{"id":21005,"date":"2021-01-20T10:06:47","date_gmt":"2021-01-20T09:06:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=21005"},"modified":"2021-01-20T10:20:59","modified_gmt":"2021-01-20T09:20:59","slug":"enric-company-lindependentisme-tem-mes-illa-que-el-virus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-lindependentisme-tem-mes-illa-que-el-virus\/","title":{"rendered":"Enric Company: L\u2019independentisme tem m\u00e9s Illa que el virus"},"content":{"rendered":"\n

El p\u00e0nic d’Esquerra Republicana de perdre la posici\u00f3 de cap que ocupava en els sondejos preelectorals s’ha unit ara al terror que fa mesos que pateixen els exconvergentes de Junts davant de l’expectativa de quedar fora del Govern en unes eleccions al Parlament. La por va provocar la decisi\u00f3 que es va prendre divendres 15<\/strong> de gener de suspendre per decret les eleccions auton\u00f2miques del 14<\/strong> de febrer i posposar-les fins a finals de maig. La pand\u00e8mia \u00e9s una excusa poc cre\u00efble: mentre es permeti que els ciutadans agafin el metro i l’autob\u00fas per anar a treballar o anar de rebaixes \u00e9s insostenible considerar m\u00e9s arriscat entrar en un col\u00b7legi electoral ben preparat i controlat. A l’univers pol\u00edtic independentista li fa m\u00e9s por Salvador Illa<\/strong> que el coronavirus. \u00c9s el que hi ha.<\/p>\n\n\n\n

Per a Junts o ERC, el que compta de deb\u00f2 ara mateix no \u00e9s tant governar sin\u00f3 ser al Govern, aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual els interessa ajornar aquestes eleccions tant com sigui possible. Els m\u00faltiples ressorts institucionals i administratius de la Generalitat que controlen s’han convertit en el plasma en el qual viuen i s’alimenten pol\u00edticament. El gaudi d’aquest preci\u00f3s h\u00e0bitat corre perill si ERC queda en una posici\u00f3 secund\u00e0ria en les eleccions. Els sondejos preelectorals indiquen que \u00e9s possible, a causa de la forta aposta del PSC per recuperar la seva ja gaireb\u00e9 oblidada posici\u00f3 de primera for\u00e7a de les esquerres catalanes. Quan es van publicar els resultats, es van disparar les alarmes.<\/p>\n\n\n\n

En les pr\u00f2ximes eleccions, siguin quan siguin, estan en joc l’oposici\u00f3 dreta-esquerra, l’oposici\u00f3 autonomia-independ\u00e8ncia i l’oposici\u00f3 radicalisme-moderaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha en joc el control d’una Administraci\u00f3 de nova planta creada segons els interessos pol\u00edtics i ideol\u00f2gics de la dreta nacionalista. La gran oportunitat hist\u00f2rica que va caure en mans de Jordi Pujol <\/strong>a partir de 1980<\/strong>. \u00c9s un enorme aparell que ha adquirit una gran dimensi\u00f3 social i econ\u00f2mica. \u00c9s el Govern, en primer lloc, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s tot el que hi ha per sota de la c\u00fapula. Des de la selecci\u00f3 del personal a la radiotelevisi\u00f3 p\u00fablica de la Generalitat, per citar aparells de forta incid\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

Aquella oportunitat de 1980<\/strong> hauria estat potser menys transcendent si hagu\u00e9s durat nom\u00e9s una legislatura o dues, com \u00e9s freq\u00fcent en els sistemes parlamentaris concebuts per a l’alternan\u00e7a en el Govern. El biaix politicoideol\u00f2gic inicial hauria estat mal\u00b7leable. Per\u00f2 no va ser el cas. L’oportunitat va durar 23<\/strong> anys ininterromputs. Turbul\u00e8ncies de tota mena durant la d\u00e8cada 2010-2020<\/strong> han provocat la desaparici\u00f3 de CiU, la mort d’alguns partits i la creaci\u00f3 d’altres. Per\u00f2 l’univers pol\u00edtic i sociol\u00f2gic del pujolisme ha continuat orbitant entorn d’aquest entramat institucional, administratiu i medi\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

L’alian\u00e7a d’ERC amb la dreta nacionalista o independentista d’Artur<\/strong> Mas<\/strong> i Carles Puigdemont<\/strong> ha servit per consolidar aquest model. Oriol Junqueras<\/strong> ha fet des del 2012 el mateix que Heribert Barrera<\/strong> i Joan Hortal\u00e0<\/strong> van fer en la d\u00e8cada de 1980<\/strong> donant suport a Pujol<\/strong>. Fins i tot quan Josep Llu\u00eds Carod<\/strong> i Joan Puigcerc\u00f3s<\/strong> van crear el 2003<\/strong> el govern de les esquerres presidit per Pasqual Maragall<\/strong>, el primer que van reclamar per a ERC va ser precisament el control de la radiotelevisi\u00f3 de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 no \u00e9s un fet excepcional. Amb les particularitats que sigui, vindria a ser la versi\u00f3 local del que ha passat amb el PNB a Euskadi, amb el PSOE a Andalusia i amb el PP a Gal\u00edcia. Els aparells administratius constru\u00efts i despr\u00e9s controlats durant d\u00e8cades per un sol partit es converteixen en causa i efecte de potents in\u00e8rcies pol\u00edtiques i socials. Creen interessos.<\/p>\n\n\n\n

La direcci\u00f3 d’ERC vol, des de fa anys, convertir el seu partit en el substitut del pujolisme i ja fa mesos que fantasieja amb la idea d\u2019assolir el seu objectiu. Ser el primer en el bloc independentista, ostentar-ne la direcci\u00f3, marcar les seves prioritats i estrat\u00e8gies. Controlar l’aparell de govern. Inesperadament, quan creia que estava a punt d\u2019aconseguir-ho, l’entrada en joc d’Illa<\/strong> ho ha posat en risc.<\/p>\n\n\n\n

Davant de l’ensurt, els independentistes han decidit donar tres mesos i mig m\u00e9s d’agonia a un govern sense majoria parlament\u00e0ria que en realitat fa un any que est\u00e0 en coma. Han guanyat temps per intentar desgastar l’inesperat rival. Hi ha molt en joc.<\/p>\n\n\n\n

El Pa\u00eds<\/a><\/strong>, 19 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El p\u00e0nic d’Esquerra Republicana de perdre la posici\u00f3 de cap que ocupava en els sondejos preelectorals s’ha unit ara al terror que fa mesos que pateixen els exconvergentes de Junts davant de l’expectativa de quedar fora del Govern en unes eleccions al Parlament. La por va provocar la decisi\u00f3 que es va prendre divendres 15 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21013,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,1],"tags":[],"class_list":["post-21005","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21005"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21005\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21009,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21005\/revisions\/21009"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21013"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}