El Rei va adre\u00e7ar a l\u2019ex\u00e8rcit el tradicional discurs de la Pasqua militar. Ho va fer amb un d\u2019aquells uniformes que li \u00adestan tan b\u00e9, folrat de medalles i bandes que celebren m\u00e8rits mis\u00adteriosos i amb tota l\u2019eloq\u00fc\u00e8ncia que li permet el seu limitat registre interpretatiu. Un home ben plantat i taciturn llegint \u00adcoses que ha escrit un altre, com ha de ser.<\/p>\n\n\n\n
En aquesta ocasi\u00f3, afortunadament, el seu parlament va ser tan rutinari com calia esperar. Perqu\u00e8, i \u00e9s una cosa que cal lamentar \u2013principalment per part dels que encara no descartem l\u2019opci\u00f3 mon\u00e0rquica\u2013, els \u00faltims temps hi ha massa expectaci\u00f3 entorn dels discursos del Rei.<\/p>\n\n\n\n
Entenguin-me, per regla general, els discursos d\u2019un monarca constitucional han de ser peces orat\u00f2ries pro\u00adtocol\u00b7l\u00e0ries destinades a una glossa complaent o a la m\u00e9s cerimonial de les indifer\u00e8ncies, i a la inexorable an\u00e0lisi per part de l\u2019 \u00a1Hola! <\/em>de l\u2019abillament i els tocats dels assistents a la lectura.<\/p>\n\n\n\n Malauradament, aquesta noble i civilitzada tend\u00e8ncia al badall tan sols es va veure interrom\u00adpuda el 2017<\/strong>, davant el conflicte civil ca\u00adtal\u00e0, quan, sens dubte assessorat per algun innominat lacai de Puigdemont<\/strong>, Felip VI<\/strong> va abandonar aquell exemplar home\u00adnatge institucional a l\u2019avorriment i s\u2019hi va voler posar de ple. Fins i tot avui, no deixa de sorprendre\u2019m l\u2019estupidesa que va suposar no haver reservat el Rei com la millor de les cartes per a qualsevol possible reconciliaci\u00f3 entre els ciutadans de Ca\u00adtalunya. No haver-lo instat a propugnar en termes exquisidament neutrals la conc\u00f2rdia de tots sense menysprear les leg\u00edtimes aspira\u00adcions d\u2019alguns, per molt que aquestes no fossin compartides ni per la Corona ni per la meitat dels ciutadans de la comunitat. Una pena, en fi.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 \u00e9s veritat que els \u00faltims mesos s\u2019espera massa dels discursos del Rei. S\u2019as\u00adpira, de fet, que siguin interessants<\/em>, en el pitjor dels sentits del terme, quan tan sols havien de ser un ornament est\u00e8tic i cerimoni\u00f3s a la pol\u00edtica del govern de\u00admocr\u00e0tic de torn: una exquisida posada en escena, amb tot el glamur possible, de la majestat de l\u2019imperi de la llei.<\/p>\n\n\n\n Segurament, aix\u00f2 passa perqu\u00e8 la Co\u00adrona es troba immersa en el contenci\u00f3s reputacional ocasionat per l\u2019anterior \u00admonarca, sospit\u00f3s de determinats embolics financers que s\u2019afegeixen a un his\u00adtorial certament am\u00e8, per\u00f2 escassament edificant, d\u2019incontin\u00e8ncia pri\u00e0pica. Encara que a aix\u00f2 \u00faltim hi haur\u00edem d\u2019estar acostumats, fent una mica de mem\u00f2ria de les nits de tango als bordells del lasciu i militarista Alfons XIII<\/strong>, el promotor del general \u00adSilvestre<\/strong> i de Primo de Rivera<\/strong>, i un home que, segons diuen els entesos, es va ficar al llit amb m\u00e9s dones que el Julio Iglesias<\/strong> dels mems.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 perqu\u00e8, en \u00faltima inst\u00e0ncia, \u00e9s Felip VI<\/strong> qui resulta ser destinatari de les cartes i missatges de militars nost\u00e0lgics i turbulents (almenys de pensament), i la ciutadania sent una comprensible curio\u00adsitat per la seva actitud davant aquestes missives. \u00c9s la l\u00f2gica aprensi\u00f3 que envolta tot all\u00f2 relacionat amb l\u2019ex\u00e8rcit, aquesta organitzaci\u00f3 que tan sols deu l\u2019exist\u00e8ncia a la convicci\u00f3 \u2013m\u00e9s que fundada\u2013 de la \u00adsuperioritat moral del pessimisme davant qualsevol candidesa sobre la bondat de l\u2019home i de les nacions, que estaria, en aquests moments de la hist\u00f2ria, completament fora de lloc.<\/p>\n\n\n\n Els estats tenen ex\u00e8rcits perqu\u00e8 no poden confiar raonablement que els altres estats i el submon del terrorisme no facin servir viol\u00e8ncia armada en el seu directe perjudici. Per res m\u00e9s. Aix\u00f2 de mobilitzar-los per extingir incendis o desinfectar \u00adresid\u00e8ncies, per molt lloable que sigui, no deixa de ser un subproducte ben\u00e8fic de la que \u00e9s l\u2019\u00fanica ra\u00f3 de la seva exist\u00e8ncia: l\u2019\u00fas d\u2019una for\u00e7a letal contra l\u2019adversari quan aix\u00ed ho decideixi el govern consti\u00adtucional.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, despr\u00e9s de la decepci\u00f3 del discurs de Nadal, un vol i dol de pa sucat amb oli farcit d\u2019eufemismes i sobreentesos, faltava per veure qu\u00e8 tenia a dir el Rei a unes forces armades posades maliciosament sota sospita no pels social-podemites ni pels nacionalismes disgregadors, sin\u00f3 per alguns dels seus premiats membres.<\/p>\n\n\n\n El Rei, en aquesta ocasi\u00f3, va estar a l\u2019altura i va avorrir fins i tot les ovelles. Va venir a dir amb tota serietat que l\u2019\u00fanica legitimitat de l\u2019ex\u00e8rcit (igual com la seva) emanava de la Constituci\u00f3 i el va encoratjar en la circumspecci\u00f3 i en aquelles virtuts inexcusables en la gent d\u2019armes: l\u2019obedi\u00e8ncia i el silenci.<\/p>\n\n\n\n El militar d\u2019una democr\u00e0cia del segle XXI<\/strong> \u00e9s un guerrer frustrat, sempre sota el control d\u2019uns pol\u00edtics amb qui pot no coincidir, la qual cosa no \u00e9s m\u00e9s que el s\u00edmptoma de la bona salut d\u2019un \u00adpa\u00eds. El seu fat \u00e9s el de ser dipositari d\u2019armes costoses que possi\u00adblement no s\u2019arribaran a fer servir mai i que els ciutadans pagaran \u2013juntament amb els seus emoluments\u2013 amb gust o resignaci\u00f3, tant se val. Ell, a canvi, acatar\u00e0 la llei i callar\u00e0. I si ha de parlar alg\u00fa, ho far\u00e0 el Rei, amb el seu millor uniforme i amb la conformitat del govern sorgit de les urnes. \u00c9s un tracte just, i no n\u2019hi ha cap altre. I \u00adaix\u00ed ho va dir el Rei, sopor\u00edfer, per\u00f2 al seu lloc.<\/p>\n\n\n\n