{"id":20874,"date":"2021-01-13T14:58:47","date_gmt":"2021-01-13T13:58:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20874"},"modified":"2021-01-13T15:26:31","modified_gmt":"2021-01-13T14:26:31","slug":"jordi-amat-les-idees-de-pasqual-maragall-sobre-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-amat-les-idees-de-pasqual-maragall-sobre-europa\/","title":{"rendered":"Jordi Amat: Les idees de Pasqual Maragall sobre Europa"},"content":{"rendered":"\n

“Les patrulles de la frontera hongaresa han arrencat la malla met\u00e0l\u00b7lca que fou la mimesi del tel\u00f3 d’acer: renovar-la hauria costat m\u00e9s que eliminar-la<\/em>“. La frase est\u00e0 disseminada en una de les entrades de el dietari Dones que dormen<\/em> de Valent\u00ed Puig<\/strong>. Anys 1989-90<\/strong>. Aviat caur\u00e0 l’esquerda continental que era el Mur. La crisi sovi\u00e8tica repercuteix en els seus pa\u00efsos sat\u00e8l\u00b7lits i Europa, per primera vegada despr\u00e9s de la fi de la Segona Guerra Mundial, pateix una crisi que la transformar\u00e0. L’assagista Puig<\/strong>, sempre atent a la pol\u00edtica internacional, ho intueix. Podria estar comen\u00e7ant un temps nou. “Si amb la Revoluci\u00f3 Russa tot comen\u00e7a a canviar, i Ialta d\u00f3na una nova forma al mapa d’Europa, potser vivim avui una mutaci\u00f3 m\u00e9s perdurable.<\/em>” Qu\u00e8 passaria? Com podia articular-se per b\u00e9 aquella mutaci\u00f3? Ara, en un altre moment de crisi de la construcci\u00f3 pol\u00edtica del continent, val la pena recordar el que es va pensar en aquell moment.<\/p>\n\n\n\n

Pocs ho van pensar amb la profunditat de Pasqual Maragall<\/strong>, un pol\u00edtic que es va descobrir a si mateix com un patriota europeu quan el 1985<\/strong> va veure el sense sentit del Checkpoint Charlie<\/strong>. \u00bfSi els arbres eren els mateixos en els parcs separats pel mur, per qu\u00e8 no comen\u00e7ar a pensar la reconciliaci\u00f3? Aquesta idea era \u00e8tica, pol\u00edtica i intel\u00b7lectual. \u00c9s una part oblidada delbllegat de Maragall<\/strong>. A trav\u00e9s de papers oblidats i altres in\u00e8dits, que s\u00f3n demostraci\u00f3 de la seva ambici\u00f3 pol\u00edtica i capacitat d’interlocuci\u00f3 amb grans pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals, aqu\u00ed tractem de explicar-ho.<\/p>\n\n\n\n

Aquell moment cr\u00edtic d’Europa, en el camp del catalanisme progressista, diria que pocs ho van sentir amb tanta profunditat com l’alcalde Maragall<\/strong>. La seva circumst\u00e0ncia concreta, que \u00e9s d’una concentraci\u00f3 m\u00e0xima, l’afavoria. Est\u00e0 immers en un projecte d’enorme ambici\u00f3: la modernitzaci\u00f3 de la ciutat de Barcelona, \u200b\u200bperqu\u00e8 es converteixi en una capital de l’m\u00f3n, amb l’horitz\u00f3 immediat dels Jocs Ol\u00edmpics de 1992<\/strong>. En aquest per\u00edode de fren\u00e8tica intensitat, d’una concentraci\u00f3 tremenda d’ell i dels seus equips, Maragall<\/strong> -que buscava la construcci\u00f3 del seu lideratge pol\u00edtic a trav\u00e9s de la projecci\u00f3 internacional dels Jocs (ho va veure Xavier Roig<\/strong>, el seu cap de gabinet) – va identificar una veu de la nova Europa que parlava per ell: V\u00e1clav Havel<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Amb Havel<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“Quina experi\u00e8ncia hem viscut? Un intent de sotmetre el m\u00f3n a la ideologia. Quin frac\u00e0s! Potser serveixi perqu\u00e8 els intel\u00b7lectuals comprenguin que no n’hi ha prou elaborar una teoria per adaptar despr\u00e9s a ella la realitat <\/em>“. Principis de l’estiu de 1989<\/strong>. El dramaturg V\u00e1clav Havel<\/strong>, que encara vivia en llibertat vigilada als afores de Praga, responia llargament a les preguntes de Michel Bongiovanni<\/strong>. El tema de la conversa era la responsabilitat dels intel\u00b7lectuals. En una societat sense llibertat com la txecoslovaca, per\u00f2 tamb\u00e9 en una democr\u00e0cia diguem convencional. Construir futur era tasca dels pol\u00edtics, mentre que als intel\u00b7lectuals els tocava vigilar els pol\u00edtics quan aquests s’allunyessin de la realitat, captius de la ideologia.<\/p>\n\n\n\n

Al cap de menys d’un mes, el dissident Havel<\/strong> redactava el discurs d’acceptaci\u00f3 de el premi de la Pau que li havia concedit l’Associaci\u00f3 de Llibreters Alemanys i a mitjans d’octubre li seria lliurat a la Fira de Frankfurt. No el va poder llegir, perqu\u00e8 el govern txec no li va permetre sortir del seu pa\u00eds, per\u00f2 les seves paraules van poder ser escoltades precedides d’una introducci\u00f3 d’Andr\u00e9 Glucksmann<\/strong>. En referir-se tant alnpol\u00edtic i sindicalista polon\u00e8s Lech Walesa<\/strong> com a Salman Rushdie<\/strong> (contra qui l’aiatol\u00b7l\u00e0 Khomeini<\/strong> havia dictat l’edicte religi\u00f3s que el condemnava a mort per la publicaci\u00f3 d’Els versos sat\u00e0nics<\/em>), Havel<\/strong> reflexionava sobre els usos de la paraula. Paraules com pau o socialisme. Paraules que no eren innocents. “La q\u00fcesti\u00f3 que jo voldria plantejar \u00e9s que les paraules s\u00f3n un fenomen misteri\u00f3s, ambigu, ambivalent i p\u00e8rfid<\/em>“. Calia lluitar contra els seus usos perversos. No era un repte nom\u00e9s ling\u00fc\u00edstic. Era una tasca intr\u00ednsecament \u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

En aquella entrevista clandestina, comparant el present amb el passat m\u00e9s dur, Havel<\/strong> anunciava que al seu pa\u00eds “est\u00e0 apareixent l’esb\u00f3s d’una vida p\u00fablica<\/em>“. A mitjans de novembre de 1989<\/strong>, enfrontant-se amb el r\u00e8gim decadent, l’esb\u00f3s de societat civil es convertia en realitat mobilitzada: la gent va ocupar els carrers de Bratislava i Praga demanant la dimissi\u00f3 de govern comunista. Era la revoluci\u00f3 de vellut, en el cor bategava el moviment reformista F\u00f2rum C\u00edvic, on Havel<\/strong> despuntava. A finals d’any l’intel\u00b7lectual s’havia convertit en el pol\u00edtic que lideraria la democratitzaci\u00f3 de pa\u00eds. El 29<\/strong> de desembre era elegit president de la Rep\u00fablica. Era un referent democr\u00e0tic global. Tamb\u00e9 per a Maragall<\/strong>. Aix\u00ed ho va explicitar aquest en un article publicat a les p\u00e0gines de La Vanguardia<\/em>, poques hores abans de la visita llampec que Havel<\/strong> va fer a Barcelona a finals de 1990<\/strong>. “La seva reflexi\u00f3 sobre el valor de la paraula ha proposat una nova mirada pol\u00edtica i moral sobre nostre temps<\/em>. ” Deia Maragall<\/strong> que havia recomanat un cop i una altra Paraules sobre paraula<\/em>, la traducci\u00f3 al catal\u00e0 que Monika Zgustov\u00e1<\/strong> va fer del discurs de Frankfurt. La lli\u00e7\u00f3 de Havel<\/strong> valia per a tothom. Tamb\u00e9 per als catalans, “tan sovint autosegrestats en la pol\u00e8mica sobre les nostres grans paraules<\/em>“. Durant l’any seg\u00fcent, just abans de les festes de la Merc\u00e8, Maragall<\/strong> va visitar Praga per entrevistar-se amb Havel<\/strong>; tamb\u00e9 ho havia fet, per cert, Jordi Pujol<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Llavors, com una tr\u00e0gica ona expansiva de la implosi\u00f3 sovi\u00e8tica, per primera vegada despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, la guerra va tornar a cor d’Europa. Iugosl\u00e0via explotava en un conflicte brutal on, solapat a l’ambici\u00f3 d’expansi\u00f3 territorial, es barrejava l’odi entre comunitats. Odi \u00e8tnic, religi\u00f3s, nacionalista. La brutalitat de la guerra entre germans era, una altra vegada, una pres\u00e8ncia real. Maragall, que estava adquirint certa rellev\u00e0ncia com a pol\u00edtic internacional a trav\u00e9s dels Jocs, va sentir el dolor a la seva pell d’alcalde. Un alcalde que creia que Europa, sobretot, era una trama de ciutats. Des d’aquesta posici\u00f3 llegeix un altre text de Havel: On home. \u00c9s captivador. Era el discurs que Havel va pronunciar a l’ser-li concedit el doctorat honoris causa de la Universitat de Lehigh a Pennsilv\u00e0nia a l’octubre de 1991.<\/p>\n\n\n\n

Maragall<\/strong> ho va descobrir en les p\u00e0gines de desembre de The New York Review of Books<\/em>. Va quedar tan magnetitzat, com si Havel<\/strong> pos\u00e9s paraules a les seves intu\u00efcions, que ell mateix va fer una adaptaci\u00f3 personal i en catal\u00e0 –A casa meva<\/em>– que es va publicar com a article a La Vanguardia<\/em>. Davant de les visions que intentaven extirpar la identitat nacional de la viv\u00e8ncia individual de la pol\u00edtica, Havel<\/strong> ho assumia com a necessari punt de partida per edificar una societat c\u00edvica. Aquest model de societat era el punt d’arribada del seu comprom\u00eds pol\u00edtic. Construir el civisme – “un sistema pol\u00edtic basat en el ciutad\u00e0 i que reconegui els drets fonamentals, civils i humans, en tota la seva universal validesa, i aplicats amb igualtat<\/em>” – havia de ser l’objectiu de l’Estat. “Establir un Estat sobre qualsevol altre principi que el de l’civisme -per exemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religi\u00f3- significaria fer m\u00e9s important que Els altres 1 Aspecte de casa nostra i, per Tant, ens reduiria com a poble, reduiria el nostre m\u00f3n natural. I aix\u00f2 quasi mai no condueix a res de bo <\/em>“. Europa era l’\u00e0mbit on Maragall<\/strong> -intuint la globalitzaci\u00f3 que vindr\u00eda- creia que aquesta societat c\u00edvica podria construir-se.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una idea, de fet, una viv\u00e8ncia, que va tenir la seva concreta translaci\u00f3 en el discurs inaugural dels Jocs. Es va dirigir als ciutadans del m\u00f3n i, amb tota naturalitat, els va cridar germans. Despr\u00e9s de parlar de Catalunya, Espanya i els pa\u00efsos llatinoamericans, es va referir expl\u00edcitament a una nova p\u00e0tria -Europa- i va fer seu el clam del president de les Nacions Unides perqu\u00e8, en sintonia amb l’esperit ol\u00edmpic, hi hagu\u00e9s una treva en els Balcans. No va ser possible, per\u00f2 el seu comprom\u00eds amb la pau tindria la seva millor visualitzaci\u00f3 en el dinar d’alcaldes celebrat el primer diumenge ol\u00edmpic al Sal\u00f3 de Cent de l’Ajuntament. El reconstrueixo a trav\u00e9s de la cr\u00f2nica que va escriure Mayka Navarro<\/strong>. Encara que l’alcalde de Belgrad havia estat convidat, no va assistir. S\u00ed que ho va fer Muhamed Kresevljakovic<\/strong>, l’alcalde de Sarajevo. Amb la ciutat assetjada per les bombes des del mes d’abril anterior, Kresevljakovic<\/strong> havia rebut tard el fax que el convidava a la inauguraci\u00f3, per\u00f2 tot i aix\u00ed va poder arribar a al Sal\u00f3 de Cent. Es va asseure a la taula presidencial i va exposar el seu missatge d’agonia micr\u00f2fon en m\u00e0. Maragall<\/strong> -defensant la idea que les ciutats s\u00f3n el cor de les nacions i l’esperan\u00e7a de la humanitat- es va solidaritzar amb ell: “Barcelona i els seus ciutadans es comprometen solid\u00e0riament a ajudar Sarajevo en la seva lluita per la pau<\/em>“. No van ser nom\u00e9s paraules: la vinculaci\u00f3 de Barcelona amb la ciutat va ser real.<\/p>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3, despr\u00e9s de l’\u00e8xit dels Jocs i en el magma de reflexi\u00f3 sobre Europa en el qual Maragall<\/strong> estava bussejant, era com transformar en una proposta pol\u00edtica concreta aquest capital de prestigi i aquest projecte ideol\u00f2gic en elaboraci\u00f3. I aquesta reconfiguraci\u00f3, tan suggestiva, no va poder ser ben canalitzada. Mai seria hegem\u00f2nica a la casa que Maragall<\/strong>, despr\u00e9s dels Jocs, va assumir que, m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard, hauria habitar: la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Identitat local i pol\u00edtica europea<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A finals de 1994<\/strong> Catherine Camus<\/strong> va acudir a Barcelona per presentar una obra p\u00f2stuma del seu pare: El primer home<\/em>, tradu\u00efda simult\u00e0niament en castell\u00e0 (Tusquets) i catal\u00e0 (Emp\u00faries). La presentaci\u00f3 va tenir lloc en un acte celebrat al Col\u00b7legi de Periodistes -parlaren Josep Ramoneda<\/strong>, Jorge Sempr\u00fan<\/strong>, Llu\u00eds Bassets<\/strong> i Florence Malraux<\/strong>– i un altre a la Universitat Pompeu Fabra, on va intervenir tamb\u00e9 Antoni Mar\u00ed<\/strong>. En aquest segon acte, entre el p\u00fablic, s’asseia Pasqual Maragall<\/strong>. Pocs dies despr\u00e9s, Maragall<\/strong> rebia un exemplar de l’edici\u00f3 no venal que Tusquets va imprimir d’Una tomba en els n\u00favols<\/em>: el discurs, titulat amb un vers de Paul Celan<\/strong>, que Jorge<\/strong> Sempr\u00fan<\/strong> havia pronuncia-do a l’octubre quan li va ser concedit el premi de la Pau a Frankfurt.<\/p>\n\n\n\n

L’alcalde va escriure a Sempr\u00fan<\/strong> una carta d’agra\u00efment. “M’ha interessat sobretot la teva especulaci\u00f3, en el millor sentit, sobre la mem\u00f2ria alemanya i europea.<\/em>” Ja es podia comen\u00e7ar a elaborar, despr\u00e9s de la gran sacsejada, cultura europea? “Una mica d’aix\u00f2 s’intueix en el teu discurs de Frankfurt<\/em>“. Potser la capitalitat europea de la cultura, per a la qual Barcelona es postulava, podria ser el pretext per aprofundir-hi. I recordava el discurs de Havel de feia cinc anys. “\u00c9s qui ha anat m\u00e9s lluny, potser, en l’expressi\u00f3 d’una cultura europea vinguda del fred, superadora de nacionalismes vacus i universalismes ingenus, filla de la bogeria centreeuropea i de l’estupidesa estalinista, coet\u00e0nia de l’ecologisme i de el pensament lleu, esc\u00e8ptica i esperan\u00e7ada a la vegada<\/em> “. L’afany de pastar aquesta cultura europea, partint de Barcelona i de Catalunya, va ser un desafiament -un desafiament que el portava a refundar el seu propi marc de comprensi\u00f3 de la realitat, com explica Joan Fuster Sobrepere <\/strong>a Pasqual Maragall. Pensament i acci\u00f3<\/em>– que va obsessionar a Maragall<\/strong> durant la primera meitat de 1995<\/strong>. Estava immers en la preparaci\u00f3 de les \u00faltimes eleccions a les que es presentaria per revalidar l’alcaldia, en plena agonia d’un felipisme nu i envellit.<\/p>\n\n\n\n

Maragall<\/strong> va passar aquell cap d’any a la casa de l’Empord\u00e0. D’aquests dies, d’aparent rec\u00e9s, va quedar com a testimoni una cr\u00f2nica molt personal, escrita en format de diari, que va ocupar quatre p\u00e0gines a publicar al Diari de Girona<\/em>. L’arrencada era espl\u00e8ndida: “Tots anem en el mateix vaixell assetjat per mil tempestes, fent aig\u00fces per m\u00e9s d’un forat i tots wentim a els crits d’uns passatgers contra els altres<\/em>“. A partir d’aqu\u00ed, pluja d’idees. Fon vida, pensament i pol\u00edtica. Barreja sensacions de preocupaci\u00f3 civil amb l’experi\u00e8ncia paisatg\u00edstica o les lectures que t\u00e9 temps de fer. Des de l’\u00faltim poemari d’\u00c0lex Susanna<\/strong>, passant per un article de Jean Daniel<\/strong> fins a un altre discurs de Havel<\/strong>: el que va pronunciar al Congr\u00e9s Internacional del Pen Club. I finalment, a partir d’una carta publicada a la premsa d’una v\u00edctima d’ETA, reflexionava sobre com podria articular pol\u00edticament la reconciliaci\u00f3. Les paraules de Cristina Costa<\/strong>, empeltades en la reflexi\u00f3 de Havel<\/strong> i un viatge recent que havia fet a Sarajevo, el portaven a esperan\u00e7ar amb “una sensibilitat mundial Creixent en AQUEST sentit<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Des d’on podia treballar pol\u00edticament ell per augmentar aquesta sensibilitat? Des d’Europa, \u00e9s clar, m\u00e9s enll\u00e0 de Barcelona. \u00bfDes del govern d’Espanya? Alguns dels seus col\u00b7laboradors m\u00e9s propers van fantasiar amb aquesta possibilitat. Per\u00f2, a la fi, el seu radi d’acci\u00f3, si ho ampliava, era clar on el situava. A Catalunya. A Catalunya, com a p\u00e0tria de partida, per seguir aprofundint en el cam\u00ed que portava a la p\u00e0tria d’arribada Europa.<\/p>\n\n\n\n

En aquells dies Maragall exercia de president de el Consell de Municipis i Regions d’Europa, mentre que Pujol ho era de l’Assemblea de les Regions d’Europa. Des d’aquesta posici\u00f3, al mar\u00e7 de 1995 va escriure una carta privada a Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>, president de la Rep\u00fablica Francesa. Li recordava que l’havia vist per primera vegada un “jour gris<\/em>” d’octubre de 1959<\/strong> a Par\u00eds. Aquell dia, Maragall<\/strong>, que venia de l’silenci civil espanyol, havia descobert escoltant-la orat\u00f2ria pol\u00edtica. I, molt despr\u00e9s, havia tingut la sort d’haver pogut reunir-se amb ell. L’\u00faltima vegada a Estrasburg, a l’octubre de 1993<\/strong>, durant una reuni\u00f3 de Consell de Municipis i Regions. Mitterrand<\/strong> havia parlat en aquella ocasi\u00f3 de la guerra dels Balcans i Maragall<\/strong> va apuntar unes paraules que va repetir en aquesta carta. La escrivia per demanar-li al president franc\u00e8s que segu\u00eds comprom\u00e8s amb Europa, un comprom\u00eds que passava per assumir la subsidiarietat com a forma de fer cr\u00e9ixer democr\u00e0ticament la vida dels europeus.<\/p>\n\n\n\n

Subsidiarietat era cessi\u00f3 de poder dels estats a les regions i les ciutats. Subsidiarietat era replantejar la sobirania per acostar-la m\u00e9s i m\u00e9s a la gent. Subsidiarietat \u00e9s encara avui l’esperan\u00e7a que pot reconstruir la utopia de la Uni\u00f3 com a espai democr\u00e0tic on encarnar l’agenda revolucion\u00e0ria de la llibertat a trav\u00e9s de la fraternitat que fa possible la igualtat.<\/p>\n\n\n\n

Era la mateixa idea que havia formulat feia un mes en cartes tant a Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> com a Jorge Sempr\u00fan<\/strong>. “No deixis el govern, no deixis el poder, com diu la gent, per\u00f2 deixa poder<\/em>“, li demanava a Gonz\u00e1lez<\/strong>. Aquest era el nucli de el pensament europeu que volia elaborar i sobre el qual tamb\u00e9 li parlava, des de la cultura, a Sempr\u00fan<\/strong> a partir d’unes paraules de Sempr\u00fan<\/strong> mateix: “Les p\u00e0tries nom\u00e9s s\u00f3n vies cap al universalisme de la ra\u00f3 democr\u00e0tica<\/em>“. Aquesta p\u00e0tria de partida, en el pensament europeu de Sempr\u00fan<\/strong>, era la muntanya de Ettersberg, al costat de Weimar, a prop de Buchenwald. Per a Maragall<\/strong> tamb\u00e9 podia ser-ho l’Empord\u00e0. “Viatge i quietud. Tranquil\u00b7litat i vigil\u00e0ncia. Llenguatge i creen\u00e7a. Aquests s\u00f3n els pols d’una de les \u00e0nimes d’Europa, l’\u00e0nima catalana. I segurament de totes<\/em> “. Aquesta filosofia europea volia convertir-la en acci\u00f3 pol\u00edtica. Per dir-ho amb una expressi\u00f3 que va voler patrimonialitzar i que ha estudiat Jaume Bellmunt<\/strong>: es tractava d’intervenir a Europa a partir d’una acci\u00f3 catalana.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/a>,<\/strong> 3 d’abril de 2018<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Les patrulles de la frontera hongaresa han arrencat la malla met\u00e0l\u00b7lca que fou la mimesi del tel\u00f3 d’acer: renovar-la hauria costat m\u00e9s que eliminar-la“. La frase est\u00e0 disseminada en una de les entrades de el dietari Dones que dormen de Valent\u00ed Puig. Anys 1989-90. Aviat caur\u00e0 l’esquerda continental que era el Mur. La crisi sovi\u00e8tica …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20886,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[263],"tags":[45],"class_list":["post-20874","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-analisidocuments","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20874","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20874"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20874\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20888,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20874\/revisions\/20888"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20886"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20874"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20874"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20874"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}