\u00c9s evident que, a l\u2019ample ventall del no-independentisme, hi ha de tot. Tamb\u00e9 l\u2019espanyolisme uniformador, nost\u00e0lgic de l\u2019Estat-naci\u00f3 a la francesa i que encara ens el voldria encolomar, per la via expeditiva del franquisme irredempt, ja impracticable, o per la via del lerrouxisme, de la fractura de Catalunya en dues comunitats enfrontades,estaci\u00f3 interm\u00e8dia cap a la dissoluci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana.<\/p>\n\n\n\n
I \u00e9s evident tamb\u00e9 que, a l\u2019ample ventall de l\u2019independentisme, hi ha de tot, tamb\u00e9 el cofoisme repatani que creu constatar a cada moment la \u201csuperioritat\u201d de Catalunya respecte d\u2019Espanya i la vilesa insuperable d\u2019aquesta, cosa que fonamenta la ineludiblesecessi\u00f3 unilateral, erigida en divis\u00f2ria patri\u00f2tica que nega la catalanitat dels discrepants, cosa que, paradoxalment, apunta al mateix cam\u00ed de fractura de la naci\u00f3 catalana que desitgen els primers. <\/p>\n\n\n\n
\u00c9s ben b\u00e9 que els extrems es toquen. El problema, per\u00f2, no s\u00f3n els extrems. Sempre n\u2019hi ha hagut i n\u2019hi haur\u00e0, d\u2019extrems. El problema \u00e9s que la pol\u00edtica democr\u00e0tica es deixi endur pels camins de la radicalitzaci\u00f3, fins al punt de donar la preemin\u00e8ncia a la l\u00f2gica dels extrems, de les metes absolutes i impossibles i, doncs, de la confrontaci\u00f3 m\u00e9s est\u00e8ril. Les solucions, per definici\u00f3, s\u00f3n en el terreny del real, \u00e9s a dir, de la negociaci\u00f3 i del pacte.<\/p>\n\n\n\n
Prendre la part pel tot \u00e9s deshonest, a Catalunya i a Espanya. Cal deixar de reduir l\u2019independentisme al cofoisme repatani i el no-independentisme a l\u2019espanyolisme assimilador. Nom\u00e9s serveix per excitar i alimentar l\u2019extremisme fins a la suplantaci\u00f3 de la ciutadania. Avui, a aix\u00f2, se n\u2019hi diu trumpisme<\/em>, ianqui, esquimal, catal\u00e0 o espanyol, igual a tot arreu. La seva l\u00f2gica \u00e9s la guerra, armada o simb\u00f2lica, real o friqui.<\/em> I, at\u00e8s que no hi ha \u201cvict\u00f2ria final\u201d<\/em> possible, obt\u00e9 un sol resultat tangible: \u201cpaisatge despr\u00e9s de la batalla\u201d<\/em>, desfeta moral i material, fractura nacional, multiplicaci\u00f3 de desconfiances, par\u00e0lisi, decad\u00e8ncia…<\/p>\n\n\n\n A Espanya, amb moltes dificultats, l\u2019extremisme ha estat desbancat per les urnes i per la voluntat pol\u00edtica de les esquerres de passar full. Per aix\u00f2, hi ha un govern de coalici\u00f3 que dona senyals clars de voler encarrilar el conflicte Catalunya\/Espanya fora de l\u2019\u00e0mbit penal, en la via de les solucions pol\u00edtiques. Cosa que sembla comportar, per fi, un cop de tim\u00f3 cap al pas de l\u2019equador, cap al tr\u00e0nsit de l\u2019end\u00e8mica \u201cconllevancia\u201d<\/em> orteguiana -la perpetuaci\u00f3 de les lat\u00e8ncies verinoses que nom\u00e9s poden generar anticossos rec\u00edprocs i conflicte -, cap a l\u2019hemisferi del mutu reconeixement, de la pluralitat ling\u00fc\u00edstica, cultural i nacional, \u00fanic futur hisp\u00e0nic possible, en el qual puguin cr\u00e9ixer la confian\u00e7a i la cooperaci\u00f3 lleial. <\/p>\n\n\n\n A Catalunya, entretant, som en un lamentable i cost\u00f3s cul de sac. Caldr\u00e0 que les urnes de febrer donin lloc a alguna alternan\u00e7a que deixi de banda l\u2019encastellament unilateral ies disposi a la negociaci\u00f3 seriosa i a l\u2019entesa superadora, Catalunya endins i Catalunya enfora. Hi ha, en aquest sentit, un sentiment dif\u00fas per\u00f2 molt est\u00e8s entre la ciutadania:nom\u00e9s aix\u00f2 explica l\u2019extraordin\u00e0ria expectaci\u00f3 que ha aixecat la nominaci\u00f3 de Salvador Illa<\/strong> com a candidat a la Presid\u00e8ncia. A Catalunya, no li \u00e9s igual all\u00f2 que passi a Espanya: li produeix efectes inevitables. Per aix\u00f2, cal que hi sigui ara. Per remar en la direcci\u00f3 apuntada, per ser-ne subjecte actiu i no passiu, per ajudar a orientar les coses no en la l\u00ednia dels somiejos contraposats dels extrems, sin\u00f3 dels interessos nacionals de Catalunya, els de la seva immensa majoria, plural i aplegada en un nou consens b\u00e0sic, un consens que sempre pot renovar-se, per\u00f2 que mai ning\u00fa no hauria de trencar, perqu\u00e8 \u00e9s el que fa la naci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s evident que, a l\u2019ample ventall del no-independentisme, hi ha de tot. Tamb\u00e9 l\u2019espanyolisme uniformador, nost\u00e0lgic de l\u2019Estat-naci\u00f3 a la francesa i que encara ens el voldria encolomar, per la via expeditiva del franquisme irredempt, ja impracticable, o per la via del lerrouxisme, de la fractura de Catalunya en dues comunitats enfrontades,estaci\u00f3 interm\u00e8dia cap a la dissoluci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana. I \u00e9s evident tamb\u00e9 que, a l\u2019ample ventall de l\u2019independentisme, hi ha de tot, tamb\u00e9 el cofoisme repatani que creu constatar a cada moment la \u201csuperioritat\u201d de Catalunya respecte d\u2019Espanya i la vilesa insuperable d\u2019aquesta, cosa que fonamenta la ineludiblesecessi\u00f3 unilateral, erigida en divis\u00f2ria patri\u00f2tica que nega la catalanitat dels discrepants, cosa que, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20749,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[70],"class_list":["post-20740","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general","tag-jordi-font"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20740","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20740"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20740\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20744,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20740\/revisions\/20744"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20749"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20740"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20740"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20740"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}