{"id":20929,"date":"2021-01-17T13:20:00","date_gmt":"2021-01-17T12:20:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20929"},"modified":"2021-01-17T13:26:22","modified_gmt":"2021-01-17T12:26:22","slug":"beatriz-silva-ser-o-no-ser-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/beatriz-silva-ser-o-no-ser-catala\/","title":{"rendered":"Beatriz Silva: Ser o no ser catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n<p>La primera persona vacunada a Catalunya contra la <strong>covid<\/strong>&#8211;<strong>19<\/strong> es diu <strong>Josefa P\u00e9rez<\/strong> i va n\u00e9ixer a Gal\u00edcia. No \u00e9s estrany que sigui aix\u00ed. M\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 catalana t\u00e9 arrels en zones d&#8217;Extremadura, Ast\u00faries o Andalusia. En un continent habitat d&#8217;una manera que <strong>Tony<\/strong> <strong>Judt<\/strong> denominava edge people, persones que estan en els l\u00edmits de diverses comunitats, \u00e9s dif\u00edcil trobar un territori on les identitats no siguin una construcci\u00f3 complexa, m\u00faltiple, que barreja i fon or\u00edgens diversos.<\/p>\n\n\n\n<p>Els \u00faltims anys, una part de Catalunya ha viscut d&#8217;esquena a aquesta realitat. El rostre m\u00e9s intolerant d&#8217;aquest sector va emergir per criticar amb acritud que la primera persona vacunada a Catalunya no tingu\u00e9s noms catalans ni s&#8217;express\u00e9s en catal\u00e0, en un imaginari excloent que nom\u00e9s contempla una manera de ser catal\u00e0 o catalana. El mateix imaginari que va decidir que la nostra televisi\u00f3 p\u00fablica no podia obrir el <strong>Telenot\u00edcies<\/strong> el dia de la mort de <strong>Juan Mars\u00e9 <\/strong>amb aquesta not\u00edcia, relegant-la a l&#8217;\u00faltim lloc de la informaci\u00f3 i fent malabars per no descriure&#8217;l com el que era, un escriptor catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p>Qu\u00e8 significa ser catal\u00e0 o catalana? \u00c9s una cosa sobre el que el <strong>CEO<\/strong>, el <strong>Centre d&#8217;Estudis d&#8217;Opini\u00f3<\/strong> de la Generalitat, interroga peri\u00f2dicament a la ciutadania. La pregunta concreta que formula \u00e9s quines circumst\u00e0ncies s\u00f3n importants per ser un veritable catal\u00e0. Entre les opcions que ofereix a les persones enquestades es troben haver nascut a Catalunya, parlar catal\u00e0, compartir els costums i tradicions locals i ser cat\u00f2lic. Un plantejament que desconcerta. Si hi ha veritables catalans, hi ha catalans falsos? Des de quan \u00e9s necessari abra\u00e7ar el catolicisme per ser catal\u00e0? En quina categoria queden les persones que compleixen aquests criteris per\u00f2 en sumen d&#8217;altres? Per exemple, els fills o filles de persones que han crescut aqu\u00ed, parlen catal\u00e0, han assimilat els costums i tradicions locals per\u00f2 senten tamb\u00e9 com a pr\u00f2pies les de Gal\u00edcia o Andalusia. Qu\u00e8 passa amb les persones vingudes de llocs encara m\u00e9s llunyans com la Xina, el Pakistan, \u00c0frica o Am\u00e8rica Llatina?<\/p>\n\n\n\n<p>Catalunya viu des de fa anys atrapada en un marc mental que no es correspon a la complexitat del segle <strong>XXI<\/strong>. Els sectors partidaris de la independ\u00e8ncia han fet creure a una part de la poblaci\u00f3 que era possible a\u00efllar-se, aixecar fronteres en un m\u00f3n on la globalitzaci\u00f3 gaireb\u00e9 les ha dilu\u00eft. L&#8217;arribada de la <strong>covid-19<\/strong> ha fet encara m\u00e9s patent que els estats naci\u00f3 basats en la uniformitat cultural, ling\u00fc\u00edstica i \u00e8tnica, no s\u00f3n viables en un m\u00f3n que s&#8217;assembla cada vegada m\u00e9s a un llogaret. Un m\u00f3n que necessita cooperaci\u00f3 i governan\u00e7a global, \u00e9s a dir federalisme, per abordar els grans reptes de la humanitat com s\u00f3n la desigualtat, el canvi clim\u00e0tic, la pobresa o les pand\u00e8mies.<\/p>\n\n\n\n<p>En el seu magn\u00edfic llibre <em>El Danubi<\/em>, <strong>Claudio Magris<\/strong> fa un dibuix de com a mitjans del segle <strong>XX<\/strong> era impossible posar a Europa una frontera sense separar persones que compartien una \u00e8tnia, una cultura i una llengua. Ens recordava que pert\u00e0nyer a diverses comunitats on es barregen les lleialtats i les arrels no \u00e9s un problema sin\u00f3 un enriquiment col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s normal q\u00fcestionar el nom i el lloc de naixement de la primera persona vacunada a Catalunya. El normal \u00e9s alegrar-nos i emocionar-nos, sense per\u00f2s, amb la imatge d&#8217;una dona gran que aplaudeix des de la cadira de rodes perqu\u00e8 vam comen\u00e7ar a recuperar l&#8217;esperan\u00e7a despr\u00e9s del pitjor any de les nostres vides.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.diaridegirona.cat\/opinio\/2021\/01\/17\/no-catala\/1083671.html\">Diari de Girona<\/a><\/strong>, 17 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La primera persona vacunada a Catalunya contra la covid&#8211;19 es diu Josefa P\u00e9rez i va n\u00e9ixer a Gal\u00edcia. No \u00e9s estrany que sigui aix\u00ed. M\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 catalana t\u00e9 arrels en zones d&#8217;Extremadura, Ast\u00faries o Andalusia. En un continent habitat d&#8217;una manera que Tony Judt denominava edge people, persones que estan &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":19721,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[272],"class_list":["post-20929","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general","tag-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20929","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20929"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20929\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20936,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20929\/revisions\/20936"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19721"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}