{"id":20895,"date":"2021-01-14T13:28:48","date_gmt":"2021-01-14T12:28:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20895"},"modified":"2021-01-14T13:28:50","modified_gmt":"2021-01-14T12:28:50","slug":"antoni-puigverd-maragall-amb-fervor-damic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-maragall-amb-fervor-damic\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Maragall, amb fervor d’amic"},"content":{"rendered":"\n

Una obra pol\u00edtica no deixa hereus que puguin apropiar-se\u2019n, com passa amb el compte bancari d\u2019un antecessor. El llegat de Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong> \u00e9s propietat de tot el pa\u00eds i pot ser interpretat de moltes maneres, perqu\u00e8 la seva personalitat, com l\u2019obra del seu avi poeta, \u00e9s complexa. No pas contradict\u00f2ria, per\u00f2 s\u00ed ambigua: responia a la voluntat de reubicar les peces de vidre del puzle hisp\u00e0nic, que porten segles encaixades de mala manera; i aquesta voluntat nom\u00e9s es podia formular amb un estil indeterminat, imprec\u00eds (fins i tot conf\u00fas) procurant sobretot no esquerdar cap de les peces. L\u2019ambigu\u00eftat va ser fulminada per l\u2019integrisme legalista i l\u2019excitada polaritzaci\u00f3 creixent. Per\u00f2 continua sent l\u2019\u00fanica manera de trobar la quadratura del cercle, aix\u00f2 \u00e9s: la satisfacci\u00f3 de les parts en el marc d\u2019una inclusi\u00f3 general. De fet, l\u2019ambigu\u00eftat estava tatuada a l\u2019\u00e0nima de la Constituci\u00f3 abans de la reinterpretaci\u00f3 unitarista dels \u00faltims tribunals constitucionals. Va ser un valor primordial durant la transici\u00f3, per\u00f2 va desapar\u00e8ixer per inter\u00e8s dels que  aspiraven a una soluci\u00f3 clara i taxativa (d\u2019Aznar<\/strong> a Pujol<\/strong>, sense oblidar el nacionalisme basc, que ara apareix com l\u2019\u00fanic valedor de l\u2019ambigu\u00eftat, per\u00f2 que, en els anys de plom d\u2019ETA, va instrumentalitzar pol\u00edticament la sang, com despr\u00e9s, en sentit contrari, va aprendre a fer Aznar<\/strong>, supervivent d\u2019un atemptat).<\/p>\n\n\n\n

Si no estigu\u00e9s malalt, qu\u00e8 hauria fet Maragall<\/strong> tots aquests anys?  Qu\u00e8 hauria dit mentre la hist\u00f2ria s\u2019accelerava fins a situar els catalans al caire d\u2019un precipici? Ara que (per causa de la covid i de la fi grotesca de Trump<\/strong>) es detecta en l\u2019ambient una necessitat d\u2019aturar-se a recuperar l\u2019al\u00e8,  el llegat de Pasqual<\/strong> convida a ser revisitat. A mesura que la seva mem\u00f2ria es dilueix en la boira de l\u2019alzheimer, la seva figura va prenent formes de marbre hist\u00f2ric. En una Catalunya dividida i desconcertada que tem el crepuscle, Maragall<\/strong> \u00e9s l\u2019\u00fanic port d\u2019acollida on poden refugiar-se, assumint  el seu llegat, catalans que ara mantenen posicions antag\u00f2niques o  discrepen obertament. M\u00e9s encara: molts dels catalans que el van odiar quan era alcalde o que es van empassar la caricatura destructiva del borratxo,  ara el valoren com un referent (tot i que, en sentit oposat, i en menor grau, alguns catalans que viatjaven c\u00f2modament en la  nau barcelonina, es van  irritar amb ell durant els anys del Tripartit, i, fugint del catalanisme vers una visi\u00f3 francesa d\u2019Espanya, encara avui el descriuen com el fonament de tots els mals). Maragall<\/strong> tamb\u00e9 \u00e9s el port d\u2019acollida dels catalans i espanyols que,  despr\u00e9s de dues d\u00e8cades d\u2019\u00e0cida relaci\u00f3,   s\u2019afirmen en la voluntat d\u2019unir-se en la diversitat sabent que \u00e9s normal que els germans defensin interessos divergents, sempre que no es perdin el respecte i, per tant, l\u2019afecte.<\/p>\n\n\n\n

De fet, Maragall<\/strong> \u00e9s l\u2019\u00fanica gran personalitat catalana del darrer mig segle que sobreviu a l\u2019ardu sed\u00e0s de la hist\u00f2ria. Perdut Jordi Pujol<\/strong> en el laberint familiar, cap altra personalitat pol\u00edtica deixa una empremta tan positiva i determinant. Maragall<\/strong> va reconstruir Barcelona i, gr\u00e0cies a l\u2019espl\u00e8ndid aprofitament de l\u2019oportunitat ol\u00edmpica, la va convertir en el far m\u00e9s llumin\u00f3s del mediterrani i en una ciutat de refer\u00e8ncia global (malgrat no ser capital d\u2019estat). Durant molts anys, Barcelona ha estat motor de prosperitat, tot i que ara suscita sobretot nost\u00e0lgia, ja que  la pand\u00e8mia ha ventat el cop de gr\u00e0cia a un model que el vertigin\u00f3s segle XXI<\/strong> havia esgotat. Tot Catalunya, de fet, est\u00e0 esgotada. I tamb\u00e9 Espanya, que festeja des de fa massa anys amb els seus pitjors fantasmes hist\u00f2rics. \u00c9s un bon moment per retrobar el llegat del que defensava amb passi\u00f3 irreductible l\u2019inter\u00e8s de la seva ciutat i el seu pa\u00eds obligant-se, amb fervor d\u2019amic, a pensar en l\u2019inter\u00e8s  de les altres ciutats i els altres territoris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una obra pol\u00edtica no deixa hereus que puguin apropiar-se\u2019n, com passa amb el compte bancari d\u2019un antecessor. El llegat de Pasqual Maragall \u00e9s propietat de tot el pa\u00eds i pot ser interpretat de moltes maneres, perqu\u00e8 la seva personalitat, com l\u2019obra del seu avi poeta, \u00e9s complexa. No pas contradict\u00f2ria, per\u00f2 s\u00ed ambigua: responia a la voluntat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20897,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-20895","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20895"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20895\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20898,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20895\/revisions\/20898"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20897"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}