La perspectiva que ens obren les vacunes ens permet intuir la sortida de la pand\u00e8mia. Podem discutir si la covid ha estat un cigne negre (un esdeveniment totalment inesperat) o un cigne gris (esperable, per\u00f2 amb probabilitat baixa). El que sembla indiscutible \u00e9s que a la sortida del t\u00fanel ens trobarem un m\u00f3n canviat. Alguns dels elements canviants ja s\u00f3n visibles.<\/p>\n\n\n\n
El primer \u00e9s una acceleraci\u00f3 de la digitalitzaci\u00f3 que impregnar\u00e0 tots els \u00e0mbits: economia, organitzaci\u00f3 empresarial, vida urbana, pol\u00edtica, investigaci\u00f3, etc\u00e8tera. Pensem, per exemple, en els canvis que seran permanents en teletreball, telemedicina, comer\u00e7 electr\u00f2nic, presentacions virtuals, reunions cient\u00edfiques i professionals, i viatges. Hem descobert que, per in\u00e8rcia, no est\u00e0vem explotant plenament les noves tecnologies. Hi ha una profunda transformaci\u00f3 en molts sectors. Destaca la consolidaci\u00f3 i avan\u00e7 de les grans plataformes tecnol\u00f2giques. Aix\u00f2 generar\u00e0 tensions amb les autoritats de defensa de la compet\u00e8ncia a causa de les seves posicions dominants en el mercat, i amb les ag\u00e8ncies de protecci\u00f3 de dades per q\u00fcestions de privacitat. Altres sectors, sobretot els intensius en el processament d’informaci\u00f3, com la banca, s’enfronten a una reestructuraci\u00f3 important.<\/p>\n\n\n\n
Un segon element \u00e9s la constataci\u00f3 que no estem invertint prou en investigaci\u00f3 biom\u00e8dica, sanitat i prevenci\u00f3 de malalties, epid\u00e8mies incloses. \u00c9s m\u00e9s barat prevenir que curar. A m\u00e9s, la pand\u00e8mia ha posat de manifest que la salut \u00e9s un problema global, que no hi ha seguretat en una regi\u00f3 si el contagi \u00e9s mundial. \u00c9s un argument potent per avan\u00e7ar cap a un sistema de salut europeu i universal. L’\u00e8xit del desenvolupament r\u00e0pid de les vacunes \u00e9s un triomf de la ci\u00e8ncia i una finestra a l’esperan\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n
Un tercer element \u00e9s la comprovaci\u00f3 que la interacci\u00f3 de l’home amb la natura no ha estat respectuosa. S’han incrementat els casos de transmissi\u00f3 de virus d’esp\u00e8cies animals als humans en diversos episodis recents (Ebola, sida, SARS, \u2026) i la globalitzaci\u00f3 ha accelerat l’expansi\u00f3 del contagi. D’altra banda, els efectes del canvi clim\u00e0tic ens enfronten a possibles episodis catastr\u00f2fics (prenguem com a exemple els recurrents grans incendis a Calif\u00f2rnia) pels quals hem d’actuar ara per prevenir i pal\u00b7liar les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n
Un quart element \u00e9s la marxa enrere parcial en la globalitzaci\u00f3 al constatar que el mercat pot col\u00b7lapsar-se en moments de gran tensi\u00f3 (com quan faltaven respiradors al mes de mar\u00e7 de l’any 2020), i augmentar el valor de la redund\u00e0ncia i la diversificaci\u00f3 en el subministrament . Passem a la cadena de producci\u00f3 del just in time<\/em> al just in case<\/em>. A aix\u00f2 s’afegeix la tibantor entre la pot\u00e8ncia emergent de la Xina i la dominant, els Estats Units, que pot acabar en mons tecnol\u00f2gics paral\u00b7lels. La Xina ha sortit refor\u00e7ada, de moment, despr\u00e9s de cada crisi econ\u00f2mica global. El seu control de la pand\u00e8mia, tot i l’opacitat inicial, contrasta amb la incapacitat del m\u00f3n occidental. L’\u00e8xit de la seva estrat\u00e8gia contra el coronavirus impulsa la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i consolida la seva posici\u00f3 en el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Un cinqu\u00e8 element \u00e9s l’impacte en el comportament dels actors econ\u00f2mics i en la mateixa pol\u00edtica econ\u00f2mica. La covid ha suposat una segona crisi quan encara no ens hav\u00edem recuperat del tot de la crisi financera global i del deute a l’eurozona. Els que han patit les dues, sobretot els joves, quedaran marcats per l’experi\u00e8ncia. Pot ser, per exemple, que tinguin m\u00e9s tend\u00e8ncia a estalviar com a precauci\u00f3. Aquest efecte pot accentuar la tend\u00e8ncia cap a tipus d’inter\u00e8s baixos que la crisi de la covid ja ha refor\u00e7at. Ara per ara, els governs poden endeutar-se a cost molt baix, fins i tot negatiu, i \u00e9s el que han de fer per parar el cop de la crisi i protegir la capacitat productiva. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que puguin seguir acumulant m\u00e9s deute. Els prestadors volen seguretat sobre el pagament no solament dels interessos sin\u00f3 tamb\u00e9 el retorn del principal. Altrament, el deute de pa\u00eds entraria en crisi i els inversors exigirien primes de risc m\u00e9s i m\u00e9s elevades. El lector recordar\u00e0 els episodis de la crisi de deute europeu. Generar inflaci\u00f3 tampoc seria la soluci\u00f3 ja que els tipus d’inter\u00e8s pujarien i s’acabaria amb l’etapa del “diner<\/em> gratis<\/em>“. Els reptes als quals s’enfronta la pol\u00edtica econ\u00f2mica s\u00f3n formidables.<\/p>\n\n\n\n Finalment, un interrogant fonamental \u00e9s si acabar\u00e0 prevalent el populisme o la democr\u00e0cia liberal. La derrota de Trump<\/strong> \u00e9s una bona not\u00edcia, per\u00f2 va ser derrotat per la seva incompetent resposta a la pand\u00e8mia m\u00e9s que pel seu populisme, i, ara per ara, \u00e9s la persona m\u00e9s admirada d’Estats Units segons l’enquesta Gallup<\/strong>. Aut\u00f2crates i populistes poden tenir llarga vida si s\u00f3n competents, fins i tot en r\u00e8gims amb eleccions formals. La democr\u00e0cia liberal segueix sent fr\u00e0gil i amena\u00e7ada per la demag\u00f2gia.<\/p>\n\n\n\n Al final del t\u00fanel ens trobarem un paisatge diferent, una recuperaci\u00f3 que necessitar\u00e0 encertar en les inversions, i una s\u00e8rie de peatges que haurem de sufragar per pal\u00b7liar els possibles efectes de crisis futures.<\/p>\n\n\n\n