{"id":2076,"date":"2010-06-18T09:58:46","date_gmt":"2010-06-18T07:58:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2076"},"modified":"2010-07-06T18:19:44","modified_gmt":"2010-07-06T16:19:44","slug":"michel-aglietta-la-llarga-crisi-d%e2%80%99europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/michel-aglietta-la-llarga-crisi-d%e2%80%99europa\/","title":{"rendered":"Michel Aglietta: La llarga crisi d\u2019Europa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>S\u2019est\u00e0 produ\u00efnt una convulsi\u00f3 \u00fanica del capitalisme financer, drogat pel deute, que va comen\u00e7ar l\u2019agost de 2007 i va tenir el seu primer paroxisme a la tardor de 2008. Hem entrat en el segon acte d\u2019aquesta crisi. En el seu llibre sobre les crisis financeres en la hist\u00f2ria, Carmen Reinhardt i Kenneth Rogoff mostren que les crisis banc\u00e0ries internacionals acaben gaireb\u00e9 sempre en una crisi dels deutes sobirans.<\/p>\n

Les crisis sorgeixen en les anelles febles de l\u2019economia mundial. Va ser l\u2019Am\u00e8rica Llatina en la d\u00e8cada de 1980, \u00e9s la zona euro en l\u2019actualitat. Perqu\u00e8 aquesta crisi s\u2019interrlaciona amb una defici\u00e8ncia cong\u00e8nita de la zona euro des de la seva creaci\u00f3. No ens hauria de sorprendre ja que \u00e9s una uni\u00f3 monet\u00e0ria incompleta, i per tant fr\u00e0gil.<\/p>\n

\u00c9s un dels fets m\u00e9s establerts de la macroeconomia internacional que una uni\u00f3 monet\u00e0ria no pot funcionar sense un mecanisme de coordinaci\u00f3 fiscal. Alemanya va imposar passar per damunt i reempla\u00e7ar la necess\u00e0ria solidaritat per una norma uniforme de restricci\u00f3 pressupost\u00e0ria, el fam\u00f3s pacte d\u2019estabilitat, que \u00e9s arbitrari i insensible al context econ\u00f2mic. Que aquesta regla s\u2019hagi trencat davant el rescat dels bancs i que hagi traslladat la crisi als Estats \u00e9s el menys que es podia esperar.<\/p>\n

La zona euro pret\u00e9n governar-se per regles m\u00e9s enll\u00e0 de la gesti\u00f3 de la moneda, sent l\u2019Eurogrup nom\u00e9s un fantasma de coordinaci\u00f3 intergovernamental. Ja hem vist amb Gr\u00e8cia que la regla pressupost\u00e0ria no ha impedit que es fes trampa. \u00c9s aqu\u00ed on s\u2019ha desencadent la crisi. El 20 d\u2019octubre de 2009, el nou ministre grec de Finances va anunciar que el d\u00e8ficit no seria del 5% del producte interior brut (PIB) sin\u00f3 del 12,5% (revisat m\u00e9s tard al 13,6%).<\/p>\n

Des d\u2019aquella data fins a principis de maig, els dirigents pol\u00edtics de la zona euro, especialment els dirigents alemanys, han ofert un espectacle desconcertant amb anuncis i contra-anuncis, amb encanteris i declaracions contradict\u00f2ries, mostrant al m\u00f3n, i especialment a la comunitat financera internacional, fins a quin punt Europa no est\u00e0 governada. Com no sorprendre\u2019s del fet que aquest espectacle hagi donat una oportunitat per als bancs d\u2019inversi\u00f3 i els hedge funds anglosaxons per especular en un escenari de fallida grec i de disgregaci\u00f3 de la zona euro?<\/p>\n

Com no sorprendre\u2019s que aquesta especulaci\u00f3 repetida en diverses ocasions des de gener hagi acabat per enfonsar la confian\u00e7a del conjunt dels inversors? A trav\u00e9s de Gr\u00e8cia, \u00e9s a la incoher\u00e8ncia de la zona euro que s\u2019adrecen els trets. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019euro ha estat atacat. La ironia \u00e9s que aquesta relliscada es fins ara una excel\u00b7lent not\u00edcia.<\/p>\n

S\u2019ha fet un error cardinal, que el pla de finan\u00e7ament de 110.000 d\u2019euros per tres anys per Gr\u00e8cia no ha pogut dissipar. S\u2019ha repetit el mateix error de 1982 pel club de creditors sobirans de M\u00e8xic. Es nega que hi ha un problema de solv\u00e8ncia, i es fingeix creure que hi ha un problema transitori de liquiditat. Aquest error va comportar la d\u00e8cada perduda pel conjunt de l\u2019Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

Els pa\u00efsos han estat esgotats pels plans d\u2019autoritat est\u00e8rils imposats pel Fons Monetari Internacional (FMI) per a preservar els bancs creditors. No va ser sin\u00f3 al final de la d\u00e8cada amb la iniciativa Brady, que els deutes es van reestructurar, que els bancs es van poder desfer dels seus deutes amb descomptes i que les economies van poder retrobar el cam\u00ed del creixement.<\/p>\n

Imposar a Gr\u00e8cia una austeritat aclaparadora pretenent que se\u2019n sortir\u00e0 tota sola en un context de recessi\u00f3 interna, d\u2019espiral deflacion\u00e0ria i de previsi\u00f3 de creixement europeu, en el millor cas, molt feble, estableix una bomba d\u2019efectes retardats que pot tenir un cost molt car per a Europa.<\/p>\n

La manca de coratge pol\u00edtic, sobretot el confinament d\u2019Alemanya en el seu egoisme espl\u00e8ndid, ha portat a afirmar durant mesos: \u201cNo hi ha frac\u00e0s, no hi ha rescat, no hi ha sortida de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria\u201c. Per\u00f2 la resposta pol\u00edtica m\u00e9s prudent i justa, i tamb\u00e9 la m\u00e9s raonable en un context de crisi global, hagu\u00e9s estat recon\u00e8ixer la necessitat d\u2019una reestructuraci\u00f3 del deute grec i organitzar un pla des del darrer trimestre de 2009. Un pla de reestructuraci\u00f3 hagu\u00e9s reduit el cost d\u2019un problema si s\u2019hagu\u00e9s produit.<\/p>\n

Un estudi realitzat pel Banc d\u2019Anglaterra ha demostrat que un pa\u00eds que no arriba a cap acord amb els seus creditors pateix p\u00e8rdues de producci\u00f3 tres vegades m\u00e9s gran que els pa\u00efsos on el deute s\u2019ha reestructurat.<\/p>\n

Una gran confer\u00e8ncia amb la participaci\u00f3 dels creditors privats hagu\u00e9s servit per definir els principis de la reestructuraci\u00f3. Aquest pla hauria estat m\u00e9s barat en el seu moment. Com a part de la reestructuraci\u00f3 del deute, els bancs haurien pogut vendre amb descompte els cr\u00e8dits sobre Gr\u00e8cia, que serien transformats en valors garantits per un fons europeu i adquirits per tots els inversors del m\u00f3n.<\/p>\n

Al no considerar-se aquesta oportunitat, la zona euro s\u2019enfronta al repte m\u00e9s dif\u00edcil de provar la seva credibilitat. El contagi ha afectat els t\u00edtols del deute p\u00fablic dels pa\u00efsos m\u00e9s fr\u00e0gils (Portugal, Espanya) o dels ja m\u00e9s endeutats (It\u00e0lia) de la zona euro amb la complicitat activa de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3, les quals no estan disposades a repetir la seva desastrosa actuaci\u00f3 com en la crisi de les subprime.<\/p>\n

En el clima de fuga dels inversors vers la qualitat, \u00e9s a dir, cap els Bunds alemanys i els bons del Tresor dels Estats Units, la negaci\u00f3 dels ministres de finances dels pa\u00efsos afectats pels atacs especulatius ha estat pat\u00e8tic.<\/p>\n

Ha sigut necessari que els governs de la zona euro actui\u00efn obligats per la por al contagi en tots els mercats de capital del m\u00f3n i que els l\u00edders dels EUA i el FMI els hi recordessin les seves responsabilitats per a que reaccionin amb l\u2019escala necess\u00e0ria per fer front a la crisi sist\u00e8mica.<\/p>\n

El desplegament de recursos d\u2019emerg\u00e8ncia (60.000 milions d\u2019euros) i de garanties governamentals associades (440.000 milions d\u2019euros) ha estat molt important per permetre que un nou organisme financer recapti fons en el mercat per comprar el deute p\u00fablic dels pa\u00efsos fr\u00e0gils. Es complementa amb un suport operacional immediat del FMI de 250.000 milions d\u2019euros i per la inversi\u00f3 del Banc Central Europeu que a partir d\u2019ara acceptar\u00e0 comprar t\u00edtols p\u00fablics en el mercat secundari.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una excel\u00b7lent iniciativa que no posa en q\u00fcesti\u00f3 la seva independ\u00e8ncia, que acompanya les pol\u00edtiques de consolidaci\u00f3 fiscal mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de la taxa dels bons i no t\u00e9 impacte sobre la inflaci\u00f3 en un entorn dominat per les forces de la deflaci\u00f3, sobretot perqu\u00e8 aquestes intervencions es poden esterilitzar si \u00e9s necessari.<\/p>\n

Per\u00f2 hem d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 i posar la immediatesa de les turbul\u00e8ncies financeres i la resposta de les autoritats monet\u00e0ries en la llarga crisi d\u2019Europa. Per ara, aquesta resposta nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a la preservaci\u00f3 de la liquiditat del mercat, garantint que els terminis per als pagaments dels Estats deutors seran respectats.<\/p>\n

No es tracta de preservar els bancs que han posat les finances p\u00fabliques en la desastrosa situaci\u00f3 que deplorem! Gestionar al llarg del temps la solv\u00e8ncia dels deutes p\u00fablics i privats i retrobar els camins de creixement s\u00f3n els desafiaments que plantegen problemes a les institucions i a les finalitats pol\u00edtiques, encara m\u00e9s considerables.<\/p>\n

Els pa\u00efsos de la zona euro s\u2019enfronten a una contradicci\u00f3 insoluble si no canvien el seu enfocament vers la pol\u00edtica econ\u00f2mica. En la seva recerca hist\u00f2rica, Carmen Reinhardt i Kenneth Rogoff van trobar que hi ha un llindar cr\u00edtic al voltant d\u2019un deute p\u00fablic que arriba al 90% del PIB. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest llindar, la tend\u00e8ncia de creixement posterior \u00e9s la meitat del que era abans de la crisi i que ha fet augmentar el deute. Una majoria dels pa\u00efsos de la zona euro han assolit o superat aquest llindar a finals de 2011.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, alguns pa\u00efsos de l\u2019espai d\u2019influ\u00e8ncia germ\u00e0nica, els Pa\u00efsos Baixos, \u00c0ustria i, en primer lloc, Alemanya se situaran per sota d\u2019aquest llindar. La consideraci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s col\u00b7lectiu de la zona euro, sent la millor condici\u00f3 per a satisfer els seu propi inter\u00e8s, voldria que el grup de pa\u00efsos on el deute no \u00e9s troba en un estat cr\u00edtic perseguissin pol\u00edtiques de suport a la demanda.<\/p>\n

De fet, es tracta d\u2019ajudar al grup de pa\u00efsos condemnats a la consolidaci\u00f3 fiscal per aconseguir un creixement suficient d\u2019almenys un 2% per esperar revertir el deteriorament de les seves finances i per evitar que aquests pa\u00efsos no arrosseguin a la baixa a tota la zona euro.<\/p>\n

En qualsevol cas, la zona euro no pot sobreviure sense un mecanisme de transfer\u00e8ncies fiscals entre els pa\u00efsos. En aquest sentit, la creaci\u00f3 d\u2019un Fons europeu per multilateralizar la solidaritat seria una innovaci\u00f3 \u00fatil.<\/p>\n

Pel que entenem de les intencions dels governs, aix\u00f2 no \u00e9s el que succeir\u00e0. La trampa su\u00efcida \u00e9s voler reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic per sota del 3% del PIB i el deute p\u00fablic fins al nivell m\u00edtic del 60% del PIB en tan sols tres o cinc anys. L\u2019exemple dels Estats Units despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial mostra que es pot reduir els nivells de deute molt elevats.<\/p>\n

Per\u00f2 es requereix de deu a quinze anys, el suport del Banc Central i un creixement constant. Al contrari, all\u00f2 que significa la revisi\u00f3 del Pacte d\u2019Estabilitat \u00e9s la reducci\u00f3 generalitzada de la despesa p\u00fablica que condueixi a una delfaci\u00f3 competitiva.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s l\u2019extensi\u00f3 a tota la zona euro de les pol\u00edtiques que Alemanya va aplicar despr\u00e9s de les reformes Schr\u00f6der durant els primers anys de la d\u00e8cada del 2000.<\/p>\n

Aquesta pol\u00edtica li ha perm\u00e8s mantenir la seva economia per l\u2019excedent extern obtingut gr\u00e0cies al suport dels socis europeus (el 75% del super\u00e0vit el 2008 es va produir a Europa, segons el Bundesbank), gaudint d\u2019una orgia de deute privat en els pa\u00efsos que han encoratjat l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria per tots els mitjans. Per\u00f2 precisament aquest endeutament privat \u00e9s enorme.<\/p>\n

A finals de 2007, el deute privat va arribar al 335% del PIB al Regne Unit i al 317% a Espanya, contra el 200% a Alemanya i el 196% a Fran\u00e7a. Els esfor\u00e7os per reduir-la van conduir a la sobrecapacitat de la producci\u00f3 i a una devallada de les inversions empresarials, a l\u2019augment de la desocupaci\u00f3, a l\u2019estancament o caiguda dels salaris i a l\u2019augment dels estalvis familiars.<\/p>\n

Per aix\u00f2 es dedueix que el sector privat \u00e9s incapa\u00e7 de compensar l\u2019austeritat fiscal en els pa\u00efsos on aquesta ha de ser dr\u00e0stica, com a Portugal, Espanya, Irlanda o It\u00e0lia. Tamb\u00e9 la zona euro est\u00e0 amena\u00e7ada de caure en la mateixa trampa que el patr\u00f3 or els anys 1932-1936 despr\u00e9s de la devaluaci\u00f3 de la lliura esterlina el setembre de 1931: el cercle vici\u00f3s de la deflaci\u00f3, la recessi\u00f3 i l\u2019augment del valor real dels deutes. Aquest fenomen \u00e9s m\u00e9s preocupant que el canvi de la tend\u00e8ncia de creixement dels tres grans pa\u00efsos de la zona euro que han patit una desacceleraci\u00f3 despr\u00e9s de m\u00e9s de quaranta anys, It\u00e0lia ha arribat fins i tot a un estancament.<\/p>\n

Si cap component de la demanda interna mant\u00e9 el creixement, la pol\u00edtica de consolidaci\u00f3 fiscal est\u00e0 condemnada al frac\u00e0s a menys que la demanda externa sigui capa\u00e7 de prendre-li el relleu. De fet, els exemples dels pa\u00efsos escandinaus despr\u00e9s de la crisi financera de 1991, i el Regne Unit despr\u00e9s de la sortida de la lliura esterlina del Sistema Monetari Europeu (SME) el setembre de 1992, mostren que la recuperaci\u00f3 d\u2019aquestes economies i la conseg\u00fcent reducci\u00f3 del deute p\u00fablic s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncies de la devaluaci\u00f3 profunda de les monedes d\u2019aquests pa\u00efsos.<\/p>\n

Per tant, cal una considerable depreciaci\u00f3 de l\u2019euro, \u00e9s a dir, aproximadament 1,20$ per 1\u20ac, mantenint el canvi en un \u00e0mbit competitiu (1,2-1,3), a m\u00e9s d\u2019una apreciaci\u00f3 de les monedes asi\u00e0tiques contra el d\u00f2lar, per crear un xoc positiu de demanda vigorosa i perllongada per posar en marxa a continuaci\u00f3 un creixement autosostenible.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, aquestes s\u00f3n nom\u00e9s les condicions inicials de la recuperaci\u00f3 d\u2019un creixement. Contr\u00e0riament a la hip\u00f2tesi vigent en les institucions europees, el que va comportar el frac\u00e0s total de la famosa estrat\u00e8gia de Lisboa anunciada el 2000, l\u2019efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques estructurals a llarg termini no \u00e9s independent de la din\u00e0mica de la gesti\u00f3 macroecon\u00f2mica.<\/p>\n

A m\u00e9s, ambd\u00f3s tipus de pol\u00edtiques no es poden deixar per separat a la discreci\u00f3 de cada govern en una uni\u00f3 monet\u00e0ria.<\/p>\n

Si volem evitar que la diverg\u00e8ncia dels pa\u00efsos condueixi a la desintegraci\u00f3, es requereix una profunda reestructuraci\u00f3 dels pressupostos per a que siguin compatibles entre el conjunt d\u2019Estats membres.<\/p>\n

El projecte mobilitzador no pot ser un altre que una cooperaci\u00f3 estreta en la posada en com\u00fa dels recursos humans i tecnol\u00f2gics per posar-se al capdavant d\u2019una onada d\u2019innovacions que comportaran un estalvi d\u2019energia, l\u2019impuls de les energies renovables, la protecci\u00f3 del medi ambient i la reducci\u00f3 dels costos de la salut. Tamb\u00e9 cal fer beneficiaris al m\u00e0xim nombre de pa\u00efsos emergents que es convertiran en la punta de llan\u00e7a del creixement mundial.<\/p>\n

Tot plegat implica allunyar-se de la comptabilitat pressupost\u00e0ria i reestructurar, a la vegada, els ingressos i les despeses. No cal posar l\u2019accent en la necessitat d\u2019ampliar la base tribut\u00e0ria i eliminar totes les exempcions amb l\u2019\u00fanic objectiu de ser clientelista. Tamb\u00e9 cal crear incentius per a la reorientaci\u00f3 de la inversi\u00f3. L\u2019eina principal \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019un impost sobre el carboni creixent a tot Europa, els ingressos del qual han de dedicar-se en part a la inversi\u00f3 en recerca i desenvolupament i a reduir els costos laborals.<\/p>\n

Aquest impost ha de ser complementat per subsidis i regulacions per afavorir la renovaci\u00f3 urbana. La modificaci\u00f3 del pressupost europeu i l\u2019augment dels seus recursos cap a la promoci\u00f3 del creixement verd suposaria un gran impuls.<\/p>\n

Finalment, l\u2019experi\u00e8ncia escandinava ho mostra clarament, la inversi\u00f3 p\u00fablica en educaci\u00f3 i recerca ha d\u2019esdevenir una prioritat absoluta. S\u00f3n capa\u00e7os els governs europeus d\u2019aquest aggiornamento? Malauradament no hi ha res que ho faci preveure.<\/p>\n

Font:<\/p>\n

http:\/\/www.lemonde.fr\/opinions\/article\/2010\/05\/17\/la-longue-crise-de-l-europe-par-michel-aglietta_1352823_3232_1.html<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u2019est\u00e0 produ\u00efnt una convulsi\u00f3 \u00fanica del capitalisme financer, drogat pel deute, que va comen\u00e7ar l\u2019agost de 2007 i va tenir el seu primer paroxisme a la tardor de 2008. Hem entrat en el segon acte d\u2019aquesta crisi. En el seu llibre sobre les crisis financeres en la hist\u00f2ria, Carmen Reinhardt i Kenneth Rogoff mostren que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[103,47,193,25],"class_list":["post-2076","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-capitalisme","tag-crisi","tag-economia","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2076","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2076"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2076\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2147,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2076\/revisions\/2147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2076"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2076"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2076"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}