{"id":20702,"date":"2021-01-10T06:34:58","date_gmt":"2021-01-10T05:34:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20702"},"modified":"2021-01-13T08:54:08","modified_gmt":"2021-01-13T07:54:08","slug":"raimon-obiols-per-molts-anys-viquipedia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-per-molts-anys-viquipedia\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Per molts anys, Viquip\u00e8dia!"},"content":{"rendered":"\n

El proper 15<\/strong> de gener, Viquip\u00e8dia far\u00e0 vint anys, amb 55<\/strong> milions d’articles en 300<\/strong> lleng\u00fces, i ocupant el 13<\/strong>\u00e8 lloc  en el r\u00e0nquing mundial de les webs m\u00e9s <\/em>visitades. <\/em>\u00c9s un \u00e8xit extraordinari del crowdsourcing, <\/em>del prove\u00efment participatiu de voluntaris i volunt\u00e0ries a una tasca comuna. <\/p>\n\n\n\n

Comentant molt elogiosament l’aniversari (dient que Wikipedia \u00e9s el “Diderot’s Dream”<\/em>, el somni de Diderot<\/strong>), el setmanari The Economist<\/strong><\/em> remarca, nogensmenys, que hi ha encara problemes a resoldre. “Els articles m\u00e9s populars<\/em>“, diu el setmanari, “s\u00f3n els m\u00e9s escrutats, i tendeixen a ser els millors<\/em>“; per\u00f2 al darrere ve “un llargu\u00edssim seguici  d’entrades m\u00e9s obscures, de menor qualitat<\/em>“. \u00c9s el cas, en particular, de les edicions en lleng\u00fces i parles minoritzades, on el fervor dels activistes pot arribar a fer estralls. <\/p>\n\n\n\n

The Economist comenta que un cas d’aquests ha succe\u00eft recentment en l’edici\u00f3 en  escoc\u00e8s de les Terres baixes (l’scots<\/em>, que no s’ha confondre amb el ga\u00e8lic escoc\u00e8s). Un adolescent nord-americ\u00e0, que no parla scots<\/em>, ha farcit l’edici\u00f3 amb milers d’articles plagats d’errades, tradu\u00efts  mot per mot de l’angl\u00e8s amb l’ajut d’un diccionari on line<\/em> poc solvent. L’esfor\u00e7at entusiasme del jove activista ha tingut uns efectes contraproduents, devastadors: volent mantenir la flama, ha causat un dany considerable a la reputaci\u00f3 de la parla dels seus avantpassats escocesos. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 la solv\u00e8ncia pateix per les pugnes pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques. Un exemple delirant \u00e9s l’article en castell\u00e0 sobre el coronel Carlos Castillo Armas<\/strong>, que l’any 1954<\/strong>, amb diners i armes de la CIA, va enderrocar el govern democr\u00e0tic de Guatemala presidit per Jacobo Arbenz<\/strong> (jo vaig comen\u00e7ar la meva polititzaci\u00f3 adolescent arran d’aquell cop d’estat miserable). <\/p>\n\n\n\n

L’article comen\u00e7a aix\u00ed: <\/p>\n\n\n\n

\u201cDurante su Gobierno se promulg\u00f3 la libertad de culto en Guatemala y la personalidad jur\u00eddica de la Iglesia Cat\u00f3lica en compensaci\u00f3n por los ultrajes ocasionados por el Liberalismo y el Comunismo. Para celebrar este acontecimiento, junto a Mons. Mariano Rossell, ofreci\u00f3 una Misa en el Estadio Ol\u00edmpico en la que se llev\u00f3 a cabo la Hist\u00f3rica Coronaci\u00f3n Can\u00f3nica de la imagen de Nuestra Se\u00f1ora de Concepci\u00f3n del Templo de San Francisco de Guatemala como Patrona Principal de la Rep\u00fablica, realiz\u00e1ndose tambi\u00e9n un voto nacional a esa advocaci\u00f3n mariana.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Vargas Llosa<\/strong> ha escrit una nova novel\u00b7la, Tiempos recios<\/em>, sobre la Guatemala del temps d‘Arbenz<\/strong> i Castillo Armas.<\/strong>\u00a0 Un retrat d\u2019Arbenz<\/strong> – una fotografia – \u00e9s una causa de la meva dedicaci\u00f3 a la pol\u00edtica (el franquisme tamb\u00e9, per b\u00e9 que n’hi deu haver d\u2019altres, algunes de les quals – potser m\u00e9s decisives, per inconscients-,\u00a0 desconec).<\/p>\n\n\n\n

El cas \u00e9s que tenia jo 14<\/strong> anys i despr\u00e9s de llegir les not\u00edcies de la invasi\u00f3 de Guatemala, des d\u2019Hondures, del coronel Castillo Armas<\/strong>, que enderroc\u00e0 Arbenz<\/strong>, el president leg\u00edtim,  vaig veure casualment – amb una barreja de n\u00e0usea i admiraci\u00f3 -, una foto del president ven\u00e7ut obligat a despullar-se en el control de l\u2019aeroport, cam\u00ed de l’exili. La public\u00e0 una revista nord-americana (Life<\/em>, Time<\/em>?). Ara l’he recuperat gr\u00e0cies a internet.  <\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquella imatge, m\u2019impression\u00e0 el contrast absolut entre la intenci\u00f3 i el resultat. D\u2019una banda, l\u2019intent nauseabond dels vencedors d\u2019infligir una  humiliaci\u00f3 a un ven\u00e7ut que no havien volgut matar per no crear un m\u00e0rtir; de l\u2019altra, el semblant de dignitat total, absoluta, del derrotat. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La Viquip\u00e8dia en catal\u00e0 est\u00e0 molt b\u00e9. Segons The Economist<\/em> \u00e9s la cinquena comunitat m\u00e9s activa del m\u00f3n per mili\u00f3 de parlants. En alguns temes \u00e9s un referent internacional: en cultura oper\u00edstica t\u00e9 una gran autoritat, i diuen que \u00e9s l’\u00fanica Viquip\u00e8dia que t\u00e9 catalogats tots<\/strong> els mam\u00edfers del m\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

Ara: en temes pol\u00edtics, \u00e9s esbiaixada. En general, els socialistes hi som bastant  maltractats, per b\u00e9 que de manera m\u00e9s concisa i recargolada que en el cas extrem que he citat, a prop\u00f2sit de Guatemala.. Encara hi abunda una sigla incorrecta (“PSC-PSOE<\/em>“), que ja  ha desaparegut a la premsa escrita en favor del simple “PSC<\/em>“. <\/p>\n\n\n\n

Per no fer-me pesat, esmentar\u00e9 nom\u00e9s un  parell de mostres, que son representatives de la tonalitat general. De Miquel Iceta<\/strong> es diu, sense cap dada que ho fonamenti, que “va ser un dels responsables de fomentar una nova relaci\u00f3 entre PSC i PSOE , on el primer cedia sobirania i compet\u00e8ncies<\/strong> en favor del partit estatal”. <\/em>I de l’expresident Jos\u00e9 Montilla<\/strong> es remarca que fou “el primer President de la Generalitat moderna destitu\u00eft<\/strong> per les urnes<\/em>“. Els subratllats s\u00f3n meus. <\/p>\n\n\n\n

Contrasten aquestes petites maldats, m\u00e9s o menys subtils, amb el tractament que es fa, per exemple, de Jordi<\/strong> Pujol<\/strong>. En relaci\u00f3 a la crisi de Banca Catalana podem llegir: <\/p>\n\n\n\n

“Unes dues-centes mil persones es van manifestar des del Parlament fins a la pla\u00e7a de Sant Jaume en una expressi\u00f3 de suport a les institucions auton\u00f2miques de Catalunya i d’adhesi\u00f3 al president Pujol, arran del cas Banca Catalana. Aquell dia, <\/em>Jordi Pujol<\/em><\/strong> va apar\u00e8ixer al balc\u00f3 principal del Parlament despr\u00e9s de la seva investidura com a president de la Generalitat per segon cop”. <\/em><\/p>\n\n\n\n

I punt. Ni un mot sobre els intents d’agressi\u00f3 en el Parlament. \u00c9s silenciat el “D’ara endavant, d’\u00e8tica i de moral en parlarem nosaltres”<\/em> i es passa de puntetes per la confessi\u00f3, la “deixa<\/em>” i els esc\u00e0ndols posteriors. <\/em>L’article \u00e8s quasi hagiogr\u00e0fic (“va estar a punt de decidir-se per la vocaci\u00f3 religiosa<\/em>“), exonerador (Pujol<\/strong> “era un lle\u00f3 ferit<\/em>“) i prolix (amb arbre geneal\u00f2gic incl\u00f2s). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Se’m pot replicar que filo prim. O amb un “Do It Yourself<\/em>” (arregla-ho tu mateix). Per\u00f2 havent-me guanyat les garrofes de jove escrivint articles d’enciclop\u00e8dia durant uns quants anys (a Salvat, a la GEC i a altres editorials), no m’hi penso tornar a posar ara, arribat a la vuitantena. Em limitar\u00e9 a recordar a la comunitat d’editors i administradors viquipedistes, tot donant-los una enhorabona entusiasta per l’aniversari,  que la primera regla d’or que em van ensenyar fou la d’evitar taxativament les opinions i els judicis de valor en els articles d’enciclop\u00e8dia. M\u00e9s equitat i neutralitat en els temes pol\u00edtics li aniria molt b\u00e9 a Viquip\u00e8dia i li aniria molt b\u00e9 al pa\u00eds. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El proper 15 de gener, Viquip\u00e8dia far\u00e0 vint anys, amb 55 milions d’articles en 300 lleng\u00fces, i ocupant el 13\u00e8 lloc  en el r\u00e0nquing mundial de les webs m\u00e9s visitades. \u00c9s un \u00e8xit extraordinari del crowdsourcing, del prove\u00efment participatiu de voluntaris i volunt\u00e0ries a una tasca comuna. Comentant molt elogiosament l’aniversari (dient que Wikipedia \u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20712,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,261],"tags":[],"class_list":["post-20702","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-eleccionsalparlament"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20702","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20702"}],"version-history":[{"count":51,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20702\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20857,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20702\/revisions\/20857"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20712"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20702"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20702"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20702"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}