{"id":20979,"date":"2021-01-19T12:51:05","date_gmt":"2021-01-19T11:51:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20979"},"modified":"2021-01-19T16:21:58","modified_gmt":"2021-01-19T15:21:58","slug":"20979-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/20979-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Emmanuele Macaluso, les raons del socialisme"},"content":{"rendered":"\n

Ahir al vespre va morir Emanuele Macaluso<\/strong>, el vell dirigent comunista itali\u00e0. Tenia 96<\/strong> anys, i ha deixat una llarga traject\u00f2ria. Als 23<\/strong> anys era el cap de la CGIL<\/strong> siciliana, en el temps de la matan\u00e7a de Portella della Ginestra, de les lluites dels pagesos sense terra contra el bandolerisme i el separatisme dels agraristes vinculats a la Cosa Nostra. Havia recorregut l’illa pam a pam, obrint seccions a tot arreu i dirigint els camperols en l’ocupaci\u00f3 de feus: \u201cUna vegada vam anar a Riesi recorrent cinquanta quil\u00f2metres a peu. Amb trenta-sis sindicalistes assassinats, la lluita contra la m\u00e0fia no era en aquell moment una broma<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s fou col\u00b7laborador estret de Togliatti<\/strong>; i de Berlinguer<\/strong>, que el f\u00e9u director de l’Unit\u00e0<\/em>, malgrat que Macaluso<\/strong>, amb Napolitano<\/strong> i el grup dels anomenats “miglioristi<\/em>” es mostraren cr\u00edtics amb el “comprom\u00eds hist\u00f2ric<\/em>” amb la Democr\u00e0cia Cristiana, i optaven per l’acord amb els socialistes.<\/p>\n\n\n\n

Conten que ara, de vell, es llevava molt d’hora cada mat\u00ed, llegia els diaris, i dictava per tel\u00e8fon un comentari que havia escrit a la taula de la cuina a l\u2019ex-periodista de l’Unit\u00e0<\/em> Sergio Sergi<\/strong>, que el publicava, ben polit, a Facebook<\/strong>, amb la signatura Em.Ma,<\/em>, en cursiva. Macaluso<\/strong> no tenia ordinador. Jo llegia els seus comentaris devotament, i aix\u00ed aconseguia entendre alguna cosa de les envitricollades complexitats de l’actual pol\u00edtica italiana. Aquelles breus columnes, les trobar\u00e9 molt a faltar. <\/p>\n\n\n\n

“Si no escric els meus pensaments, em sento com si m’estigu\u00e9s morint”<\/em>, diuen que deia Macaluso<\/strong>, que recordava que Togliatti<\/strong> li havia dit: “un pol\u00edtic que no escriu \u00e9s un pol\u00edtic redu\u00eft a la meitat”<\/em>. El seu primer article, Macaluso<\/strong> el public\u00e0 als 18<\/strong> anys, el 1942<\/strong> a la llavors clandestina Unit\u00e0<\/em>: una den\u00fancia de les condicions laborals dels miners del sofre. <\/strong> Ho llegia tot, i llegia tota l’estona. Pels de la seva generaci\u00f3, la pol\u00edtica es nodria de treball sobre el terreny, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019estudi, de llibres.<\/p>\n\n\n\n

Jo el vaig con\u00e8ixer a N\u00e0pols i a Roma, en els anys de la transformaci\u00f3 del PCI, via PDS i DS, en l’actual Partito Democratico. M’agrad\u00e0 a primer cop d’ull: era vital, polemista, entusiasta i rabi\u00fct. S’arborava sovint, per\u00f2 argumentava sempre amb precisi\u00f3 anal\u00edtica i amb s\u00f2lida informaci\u00f3. Dirigia una bona revista: “Le nuove ragioni del socialismo”. <\/em> Em convenc\u00e9 aleshores del fet que unir-se als democristians per a fundar el qu\u00e8 despr\u00e9s esdevingu\u00e9 el PD<\/strong> portaria m\u00e9s problemes que beneficis, perqu\u00e8 no es podia produir una fusi\u00f3, en fred i des de dalt, de lligams col\u00b7lectius, cultures i tradicions diferents. Creia que els partits l\u00edquids, de lideratges personalitzats, eren negatius per a l’esquerra, i que calia mantenir fermament la identitat socialista. Els anys li han donat la ra\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir al vespre va morir Emanuele Macaluso, el vell dirigent comunista itali\u00e0. Tenia 96 anys, i ha deixat una llarga traject\u00f2ria. Als 23 anys era el cap de la CGIL siciliana, en el temps de la matan\u00e7a de Portella della Ginestra, de les lluites dels pagesos sense terra contra el bandolerisme i el separatisme dels …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20981,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[266],"class_list":["post-20979","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-notes-de-campanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20979","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20979"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20993,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20979\/revisions\/20993"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20981"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}