Jordi Amat<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n\n\nVan avisar que aquest seria el cost? Doncs els fins poden ser, i sovint s\u00f3n, leg\u00edtims (la Independ\u00e8ncia, Espa\u00f1a Unida, l\u2019Estat Federal\u2026 la Champions). Per\u00f2 a quin preu? Molts ho creiem: no a un preu tan alt. El que estarem pagant durant anys si no hi ha un canvi substancial en la manera com un m\u00ednim de ciutadans responem a la darrera pregunta. Potser \u2013qui sap\u2013 un 7 %<\/strong> o un 10 %<\/strong> de votants de quasi tot l\u2019espectre democr\u00e0tic creiem que els fins leg\u00edtims no justifiquen el que estem pagant.<\/p>\n\n\n\nSi \u00abnom\u00e9s<\/em>\u00bb un 7 %<\/strong> o 10 %<\/strong> de votants de Comuns, PSC, ERC, Junts, Ciutadans (PP, etc.?) canvia i passa a estar m\u00e9s a favor de m\u00e9s efici\u00e8ncia, els popes i gurus d\u2019aquestes formacions seguiran en l\u2019immobilisme? O intentaran no perdre\u2019ls, guanyar els votants que canvi\u00efn? Aquesta \u00e9s la m\u00e9s plausible via de canvi, malgrat els modestos percentatges que proposo com a hip\u00f2tesi. No s\u00e9 si passar\u00e0 a pocs mesos vista, potser a mitj\u00e0 termini.<\/p>\n\n\n\nPer tant, molts busquem m\u00e9s efici\u00e8ncia en tots els aparells d\u2019Estat, en totes les administracions: pel bon govern, la salut, la just\u00edcia i el b\u00e9 com\u00fa, per millorar les condicions de vida reals d\u2019uns quants milions de persones reals.<\/p>\n\n\n\n
Cinc exemples sobre millores possibles <\/em>en la governan\u00e7a estatal.<\/strong><\/p>\n\n\n\nPrimer.<\/strong> Gr\u00e0cies a la pand\u00e8mia el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut s\u2019ha reunit moltes m\u00e9s vegades que habitualment. \u00c9s factible millorar la preparaci\u00f3 i seguiment dels seus acords, fonamentar-los m\u00e9s en el coneixement i la realitat. Tamb\u00e9 trauria espai al populisme.<\/p>\n\n\n\nSegon.<\/strong> Cal que les principals decisions d\u2019\u00f2rgans com la Comissi\u00f3 de Salut P\u00fablica del Consell Interterritorial siguin vinculants per a totes les comunitats aut\u00f2nomes. Per a la salut i l\u2019economia, que no siguin vinculants com ara \u00e9s molt pitjor que absurd i temerari. Si us plau, que els juristes pensin a qui han de servir les lleis. No a si mateixes, oi? \u00c9s vital que les lleis donin m\u00e9s solidesa a les pol\u00edtiques que exigeixen les complexes xarxes socials del segle XXI. Com les xarxes de pat\u00f2gens i contaminants ambientals, el velo\u00e7 i planetari comer\u00e7 de b\u00e9ns i serveis.<\/p>\n\n\n\nTercer.<\/strong> Quan l\u2019any vinent creem per fi el Centre Estatal de Salut P\u00fablica, caldr\u00e0 que compti amb una dotaci\u00f3 humana i t\u00e8cnica adient a la complexitat dels problemes. I caldr\u00e0 que sigui estatal, \u00e9s a dir, de totes les administracions, no un centre \u00abdel Govern central<\/em>\u00bb o \u00abde Madrid<\/em>\u00bb. \u00c9s un exemple m\u00e9s de la ra\u00f3 de ser d\u2019algunes institucions federals. Per estar-hi d\u2019acord no \u00e9s imprescindible considerar-se federalista.<\/p>\n\n\n\nQuart.<\/strong> Sovint el que t\u00e9 m\u00e9s efectes positius en la vida real \u00e9s el BOE, el DOGC i similars. El Decret 725\/2020 del 4<\/strong> d\u2019agost planteja accions transformadores. Com ho fa la Llei 33\/2011, General de Salut P\u00fablica, que finalment ara es comen\u00e7a a desenvolupar; per part del Govern estatal i de diverses administracions. Una llei estatal no \u00e9s \u00abdel govern central<\/em>\u00bb o \u00abgovern d\u2019Espanya<\/em>\u00bb, sin\u00f3 de totes les administracions de l\u2019Estat. Un exemple m\u00e9s dels canvis de mentalitat necessaris. All\u00e0 i aqu\u00ed, en ells i en nosaltres.<\/p>\n\n\n\nCinqu\u00e8<\/strong>. Cal que els que maldem per millorar la vida real de la gent m\u00e9s que no pas en \u00abels laberints autocomplaents\u00bb ajudem a desenvolupar i aplicar normes com l\u2019article 145.2 de la Constituci\u00f3, que aixopluga la cooperaci\u00f3 \u00abhoritzontal\u00bb: la que es produeix entre comunitats aut\u00f2nomes. En salut p\u00fablica i altres pol\u00edtiques socials n\u2019hi ha molta m\u00e9s de la que es reconeix, de cooperaci\u00f3 horitzontal. Molta \u00e9s \u00abclandestina<\/em>\u00bb, no fos que fer-la p\u00fablica entorp\u00eds el gui\u00f3 del guinyol pol\u00edtic quotidi\u00e0; doncs sovint es produeix, fruct\u00edfera, entre comunitats governades per partits diferents.<\/p>\n\n\n\nDurant la Dictadura el meu pare deia: \u00absi no fos pel Franco, aix\u00f2 seria Su\u00e8cia<\/em>.\u00bb O Su\u00efssa. Tant li fa: fa poc tant l\u2019una com l\u2019altra han tingut p\u00e8ssimes xifres d\u2019incid\u00e8ncia de covid-19. Tan b\u00e9 que ens aniria, que ho haguessin fet b\u00e9, als partidaris d\u2019un Estat eficient. Federal. O indepe<\/em>. Els passats octubre i novembre, tant Su\u00e8cia com Su\u00efssa i tamb\u00e9 l\u2019altre possible exemple indepe <\/em>i federal, ai, els Estats Units (\u00abexemple<\/em>\u00bb?) han tingut xifres p\u00e8ssimes d\u2019incid\u00e8ncia i mortalitat per covid-19. Pitjors que Espanya. S\u00ed, pitjors que el confederal-ni-s\u00ed-ni-no Estat espanyol. Vegeu-les a l\u2019excel\u00b7lent Our world in data. <\/em>Per\u00f2 compte, abans que importunem S\u00edsif, pedra amunt, pedra avall\u2026 (els homes no aprenen mai, el Dest\u00ed\u2026 les habituals homilies). Abans de pontificar galindaines sobre els inexorables Errors de l\u2019home, si us plau considerem dues possibles raons del que ha passat a indrets com Su\u00efssa i Su\u00e8cia, all\u00e0 i aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\nEl SARS-CoV-2 \u00e9s molt mal bitxo<\/em>. En societats tan superinterconnectades i desregulades com les nostres les interaccions v\u00edriques, socials i cl\u00edniques s\u00f3n\u2026 el que est\u00e0s veient, exactament. Mort, ru\u00efna, indignaci\u00f3\u2026 \u00abDolentes<\/em> com la pesta<\/em>\u00bb. Les malalties humanes, tant a escala cl\u00ednica-individual com social no s\u00f3n mai purament biol\u00f2giques, sempre s\u00f3n el resultat d\u2019interaccions fisiopatol\u00f2giques i socials (culturals, econ\u00f2miques). El reduccionisme biol\u00f2gic (gen\u00e8tic, fisicoqu\u00edmic) no pot explicar una pand\u00e8mia; tampoc l\u2019historicista, l\u2019economicista, i encara menys, \u00e9s clar, el purament conspiranoic. Cap reduccionisme no pot explicar una pand\u00e8mia i molt menys controlar-la. Tampoc el maniqueisme populista.<\/p>\n\n\n\nEns recordem de santa B\u00e0rbara quan trona: les darreres d\u00e8cades a quasi tot arreu del m\u00f3n (\u00abmal de molts, consol\u2026<\/em>\u00bb) les inversions en infraestructures epidemiol\u00f2giques han estat molt menors del que calia (rastrejadors cercant informaci\u00f3 v\u00e0lida sobre casos i contactes, intervenint, promovent l\u2019anticipaci\u00f3 als brots i actuacions r\u00e0pides, decisions fonamentades, seguiment, avaluaci\u00f3\u2026). S\u00f3n \u00abcoses<\/em>\u00bb que molts heu apr\u00e8s aquests mesos sobre la silenciosa feina de l\u2019epidemiologia cada dia, invisible. M\u2019agradar\u00e0 molt veure els canvis en recursos humans i materials per a l\u2019epidemiologia de camp que la pand\u00e8mia haur\u00e0 portat. Si tampoc ara els fem\u2026 aleshores quan arribi la nova onada, ara mateix, si us plau no ens esquincem les t\u00faniques i els ep\u00edtets. I que la mort i la ru\u00efna confortin els lletraferits prof\u00e8tics, els que sempre ja ho havien dit, que passaria.<\/p>\n\n\n\nAix\u00f2 tamb\u00e9 ho podem aprendre: que en contra de la molt humana tend\u00e8ncia a cercar un culpable o una explicaci\u00f3 (\u00abnosaltres, ells<\/em>\u00bb, \u00abaqu\u00ed<\/em>, all\u00e0<\/em>\u00bb), fen\u00f2mens socials tan sist\u00e8mics i r\u00e0pids com la pand\u00e8mia de la covid-19 no tenen mai una sola causa, sin\u00f3 diverses: la feblesa dels aparells d\u2019Estat, la manca d\u2019inversions en les infraestructures (epidemiol\u00f2giques, de salut p\u00fablica, socials i sanit\u00e0ries), la infectivitat del virus, les tensions entre salut, economia i les altres facetes irrenunciables de la vida social\u2026 La naturalesa de les persones i les societats humanes. I, evidentment, uns modes de producci\u00f3 i de comer\u00e7 sovint demencials; per exemple, les ind\u00fastries de carn animal on el bestiar \u00e9s maltractat, hormonat i sotm\u00e8s a desastroses dosis d\u2019antibi\u00f2tics. Reservoris de pat\u00f2gens, riscos sist\u00e8mics.<\/p>\n\n\n\nPotser nom\u00e9s som un 7 %<\/strong> o un 10 %<\/strong>. Molts. Els que creiem que els danys que causa la pand\u00e8mia i els anys de devastaci\u00f3 que tenim davant s\u00f3n una ra\u00f3 excepcional i una oportunitat hist\u00f2rica per posar-nos una mica m\u00e9s d\u2019acord en aquestes \u00abcoses<\/em>\u00bb. Per fer. Millor. Amb menys \u00abells<\/em>\u00bb i m\u00e9s \u00abnosaltres<\/em>\u00bb, aqu\u00ed i all\u00e0. Amb m\u00e9s realisme, ambici\u00f3, generositat, efici\u00e8ncia, lleialtat, solidaritat, coneixement. Pel b\u00e9 com\u00fa, el seny, el bon govern, la ci\u00e8ncia, la vida, l\u2019\u00fanica vida que encara tenim.<\/p>\n\n\n\nNo tot \u00e9s tan pol\u00edtic i prosaic com sembla. A vosaltres, a ells: bon any a tothom. <\/p>\n\n\n\n
politica&prosa<\/a><\/strong>, 3 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La pand\u00e8mia \u00e9s un atracament a virus armat, un interrogatori cruel per comprovar fins a quin punt els poders saben controlar una desgr\u00e0cia que afecta grav\u00edssimament milions d\u2019\u00e9ssers humans. I la mateixa superviv\u00e8ncia de components fonamentals del sistema econ\u00f2mic del planeta. Quant als humans, una dada: la meitat de les m\u00e9s de 40.000 morts succe\u00efdes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20622,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-20613","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20613"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20621,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20613\/revisions\/20621"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}