{"id":2087,"date":"2010-06-22T15:40:52","date_gmt":"2010-06-22T13:40:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2087"},"modified":"2010-07-06T18:15:55","modified_gmt":"2010-07-06T16:15:55","slug":"jordi-font-%e2%80%9cnacionalitats%e2%80%9d-i-sentencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-%e2%80%9cnacionalitats%e2%80%9d-i-sentencia\/","title":{"rendered":"Jordi Font: \u201cNacionalitats\u201d i sent\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/article_jFont.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-2088\" title=\"article_jFont\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/article_jFont-300x168.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/article_jFont-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/article_jFont.jpg 480w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El pacte constituent del 1978 va incorporar Catalunya i Euskadi a un marc espanyol com\u00fa, gr\u00e0cies als seus impl\u00edcits, gr\u00e0cies a all\u00f2 que no negava i que, doncs, restava obert: l&#8217;esment de les \u201cnacionalitats\u201d, distintes de les \u201cregions\u201d; la possibilitat oberta d&#8217;una evoluci\u00f3 federal i plurinacional del mateix Estat; la possibilitat oberta de transitar del model radial de creixement cap a una aposta pels eixos econ\u00f2mics dotats d&#8217;una veritable potencialitat global, entre els quals l&#8217;Eix Mediterrani&#8230;<!--more--><\/p>\n<p>\u00c9s cert que tamb\u00e9 van subscriure aquest pacte els qui no preveien cap d&#8217;aquestes perspectives. Aix\u00f2 explica que nom\u00e9s hi figuressin de manera el\u00b7l\u00edptica, per la via eufem\u00edstica o per la simple via de no negar-les. Per\u00f2 restaven obertes, altrament Catalunya i Euskadi no haurien signat. Tothom va acceptar-ho, atesa la transcend\u00e8ncia del moment, encara que alguns ja maldaven per una interpretaci\u00f3 restrictiva.<\/p>\n<p>Aviat es faria sentir la cantarella del caf\u00e9 para todos que, lluny de tot planejament rigor\u00f3s, es proposava diluir les nacionalitats en la generalitzaci\u00f3 auton\u00f2mica i l&#8217;alimentaci\u00f3 del greuge comparatiu. El cop del 23-F (1981) i la conseg\u00fcent LOAPA, juntament amb la liquidaci\u00f3 del grup del PSC a Madrid, deixarien la m\u00e9s brutal const\u00e0ncia del designi involucionista. Vindria despr\u00e9s la interfer\u00e8ncia de les lleis estatals sobre les compet\u00e8ncies auton\u00f2miques, mentre restava paralitzada qualsevol evoluci\u00f3 federalitzadora o plurinacional de l&#8217;Estat, fins i tot la previsi\u00f3 constitucional de transformar el Senat en una aut\u00e8ntica cambra territorial&#8230;<\/p>\n<p>Passats els anys, el 2003, amb el govern tripartit, Catalunya apostava per un nou Estatut que se situ\u00e9s en la banda alta de la interpretaci\u00f3 constitucional, de manera que es realitzessin algunes de les potencialitats impl\u00edcites del pacte constituent. La resposta no va trigar i encara dura. La bestiassa del nacionalisme imperial, de la catalanof\u00f2bia, del franquisme, lluny d&#8217;haver sucumbit als anys de democr\u00e0cia, saltava a escena i bramulava amb una for\u00e7a insospitada&#8230; I encara dura. Ara s&#8217;ha instal\u00b7lat al Tribunal Constitucional i n&#8217;ha fet una tercera cambra esp\u00faria, destinada a acabar amb el pacte estatutari assolit i legislat el 2006 a les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya.<\/p>\n<p>Cal posar ciris a tots els sants perqu\u00e8 la reforma de la llei del Tribunal Constitucional propugnada des de Catalunya no sigui burlada per una sent\u00e8ncia a corre-cuita, que liquidaria definitivament la banda alta de la interpretaci\u00f3 constitucional. Qu\u00e8 podem fer en aquest cas? Podr\u00edem bufar n\u00favols maximalistes o pseudopossibilistes (concert econ\u00f2mic&#8230;), per\u00f2 algunes conclusions l\u00f2giques es farien ineludibles. Si, a m\u00e9s de legal, consider\u00e9ssim leg\u00edtim l&#8217;actual tribunal, haur\u00edem de donar per definitivament invalidat el pacte constituent del 1978, cosa que ens hauria de dur a refer-lo mitjan\u00e7ant una reforma constitucional capa\u00e7 de reincorporar les nacionalitats, i procedir entretant a les corresponents formes de pressi\u00f3. Si, per legal que sigui, no accept\u00e9ssim la legitimitat de l&#8217;actual tribunal, caldria triar: o b\u00e9 un nou 6 d&#8217;octubre (sempre tan poc llu\u00eft) o b\u00e9 la presentaci\u00f3, pel Parlament catal\u00e0, a les Corts Generals, de l&#8217;Estatut pactat i aprovat per aquestes l&#8217;any 2006, mentre s&#8217;aconsegueix, mitjan\u00e7ant acord amb el socialisme espanyol, la reforma de la llei del Tribunal Constitucional i la seva regeneraci\u00f3. Aix\u00ed m&#8217;ho sembla.<\/p>\n<p>Font: http:\/\/avui.elpunt.cat\/noticia\/article\/-\/8-articles\/183596-nacionalitats-i-sentencia.html<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El pacte constituent del 1978 va incorporar Catalunya i Euskadi a un marc espanyol com\u00fa, gr\u00e0cies als seus impl\u00edcits, gr\u00e0cies a all\u00f2 que no negava i que, doncs, restava obert: l&#8217;esment de les \u201cnacionalitats\u201d, distintes de les \u201cregions\u201d; la possibilitat oberta d&#8217;una evoluci\u00f3 federal i plurinacional del mateix Estat; la possibilitat oberta de transitar del &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,9,187],"class_list":["post-2087","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-estatut","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2087","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2087"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2087\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2143,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2087\/revisions\/2143"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2087"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}