{"id":20997,"date":"2021-01-19T19:40:07","date_gmt":"2021-01-19T18:40:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20997"},"modified":"2021-01-19T19:46:42","modified_gmt":"2021-01-19T18:46:42","slug":"lluis-rabell-es-pitjor-que-un-error","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-es-pitjor-que-un-error\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: \u00c9s pitjor que un error…"},"content":{"rendered":"\n

“C’est pire qu’un crime, c’est une faute<\/em>“. La frase, err\u00f2niament atribu\u00efda al ministre de l’Interior de Napole\u00f3<\/strong>, Joseph Fouch\u00e9<\/strong>, va ser en realitat pronunciada per Boulay de la Meurthe<\/strong> el 1804<\/strong> en con\u00e8ixer la not\u00edcia de l’execuci\u00f3 del duc d’Enghien<\/strong>, que deixava oberta la via a les ambicions imperials de qui era encara primer c\u00f2nsol. Permeteu-nos parafrasejar aquell t\u00e8tric enunciat i dir, despr\u00e9s de l’analogia establerta per Pablo Iglesias<\/strong> entre l’exili republic\u00e0 de postguerra i la situaci\u00f3 de Puigdemont<\/strong>: “\u00c9s pitjor que un error, es tracta d’una l\u00ednia pol\u00edtica<\/em>“. El vicepresident, molt bregat en les entrevistes, \u00e9s un excel\u00b7lent comunicador. Diu el que vol dir, i no altra cosa. La sofisticaci\u00f3 de les seves respostes a les preguntes de la Sexta durant l’entrevista emesa el 17<\/strong> de gener passat donen fe d’un discurs controlat. Aix\u00ed, per exemple, Puigdemont<\/strong> hauria defensat les seves “idees<\/em>” per “vies que no tenen per qu\u00e8 ser indiferents al dret<\/em>“. Quina virgueria! No nega expl\u00edcitament – per\u00f2 tampoc anomena – la violaci\u00f3 de l’ordenament democr\u00e0tic, de la Constituci\u00f3 i de l’Estatut de Catalunya, per part dels dirigents independentistes el 2017<\/strong>. Aqu\u00ed no hi ha improvisaci\u00f3, ni escalfament. En realitat, tampoc hi ha novetat en relaci\u00f3 a posicions anteriorment expressades des de l’esquerra alternativa. Per\u00f2, davant l’enrenou que s’ha format, s’han prodigat justificacions, matisos i fins i tot desautoritzacions – o gaireb\u00e9 – de les paraules de Pablo Iglesias<\/strong>. Ada Colau,<\/strong> sense anar m\u00e9s lluny, ha sortit a el pas de la controv\u00e8rsia dient que no podia comparar-se la situaci\u00f3 actual amb la trag\u00e8dia de 1939<\/strong>. Per descomptat. No obstant aix\u00f2, no hi ha categories d’exiliats, ni de presos pol\u00edtics. I la q\u00fcesti\u00f3 no la dirimir\u00e0 el diccionari. Durant anys, l’independentisme ha constru\u00eft el poder\u00f3s imaginari col\u00b7lectiu d’una Catalunya plet\u00f2rica d’aspiracions democr\u00e0tiques, subjugada per una Espanya impertorbablement franquista. Els termes encunyats – “presos<\/em> pol\u00edtics<\/em>“, “exili<\/em>“, “causa general contra l’independentisme<\/em>” \u2026 – s’inscriuen en aquest imaginari. Podemos i, en primer lloc els Comuns, van fer seva des del principi aquesta terminologia \u2026 que no nom\u00e9s perverteix la percepci\u00f3 de la realitat, sin\u00f3 que t\u00e9 una gran for\u00e7a gravitat\u00f2ria cap a l’\u00f2rbita nacionalista. El lla\u00e7 groc va penjar durant mesos de la fa\u00e7ana de l’ajuntament de Barcelona. La ra\u00f3 de tot aix\u00f2 era una temptativa d’aproximaci\u00f3 a una part de l’independentisme, concretament a ERC. Per\u00f2 era una aproximaci\u00f3 oportunista, sense principis. D’aquella pols v\u00e9nen aquests fangs. I aix\u00f2 no acabar\u00e0 aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Molts amics de l’esquerra catalana, vinculats ideol\u00f2gica i personalment amb el drama dels ven\u00e7uts de la guerra civil, s’han sentit ofesos. Tant de bo serveixi el xoc per obrir un debat de fons sobre les apostes que est\u00e0 fent l’esquerra alternativa! Perqu\u00e8, encara que sigui aquesta part de l’entrevista all\u00f2 qu\u00e8 ha suscitat m\u00e9s fragor medi\u00e0tic, hi ha tamb\u00e9 certa coher\u00e8ncia entre el desprop\u00f2sit en q\u00fcesti\u00f3 i l’abordatge de el paper d’UP al si de el govern de coalici\u00f3 que va fer Pablo Iglesias<\/strong>. Vegem-ho. Cap forma d’alian\u00e7a de l’esquerra representa una soluci\u00f3 ideal. Les tensions i discrep\u00e0ncies s\u00f3n inevitables entre forces pol\u00edtiques amb cultures diferents. Alguns pens\u00e0vem que hauria estat m\u00e9s apropiat assajar un pacte “a la portuguesa<\/em>“. Es va escollir, per\u00f2, la via de la coalici\u00f3 – que t\u00e9 els seus avantatges, per\u00f2 que \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s constrictiva pel soci minoritari. Doncs b\u00e9, ara no hi ha marxa enrere. Amb aquesta f\u00f3rmula cal tirar endavant les reformes previstes. El contrari suposaria el retorn d’una dreta agressiva i revengista, esperonada per l’extrema dreta. Per\u00f2 la lectura que fa Iglesias<\/strong> de la singladura governamental, no per comprensible – tracta de posar en valor la seva influ\u00e8ncia en les decisions de l’executiu -, i no per reflectir part de la realitat, deixa de ser perillosament simplista. La cosa no \u00e9s tan senzilla com un PSOE mon\u00e0rquic i sensible als cants de sirena de l’IBEX 35, i un Podemos lliurant en solitari una tit\u00e0nica batalla social en el si de govern. Les tensions entre el ministeri d’Economia i el de Treball han estat una constant de tots els governs socialistes. \u00c9s cert que, en les files del PSOE conviuen diferents sensibilitats, des del social-liberalisme fins a una socialdemocr\u00e0cia netament escorada a l’esquerra. Els partits que ha aixecat hist\u00f2ricament la lluita social s\u00f3n ells mateixos objecte i terreny de disputa del conflicte insomne \u200b\u200bentre les classes. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert per a l’esquerra alternativa. El pes excessiu a les seves files d’una intel\u00b7lectualitat precaritzada, que va accedir a la consci\u00e8ncia pol\u00edtica en un m\u00f3n hegemonitzat pel neoliberalisme, fa sensible aquest espai a determinades modes reaccion\u00e0ries, en ruptura amb les tradicions del moviment obrer i del pensament materialista. \u00c9s el cas del transgenerisme, de qu\u00e8 UP s’obstina a fer bandera, o d’un feminisme capa\u00e7 de conviure amb la prostituci\u00f3 o la pornografia.<\/p>\n\n\n\n

No cal negar per aix\u00f2 l’aportaci\u00f3 d’UP i els seus \u00e8xits concrets. Per\u00f2 aquests han estat fruit de la tenacitat i la intel\u00b7lig\u00e8ncia, com en l’\u00e0mbit del di\u00e0leg entre patronal i sindicats, i no del soroll. No \u00e9s bo intentar cr\u00e9ixer increpant una ministra com Teresa Ribera<\/strong> a prop\u00f2sit del rebut de la llum \u2026 des del desconeixement de la feina realitzada per aquest departament i la complexitat de la seva intervenci\u00f3 en el mercat de les el\u00e8ctriques. Tampoc ho \u00e9s voler treure pit republic\u00e0 amb comissions parlament\u00e0ries de recorregut merament propagand\u00edstic. Si s’esdev\u00e9 un dia la Rep\u00fablica, ser\u00e0 per l’exig\u00e8ncia de transpar\u00e8ncia i exemplaritat de la prefectura de l’Estat, i la seva submissi\u00f3 als mandats de la just\u00edcia. L’esquerra en el seu conjunt ha de saber en quins marges es mou i com pot acumular suport social per emprendre els canvis que propugna. L’esquerra cr\u00edtica, en particular, ha d’evitar tractar de compensar les seves limitacions amb impostures i artificis. Hi ha hagut algunes declaracions de Pablo<\/strong> Iglesias<\/strong> en qu\u00e8 pr\u00e0cticament els deia als sindicats qu\u00e8 havien de fer. (Afortunadament, el sindicalisme de classe ja est\u00e0 molt bregat. Ha apr\u00e8s a bregar, des de la seva autonomia, amb governs amics i amb executius poc amens. Uns i altres han tingut els seus vagues generals. El de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> haur\u00e0 de sentir a les pr\u00f2ximes setmanes les demandes de CCOO i UGT sobre el SMI i la reforma laboral). M\u00e9s perill\u00f3s \u00e9s, per\u00f2, tractar d’influir sobre el rumb de govern des aliances exteriors a aquest. Aquesta \u00e9s l’orientaci\u00f3 inconfessada que ha propiciat la relliscada de la ditxosa entrevista.<\/p>\n\n\n\n

Ja \u00e9s hora d’anar al fons de el problema. Una cosa \u00e9s que es plantegi la necessitat del di\u00e0leg i dels pactes amb determinades forces nacionalistes. Una altra molt diferent \u00e9s que l’esquerra renunci\u00ef a liderar, amb el seu projecte social i federal, a les diferents nacionalitats ib\u00e8riques. La veritable q\u00fcesti\u00f3 subjacent en les declaracions de Pablo Iglesias<\/strong> \u00e9s la subalternitat respecte a ERC per part de l’esquerra a Catalunya. Amb aquesta perspectiva \u00e9s impossible avan\u00e7ar. Per aix\u00f2 Podemos t\u00e9 aqu\u00ed una franqu\u00edcia, per\u00f2 mai ha aconseguit forjar res que s’assembl\u00e9s a un partit. Per aix\u00f2 els Comuns, si no es replantegen seriosament la seva estrat\u00e8gia, poden acabar sumits en la irrellev\u00e0ncia. La qual cosa seria dram\u00e0tica per a tota l’esquerra, que necessita que els seus diferents espais es consolidin. De manera m\u00e9s o menys convincent, Pablo Iglesias<\/strong> rectificar\u00e0 tard o d’hora les seves paraules. Per\u00f2 el tema no \u00e9s tant l’irritant error que en elles mateixes representen com l’orientaci\u00f3 pol\u00edtica subjacent. I aix\u00f2 \u00e9s molt pitjor que una equivocaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong>, 19 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“C’est pire qu’un crime, c’est une faute“. La frase, err\u00f2niament atribu\u00efda al ministre de l’Interior de Napole\u00f3, Joseph Fouch\u00e9, va ser en realitat pronunciada per Boulay de la Meurthe el 1804 en con\u00e8ixer la not\u00edcia de l’execuci\u00f3 del duc d’Enghien, que deixava oberta la via a les ambicions imperials de qui era encara primer c\u00f2nsol. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21000,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-20997","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20997"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20997\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21004,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20997\/revisions\/21004"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21000"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}