00e8ncies, d\u2019Israel, sobre l\u2019impacte a la Terra de la massa antropog\u00e8nica (\u00e9s a dir la creada per l\u2019home). El resultat \u00e9s esborronador. Ni m\u00e9s ni menys que la massa de tot el que \u00e9s artificial \u00e9s ja m\u00e9s gran que la suma de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21025,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-21014","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21014","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21014"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21014\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21026,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21014\/revisions\/21026"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21025"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21014"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21014"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21014"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}